Posted by : Jordi Castaño dissabte, 1 de desembre de 2012




Vía Veneto
Ganduxer, 10 
08021 - Barcelona
Tel + 34 93 200 72 44


Aquest era un dels restaurants que em feia "mandra" anar a visitar. Se que és un dels clàssics de la ciutat i de fet es quasi tant vell com jo (està fundat al any 1.967). Es d'aquells restaurants dels que sempre sents parlar (i generalment bé) però com no es el tipus d'ambient en el que m'agrada desenvolupar-me, mai m'havia animat a provar-lo.

A les hores, aprofitant una oferta de la gent de LetsBonus en la que s'incloïa menú degustació amb maridatge de vins per un preu raonable en un local d'aquesta alçada i categoria, vaig decidir a "liarme la manta a la cabeza" i  anar a provar-lo.

L'aparcament a la zona es relativament senzill. Hi ha pàrking al costat i a més té  servei de guardacotxes, que no vaig utilitzar per que, sincerament, no va amb el meu caràcter. Això si, el senyor de l'entrada anava fet un pinzell (i que consti que ho dic amb admiració).

El local i l'ambientació del restaurant son com d'un altre època. I de fet ho son, ja que dubto que hagin modificat res des de la seva apertura a finals dels 60. Imatge que es correspon amb el moviment anomenat gauche divine creat a aquella dècada i de la que era fidel representant la sala de festes Bocaccio. Per un altre banda, cal reconèixer el mèrit d'haver mantingut l'aire i l'esperit d'aquells temps durant tots aquest anys. Però per sobre de tot, he de comentar que els dos detalls que més em varen colpir varen ser el del senyor del guardacotxes, i l'altre, la senyora de l'entrada del servei de guarda-roba que havia de passar la totalitat de la seva jornada laboral en un cau de poc més d'un metre quadrat envoltada del abrics i pells de la selecta clientela. 

El tipus de client (tret d'un parell més de taules que es veia de lluny que anaven amb la mateixa oferta que nosaltres) d'aquest restaurant es el  provinent de la burgesia catalana i de les classes altes de la ciutat. 

Molt personal de sala (de fet, en alguns moments hi havien tants que es molestaven entre ells) i "excessivament" servicials. I ho poso entre cometes, ja que aquest tipus de comportament tant servil, a mi personalment no m'agrada. Potser si que deu agradar al client tipus del restaurant, però a mi no em fa gaire el pes. A més, em supera això de que et diguin les coses en un to de veu condescendent, com si fossis un nen petit.

Per el que fa al menjar pròpiament dit, el menú contractat constava dels següents plats:

Una selecció especial de "Aperitius Barcelona", composats per (de esquerra a dreta en la fotografia):

  • La nostra patata brava.
  • Mini "pilota" catalana amb pa amb tomàquet.
  • Musclo en escabetx amb xip de patata.
  • Oliva "Gordal" amb gelé de Vermut.
  • Bombó de xocolata i foie

A destacar el segon d'ells (la mini "pilota" catalana amb pa amb tomàquet). 
Maridat amb una petita i bonica copa de Vermut Yzaguirre Gran Reserva amb gel pilé. 

Selecció especial "Aperitius Barcelona"


A continuació, i mentre esperàvem els principals, ens varen portar el pa, la mantega i unes croquetes de formatge. Espectaculars els pans i sobre tot el d'olives, del que podia haver menjat mitja dotzena. La resta de pans que varem tastar també ens van agradar molt. 

Preciosa la presentació de la mantega arrissada en una petxina de plata.

Mantega... Cal?



Croquetes de formatge




El primer dels plats principals, van ser unes vieires rostides amb pernil sobre crema de coliflor i ruca amb parmesà. Molt bo i maridat amb un cava "Torelló Brut Nature" de Cellers Torelló.

Vieires rostides amb pernil sobre crema de coliflor i ruca amb parmesà




Espectaculars els canelons farcits de pollastre raça Prat "pota blava" amb salsa de tòfona negra, acompanyat d'un vi blanc de la D.O. Penedès "Ermita d'Espiells" de Juvé & Camps. Per sucar pa (com de fet vaig fer).


Canelons farcits de pollastre raça Prat "pota blava" amb salsa de tòfona negra




Juntament amb l'anterior, el següent plat va ser el millor del sopar. Un lluç a la gallega del port de Celeiro amb arròs de carabiners de "Vilanova" maridat amb un vi blanc de la D.O. Rueda "Shaya" de Cellers i Vinyes Shaya (aquest va ser l'únic descobriment enològic de la nit).


Lluç gallega del port de Celeiro amb arròs de carabiners de "Vilanova"





Per finalitzar els principals, el plat de carn va ser un xai de llet rostit i desossat farcit "a la catalana" amb patata confitada a les espècies. També portava una patata suflé, que he de dir sincerament que es la millor que he menjat mai. Ho varen maridat amb un vi Negre de la D.O. Penedès "Atrium" dels cellers Miguel Torres. Molt tendre i gustós.


Xai de llet rostit i desossat farcit "a la catalana" amb patata confitada a les espècies.




De postre ens van servir un "Babà" al rom amb cremós de coco i sorbet de pinya fresca.


"Babà" al rom amb cremós de coco i sorbet de pinya fresca



I ja per finalitzar, cafès i mignardises (o petit fours).

Com a resum, jo diria que es tracta de un restaurant amb una cuina de una qualitat indiscutible i molt elaborada (de fet, jo esperava unes elaboracions més tradicionals) a on menjar molt bé, en un entorn que ens trasllada al passat i a on, per una bona estona, ens podem sentir parts d'una classe social que, al menys en el meu cas, no ens correspon. Tornaria per el menjar, però com he dit abans, m'incomoda de gran manera aquest tipus de servei. Potser aniria si hagués de convidar a algun client molt especial, a alguna persona d'aquest estatus social o bé a un notari o a un metge a qui li hagués de tornar un favor...














{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. No he estat mai... i ja l'imaginava tal com l'expliques.

    Segur que la cuina és impecable, però tota aquesta comèdia em "comèdia" que fan a aquests llocs, em ve ample i fins i tot em descontrola el meu esperit "gamberro" que en general controlo.

    Com un dia en un dos estrelles, en que el maitre amb tota aquella parsimonia i després d'haver demanat el menú degistació, pregunta si algú té alguna al·lèrgia i jo li dic amb la meva imatge exterior seriosa... "Bé.. jo no puc menjar res que tingui ni carn ni peix..".

    La cara de l'home un poema... la dels meus acompanyants igual... van ser 5 segons fins que li vaig dir que eraa una broma, però els vaig gaudir...:)

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta!

      El que hauria pagat per ser-hi... i veure la cara del maitre.

      Aquí ens va dir abans de portar els aperitius: no els puc explicar res més, perquè és molt divertit ... ??? Però ... perquè prejutja el que és divertit? Sap ell els llocs en què han estat abans els clients? O potser és que directament va donar per fet que era la primera vegada que anàvem a un restaurant de categoria. Després d'estar en llocs com Calima o Akelarre, l'adjectiu "divertit" per definir els aperitius ens va semblar com a poc, hilarant ...

      Realment va ser una divertida experiència de retorn al passat. I, tot s'ha de dir, el menjar molt bé.

      Fins aviat.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -