SISÈ (Lleida)
Fa 2 hores
dilluns, 15 de juliol del 2013
Aquesta passada setmana varem fer uns dies de vacances a Praga i com a mi el tema que més m'interessa és el gastronòmic, he decidit compartir les meves experiències ja que em va deixar molt bones sensacions.
De la ciutat només diré que és una de les més boniques i satisfactòries que he estat i que és com estar en un conte de fades permanent. Si voleu saber més coses de la ciutat en sí, existeixen centenars de blogs especialitzats en viatges que us donaran una millor i més detallada informació de la que pugui donar jo.
Pel que fa al aspecte gastronòmic, alguns dels restaurants que varem visitar (concretament els tres primers), els vaig visitar seguint les recomanacions del blog de Garbancita que ella mateixa recomanava d'una anterior visita seva (i realment, tots tres van ser força encertats).
El primer, va ser el dia que varem arribar i estava al bell mig de la plaça principal de la ciutat. La veritat és que varem entrar amb molta desconfiança per part nostre, ja que un restaurant al centre i que a més, tenia pinta de ser dels de "només turistes", ens feia una mica de por. A més, encara no teniem cap referència de preus, però varem decidir entrar i que passes el que hagués de passar.
Us explico...
STAROMÊSTKÁ
De la Croix - Kříž Josef
Staromĕtské námĕstí 19
110 00 Praha 1
Tel. 224 213 015 - 224 215 058
En primer lloc, varem al·lucinar quan el cambrer ens va recomanar seure a dins ja que a la terrassa el suplement era... del 50%!!! (ens veuria pinta de catalans...). A més, va ser tot un detall que ens donessin una taula que tenien al mateix llindar entre el restaurant i la terrassa, sense parets, i que era com estar a fora però pagant bastant menys que la resta.
Un altre detall simpàtic, era que a la taula tenien una foto amb el nom del cambrer, i que a més tenia nocions de castellà amb lo que va ser més fàcil entendre'ns.
Varem demanar una mica de tot per començar a provar la gastronomia txeca.
Per picar, varem demanar rosbif i llengua de vaca fumada, acompanyats per uns pebrots escalivats i una amanida amb formatge (la foto esta presa quan ja estàvem acabant...).
 |
| Rosbif i llengua de vaca fumada |
I una saborosa mantega amb herbes per untar el pa.
 |
| Mantega amb herbes |
L'ànec no entrava als nostres plans (no em semblava gaire txec...) però com ens el va recomanar el cambrer, varem decidir demanar-lo. La veritat és que estava força bo i acompanyat per unes amanides de col i remolatxa, i unes llesques de knedlíky (és una mena de pa bullit amb aigua o al vapor). A tots ens va sorprendre aquest ingredient i les nenes ho demanaven després a tots els altres llocs...
 |
| Ànec amb knedlíky |
Un dels plats estrella de la gastronomia txeca (després del goulash i del pernil de Praga) és el braó de porc o codillo. Contundent i acompanyat per amanides varies (col, remolatxa i rave picant) i salses de mostassa.
 |
| Braó de porc (codillo) |
Menys sorprenent, però no per això dolent, va ser el plat de broqueta de carn de vedella i pollastre amb patates fregides acompanyat de verduretes saltejades.
 |
| Broquetes de carn amb patates fregides |
La mateixa sensació que amb l'anterior plat varem tenir amb les costelles de porc.
 |
| Costelles de porc amb els seus acompanyaments |
Total del compte: 61,89 € per a quatre persones, unes postres, cafés i molta cervesa inclosa. Ja em direu si a Barcelona (o d'altres capitals europees) és possible trobar preus com aquests en ple centre de la ciutat. Si us fixeu en el preu de cada cervesa de mig litre (Pilsner Urquell), resulta a un preu de poc més d'un euro i mig. Si això no és el paradís, ja em direu a on para...
**********************************************
Krčma
Kostečná, 4
Al vespre varem anar a una mena de taverna txeca a on varem sopar tots quatre per.... 26,71 €. Va ser amb diferència, l'àpat més econòmic de tots els que varem fer. L'exterior del restaurant tenia unes fabuloses taules, però que malauradament eren totes plenes.
 |
| Exterior del restaurant |
Tot i ser una autentica taverna, el menjar era de bona qualitat i la cervesa (barreja de Pilsner Urquell rossa i negra) entrava fabulosament.
Varem compartir uns formatges freds marinats. Normalets. Era com una mena d'escabetx.
 |
| Formatges marinats |
Uns formatges calents arrebossats que a mi em va semblar que portaven una mena de formatge blau i que després veient la nota diu que són "smelly beer cheese" i que podríem traduir com "formatge de cervesa pudent". Diferent i curiós. Tenia la cremositat d'un Camembert però amb retrogust de Roquefort. No va sortir la foto (o la vaig esborrar accidentalment).
Un plat de llom de porc a la graella amb una mena de truites de patata i ceba molt compactes i cruixents.
 |
| Llom de porc a la graella amb truita? de patata i ceba |
I un parell de racions de salsitxes cuinades amb cervesa negre i que et servien directament amb la cassola de ferro. Potent i tremendament calorífic. Varem sucar una mica de pa, però no varem poder acabar cap de les dues racions.
 |
| Salsitxes en cervesa negra |
I una foto de l'interior del local. Era molt bonic, però feia excessiva calor i més després de menjar aquests plats lleugers de la seva gastronomia...
 |
| A l'interior del local |
**********************************************
Lokál
Dlouhá, 33
110 00 Praha 1
Dlouhá, 33
110 00 Praha 1
Tel. 222 316 265
www.ambi.cz
Restaurant de dimensions considerables i amb capacitat per bastants persones. Contràriament al que és habitual en aquesta ciutat, tanca a la 1 de la matinada (el més habitual és que a les 23:00 tanquin les cuines dels restaurants). Pel que vaig poder llegir d'aquest lloc al Foursquare (imprescindible si viatges fora) sempre esta ple a vesar. No sé si per la qualitat del menjar, per si és el típic local de moda o bé pels tancs de la fabulosa cervesa que tenen a la seva barra transparent (a la web es pot veure amb més detall). Sembla ser que hi ha molta diferencia de qualitat entre la cervesa de tanc, la de barril i la d'ampolla. Per mi és un mon totalment desconegut al que no em ve gens de gust accedir. Crec que mentre estigui a una correcta temperatura (es a dir, ben fresqueta...) a mi ja em va bé.
www.ambi.cz
Restaurant de dimensions considerables i amb capacitat per bastants persones. Contràriament al que és habitual en aquesta ciutat, tanca a la 1 de la matinada (el més habitual és que a les 23:00 tanquin les cuines dels restaurants). Pel que vaig poder llegir d'aquest lloc al Foursquare (imprescindible si viatges fora) sempre esta ple a vesar. No sé si per la qualitat del menjar, per si és el típic local de moda o bé pels tancs de la fabulosa cervesa que tenen a la seva barra transparent (a la web es pot veure amb més detall). Sembla ser que hi ha molta diferencia de qualitat entre la cervesa de tanc, la de barril i la d'ampolla. Per mi és un mon totalment desconegut al que no em ve gens de gust accedir. Crec que mentre estigui a una correcta temperatura (es a dir, ben fresqueta...) a mi ja em va bé.
També varem fer la fórmula de compartir que tan bons resultats ens havia donat fins al moment. Com desconeixíem les quantitats de les racions vam demanar amb seny, per poder afegir a última hora si era necessari.
Com també vaig veure que destacaven de la gastronomia txeca els seus tàrtars o "beef tartar" com ho anomenen ells, varem demanar una ració d'aquest. El serveixen amb unes llesques de pa fregit amb all per si vols fregar-lo. El tàrtar era dels que m'agraden a mi: amb tot ben picadet a ganivet. Molt bo!
 |
| Beef tartar |
D'una interminable llista de salsitxes varem triar unes que eren variades (tres de diferents, però bastant grans). Acompanyades de mostassa i de la inseparable amanida de col. Bones.
 |
| Salsitxes del país variades |
Un formatge arrebossat i fregit que semblava Camembert.
Una ració del famós pernil de Praga. Bo, però no té res a envejar del pernil cuit de casa o del lacón.
Una bona ració de knedlíky per acompanyar tots els plats.
Curiosa la manera d'anotar les cerveses que es van demanant a cadascuna de les taules.
I, a part de la obligatòria cervesa, varem poder tastar la Kofola, que és el refresc de cola que varen produir i comercialitzar a l'època comunista per combatre l'original. Si esperes que el gust sigui el mateix que el d'un refresc de cola, t'equivocaràs al demanar-ho, però si ho demanes sense cap pretensió ni judicis previs, he de dir que no estava malament. Semblava més una mena de sangría o calimotxo que qualsevol refresc de cola que havia provat anteriorment.
En resum, un lloc molt recomanable amb bon menjar i bona cervesa, tret d'un lamentable incident amb una de les cambreres que crec que no s'assabentava gaire en anglès del que li dèiem, juntament amb el poc que em queda al meu cervell d'aquest idioma, va donar peu a un malentès amb una comanda d'un parell de plats més que varem afegir al final del sopar i que va provocar contínues reunions de tot el staff fins que varem demanar el compte i vam marxar d'allà.
POTREFENÁ HUSA
Národní Třída, 39
Tel. 273 130 555
El restaurant que més ens va agradar a tots. Vàrem arribar guiats pels consells del Foursquare i realment no ens va decebre gens. La cuina continuava sent la tradicional txeca, però amb una mica més de cura a l'hora d'elaborar i emplatar.
Com ens havia agradat força el "beef tàrtar" del dia anterior, varem decidir demanar un per compartir i fer temps mentre portaven els principals. La carn era molt saborosa (com en general tota la que varem poder tastar durant la nostra estada a la ciutat), però estava picada a màquina, punt en contra d'aquest plat. Per un altre banda, et compensaven portant els ingredients per separat per que t'ho preparessis al teu gust. Realment bo.
Jo vaig escollir com a plat principal el braó de porc i el vaig compartir amb el que la meva filla va demanar: el goulash (per fi!) del que tant havíem sentit parlar. El "codillo" estava realment espectacular i el fet diferencial amb el que havíem tastat el primer dia, va ser que estava totalment desossat i farcit amb la amanida de col per dins. Espectacularment cruixent per fora i fundent i melós per dins. A més, el contrast de la col amb el greix de la carn estava força ben trobat. L'acompanyaven de pa i una mena de salsa de mostassa.
Molt bo tanmateix el plat de goulash. De fet, ve a ser una mena d'estofat de carn dels de tota la vida que fem a casa nostra, però potser més contundent. Servit juntament amb knedlíky i verduretes crues que refrescaven i li donaven el cruixent (i el picant, ja que havia algun tros de bitxo o similar) apropiat al plat.
Els altres dos plats principals varen ser una Amanida amb pernil d'ànec i uns Spaghettis Aglio o Olio que estaven força picants.
De postres va caure un pastis de formatge que no vaig tastar, però que em van dir que era força normal.
Total del compte: uns 64 € els quatre, que ve a sortir exactament a 16 € per cap amb tot inclòs (cervesa non stop també). El que deia: el millor de tots els que varem estar, en especial pels plats de goulash i el de "codillo".
Baráčnická rychta
Tržiště, 23
118 00 Praha - Malá Strana
 |
| Formatge arrebossat i fregit |
Una ració del famós pernil de Praga. Bo, però no té res a envejar del pernil cuit de casa o del lacón.
 |
| Pernil de Praga |
Una bona ració de knedlíky per acompanyar tots els plats.
 |
| Knedlíky |
Curiosa la manera d'anotar les cerveses que es van demanant a cadascuna de les taules.
I, a part de la obligatòria cervesa, varem poder tastar la Kofola, que és el refresc de cola que varen produir i comercialitzar a l'època comunista per combatre l'original. Si esperes que el gust sigui el mateix que el d'un refresc de cola, t'equivocaràs al demanar-ho, però si ho demanes sense cap pretensió ni judicis previs, he de dir que no estava malament. Semblava més una mena de sangría o calimotxo que qualsevol refresc de cola que havia provat anteriorment.
 |
| Kofola |
En resum, un lloc molt recomanable amb bon menjar i bona cervesa, tret d'un lamentable incident amb una de les cambreres que crec que no s'assabentava gaire en anglès del que li dèiem, juntament amb el poc que em queda al meu cervell d'aquest idioma, va donar peu a un malentès amb una comanda d'un parell de plats més que varem afegir al final del sopar i que va provocar contínues reunions de tot el staff fins que varem demanar el compte i vam marxar d'allà.
**********************************************
POTREFENÁ HUSA
Národní Třída, 39
110 00 Praha 1
Tel. 273 130 555
El restaurant que més ens va agradar a tots. Vàrem arribar guiats pels consells del Foursquare i realment no ens va decebre gens. La cuina continuava sent la tradicional txeca, però amb una mica més de cura a l'hora d'elaborar i emplatar.
Com ens havia agradat força el "beef tàrtar" del dia anterior, varem decidir demanar un per compartir i fer temps mentre portaven els principals. La carn era molt saborosa (com en general tota la que varem poder tastar durant la nostra estada a la ciutat), però estava picada a màquina, punt en contra d'aquest plat. Per un altre banda, et compensaven portant els ingredients per separat per que t'ho preparessis al teu gust. Realment bo.
 |
| Beef tartar |
Jo vaig escollir com a plat principal el braó de porc i el vaig compartir amb el que la meva filla va demanar: el goulash (per fi!) del que tant havíem sentit parlar. El "codillo" estava realment espectacular i el fet diferencial amb el que havíem tastat el primer dia, va ser que estava totalment desossat i farcit amb la amanida de col per dins. Espectacularment cruixent per fora i fundent i melós per dins. A més, el contrast de la col amb el greix de la carn estava força ben trobat. L'acompanyaven de pa i una mena de salsa de mostassa.
 |
| Braó de porc o "Codillo" |
Molt bo tanmateix el plat de goulash. De fet, ve a ser una mena d'estofat de carn dels de tota la vida que fem a casa nostra, però potser més contundent. Servit juntament amb knedlíky i verduretes crues que refrescaven i li donaven el cruixent (i el picant, ja que havia algun tros de bitxo o similar) apropiat al plat.
 |
| Goulash |
Els altres dos plats principals varen ser una Amanida amb pernil d'ànec i uns Spaghettis Aglio o Olio que estaven força picants.
 |
| Amanida amb pernil d'ànec |
 |
| Spaghetti Aglio Olio |
De postres va caure un pastis de formatge que no vaig tastar, però que em van dir que era força normal.
 |
| Pastis de formatge |
Total del compte: uns 64 € els quatre, que ve a sortir exactament a 16 € per cap amb tot inclòs (cervesa non stop també). El que deia: el millor de tots els que varem estar, en especial pels plats de goulash i el de "codillo".
**********************************************
Baráčnická rychta
Tržiště, 23
118 00 Praha - Malá Strana
Tel. 257 532 461
En aquest cas, com estàvem a l'altre costat del riu (a prop del castell) i no teniem cap referència per dinar, varem tornar a treure partit de les bones recomanacions (de moment) del Foursquare.
Una cosa que em va cridar l'atenció tots els dies, va ser el tema de la gradació de les cerveses. Com es pot veure a la pissarra del restaurant a on anunciaven les cerveses que tenien, tenen totes una gradació d'entre 11º i 13º i inclòs vaig veure en altres bars, gradacions superiors. Però imagino que deu voler dir un altre cosa, per que si no, com a cada àpat m'empenyia un litre d'aquesta refrescant beguda, hauria anat a rastres tots els dies. Si algú ho sap i té l'amabilitat d'indicar-me el motiu, li agrairé.
Varem tornar a fer l'entrant a base de "beef tàrtar" i aquest cop sense mariconades. 200 grams de carn als quals havien d'afegir-se tots el acompanyaments (que també varen portar per separat) més les corresponents llesques de pa fregit per sucar l'all. En aquesta ocasió, la carn estava excessivament picada a màquina i el seu aspecte era més el d'una sobrassada que no pas el d'un tàrtar. Però tot i així ens va agradar força. No vaig recordar fer foto (aquell dia, havia molta gana...).
Dues racions de goulash amb arròs per fer camí.
Jo vaig optar per un lleuger filet de bou amb salsa de mostassa que vaig acompanyar amb el pa fregit i fregat i ben fregat amb all per preparar el vol de tornada. Tot i que la carn tenia tota la pinta de ser molt bona, la van arruïnar al cuinar-la en excés. I això que li vaig demanar amb el meu anglès patillero "like a tàrtar".
Un Camembert fregit amb verdures a la graella. Bé.
També un molt bon lloc per recomanar. I com podeu veure, el compte tampoc va arribar als 60 €.
I els dos menjars més cars de tota aquesta setmana a Praga, van ser curiosament els que varem fer a establiments que no eren propis d'aquesta gastronomia.
El primer va ser l'ultima nit, que varem decidir canviar una mica i sopar més lleuger i varem buscar un restaurant japonès. No penso ni molestar-me en explicar el que varem menjar. A part de trigar una eternitat en servir-nos (hi havien només dos taules més), l'arròs era un insult als japonesos, l'alga kombu estava més resseca que... (no ho diré) i l'oli de la tempura no sé de quin origen devia ser... Desastre total i .... 1.840 CZK o corones txeques (uns 80 €). Això si... Varem tenir espectacle gratuït quan un xicot va aparcar el seu cotxe al carrer en doble fila sense parar el motor, va entrar al local, i li va fotre quatre osties ben donades a un altre senyor que estava sopant amb la seva senyora (i que varem intuir que seria l'esposa d'algun d'aquells dos senyors).
L'altre experiència negativa i el rècord absolut negatiu en quan a preu es refereix, va ser el dia de tornada al aeroport de Praga que, com el vol sortia al vespre, varem decidir sopar qualsevol cosa al aeroport. Resum: quatre hamburgueses amb les seves corresponents patates i les begudes va sortir per... 2.190 CZK (uns 96 €). Que tampoc és que sigui car ja que les hamburgueses eren ben complertes, però després de tots els llocs que havíem estat als preus que heu pogut veure, doncs ens va semblar una pressa de pel.
En conclusió, crec que és un dels millors destins gastronòmics que he anat (tampoc és que siguin gaires...), si deixem de banda la gastronomia del nostre país i la d'Espanya, i el destí amb la millor RQP tant a nivell de menjar com a nivell de beure cervesa. Del tema vi, com varem agafar una onada de calor, no ens va venir gaire de gust tastar-lo. Per compensar, a la propera comanda de vi, demanaré que m'afegeixin un parells d'ampolles de vi txec que sigui representatiu (si és que ho és).
Espero que si aneu per Praga us pugui ser d'utilitat la informació que comparteixo, com a mi m'ha sigut la d'altres blogs.
En aquest cas, com estàvem a l'altre costat del riu (a prop del castell) i no teniem cap referència per dinar, varem tornar a treure partit de les bones recomanacions (de moment) del Foursquare.
Una cosa que em va cridar l'atenció tots els dies, va ser el tema de la gradació de les cerveses. Com es pot veure a la pissarra del restaurant a on anunciaven les cerveses que tenien, tenen totes una gradació d'entre 11º i 13º i inclòs vaig veure en altres bars, gradacions superiors. Però imagino que deu voler dir un altre cosa, per que si no, com a cada àpat m'empenyia un litre d'aquesta refrescant beguda, hauria anat a rastres tots els dies. Si algú ho sap i té l'amabilitat d'indicar-me el motiu, li agrairé.
 |
| Interior del restaurant |
Varem tornar a fer l'entrant a base de "beef tàrtar" i aquest cop sense mariconades. 200 grams de carn als quals havien d'afegir-se tots el acompanyaments (que també varen portar per separat) més les corresponents llesques de pa fregit per sucar l'all. En aquesta ocasió, la carn estava excessivament picada a màquina i el seu aspecte era més el d'una sobrassada que no pas el d'un tàrtar. Però tot i així ens va agradar força. No vaig recordar fer foto (aquell dia, havia molta gana...).
Dues racions de goulash amb arròs per fer camí.
 |
| Goulash (segona part) |
Jo vaig optar per un lleuger filet de bou amb salsa de mostassa que vaig acompanyar amb el pa fregit i fregat i ben fregat amb all per preparar el vol de tornada. Tot i que la carn tenia tota la pinta de ser molt bona, la van arruïnar al cuinar-la en excés. I això que li vaig demanar amb el meu anglès patillero "like a tàrtar".
 |
| Filet de bou amb salsa de mostassa |
Un Camembert fregit amb verdures a la graella. Bé.
 |
| Camembert fregit amb verdures a la graella |
També un molt bon lloc per recomanar. I com podeu veure, el compte tampoc va arribar als 60 €.
**********************************************
I els dos menjars més cars de tota aquesta setmana a Praga, van ser curiosament els que varem fer a establiments que no eren propis d'aquesta gastronomia.
El primer va ser l'ultima nit, que varem decidir canviar una mica i sopar més lleuger i varem buscar un restaurant japonès. No penso ni molestar-me en explicar el que varem menjar. A part de trigar una eternitat en servir-nos (hi havien només dos taules més), l'arròs era un insult als japonesos, l'alga kombu estava més resseca que... (no ho diré) i l'oli de la tempura no sé de quin origen devia ser... Desastre total i .... 1.840 CZK o corones txeques (uns 80 €). Això si... Varem tenir espectacle gratuït quan un xicot va aparcar el seu cotxe al carrer en doble fila sense parar el motor, va entrar al local, i li va fotre quatre osties ben donades a un altre senyor que estava sopant amb la seva senyora (i que varem intuir que seria l'esposa d'algun d'aquells dos senyors).
L'altre experiència negativa i el rècord absolut negatiu en quan a preu es refereix, va ser el dia de tornada al aeroport de Praga que, com el vol sortia al vespre, varem decidir sopar qualsevol cosa al aeroport. Resum: quatre hamburgueses amb les seves corresponents patates i les begudes va sortir per... 2.190 CZK (uns 96 €). Que tampoc és que sigui car ja que les hamburgueses eren ben complertes, però després de tots els llocs que havíem estat als preus que heu pogut veure, doncs ens va semblar una pressa de pel.
En conclusió, crec que és un dels millors destins gastronòmics que he anat (tampoc és que siguin gaires...), si deixem de banda la gastronomia del nostre país i la d'Espanya, i el destí amb la millor RQP tant a nivell de menjar com a nivell de beure cervesa. Del tema vi, com varem agafar una onada de calor, no ens va venir gaire de gust tastar-lo. Per compensar, a la propera comanda de vi, demanaré que m'afegeixin un parells d'ampolles de vi txec que sigui representatiu (si és que ho és).
Espero que si aneu per Praga us pugui ser d'utilitat la informació que comparteixo, com a mi m'ha sigut la d'altres blogs.
Jordi! Acabo d'arribar i de moment t'he près de referència pel primer lloc on he menjat (Staroměstská restaurace). Boníssim! Gràcies per compartir-ho i currar-t'ho tant! Ets un crack :*
ResponEliminaUna abraçada,
Paula.
No saps com m'agrada saber que serveix a algú l'esforç d'escriure aquesta mena d'entrades... Si més no, que ho manifestin... :-)
EliminaJa m'explicaràs si vas a algun altre de la llista.
Que gaudeixis molt de les vacances. Petons!!