EXCURSIÓN & TACOS
Fa 1 hora
diumenge, 11 de maig del 2014
O'Retorno
Comte d'Urgell, 168
08036 Barcelona
Tel. 934 531 104
Després d'haver sentit parlar tant d'aquest restaurant i (curiosament) amb coincidència pràcticament al 100% en les opinions del mateix, vaig reservar a la nit de dijous, ja que segons havia llegit, si no reserves en aquest lloc, és pràcticament impossible que puguis menjar. De fet, vaig sentir que fins i tot la gent arriba a reservar a la barra.
Veient que l'interior pintava massa calorós (almenys per mi) per aquestes dates i que es veia una mica angoixant per lo estret del local, vaig reservar directament a la terrassa coberta que tenen al mateix xamfrà amb el carrer Mallorca.
Es tracta d'un bar restaurant dels de barri de tota la vida, que dubto que, en l'àmbit estètic almenys, hagi evolucionat ni tan sols una mica, i apostaria que culinàriament parlant, continuen amb els mateixos plats des del primer dia. El dia que vaig anar a fer el test (un esmorzar de forquilla) va coincidir amb l'hora d'arribada dels proveïdors, i em va semblar increïble la gran quantitat de menjar que anaven baixant a la que imagino que era la cuina per unes estretes escales al costat mateix de la barra. Només de patates, no recordo quants sacs van baixar, però eren d'aquells de molts quilos...
Ja anava advertit pels comentaris llegits a altres blogs (En Ocasiones Veo Bares, Els meus restaurants, La Hora del Bagel, i d'altres que ara no recordo) de la mida de les racions que posaven. A més, mentre esperàvem que arribes la resta de convocats al sopar, a la taula del costat van portar una ració de pop per tres, amb la que pràcticament ja sopaven.
Un cop a taula, com la carta de vins era cantada i la varietat exposada no era per tirar-hi coets (literalment: "tenemos ribeiro, turbio, albariño y un albariño más bueno"), vam decidir-nos pel "albariño más bueno", que no recordo quin era, però que fresc com estava, ja va anar bé per tot el sopar.
La primera ració a arribar a taula, va ser la de pop a la gallega, i que crec sincerament que és dels millors i més tendres pops (a banda dels que tinc el plaer de tastar a casa del meu cunyat i que li fan arribar directament des de Galícia) que he tastat. La quantitat, crec que es pot apreciar de sobres a la fotografia. La qualitat de les patates o cachelos, sublim.
 |
| Pop |
Una ració de pebrots de Padrón i entre els que curiosament no va sortir cap de picant. Molt bons i viciosos de menjar.
 |
| Pebrots de Padrón |
Uns chocos arrebossats molt ben fregits i ben eixuts, com hauria de ser sempre.
 |
| Chocos |
Espectacular també el lacón (també servit amb cachelos). Com podeu veure a les fotos, no anaven errats els comentaris referents a la mida de les racions...
 |
| Lacón |
Un parell de racions de tonyina a la graella (amb "cachelos", com no...) i massa feta pel meu gust. Bon gènere, però a mi em mata el gust les coccions tan prolongades (o potser va ser pel gruix de la peça).
 |
| Tonyina a la graella |
Una mitjana de bou (o txuletón) tallada i acompanyada per patates fregides i pebrots de Padrón. Si l'anterior a mi em va deixar fred, aquest va ser el plat que menys va agradar en general. Carn massa nerviosa (deien que si seria d'un exemplar massa jove, però jo aquí no entro) i amb un excés de greix.
 |
| Txuletón |
Tot i que aquestes tres racions (les dues de tonyina i la de carn) havien de ser les que tanquessin el menú, com s'havien descuidat dues de les que havíem demanat per abans, les van portar les ultimes, i així almenys no em va quedar pel final el mal record de la carn.
Uns excel·lents seitons arrebossats d'aquells que tot va cap a dins (i no descarteu mai el cap si us plau, que ofeneu a Deu Nostre Sinyor...). També dels tops de la nit.
 |
| Seitons arrebossats |
I unes navalles a la graella amb all i julivert per acabar. És un dels mol·luscs que si no te'ls preparen bé es converteix amb un autentic malson, i com afortunadament no va ser el cas, els vam gaudir d'allò més.
 |
| Navalles a la planxa |
Vaig oblidar de fer fotografia al plat (o millor dit, safata de les grans) dels talls de pa amb tomàquets que van portar a l'inici del sopar. Crec que l'adjectiu més adient és el de surrealista... Si no hi havien dos quilos de pa, poc havia de faltar...
Molt ben atesos en tot moment per la Cristina, que finalment ens va dir que era dominicana, fet aquest que va alegrar a l'amic Ricard ja que ho va encertar, tot i que després no va ser capaç de dir-li com ho va saber i perquè (i això ja és una altra historia, que té més a veure amb els atributs fisiològics...).
Pel que fa al preu, tota aquesta bestiesa de plats, juntament amb unes quantes ampolles de vi, tres o quatre postres, cafès i digestius, no va arribar als trenta euros per cap (27 em sembla que va ser).
Positiu: el tracte de tot el personal, el menjar en general (i particularment el pop, el lacón, les navalles i els seitons) i la relació qualitat preu.
Negatiu: poca cosa a dir... Si de cas, el soroll de la gent i del carrer (Urgell cantonada Mallorca és una font molt gran de trànsit) i la poca varietat de vins.
En definitiva, un lloc per recomanar i repetir.
Aquest sí el tenim fitxat, però fa temps que no anem!. Però és de "lo mejorcito" sense cap dubte.
ResponEliminaÉs un ferm candidat a restaurant fix a les nostres agendes.
EliminaSalutacions.
Tal com et vaig comentar divendres, je era fan d'aquest lloc... i dic era doncs fins fa poc el tenia a "tocar" d'on vivia el meu fill i era molt còmode... El lacón un plat fixe sempre que hem anat. Ens encantava. I la resta de plats que hem anat tastant també sempre bons.
ResponEliminaI pels que legiu el post, jo no era el "Ricard" de la dominicana eh?... Que jo soc molt discret en aquest tema... ;)
Una abraçada!!
Osti tu! No m'havia donat de la coincidència en el nom... :))
EliminaPuc confirmar aquest punt per la teva tranquil·litat i la dels teus seguidors.
Pel que fa al menjar, em va encantar sobre tota la resta de plats, la tendresa i el gust del pop amb cachelos (com per demanar, si no una de sencera, al menys mitja ració per cap...).
Abraçada!