SISÈ (Lleida)
Fa 2 hores
dijous, 4 de juliol del 2013
El Pràctic
Constitució, 181
08014 - Barcelona
Tel. 933 315 644
elpractic@telefonica.net
Quin lloc més curiós (per intentar posar un adjectiu que el defineixi)...
Ubicat al llindar de Barcelona amb L'Hospitalet de Llobregat amb una decoració més que sòbria. Podríem dir que és dels de la categoria "jo aquí no entro ni de conya" o bé "el meu amic em va donar malament l'adreça".
Sembla més un senzill bar de menús que no pas el restaurant que s'amaga al interior. És un d'aquells locals beneits (i de facto publicitats) per la visita del mestre Ferran, ja que el cuiner peruà que porta el local va fer algun stage amb ell (entre d'altres cuines d'alt nivell).
Vaig anar per primer cop el dijous passat, aprofitant l'emissió d'un partit de futbol entre dos seleccions que sembla ser que havia de ser important si tenim en compte com estaven de buits tots els restaurants. De fet, tret d'un senyor gran i del cambrer i el cuiner, era l'única persona de sexe masculí que estava al local. La resta, eren tot grups de noies i dones.
En aquesta primera visita i presa de contacte, varem demanar els plats que havia sentit comentar més als diferents blogs que segueixo (el de Ricard Sampere, Jordi Luque o Pau Arenós per citar uns quants).
És un bar-restaurant de barri en el que ofereixen un menú de migdia de dimarts a divendres per 11,50 € serà qüestió de anar a tastar-lo) i dijous, divendres i dissabtes al vespre ofereixen un menú de tapes, que és al que varem anar. Tots els plats són en format tapa per compartir i com podreu veure, tots els que varem escollir varen ser força lleugers i digestius per ser un sopar... :)
Unes molt bones croquetes de pollastre rostit varen donar el tret de sortida. Només diré que passen a formar part del meu particular Top Ten croquetil.
 |
| Croquetes de pollastre rostit |
A continuació, uns wontons o wantans (crec que són correctes les dues formes d'escriure-ho) farcits de carn de porc ibèric i acompanyats d'una salsa agredolça. Bons, però crec que li faltava una mica més de consistència cruixent a la massa.
 |
| Wanton farcit de porc ibèric amb salsa agredolça |
Imprescindibles també els calamars fregits al estil nikei. Molt cruixents per fora i tendres per dins.
 |
| Calamar fregit estil nikei |
La "tapa estrella", com ells mateixos la defineixen a la carta, és una orella de porc cruixent, que està cuinada al Roner a baixa temperatura durant unes quantes hores (crec que més de 12...) i acabada a la planxa per donar-li l'aspecte final de sandvitx de porc. Crec que és el millor plat que vaig tastar. A més, com té les propietats gelatinoses d'aquesta part de l'animal, podem definir-lo com "Tapa Duracell" ja que es queda atrapat a la boca durant una bona estona, i dura i dura... Un plat rodó sense cap mena de dubta.
 |
| Orella de porc cruixent |
Continuant amb l'homenatge al porc, varem continuar amb un secret ibèric amb chimichurri. Molt bona qualitat i punt de cocció de la carn, que es fonia a la boca.
 |
| Secret ibèric amb chimichurri |
En aquest punt del sopar, ja podríem haver acabat perfectament (de fet havíem demanat quatre plats i les croquetes per picar), però la temptació de demanar i provar els "callos del yayo" que tenien a la carta em va superar. I després de tastar-los em queda el dubte de quins són més bons, si els dels Hermanos Tomás (contundents i amb trossos ben definits) o bé aquests (més suaus i equilibrats). Realment complicat... i a més tinc pendents de tastar els del Restaurant Portoles (dels quals n'he sentit parlar meravelles). Potser hauré de començar a preparar també un Top Ten callil.
 |
| Els "Callos del yayo" |
I ahir, varem tornar per fer un Bonus Track, a on a més de la "tapa estrella", les croquetes, els "callos del yayo", els calamars i el secret ibéric, varem poder tastar els següents plats:
Patates "braves bravísimas". Molt bones i amb un toc de picant que no és l'habitual. Imagino que serà algun tipus d'espècia típica del seu país.
 |
| Les Braves "Bravisimes" |
Biquini de mozzarella de búfala i pernil ibèric amb tòfona blanca. No deixa de ser un biquini, però és xocant com un plat que estem tant acostumats a menjar a casa nostra, ens pot arribar a sorprendre tant.
 |
| Biquini de mozzarella amb pernil ibèric i tòfona blanca |
"Ensaladilla rusa a la seva manera". Més cremosa del que habitualment estem acostumats i també amb tocs especiats que no varem saber reconèixer.
 |
| Ensaladilla rusa "a la seva manera" |
Tiradito de gamba. Acompanyat per uns brots d'amanida i per uns talls de moniato que feien que l'acidesa de la llimona es veies compensada amb el dolç d'aquest. Un plat rodó si no fos per que ens el varen portar tot just desprès dels callos del yayo...
 |
| Tiradito de gamba |
Mandonguilles amb sípia. El plat més contundent i alhora el més que menys em va impressionar (que no agradar). Massa pujat el toc marí del plat que li treia totalment el protagonisme a la que s'intuïa bona carn de les mandonguilles.
 |
| Mandonguilles amb sípia |
Amb dos ous de Calaf i.... Per acabar d'omplir forats varem demanar unes racions de patates amb ous de Calaf i pernil ibèric la primera, i amb xoriço la segona. Com es pot apreciar a la fotografia no varen agradar gaire... Si em descuido deixem el plat buit abans de poder treure la foto.
 |
| Amb dos ous i... |
En aquesta última visita si que varem demanar postres, que van ser un tiramisú, una mena de granissat de llimona amb ginebra (Gin Citric crec recordar que es deia...) i una mena de versió del pa amb oli i xocolata que tant ens agrada a casa nostra.
 |
| Citric Gin (o quelcom similar...) |
 |
| Tiramisú |
 |
| Xocolata (bàsicament) |
Un lloc per tornar i per portar a gent que no tingui gaires manies amb el look dels restaurants ni amb els barris de la ciutat. Si el que es vol és menjar bé, aquest es el lloc indicat. La relació qualitat preu és molt bona, ja que demanant sense mirar i amb el vi i cafès inclosos, ens va sortir tots dos cops per uns 30-35 per cap. Per posar algun inconvenient, el soroll pot arribar a ser bastant elevat si el local està ple (el que sembla una cosa habitual) i la dificultat en trobar aparcament (el més senzill és potser anar directament al pàrquing de la Ciutat de la Injustícia).
He deixat pel final la foto del exterior del restaurant per no condicionar a ningú d'entrada...
M'ha agradat això de deixar la foto de l'entrada pel final.. :).
ResponEliminaA mi amb l'IPhone no em va sortir no el vermell del lletrero.
Però veig que estem d'acord en que es menja de conya a bon preu. Llàstima que només obrin a partir de dijous, doncs jo soc més de sortir en dimarts o dimecres..
Bona idea lo de sortir dimarts, dimecres a sopar. Tot i que els dijous ja no són el que eren fa un parell d'anys, que estaven a petar, no creus?
ResponEliminaBona referència!
Són costums... Com que els divendres en general marxo a mitja tarda i els dilluns no semblen adients, em queden els altres 3 dies. I dijous tot i que ha baixat, segueix sent dia de sortida i per això en general agafo dimarts o dimecres. Però per aquesta setmana vinent, tinc programat dijous i tornar a El Pràctic.
EliminaNo el publicaré, però vull referendar la bonissima impresió del primer cop.
Salut!
No deixis de tastar els "callos del yayo"...
EliminaI si coneixes algun altre lloc a on els facin, ja m'ho diràs que, tot i la calor, sempre entren de conya...
Salutacions!
Ja vam anar i els callos ja els vaig tastar a la 1a visita i excel·lents.
EliminaPerò amb això d'obrir només 3 vespres, fa que la gent es concentri més i el dijous el local estava a tope. I clar... el servei no va estar al nivell del primer dia i el soroll, va fer que tinguessim ganes d'acabar i marxar...
Menjar de conya, però per mi que defujo dels llocs amb soroll, fa que no el posi a la meva llista de tops..
Salut!!
Gràcies per la menció!
ResponEliminaÉs un plaer!
Elimina