Posted by : Jordi Castaño dissabte, 18 de maig de 2013

Balsàmic
Milanesat, 34
08017 - Barcelona

Tel. 93252527
info@balsamic.es


Teniem pendent d'aprofitar des del passat Nadal, un pack de "sopar chic" que ens van regalar. Dels restaurants que figuraven a Barcelona ciutat i després de descartar tots els que al menú tenien foie en qualsevol de les seves vessants, o bries i camemberts arrebossats o formatges de cabra amb reduccions de Mòdena, vàrem optar per un que no deia res dels plats i que estava relativament a prop i en un barri de fàcil accés (tot i que el nom no feia presagiar res de bo, i de fet com varem poder veure, quasi tots els plats anaven tacats amb aquest estrany ingredient). Com a aquest llocs has de reservar amb antelació i donar el codi que apareix al tiquet regal, vaig trucar per la tarda i sense dir res ja em varen preguntar si teniem un val d'aquesta cadena (imagino que deu ser perquè no va gaire més gent...).

Un cop al restaurant, el cambrer (molt amable i atent en tot moment) ens va acompanyar a una taula i ens va  explicar en que consistia el menú (¿¿??), que bàsicament, eren tres entrants, un plat de peix, un de carn i unes postres. Tot i que entrava una ampolla de vi al pack sopar (un Rioja "cosechero"), em va venir de gust canviar-lo i demanar un Idoia Negre de la D.O. Catalunya. Després de buscar-lo una bona estona i consultar per telèfon a on podia amagar-se, ens va dir que no sabia a on era i si volíem demanar un altre. Vaig optar per un Cap de Ruc Criança de la D.O. Montsant que, ara si, ens va portar tot i que a una terrible temperatura (el debian tenir guardat al costat de la cuina). Després de demanar-li un cubell amb glaçons i baixar uns quants graus la temperatura, ja varem poder gaudir d'aquest bon vi de la terra.  

Pel que fa al menjar, el primer dels entrants van ser unes croquetes de iuca, formatge i gambes. Falta d'arrebossat i de punt de fregit, insípides i més aviat fredes. Acompanyament de fulls de créixens, (o caputxines, morritorts o "berros") amb... sorpresa, sorpresa... balsàmic!!




El segon va ser un carpaccio de vedella, sense cap interès. La carn era insípida i el parmesà en pols era dels de bot que venen al supermercat i que ni es molesten en treure els grumolls. I si, també portava balsàmic... 




La pasta feta a casa farcida de gorgonzola amb salsa d'ametlles i llavors de roselles, va ser el tercer i últim dels entrants del sopar. També pecava de falta de temperatura, cosa que no entenc gaire, ja que encara estàvem sols a la sala (més tard, varen anar arribant més parelles i un encantador grup de quatre persones que feien el soroll de quinze... i tots amb el tiquet a la mà). Al menys aquest plat ja era una mica més gustós.




El plat de peix consistia en unes broquetes de rap i gambes. Bé de gust les gambes i escassos i petits els trossos de rap. Acompanyades per unes bones verdures saltejades amb oli i cuinades al dente. Sorprenentment, era el segon plat sense l'ingredient insígnia de la casa.




El plat de carn era un filet d'ibèric amb salsa d'Idiazabal i xips de iuca, i que amablement el cambrer ens va explicar que la iuca era un tipus de patata i que Idiazabal no era el nom de cap general, sinó el d'un formatge del País Basc (si no arriba a ser per les indicacions, no sé que hauriem fet...). Bastant bé les xips de iuca en quant al fregit i una mica ridícul el tall de carn. Punt de cocció passat tot i haver dir que el volíem poc fet. Ostres! Quasi descuido dir que també li van caure unes gotetes de balsàmic!




I per finalitzar... Tachan-Tachan!... el millor del sopar (al menys això és el que ens va indicar el cambrer, fent-nos veure "que lo ibamos a flipar"...): pastís de xocolata. Que voleu que us digui... Fins i tot em va costar d'acabar i no era precisament per lo tip que m'havia quedat amb la resta del sopar. Vaig trobar a faltar unes gotes de reducció d'aquell vinagre que ara no recordo com es diu.





El més destacable de la nit, apart del vi quan va arribar a la temperatura normal de servei, va ser descobrir el sistema d'atenció i comunicació amb els cambrers i la caixa, ja que pots demanar el compte o avisar al cambrer amb un timbre que hi ha a cada taula i que els avisa a ells a través d'una mena de rellotge de polsera que porten. Bon sistema que evita haver d'estar esperant eternament a que el cambrer et faci cas i que et portin el compte en el moment que el demanes. 

També seria d'agrair una mica més de neteja dels polsadors que hi han a les taules...




Imagino que com a restaurant de batalla per fer el menú entre setmana pot estar força bé, per agilitat amb aquest sistema d'avisos i per facilitat d'accés, però crec que els hi queda una mica gran el qualificatiu de "sopars chic". 

Al menys és com ho veig jo i intento donar sempre el meu punt de vista objectiu (un altre cosa és que ho aconsegueixi). 


{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Uffff.... ara ho veig.

    Jo només un cop he estat "sufridor" d'una d'aquestes conyes-regal i que era un sopar + una nit d'hotel.

    Potser el fet d'esperar 3 mesos a "gaudir" del pack, va fer que dels 7 hotels "posibles", dos ja havien desaparegut de l'oferta, l'altre estava de llargues vacances, un a BCN, l'altre al maresme i ens vam acabar decidint per un de Sort.

    Bon tracte, però és allò que t'acabes preguntant "que foto jo a Sort, per aprofitar el puto vale"??.

    En fi... que a no ser que siguis d'aquells que no surten mai i tot els va bé, millor defugir d'aquestes coses...

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mica loteria això dels packs... Tot i que també pots tenir sort i fer una descoberta, no?

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -