GLORIA OSTERIA (Barcelona)
Fa 1 dia
La Cooperativa. Cuina casolana i vins espectaculars a Porrera.
La Cooperativa
Unió, 7
Porrera
Tel. 977 828 378
www.restaurantlacooperativa.com
Aquesta va ser la cirereta a un dia rodó d'esbarjo entre setmana, que va començar amb la visita al celler de Ficaria Vins a on vàrem poder tastar i gaudir els diferents vins que elaboren amb garnatxes (des dels "bàsics" blanc i negre Matraqueta, fins al Pater o al sublim Cerverola) i que des d'aquí us recomano tant per la qualitat del seu producte com per la bondat de la seva gent.
Molt havia sentit parlar de La Cooperativa a Porrera, fins al punt d'haver-me atrevit a recomanar-la sense tan sols conèixer-la, a gent que volia un lloc per anar a dinar per aquelles contrades. Es tracta d'un restaurant situat al bell mig de la vila de Porrera, seu de nombrosos i bons cellers del Priorat.
Si de fora sorprèn per la seva suposada senzillesa, en accedir a l'interior, continuem trobant aquesta acompanyada d'una calidesa més pròpia d'aquelles cases de menjars de poble que havia pogut visitar fa ara molts anys. Ampli i d'alts sostres, amb rústiques cadires i taules decorades amb estovalles d'hule, de quadres multicolor i gruixuts gots de vidre de colors per l'aigua, que aporten una nota diferent i ens donen una idea del que ens trobarem a l'hora de menjar. Basen la seva carta (crec que no disposen de menú...) en una cuina casolana de la d'anar fent amb cura i temps, amb un producte de qualitat i ecològic i de proximitat, quan això és possible. Així ens trobem que l'oli emprat en l'elaboració dels seus plats és de Falset (D.O. Siurana, la farina d'espelta d'agricultura ecològica i les carns, productes de l'horta i fruits secs, també ho són preferentment de proximitat i ecològics.
El servei a la sala corre amable i eficientment a càrrec d'en Litus, mentre la que em va semblar la seva parella (ignoro la seva relació) oficia amb talent i bones maneres a la cuina. Pel que fa a la carta de vins, ens trobem (lògicament per una altra banda) amb referències bàsicament de la terra, a on crec que el millor és deixar-se recomanar pel mateix Litus, una mica en funció dels paràmetres en què ens moguem en el món del vi. En tot moment em va semblar que és de fiar en el sentit de no voler aixecar la camisa oferint un producte que no estigui al nostre abast.
Pel que fa al menjar, aquell dia i cosa estranya en nosaltres, tothom va demanar un primer i un segon, sense cap intenció de compartir (tot i que sempre acabem potinejant en el plat del veí...).
La meva elecció va passar per un blat de conreu ecològic amb verduretes i pesto rosso. Molt bo i contundent i sorprenent en sabor, al que si hagués de posar un però, seria que em va semblar massa monòton, ja que era una quantitat més que generosa. És un plat que pel meu gust, el trobaria ideal per compartir entre dues o tres persones.
I la meva tria de segon, va ser un pollastre de corral amb albergínies al pimentó de la Vera, que si el meu primer era contundent i ideal per compartir, aquest era igualment de contundent però, ans al contrari, més aviat era per ser egoista i no deixar que s'apropés ningú.
I d'altres segons, com unes mandonguilles amb cananes...
O un estofat de llengua de vedella amb patates, que vaig tenir l'encert i la gran sort d'accedir a tastar i que serà la meva tria el proper cop que hi vagi...
Crec que les fotografies, i sobretot les dels segons plats, donen fe i parlen de l'estil de cuina en el que es belluguen en aquest restaurant. Cuina de cassoles, sense pressa i amb força condiments i espècies com per anar a fer una bona caminada tot sortint d'allà.
I els vinets de la terra que en Litus ens va recomanar molt encertadament: un Selma de Nin, un blanc del Pla de Manlleu del celler Família Nin Ortiz a un preu de 37 € (el podeu trobar al Vilaviniteca per 41,50 €) i un Inici, un vi negre de la vila de Porrera i per extensió de la D.O.Q. Priorat, del celler Merum Priorati per un preu de 17 €. Ambdós de gran qualitat, però si hagués de destacar un (cosa complicada ja que no tenen res a veure un amb l'altre), seria el blanc, que em va encantar.
I un parell de postres a compartir, per allò de tastar els dolços d'allà. El pastis de formatge bé. El iogurt no el vaig tastar tot i que van portar més culleres... :-)
Tot plegat, quatre persones amb el que heu vist, més el pa, l'aigua i els cafès, per 148,40 € (37 € per cap). O sigui, que vigilant una mica amb els vins que demanes (tot i que estan força bé de preu i en algun cas fins i tot per sota del seu preu a botiga) pot sortir un àpat aquí per uns 25-30 €.
Imprescindible si mai aneu a fer un volt i una visita pel Priorat. Cuina de primera en un senzill però acollidor menjador, amb uns vins excepcionals (tant en preu com en qualitat) i l'amable atenció a la sala d'en Litus i companyia.
Unió, 7
Porrera
Tel. 977 828 378
www.restaurantlacooperativa.com
Aquesta va ser la cirereta a un dia rodó d'esbarjo entre setmana, que va començar amb la visita al celler de Ficaria Vins a on vàrem poder tastar i gaudir els diferents vins que elaboren amb garnatxes (des dels "bàsics" blanc i negre Matraqueta, fins al Pater o al sublim Cerverola) i que des d'aquí us recomano tant per la qualitat del seu producte com per la bondat de la seva gent.
Molt havia sentit parlar de La Cooperativa a Porrera, fins al punt d'haver-me atrevit a recomanar-la sense tan sols conèixer-la, a gent que volia un lloc per anar a dinar per aquelles contrades. Es tracta d'un restaurant situat al bell mig de la vila de Porrera, seu de nombrosos i bons cellers del Priorat.
Si de fora sorprèn per la seva suposada senzillesa, en accedir a l'interior, continuem trobant aquesta acompanyada d'una calidesa més pròpia d'aquelles cases de menjars de poble que havia pogut visitar fa ara molts anys. Ampli i d'alts sostres, amb rústiques cadires i taules decorades amb estovalles d'hule, de quadres multicolor i gruixuts gots de vidre de colors per l'aigua, que aporten una nota diferent i ens donen una idea del que ens trobarem a l'hora de menjar. Basen la seva carta (crec que no disposen de menú...) en una cuina casolana de la d'anar fent amb cura i temps, amb un producte de qualitat i ecològic i de proximitat, quan això és possible. Així ens trobem que l'oli emprat en l'elaboració dels seus plats és de Falset (D.O. Siurana, la farina d'espelta d'agricultura ecològica i les carns, productes de l'horta i fruits secs, també ho són preferentment de proximitat i ecològics.
El servei a la sala corre amable i eficientment a càrrec d'en Litus, mentre la que em va semblar la seva parella (ignoro la seva relació) oficia amb talent i bones maneres a la cuina. Pel que fa a la carta de vins, ens trobem (lògicament per una altra banda) amb referències bàsicament de la terra, a on crec que el millor és deixar-se recomanar pel mateix Litus, una mica en funció dels paràmetres en què ens moguem en el món del vi. En tot moment em va semblar que és de fiar en el sentit de no voler aixecar la camisa oferint un producte que no estigui al nostre abast.
Pel que fa al menjar, aquell dia i cosa estranya en nosaltres, tothom va demanar un primer i un segon, sense cap intenció de compartir (tot i que sempre acabem potinejant en el plat del veí...).
La meva elecció va passar per un blat de conreu ecològic amb verduretes i pesto rosso. Molt bo i contundent i sorprenent en sabor, al que si hagués de posar un però, seria que em va semblar massa monòton, ja que era una quantitat més que generosa. És un plat que pel meu gust, el trobaria ideal per compartir entre dues o tres persones.
 |
| Blat de conreu ecològic amb verduretes i pesto rosso - 9,90 € |
Altres primers van ser una sopa de tomata i albergínia escalivada, una amanida amb salmó marinat i vinagreta de mel i mostassa i un flam de porros i espinacs amb salsa de gorgonzola.
 |
| Sopa de tomàquet i albergínia escalivada - 8 € |
 |
| Amanida amb salmó marinat i formatge fresc Valette - 10 € |
 |
| Flam de porros i espinacs amb salsa Gorgonzola - 7,70 € |
I la meva tria de segon, va ser un pollastre de corral amb albergínies al pimentó de la Vera, que si el meu primer era contundent i ideal per compartir, aquest era igualment de contundent però, ans al contrari, més aviat era per ser egoista i no deixar que s'apropés ningú.
 |
| Pollastre de corral amb albergínies al Pimentó de la Vera - 12 € |
I d'altres segons, com unes mandonguilles amb cananes...
 |
| Mandonguilles amb cananes - 12 € |
O un estofat de llengua de vedella amb patates, que vaig tenir l'encert i la gran sort d'accedir a tastar i que serà la meva tria el proper cop que hi vagi...
 |
| Estofat de llengua de vedella amb patates - 7 € |
Crec que les fotografies, i sobretot les dels segons plats, donen fe i parlen de l'estil de cuina en el que es belluguen en aquest restaurant. Cuina de cassoles, sense pressa i amb força condiments i espècies com per anar a fer una bona caminada tot sortint d'allà.
I els vinets de la terra que en Litus ens va recomanar molt encertadament: un Selma de Nin, un blanc del Pla de Manlleu del celler Família Nin Ortiz a un preu de 37 € (el podeu trobar al Vilaviniteca per 41,50 €) i un Inici, un vi negre de la vila de Porrera i per extensió de la D.O.Q. Priorat, del celler Merum Priorati per un preu de 17 €. Ambdós de gran qualitat, però si hagués de destacar un (cosa complicada ja que no tenen res a veure un amb l'altre), seria el blanc, que em va encantar.
I un parell de postres a compartir, per allò de tastar els dolços d'allà. El pastis de formatge bé. El iogurt no el vaig tastar tot i que van portar més culleres... :-)
 |
| Pastis de formatge & Iogurt amb confitura |
Tot plegat, quatre persones amb el que heu vist, més el pa, l'aigua i els cafès, per 148,40 € (37 € per cap). O sigui, que vigilant una mica amb els vins que demanes (tot i que estan força bé de preu i en algun cas fins i tot per sota del seu preu a botiga) pot sortir un àpat aquí per uns 25-30 €.
Imprescindible si mai aneu a fer un volt i una visita pel Priorat. Cuina de primera en un senzill però acollidor menjador, amb uns vins excepcionals (tant en preu com en qualitat) i l'amable atenció a la sala d'en Litus i companyia.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Mam i Teca. Recuperant tradicions catalanes.
Mam i Teca
Lluna, 4
08001 - Barcelona
Tel. 934 413 335
Situat al barri del Raval, trobem aquest petit i acollidor restaurant amb només quatre taules en el que poden menjar tan sols deu persones i en el que els seus propietaris aposten per una cuina de proximitat o quilòmetre zero, amb producte ecològic.
No té pas una extensa i interminable carta d'aquelles que trobes a bastants establiments i que et fan donar voltes i més voltes a l'hora de fer l'elecció del menú. Més aviat, podríem dir que és ben directa i concisa doncs, amb una vintena escassa de plats, cobreix perfectament qualsevol tendència o preferència alimentària que volguéssim satisfer. D'aquestes referències, ens trobarem moltes basades en la cuina tradicional i d'altres que ho són de temporada. Però s'ha d'estar atent als suggeriments que et canta l'Alfons i que no figuren a la carta, i que també pots veure a la paret figurant a una pissarra com "plats del dia". Al costat, i en una pissarra d'iguals dimensions, també trobareu anotats els vins recomanats.
Pel que fa a l'interior del local i a part de les reduïdes dimensions i poques taules que alberga, cal destacar que disposa també d'una barra amb capacitat per uns cinc o sis comensals més amb una espectacular prestatgeria a la seva paret posterior, amb més de cent referències de diferents licors. A les taules, imagino que per optimitzar al màxim l'espai interior, només podrem acomodar-nos en tamborets o bé en les bancades de la paret.
En aquesta última visita a la que vaig acudir amb en Xavier i l'amic Ricard de Restaurantscat.cat (podreu llegir la seva clicant al link del seu blog), vam decidir compartir diferents plats i així poder tastar més coses de la seva cuina. El primer de tots en arribar, va ser un xató amb unes anxoves i uns talls de tonyina d'una qualitat excepcional, per no parlar del sabor i la textura de la salsa romesco amb què anava cobert.
El segon plat que va arribar, era dels que no figuraven a la carta i que personalment per a mi, va ser el millor amb diferència. Unes sardines a la baborada, que és una recepta provinent del Llibre del Sent Soví (receptari medieval de l'any 1324 redactat en català) i que l'Alfons ha rescatat per la seva cuina. Les sardines, de les que no es troben fàcilment, tant per la mida com per la consistència i el sabor de la seva carn. I la salsa.... increïble la textura i el punt agredolç que li dóna la barreja dels fruits secs amb el vinagre i mel.
Continuàrem amb un no menys excel·lent bacallà a l'all traginer, que si per si sol ja és boníssim, el millor està per arribar doncs, un cop acabats els talls de la cassola, xafes els alls amb la forquilla i vas remenant l'oli restant fins a aconseguir una mena de pil-pil que et fa demanar més i més pa per sucar i escorar la cassola... De llàgrima...
De fora de carta també va arribar un pollastre amb samfaina. Bo, tot i que no em va emocionar tant com els anteriors, doncs és un plat més habitual de fer a casa.
I un dels plats que semblen fixes de demanar, va ser aquest confit de costella de porc (crec que de la raça Duroc) amb botifarra negra i cigrons. Una bona mostra que no calen gaires complicacions per aconseguir emocionar amb plats senzills cuinats amb cura i ingredients de bona qualitat.
I de "postres", un tast de xolís (embotit típic del Pallars) i un de formatges.
I un parell d'ampolletes de bon vi del país per fer-ho anar tot cap avall.
El compte, amb els cafès i eliminant els "extres" va sortir per uns 40 € per cap, que penso que en condicions normals no hauria d'anar més enllà dels 30-35 €. Val a dir, que a l'anterior visita que vaig fer a aquest restaurant fa uns mesos amb la meva filla quan encara era "normal" ;-) vàrem compartir un excel·lent empedrat, el confit de costella de porc amb botifarra i cigrons i pollastre amb samfaina, i aquell dia el compte amb tres copetes de vi de la casa i al pa, va sortir per 39,30 € tots dos. En qualsevol cas, penso que és un preu que està d'acord a la qualitat del lloc i de la seva cuina.
En definitiva, un restaurant que recomano a qui busqui una cuina de qualitat i bon producte amb receptes recuperades del receptari tradicional català i en un ambient més que íntim.
Lluna, 4
08001 - Barcelona
Tel. 934 413 335
Situat al barri del Raval, trobem aquest petit i acollidor restaurant amb només quatre taules en el que poden menjar tan sols deu persones i en el que els seus propietaris aposten per una cuina de proximitat o quilòmetre zero, amb producte ecològic.
No té pas una extensa i interminable carta d'aquelles que trobes a bastants establiments i que et fan donar voltes i més voltes a l'hora de fer l'elecció del menú. Més aviat, podríem dir que és ben directa i concisa doncs, amb una vintena escassa de plats, cobreix perfectament qualsevol tendència o preferència alimentària que volguéssim satisfer. D'aquestes referències, ens trobarem moltes basades en la cuina tradicional i d'altres que ho són de temporada. Però s'ha d'estar atent als suggeriments que et canta l'Alfons i que no figuren a la carta, i que també pots veure a la paret figurant a una pissarra com "plats del dia". Al costat, i en una pissarra d'iguals dimensions, també trobareu anotats els vins recomanats.
Pel que fa a l'interior del local i a part de les reduïdes dimensions i poques taules que alberga, cal destacar que disposa també d'una barra amb capacitat per uns cinc o sis comensals més amb una espectacular prestatgeria a la seva paret posterior, amb més de cent referències de diferents licors. A les taules, imagino que per optimitzar al màxim l'espai interior, només podrem acomodar-nos en tamborets o bé en les bancades de la paret.
En aquesta última visita a la que vaig acudir amb en Xavier i l'amic Ricard de Restaurantscat.cat (podreu llegir la seva clicant al link del seu blog), vam decidir compartir diferents plats i així poder tastar més coses de la seva cuina. El primer de tots en arribar, va ser un xató amb unes anxoves i uns talls de tonyina d'una qualitat excepcional, per no parlar del sabor i la textura de la salsa romesco amb què anava cobert.
 |
| Xató - 9,90 € |
El segon plat que va arribar, era dels que no figuraven a la carta i que personalment per a mi, va ser el millor amb diferència. Unes sardines a la baborada, que és una recepta provinent del Llibre del Sent Soví (receptari medieval de l'any 1324 redactat en català) i que l'Alfons ha rescatat per la seva cuina. Les sardines, de les que no es troben fàcilment, tant per la mida com per la consistència i el sabor de la seva carn. I la salsa.... increïble la textura i el punt agredolç que li dóna la barreja dels fruits secs amb el vinagre i mel.
 |
| Sardines a la baborada - 9,50 € |
Continuàrem amb un no menys excel·lent bacallà a l'all traginer, que si per si sol ja és boníssim, el millor està per arribar doncs, un cop acabats els talls de la cassola, xafes els alls amb la forquilla i vas remenant l'oli restant fins a aconseguir una mena de pil-pil que et fa demanar més i més pa per sucar i escorar la cassola... De llàgrima...
 |
| Bacallà a l'all traginer - 15,00 € |
De fora de carta també va arribar un pollastre amb samfaina. Bo, tot i que no em va emocionar tant com els anteriors, doncs és un plat més habitual de fer a casa.
 |
| Pollastre amb samfaina - 12,50 € |
I un dels plats que semblen fixes de demanar, va ser aquest confit de costella de porc (crec que de la raça Duroc) amb botifarra negra i cigrons. Una bona mostra que no calen gaires complicacions per aconseguir emocionar amb plats senzills cuinats amb cura i ingredients de bona qualitat.
 |
| Confit de costella de porc amb cigrons i botifarra negra - 9,80 € |
I de "postres", un tast de xolís (embotit típic del Pallars) i un de formatges.
 |
| Xolís (o més aviat el que quedava...) |
I un parell d'ampolletes de bon vi del país per fer-ho anar tot cap avall.
El compte, amb els cafès i eliminant els "extres" va sortir per uns 40 € per cap, que penso que en condicions normals no hauria d'anar més enllà dels 30-35 €. Val a dir, que a l'anterior visita que vaig fer a aquest restaurant fa uns mesos amb la meva filla quan encara era "normal" ;-) vàrem compartir un excel·lent empedrat, el confit de costella de porc amb botifarra i cigrons i pollastre amb samfaina, i aquell dia el compte amb tres copetes de vi de la casa i al pa, va sortir per 39,30 € tots dos. En qualsevol cas, penso que és un preu que està d'acord a la qualitat del lloc i de la seva cuina.
En definitiva, un restaurant que recomano a qui busqui una cuina de qualitat i bon producte amb receptes recuperades del receptari tradicional català i en un ambient més que íntim.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Can Ferran. I quines mongetes...
Can Ferran
Carretera Molins de Rei, km.14
08192 Sant Quirze del Vallès, Barcelona
info@masiacanferran.com
www.masiacanferran.com
Telèfon: 936 991 763
Feia molt de temps que escoltava les excel·lències de les mongetes de Can Ferran (des de diferents i allunyades amistats), fins que després del pont del 6-8 de desembre, la Laura i en Xavier em van animar a anar a fer un dinar allà. Està situat en plena natura, entre Sant Quirze i Rubí i s'accedeix de forma molt fàcil venint des de Barcelona pels túnels de Vallvidrera i agafant la sortida de Sant Quirze, a on trobarem el camí d'accés al restaurant des de la mateixa rotonda de la sortida. El primer que em va estranyar molt, va ser la preocupació d'en Xavier per no haver aconseguit que li mantinguessin la reserva més enllà de les 15.00 hores. La veritat és que vaig pensar que un dimecres a migdia després d'un pont de quatre dies, no seria gaire complicat trobar taula. Però en arribar ja vaig veure que anava errat... L'aparcament estava ple a vessar i vaig haver de deixar el cotxe fora dels llindars de l'aparcament. Ja m'havien dit que era una masia gran, però em van sorprendre molt les dimensions d'aquell lloc.
Però si les dimensions exteriors sorprenen, no queda enrere la capacitat de comensals que pot admetre el seu interior. Disposa de diferents menjadors, així com privats per fer celebracions o reunions de forma més reservada. De decoració clàssica amb taules i cadires de fusta ben rústica i estovalles de quadres, disposa d'un ràpid i familiar servei amb qui és fàcil d'entendre's.
No disposen de menú i la carta és plena de referències de la cuina clàssica catalana de les nostres àvies, amb preus ajustats i més per les quantitats que serveixen. Tenen un clar predomini de la brasa, tot i que entre els plats del dia sempre trobaràs opcions de guisats. Nosaltres, com no podia ser d'una altra manera, vam demanar les mongetes amb cansalada (també es poden demanar seques, amb botifarra negra o amb llom). Realment, no eren pas mentida el que havia escoltat... D'una qualitat difícil de superar i d'obligada elecció pels que, com a mi, els hi agradi aquest bé de Déu.
El que va venir a partir d'aquí, molt bo i ben elaborat, ja va ser secundari (després d'aquelles mongetes, és molt complicat superar el llistó). La meva elecció va ser una brinça de vedella (en castellà "entraña") molt saborosa i amb un punt de cocció perfecte.
I altres plats, van ser un steak tàrtar, que a la fotografia podeu no veure amagat darrere d'unes làmines de filo). Em va semblar una presentació ben estranya...
I un pollastre a la graella.
Tot acompanyat per un bon pa de coca amb tomàquet i un cava ben fresquet.
I de postres, una "lleugera" coca amb crema i pinyons (recomanació de la noia que ens va atendre i que he de dir que estava molt bona), un flam de la casa i una magrana.
Carretera Molins de Rei, km.14
08192 Sant Quirze del Vallès, Barcelona
info@masiacanferran.com
www.masiacanferran.com
Feia molt de temps que escoltava les excel·lències de les mongetes de Can Ferran (des de diferents i allunyades amistats), fins que després del pont del 6-8 de desembre, la Laura i en Xavier em van animar a anar a fer un dinar allà. Està situat en plena natura, entre Sant Quirze i Rubí i s'accedeix de forma molt fàcil venint des de Barcelona pels túnels de Vallvidrera i agafant la sortida de Sant Quirze, a on trobarem el camí d'accés al restaurant des de la mateixa rotonda de la sortida. El primer que em va estranyar molt, va ser la preocupació d'en Xavier per no haver aconseguit que li mantinguessin la reserva més enllà de les 15.00 hores. La veritat és que vaig pensar que un dimecres a migdia després d'un pont de quatre dies, no seria gaire complicat trobar taula. Però en arribar ja vaig veure que anava errat... L'aparcament estava ple a vessar i vaig haver de deixar el cotxe fora dels llindars de l'aparcament. Ja m'havien dit que era una masia gran, però em van sorprendre molt les dimensions d'aquell lloc.
Però si les dimensions exteriors sorprenen, no queda enrere la capacitat de comensals que pot admetre el seu interior. Disposa de diferents menjadors, així com privats per fer celebracions o reunions de forma més reservada. De decoració clàssica amb taules i cadires de fusta ben rústica i estovalles de quadres, disposa d'un ràpid i familiar servei amb qui és fàcil d'entendre's.
No disposen de menú i la carta és plena de referències de la cuina clàssica catalana de les nostres àvies, amb preus ajustats i més per les quantitats que serveixen. Tenen un clar predomini de la brasa, tot i que entre els plats del dia sempre trobaràs opcions de guisats. Nosaltres, com no podia ser d'una altra manera, vam demanar les mongetes amb cansalada (també es poden demanar seques, amb botifarra negra o amb llom). Realment, no eren pas mentida el que havia escoltat... D'una qualitat difícil de superar i d'obligada elecció pels que, com a mi, els hi agradi aquest bé de Déu.
 |
| Les mongetes de Can Ferran (aquestes amb cansalada) - 8,50 € la ració |
El que va venir a partir d'aquí, molt bo i ben elaborat, ja va ser secundari (després d'aquelles mongetes, és molt complicat superar el llistó). La meva elecció va ser una brinça de vedella (en castellà "entraña") molt saborosa i amb un punt de cocció perfecte.
 |
| Brinça ("entraña") de vedella a la brasa amb chimi-churri - 12,50 € |
I altres plats, van ser un steak tàrtar, que a la fotografia podeu no veure amagat darrere d'unes làmines de filo). Em va semblar una presentació ben estranya...
 |
| Steak Tàrtar |
I un pollastre a la graella.
 |
| Pollastre a la brasa amb patates - 6,85 € |
Tot acompanyat per un bon pa de coca amb tomàquet i un cava ben fresquet.
 |
| Pa de coca |
I de postres, una "lleugera" coca amb crema i pinyons (recomanació de la noia que ens va atendre i que he de dir que estava molt bona), un flam de la casa i una magrana.
 |
| Coca amb crema i pinyons |
 |
| Flam |
 |
| Magrana |
Ben curiós i a tenir en compte si mai aneu, és el fet de no disposar d'opció de cobrament amb targeta de crèdit, disposant en el seu lloc d'un caixer automàtic a l'entrada, que és el primer cop que ho veig en un restaurant. O tenen molta rotació i una facturació molt alta que el banc es pot permetre posar-hi un d'aquests, o els motius van per una altra banda... :-)
Pel que fa al preu, no puc dir quan va pujar el compte doncs va ser una convidada, però pel vist a la carta, ha d'anar pel voltant dels 30-35 € per cap de mitjana.
En resum, un lloc al qual segur tornaré, però ni de conya un cap de setmana. Veient com estava un dimecres a migdia després d'un pont, no vull ni pensar el suplici de gent que han de tenir un diumenge a migdia. Segons sembla, són conegudes les cues que es formen per dinar, afició aquesta que no comparteixo en absolut... A més, i segons resa la seva web, no s'accepten reserves, tot i que nosaltres si que en teníem, però això ja és una altra pel·lícula... :-)
Alguna cosa farà bé aquesta gent, doncs té molt de mèrit omplir nit i dia un lloc d'aquestes dimensions sense acceptar reserves ni targetes de crèdit. Serà potser que disposen d'una bona cuina amb un producte de primera? Potser si serà això...
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Le Bistrot des Campagnes. També és possible menjar bé a Paris per un preu raonable.
Le Bistrot des Campagnes
6 rue Léopold Robert
75014 - Paris
Tel. 01 40 47 91 27
www.lebistrotdescampagnes.com
En una recent estada a París per veure la meva filla que està estudiant allà, un dels restaurants dels quals millor record en tinc, va ser el que us porto avui (tampoc és que anéssim a gaires doncs vam intentar fer els àpats a l'apartament que tenia aleshores).
Les úniques referències (fiables) que tenia de restaurants a París, les havia anotat del blog d'en Ricard Sampere, les quals podeu veure clicant aquí i que us recomano que també anoteu si mai aneu a aquella ciutat, ja que els preus són més que raonables i la pinta que fan els plats és espectacular. L'inconvenient va ser (com ja suposava quan vaig decidir anar) que amb la meva filla és molt complicat anar a un restaurant a on ella pugui menjar tranquil·lament seguint la seva dieta vegana. I cap d'aquests restaurants tenien ni de lluny opcions de menjar d'aquesta mena... :-(
Però un dels dies, la pubilla em va sorprendre portant-me a un restaurant "normal" al que havia anat ella uns dies abans i a on li havien preparat de forma especial i molt amablement plats a la seva mida. I així d'aquesta manera vam poder anar a un lloc a on tots dos podíem gaudir de la cuina.
Es tractava d'un clàssic i bonic bistrot francès, a on a part de la carta, disposen de diferents i econòmiques opcions de menú. Vam escollir tots dos el Menú Bistrot (es pot veure informació prou detallada de preus i menús al seu web), consistent en un plat i un entrant per 15,50 €, sense incloure el vi, i en el que alguns dels plats portaven un petit suplement. A destacar que l'aigua als restaurants de França, sempre és gratuïta i de qualitat.
Per treure'm el ventre de pena, vaig escollir uns molls de l'os, dels que no són gaire habituals trobar als restaurants de Barcelona. Servits amb una torrada d'excel·lent pa i sobre una base d'una mena de mantega clarificada i un assortiment de flors de sal, que et deixen a part en diferents pots hermètics i cadascun amb la seva cullera.
I uns espectaculars i de llàgrima, ronyons de vedella servits en companyia d'una Gratin Dauphinois que pel meu gust estava massa líquida, però no seré jo qui critiqui un plat originari del seu país...
I els plats que van preparar especialment per la meva filla (havia trucat la nit abans per què ho tinguessin previst), van ser una amanida amb bolets i ceba deshidratada,
I del plat principal, ni ho recordo, però sé que va comentar que tot molt bo.
El compte, que porten en una divertida figura amb unes targetes del restaurant i uns caramels, es va "disparar" fins als 44 €, amb dues copes de Côtes-du-Rhône (5 € cadascuna) i el suplement de 3 € dels ronyons. Molt bé realment pel menjar, el lloc i el servei que em va encantar. Sincerament, no crec que gaires llocs es molestin en preparar opcions veganes en un menú de migdia.
Una bona opció per dinar si mai aneu o esteu per aquell barri.
6 rue Léopold Robert
75014 - Paris
Tel. 01 40 47 91 27
www.lebistrotdescampagnes.com
En una recent estada a París per veure la meva filla que està estudiant allà, un dels restaurants dels quals millor record en tinc, va ser el que us porto avui (tampoc és que anéssim a gaires doncs vam intentar fer els àpats a l'apartament que tenia aleshores).
Les úniques referències (fiables) que tenia de restaurants a París, les havia anotat del blog d'en Ricard Sampere, les quals podeu veure clicant aquí i que us recomano que també anoteu si mai aneu a aquella ciutat, ja que els preus són més que raonables i la pinta que fan els plats és espectacular. L'inconvenient va ser (com ja suposava quan vaig decidir anar) que amb la meva filla és molt complicat anar a un restaurant a on ella pugui menjar tranquil·lament seguint la seva dieta vegana. I cap d'aquests restaurants tenien ni de lluny opcions de menjar d'aquesta mena... :-(
Però un dels dies, la pubilla em va sorprendre portant-me a un restaurant "normal" al que havia anat ella uns dies abans i a on li havien preparat de forma especial i molt amablement plats a la seva mida. I així d'aquesta manera vam poder anar a un lloc a on tots dos podíem gaudir de la cuina.
Es tractava d'un clàssic i bonic bistrot francès, a on a part de la carta, disposen de diferents i econòmiques opcions de menú. Vam escollir tots dos el Menú Bistrot (es pot veure informació prou detallada de preus i menús al seu web), consistent en un plat i un entrant per 15,50 €, sense incloure el vi, i en el que alguns dels plats portaven un petit suplement. A destacar que l'aigua als restaurants de França, sempre és gratuïta i de qualitat.
Per treure'm el ventre de pena, vaig escollir uns molls de l'os, dels que no són gaire habituals trobar als restaurants de Barcelona. Servits amb una torrada d'excel·lent pa i sobre una base d'una mena de mantega clarificada i un assortiment de flors de sal, que et deixen a part en diferents pots hermètics i cadascun amb la seva cullera.
 |
| Os a moelle du boillon et fleur de sal |
 |
| Les diferents flors de sal que acompanyaven al moll de l'os |
I uns espectaculars i de llàgrima, ronyons de vedella servits en companyia d'una Gratin Dauphinois que pel meu gust estava massa líquida, però no seré jo qui critiqui un plat originari del seu país...
 |
| Rognons de veau flambes a l'Armagnac, gratin dauphinois |
I els plats que van preparar especialment per la meva filla (havia trucat la nit abans per què ho tinguessin previst), van ser una amanida amb bolets i ceba deshidratada,
 |
| Amanida |
I del plat principal, ni ho recordo, però sé que va comentar que tot molt bo.
El compte, que porten en una divertida figura amb unes targetes del restaurant i uns caramels, es va "disparar" fins als 44 €, amb dues copes de Côtes-du-Rhône (5 € cadascuna) i el suplement de 3 € dels ronyons. Molt bé realment pel menjar, el lloc i el servei que em va encantar. Sincerament, no crec que gaires llocs es molestin en preparar opcions veganes en un menú de migdia.
Una bona opció per dinar si mai aneu o esteu per aquell barri.
 |
| Menú |
Tag :
Restaurant
Xemei. Cuina veneciana de qualitat al Poble Sec.
Xemei
Passeig de l'Exposició, 85
T. 935 535 140
www.xemei.es
Projecte 3(o+) a Taula.
Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.
Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta tercera visita, vam decidir aterrar a Xemei i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final
A la tercera va la vençuda... Sí, perquè després de dos experiències que ens van deixar mig freds i indiferents, vàrem trobar per fi l'equilibri al barri del Poble Sec. Es tracta d'un petit restaurant italià especialitzat en cuina veneciana (els dos bessons que porten el local, són originaris d'aquesta ciutat) en el que podem trobar més referències i productes del mar, del que s'acostuma a veure en altres cuines d'aquest país.
El local és petit al seu interior (unes 6 o 7 taules si no recordo malament) amb una barra que dona accés a la cuina. Però per una altra banda, disposa d'una bona terrassa que, quan fa bon temps, sol estar plena de gom a gom. La decoració és molt de tipus modernet o hipster (sembla ser que han sigut un referent en aquesta subcultura) i compta amb una selecta i reconeguda clientela entre els quals figuren, entre d'altres, Patti Smith o Ron Wood que han deixat la seva signatura a les parets.
La carta, estructurada en tres blocs (entrants, primers i segons) i amb una destacada presència de productes del mar, presenta mitja dotzena de plats en cadascun dels apartats, el que fa que no sigui gaire traumàtica l'elecció del menú. Remarcables les opcions d'entrants que tenen, amb els que creiem es podria elaborar un complert àpat.
Mentre decidíem què demanar, ens van portat unes olives i el pa, molt bo i que està elaborat per ells mateixos
Pel què fa a la carta de vi, està monopolitzada per referències del seu país, pel que ens v‡rem deixar portar per les seves recomanacions, acabant amb un peculiar pinot negre.
Vam decidir compartir un parell d'entrants, que de fet van ser 2 i mig, doncs un d'ells (ja estava pensat per compartir entre dues persones) ens el van preparar per que poguéssim compartir-lo sense problemes entre nosaltres tres. Aquest va ser un assortiment de peixos venecians, que estava composat per un bacallà mantecato (venia a ser com la versió de la nostra brandada), unes sardines en saor, seitons marinats i verat confitat. Un dels millors (si no el millor) plats del dinar.
I l'altre entrant compartir va ser un tomino (un tipus de formatge italià) al forn amb carxofes del Prat, salsa de mostassa i poma.
I els principals, en que cadascú va demanar el que més de gust li venia, i que van ser: uns papardelle amb ragú de llebre, un gall del Penedés en escabetx de rovellons i una cuixa de cabrit al forn amb puré de patates. Tots ells d'un gran nivell i excel·lent elaboració.
No disposen de carta de postres (te la canten directament amb el que tenen aquell dia, i s'ha de dir que són tots casolans) i per que no sigui dit, sense compartir cullera, vam compartir també un parell d'ells. Un tiramisú i un pastis de xocolata amb peres i crema. A remarcar que en cap moment, el nivell de la cuina va patir cap davallada, tenint tot una línia constant i positiva.
Amb els cafès, ens van convidar a uns xupitos, que imagino que al no voler, ho van compensar convidant-nos als cafès, aplicant el descompte de 6€, com es reflexa a la nota, en la que vam sortir per uns rodons 50 euros per cap.
En conclusió:
Una mica allunyat i té difícil accés amb transport públic / pàrquing.
Bon lloc per tastar una cuina italiana de gran qualitat.
No és pas un lloc econòmic.
Molt bona qualitat dels plats i servei molt atent.
Recomanable.
PUNTS DE VISTA PARTICULARS:
ESTHER: Sóc molt fan de les sardines venecianes, en saor, escabetx o similars i les tasto a tot arreu on vaig, si puc. I com aquestes i les del Bacaro (tenen arrels en comú, es clar) no he tastat res igual! Bé, em falten tastar les del Ricard! ;-) Un restaurant que mereix visita sí o sí. Jo repetia i veig que mantenen el nivell dels inicis. Fugir-ne però, els caps de setmana si no t'agraden les aglomeracions.. |
RICARD: Jo pel que veig soc el que (com sempre), vaig sortir menys excited del lloc. Els plats tots molt bons, però amb la meva mania de la RQP i la del joc de voler encertar el preu, em va sobrar algun euret... Érem 3 amb una ampolla de vi i dos postres.. I per tant anar en parella (el meu habitat natural), el cost s'hagués anat cap a 60€... I jo soc del parer que per superar la barrera psicològica dels 50, se'm han de posar molt bé... :) Per altre banda l'ambient bussines-Casper, em va sobrar una mica... Vaig quedar copsat pel que va entrar amb aire colega dient "Teneis un Barolo que esté bueno?". Vaja ... que em quedo amb Bacaro i les seves sardines en saor .... ;) |
JORDI: Potser és dels pocs llocs en el que després d'escoltar i llegir tant de soroll mediàtic, estic totalment d'acord. Una cuina autèntica, amb producte de qualitat i sense gaires tonteries a on saps el que menges a cada queixalada. A més, personalment vaig poder tastar unes quantes elaboracions noves per mi. L'únic dubte que m'ha quedat (i ruc jo per no preguntar-ho), és el significat de l’euro que ens van cobrar en concepte Nepal. I no és per l’euro en sí, sinó més aviat per pura curiositat. |
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
La Piazzetta. Bon italià a Sant Cugat.
La Piazzetta
Major, 21
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 932 509 200
www.lapiazzetta.cat
info@lapiazzetta.cat
Una altra visita que tenia pendent de publicar des de fa més de sis mesos... a Sant Cugat, un restaurant italià del qual, tot i fer pocs mesos que havien obert les seves portes, ja havia sentit comentaris positius. És senzill arribar, ja que està al costat mateix de la plaça del Monestir (d'aquí en part li ve el nom al restaurant).
A part de la sala de l'interior del restaurant, disposen d'unes poques taules al carrer comercial com és el carrer Major de Sant Cugat, on a les tardes / vespres d'estiu s'està d'allò més bé. Bon i acollidor ambient i tracte molt familiar, són les sensacions que es desprenen un cop ets a l'interior de l'establiment, que és modern, però sense estridències.
Tot i que el seu fort semblen ser més aviat les pizzes, tenen a la seva carta els típics apartats d'antipasti, amanides i pastes en totes les seves variants, de les que et compliquen molt a l'hora de demanar, per la bona fila que fan tots els plats.
Vàrem demanar un parell de plats per compartir i un principal per cadascú de nosaltres. Els entrants van ser un steack tartar albese que, si no vaig errat, ve a ser com el que estem acostumats a menjar, però amb l'afegit d'unes gotes d'oli de tòfona blanca. En qualsevol cas, molt bo.
I una excelent focaccia, que torna boges a les meves filles...
I pel que fa als principals, uns tagliatelle a la bolonyesa amb salsa de salsitxes.
I uns tagliatelle a l'all. De tots dos plats, em van comentar que eren molt bons. Racions completes i generoses.
I per a mi, una pizza de les que tenen a la carta, a l'apartat d'especials. La Salvatore, que porta pomodoro, mozzarella di bufala, pancetta, salsiccia, salame i prosciutto. Molt bona i prou generosa per a fer d'àpat per si sola.
Tot plegat amb les begudes (aigua, coca-cola i copa de vi) i un cafè, va sortir per 68,70 €, prou bé tant per les quantitats com per la qualitat dels plats, i a més, gaudint d'una molt bona nit a la terrassa que disposen.
En resum, una bona opció per menjar si estàs pel centre de Sant Cugat a un preu mitjà d'entre 20 i 30 € en funció de la beguda que demanis.
Major, 21
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 932 509 200
www.lapiazzetta.cat
info@lapiazzetta.cat
Una altra visita que tenia pendent de publicar des de fa més de sis mesos... a Sant Cugat, un restaurant italià del qual, tot i fer pocs mesos que havien obert les seves portes, ja havia sentit comentaris positius. És senzill arribar, ja que està al costat mateix de la plaça del Monestir (d'aquí en part li ve el nom al restaurant).
A part de la sala de l'interior del restaurant, disposen d'unes poques taules al carrer comercial com és el carrer Major de Sant Cugat, on a les tardes / vespres d'estiu s'està d'allò més bé. Bon i acollidor ambient i tracte molt familiar, són les sensacions que es desprenen un cop ets a l'interior de l'establiment, que és modern, però sense estridències.
Tot i que el seu fort semblen ser més aviat les pizzes, tenen a la seva carta els típics apartats d'antipasti, amanides i pastes en totes les seves variants, de les que et compliquen molt a l'hora de demanar, per la bona fila que fan tots els plats.
 |
| Steak tartar albese - 14,50 € |
I una excelent focaccia, que torna boges a les meves filles...
 |
| Focaccia - 5,00 € |
I pel que fa als principals, uns tagliatelle a la bolonyesa amb salsa de salsitxes.
 |
| Tagliatelle alla bolognese con salsa di Salsiccie - 11,00 € |
I uns tagliatelle a l'all. De tots dos plats, em van comentar que eren molt bons. Racions completes i generoses.
 |
| Tagliatelle aglio olio - 12,00 € |
I per a mi, una pizza de les que tenen a la carta, a l'apartat d'especials. La Salvatore, que porta pomodoro, mozzarella di bufala, pancetta, salsiccia, salame i prosciutto. Molt bona i prou generosa per a fer d'àpat per si sola.
 |
| Pizze Speciali Salvatore - 14,50 € |
Tot plegat amb les begudes (aigua, coca-cola i copa de vi) i un cafè, va sortir per 68,70 €, prou bé tant per les quantitats com per la qualitat dels plats, i a més, gaudint d'una molt bona nit a la terrassa que disposen.
En resum, una bona opció per menjar si estàs pel centre de Sant Cugat a un preu mitjà d'entre 20 i 30 € en funció de la beguda que demanis.
Tag :
Restaurant
