Posted by : Jordi Castaño diumenge, 12 de març de 2017

Cal Carter
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura

Tel. 938 327 036

www.calcarter.net



No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé. 

Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.  

En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.

El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.

Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.  

Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.  

Cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli


I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo... 

Croquetes de pollastre


I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre. 

Caneló de pularda amb tòfona


I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).   

Bacallà amb calçots 


I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla. 

Tarta tatin amb gelat de vainilla


I el cafè, el vam fer fora a la terrassa que dóna al mateix carrer del poble, aprofitant que feia un dia prou assolellat i de pas, poder fer el puret de rigor, mentre observàvem el target de públic que tenien entre setmana a un lloc tan allunyat de ciutat. I val a dir, que a banda dels tres o quatre que vàrem intuir eren del poble, la resta eren excursionistes d'aquells benestants que no els ve d'aquí, i després de fer una estona la cabreta per aquells indrets, van a fer un bon tiberi a un lloc en el qual no es menja pas gens malament.  

Un parell de fotografies, de la sala i de l'exterior (entrada al restaurant i terrassa).






I el compte, que amb un vi D.O. Terra Alta que tots dos coneixíem, La Fou El Sender (a un bon preu per cert, doncs al celler el trobem per uns 10 € aproximadament), ens va sortir per poc més de 40 € per cap.  



Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana... 

{ 5 comentarios... read them below or Comment }

  1. Pensaments segons llegia el post:
    - Què son les xavas?
    - Cigrons molt bona pinta.
    - A qui se li ha acudit l'idea de barrejar croquetes amb patates?
    - Caneló bé
    - Bacallà (des)congelat???
    - Tatin en pissarra? Quin mal fan les modes... On es posa la crema de llet? Ah, que la crema de llet és para gordos!
    - Que bonics els pobles de muntanya!! :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem a pams...

      - Xava era un parlar de les classes humils dels barcelonins, barreja de castellà i català.
      - Cigrons, espectaculars. Un plat rodó.
      - També vaig pensar el mateix. Estranya barreja de patates i croquetes, complicat de pair.
      - Caneló, també molt bo.
      - Bacallà... preguntar o llegir contestació d'en Ricard
      - Maldita mania la dels plats de pissarra...
      - Bonics si que són, però...

      Salut!!

      Elimina
  2. Bona crònica Jordi. Molt ben definit....

    Les dues coses que no em van agradar, van ser

    1.- La manca de sentit comú, de que just entrats i amb la sala buida, excepte amb una taula amb 8/10 homes, ens intentessin col·locar, just a la taula del costat... A "toro pasado", tampoc van fer excès de soroll, però és un tema que em fa pujar l'adrenalina, la manca de sentit comú, de no intuir que molta gent vol fer els àpats en relatiu silenci... No cal apilar la gent quan una sala està buida...

    2.- El bacallà senzillament portava masses dies de remull i estava en el pas previ de fer pudor. En un lloc més urbà, l'hagués fet tornar a la cuina... Però he de dir que no em va provocar cap símptoma d'intoxicació...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó... No recordava l'episodi de la mala col·locació a la sala... Si que va ser estrany el raonament de la noia dient que ens donava aquella per les vistes. Ens havia de veure molt enamorats... :-))

      No puc opinar en primera persona del bacallà, però ja veien com el menjaves, no feia presagiar res de bo. Encara sort que no et van agafar cagarrines...

      Però tret d'això, penso que és un bon lloc si estàs per allà entre setmana.

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Soc molt resistent a les intoxicacions degudes a menjars fora de data de caducitat... :)

      Deu ser degut a la meva mania de no llençar res i al viure sol de fa anys, que fa que sempre quedin coses a la nevera i estigui com vacunat...

      Abraçada!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -