Posted by : Jordi Castaño dijous, 2 de maig de 2013

Restaurante Hermanos Tomás
Pare Pérez del Pulgar, 1
08033 - Barcelona

Tel. 933 457 148
www.htomas.com
restaurante@htomas.com


Situat (o amagat com si fos un tresor) al barri de La Trinitat Vella, trobem aquest restaurant, a on si no és per que algú t'ho ha recomanat,  dubto que entris. Complicat de trobar, però si vas una sola vegada, crec que no ho oblides. Fàcil aparcament als voltants, el que és d'agrair.

Es tracta d'un local amb una decoració rústica i senzilla amb les parets folrades de dècims de loteria i antics cartells publicitaris i a on podem veure també un reguitzell d'esquellots penjats d'una biga de fusta, a on fan un tipus de cuina castellana autèntica, de les que és necessari proveir-se d'una bona ració de pa per escurar els plats.

Servei més que atent i molt bons comercials per vendre el producte, que et van cantant de una forma molt peculiar i divertida. Com anavem a fer un tast de la seva cuina, ens varem deixar portar per les seves recomanacions, i així varem poder tastar les imprescindibles i tant comentades rostes (o "torreznos") i la fabulosa "morcilla" d'arròs. A més, els entrants van ser completats per un "picadillo" de xoriço (el millor que he tastat), una cecina (sincerament, crec que fins que no tastes una com aquesta, no pots dir que no t'agrada aquest embotit), unes "yemas" d'espàrrec (servides amb un pebrots verds del piquillo i unes anxoves amb una salsa de mostassa) i un parell de plats més, que mereixen una atenció especial i uns paràgrafs apart.


Les "pochas". Amb guatlla, amb cloïsses, o amb foie. Varem tastar aquestes dues ultimes i tinc serioses dubtes de quina em va agradar més... Crec que hauria de ser obligatori per llei tastar-les al menys un cop a la vida... Senceres i suaus, eren mantega pura al paladar que es fonia amb l'altre ingredient del plat. Fins i tot m'atreviria a dir que superen a les del Maher (a Cintruénigo) que fins aquest dia eren les que estaven al més alt del meu rànquing.

Els "callos" amb "garbansos". ELS MILLORS de Barcelona. No tinc gaires dubtes. Amb el seu toc pujat de picant i la salsa per mullar i sucar-hi pa. Per fer palmes amb les orelles!!


I a més, un bonus track a base de "mollejas" de xai, de las que puc donar fe que també estaven de traca i mocador.


Capitol apart mereix també el pa. Servit calent, és una fogassa que anomenan "extendida" i és d'aquells pans que pots menjar sense por de cansar, ni d'avorrir.


"Extendida"

"Torreznos" i "morcilla" de Burgos

"Picadillo"

Cecina d'Astorga

"Yemas" d'espàrrecs amb piquillos i anxoves

"Pochas" amb cloïsses

"Pochas" amb foie

"LOS CALLOS"

Els segons o principals van estar força repartits, i tot i que no tenen una carta gaire extensa, el que tenen és d'una gran qualitat i tot cuinat sense gaires floritures. Jo vaig optar per compartir un xai lletó fet al forn, preparat de la forma clàssica: aigua, sal i unes branques de farigola, servit rústicament en cassola de fang. Era dels que es poden menjar amb cullera de tendre que era.

Altres plats demanats van ser costelletes de xai i txuletó de bou per part del comando carnívor, i llobarro salvatge preparat a l'espatlla i uns troncs de lluç per part dels amants de lo marítim. Segons l'opinió general, tot era de primera qualitat i molt ben cuinat.


Xai lletó al forn en cassola de fang 

Part del txuletó de bou servit...

Les postres, van ser unes "yemas de Almazán" que són un dolç típic d'aquesta comarca de la província de Sòria elaborades a base de rovell d'ou. Molt bones segons l'opinió generalitzada, però massa dolces per el meu gust.I a més, una mena de pastis de galetes que feia molt bona fila però no vaig arribar a tastar, i la típica "leche frita" que tampoc vaig voler. Tanmateix i per acabar el vi que quedava per la taula, varem demanar uns talls d'un bon manxec que tenien.

"Yemas de Almazán"

Una "Yema de Almazán" sense embolcall


Pel que fa referència al bebercio, només recordo que era un correcte Montsant (del qual varen caure unes quantes ampolles) i el blanc ni el vaig arribar a veure fora de la funda termoprotectora. 

En resum, crec que és sense cap mena de dubtes un lloc molt recomanable per degustar l'autèntica cuina castellana ben elaborada amb ingredients que es nota que son acuradament escollits per els seus propietaris. Pel que fa al preu, com no he pogut aconseguir el compte d'aquell dia, millor no opino respecte a la RQP, ja que crec que varem buidar el seu celler i amb les copes de desprès, va pujar més del que jo esperava. Hauré de tornar per poder opinar amb objectivitat d'aquest punt...


{ 7 comentarios... read them below or Comment }

  1. La veritat és que fa un parell o tres d'anys, vaig estar a punt d'anar-hi. Però un bon amic que em coneix bé, em va dir que no hi anés.

    Deia que es menjava molt bé, però que l'ambient era com molt espanyolitzat. Per això quasi m'ha estranyat quan he vist que el vi ha estat un Montsant.

    Què en penses?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé a que es voldria referir el teu amic amb lo de l'ambient espanyolitzat, però, tot i tenir unes profundes arrels castellanes, les persones que porten el tema sempre es dirigeixen en català i son encantadors. Si feia referència a la gent que pot freqüentar el local, no puc opinar, ja que varem estar pràcticament sols (només hi havia un altre taula ocupada...). Però el fet de servir cuina castellana, imagino que alguna cosa ha d'influir...

      Del tema vi, com no vaig veure la carta, no puc donar-te gaires idees de les referències que tenen al seu celler.

      Però si, com em sembla, t'agrada aquests menjars, no ho dubtis i fes una visita. És d'una qualitat molt alta que no es troba sovint.

      Salutacions!

      Elimina
    2. Ja no ho recordo massa o el meu amic es va confondre de lloc. Ell em va parlar d'ambient més "dretà" per dir-ho suau...

      Potser jo no m'he explicat bé...

      En tot cas ja entenc que SI puc anar... :)

      Elimina
  2. un lloc on es menja realment bé, hi estic d'acord. ara fa temps que no hi he anat, però n'havia fet també una ressenya al bloc, perquè és impressionant la seva carn, les pochas i tantes coses que t'ofereixen.
    respecte al comentari del ricard, estic d'acord amb el que dius, tot i ser d'origen castellà, et parlen en català sense cap problema. ara, és clar que no aniràs a un restaurant de cuina castellana esperant que et rebin amb el cant de la senyera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estaria bé, no?...
      Gràcies i fins la propera!

      Elimina
  3. Ostres¡,,,, quasi varem menjar el mateix¡,,, i no havia vist el teu post fins ara que consti¡
    I deretes, esquerres.. A mi si es menja be¡,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si. Imagino que és l'habitual coincidir en el plats, en un lloc amb una oferta així de cuina castellana... De totes formes, no és pas que tinguin una carta molt extensa i segurament molta de la gent que hi va, ja deu anar directament als plats que ha sentit o bé li han recomanat...

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -