Porra de estrellas de la Guía Michelin 2025
Fa 7 hores
dimecres, 24 de juliol del 2013
Wall 57
Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, 57
08197 - Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)
Tel. 935 895 060
Després de veure com inauguraven aquest restaurant fa una mica més d'un any (passava sovint per davant i a més està molt a prop de casa meva) i rebre bons inputs del mateix, vaig anotar-ho a la meva llista de pendents. Aprofitant aquests dies de "vacances" vaig decidir eliminar-lo d'aquesta llista anant a sopar.
El tipus de cuina, d'entrada pel que havia llegit, ja m'anava bé. Pertany al xef del Coure de Barcelona (aquest també està a la llista...) i fa un tipus de cuina molt personal (allò que anomenem "cuina d'autor").
Com aquest dies de calor no venen de gust plats gaire calòrics (ho deixarem per un segon tast a l'hivern), vam optar per fer un menú majoritàriament de coses fredes.
El primer plat que varem demanar varen ser unes ostres Fines de Claire (això és el que posava a la factura, no és que les sàpiga reconèixer). Molt fresques i bones, acompanyades amb uns grills de llimona.
 |
| Les ostres |
Després li va tocar el torn a les croquetes. De pollastre amb curri i trossos ben definits. Arrebossades amb panko (al menys, així m'ho va semblar a mi). Diferents i contundents.
 |
| Croqueta de pollastre |
Molt bo el tiradito. De lluç amb ous de truita, trossos d'alvocat i de pebrot i marinat amb llima i dashi.
 |
| Tiradito |
Bona la coca de sardines amb albergínia i tomàquets cherry confitats. Aquest l'he de provar de fer a casa, però en format plat (el que és veu a la foto, és amb sardinetes i té format de tapa).
 |
| Coca de sardines |
Ens va agradar molt també el caneló de foie. Es tractava d'una mena d'amanida invertida, ja que l'interior del canaló que estava fet amb micuit, era de ruca i maduixes. Acompanyat per uns pinyons torrats i una reducció de balsàmic (imagino...). Era més bonic del que sembla a la foto, ja que el varem partir abans de fer-la...
 |
| Caneló de foie |
Varem continuar amb un sashimi de bonítol. Tebi i cobert per unes bledes (amb les penques massa dures i fibroses) i un brou per sucar-hi pa. A part d'això, he de dir que em va sorprendre gratament aquesta forma tèbia de presentar un sashimi.
 |
| Sashimi de bonítol |
I varem acabar amb el que per a mi va ser el millor plat de la nit. Un rosbif (també tibi) de presa ibèrica servit sobre un llit de puré de patates i acompanyat d'unes cruixents (totalment "al dente") verduretes adobades. Em van agradar molt els contrasts cruixent-melós i dolç-envinagrat d'aquest plat. Per demanar si o si.
 |
| Rosbif de presa ibèrica |
Vam acompanyar tot el sopar amb un més que correcte Missenyora del celler L'Olivera i D.O. Costers del Segre. Ja l'havíem tastat en un parell d'ocasions i ens va semblar que aniria molt bé amb els plats que havíem demanat. No em vaig fixar gaire en els preus de la carta de vins, però si està en funció del que va costar aquest, podem parlar d'un cost x2.
El preu del sopar sense postres, amb cafès i sense comptar el vi, ens va sortir per uns 40 € per cap. Si tenim en compte que són quatre plats i tres tapes (les ostres, les croquetes i la coca de sardines), ens podem fer una idea aproximada del preu mig d'aquest restaurant.
Una cuina molt elaborada i diferent amb tendències d'altres paisos (Japó i Perú d'entre altres). Un bon lloc per tornar i quan les temperatures siguin més normals, gaudir de la terrassa que tenen. Servei molt atent que va saber excusar-se per un tempo de 20 minuts d'espera entre dos plats, ja que havia entrat tothom a la mateixa hora i va causar un petit coll d'ampolla a la cuina.
En contra, i ja sé que és molt personal, la il·luminació. Tot i que segur que hi ha gent a qui li agrada l'ambient íntim per fer un sopar, per a mi és un dels punts febles de molts restaurants. M'agrada veure bé el que menjo i a més, la vista és un dels sentits que més s'han d'exercir en el difícil i sacrificat art del menjar. Les fotos donen fe del que dic, ja que com trobo horrorós fer-les amb flash, van sortir com es pot veure.
Ja havia escoltat bones referències d'aquest lloc...
ResponEliminaEl que passa és que quan agafo el cotxe, ja el tinc "ensinistrat" per anar a BCN i soc un gran ignorant de tot el que hi ha entre Sabadell i Barcelona.
Però el tinc en ment com una bona opció d'aquesta zona que anomeno Sant Cugat.
Una abraçada!
He vist que al teu blog també tens comentat la barra del Coure. Crec que les cartes són molt similars a tots dos llocs. Potser la diferencies entre els dos llocs estaran a la tranquil·litat del barri i la facilitat a l'hora d'aparcar i que potser serà més senzill trobar taula o lloc a la barra en aquest de Sant Cugat.
ResponEliminaI pel que fa referència a l'ambient, si et poses una bena als ulls, menges força bé...
Salutacions!!
De fet tampoc tinc massa problema amb els ambients, si ja sé abans on em poso. I ho dic en tots els sentits, tant si vaig a lloc super pijo, com si vaig a lloc de barri-barri. el que em fot és quan trobo sorpreses que no m'esperava.
EliminaFins i tot i si vaig mentalitzat, m'agrada treure la punta a aquestes situacions, tal com vaig fer a la barras del Coure, que em va fer perdre una amistat 2.0.. :). Em va quedar el dubte de si la persona afectada i enfadada (em va enviar un privat), era la mateixa del plástic o es va sentir identificada... :)
salut!!