diumenge, 4 de novembre del 2018
Granja Elena
Passeig de la Zona Franca, 228
08038 Barcelona
Tel.: 933 320 241
http://www.granjaelena.com/
En aquesta ocasió, amb els 3 (o+) a Taula i a elecció del Ricard, vàrem anar a petar a la Granja Elena, restaurant molt reconegut en l'àmbit gastronòmic, tot i que no gaire fora d'aquest...
De fet, jo sóc del barri (Zona Franca) i tant per part de família com d'amics d'allà mateix, el desconeixement de la seva existència és pràcticament total.
Ara fa unes setmanes van tornar a obrir després d'unes necessàries reformes, no tant pel seu estat, sinó més aviat per l'estil que havien de donar-li si volien que fos quelcom més que un bar de barriada. Ara té un aspecte molt més modern i acollidor, i amb una sonoritat, que tot i no ser encara l'ideal, si que ha millorat considerablement.
Amb els pas dels anys (va obrir portes l'any 1974), ha passat de ser una granja i xarcuteria, a convertir-se en un (ara) elegant bistró de barri.
La seva carta està majoritàriament integrada per plats de l'apartat d'entrants, restringint la quantitat als principals, dels quals ens trobem amb tot just mitja dotzena de referències de cadascun d'aquests.
De fet, jo sóc del barri (Zona Franca) i tant per part de família com d'amics d'allà mateix, el desconeixement de la seva existència és pràcticament total.
Ara fa unes setmanes van tornar a obrir després d'unes necessàries reformes, no tant pel seu estat, sinó més aviat per l'estil que havien de donar-li si volien que fos quelcom més que un bar de barriada. Ara té un aspecte molt més modern i acollidor, i amb una sonoritat, que tot i no ser encara l'ideal, si que ha millorat considerablement.
Amb els pas dels anys (va obrir portes l'any 1974), ha passat de ser una granja i xarcuteria, a convertir-se en un (ara) elegant bistró de barri.
La seva carta està majoritàriament integrada per plats de l'apartat d'entrants, restringint la quantitat als principals, dels quals ens trobem amb tot just mitja dotzena de referències de cadascun d'aquests.
Malgrat el poc temps de vida del negoci, són mítiques les seves croquetes, així com els callos amb pota i morro o les kokotxes de lluç lligades al pilpil.
S'ha de dir, que l'honora molt el fet de reconèixer a altres companys de professió el mèrit o invenció d'alguns dels plats de la seva carta. Així ens trobem amb dos plats mítics de Zuberoa (del xef Hilario Arbelaitz), com són el garrí rostit amb reducció de vi ranci i puré de patates, o el seu pastís de formatge. Ambdós plats tastats en aquesta visita.
I per a més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, al post que de forma conjunta hem fet a:
Granja Elena - by 3(o+) a Taula
Un dels màxims exponents del corrent #cuinasensemariconades
La veritat és que el (mal) servei em va sorprendre, doncs recordava d'anteriors visites, el servei com molt amable...
ResponEliminaEl detall de deixar els coberts a la taula, sense dir ni mu, quan la culpa d'haver-los oblidat, és evidentment seva, ens va sorprendre als tres.
Excepte el noi que ens va servir les postres, que era realment amable, la resta com un distant una mica estrany.
Salut!!
No donem més voltes... potser va ser només un mal dia...
EliminaEm quedo amb el nivell de cuina i ingredients, però tampoc el definiria com un lloc de pelegrinatge...
Abraçada!!
Doncs de bistró (segons definició) té poc pel compte que surt per persona :-DDDD
ResponEliminaSalut!
Tens tota la raó... realment no seria l'exemple més adient, però ho deia més per filosofia de casa de menjars de barri... tot i que no el definiria com a popular en el sentit més ampli... :-)
EliminaSalut!!