Posted by : Jordi Castaño diumenge, 6 de juliol de 2014

Aligué
Ctra. de Vic - Bda. el Guix, 8-10
08243 - Manresa

Tels. 938 732 562 - 938 737 933

http://www.restaurantaligue.es
info@restaurantaligue.es


Vàrem arribar a Manresa una mica de casualitat, ja que havia de recollir a la meva filla que estava a casa d'una amiga i vam pensar d'anar abans i buscar un lloc per dinar per allí i veure que es coïa per aquelles terres.

../...

Mare de Déu... Sense que serveixi de precedent, en aquesta ocasió no seguiré l'ordre cronològic natural de la visita al restaurant i començaré el post d'avui per un dels plats que em va fer al·lucinar en technicolor i que és d'aquells que per si sols ja mereixen fer una escapada per tastar-lo... Primer la fotografia:



I a continuació, la literatura... Es tractava d'un pop a la brasa amb un parmentier de patata i un cruixent de cansalada. Anem a pams:

- Le parmentier. Crec que dels millors que he tingut el plaer de tastar (i han sigut uns quants i a llocs amb cuines i cuiners de nivell). Tot i que pot semblar un p... puré de patates, quan trobes qualitats com aquesta, és per treure's el barret. Sabor, color, temperatura, textura, ... tots els sentits juguen en aquesta preparació.

- El pop. Amb el paladar el podies xafar... i no cal que digui res més...

- El cruixent de cansalada. La veritat és que no tinc ni la més remota idea de quina part era (cansalada del coll, cansalada grassa, papada, ...), però era d'un cruixent espectacular de debò (d'aquells que quan els mastegues, penses que tothom està sentint el soroll) i saborosa com la que més.

Llàgrimes com peres quan recordo aquest plat...

../...


Doncs, seguint amb el fil inicial, vaig buscar referències de llocs per Manresa i els voltants, i totes les llistes i guies consultades coincidien amb l'O (que ja vaig anar i que poder llegir aquí), Can Landis (que és una marisqueria de renom) i l'Aligué, que va ser finalment l'opció escollida.

L'entorn a on s'ubica el restaurant Aligué no convida precisament a entrar-hi, si no és que te l'han recomanat. Es veu de lluny, ja que el nom està imprès a la façana de l'edifici que l'acull. Complicat de trobar i d'accedir té dues zones d'aparcament. Nosaltres vàrem deixar el cotxe a l'aparcament secundari i realment quan ens encaminaven al restaurant, em preguntava perquè havia anat a parar allí...

Un cop canvies la perspectiva i t'enfiles cap a l'entrada principal (hi ha un accés que crec és el bar) ja veus que sembla una altra cosa.

Un cop a l'interior, la primera persona amb qui ens vam creuar va ser un dels cuiners (i crec que propietari del negoci) que ens va saludar amb un efusiu "espero que vingueu amb gana" que ja em va agradar d'entrada.

Com correspon a un lloc d'aquest calat, tot el mobiliari, complements i parament en general, eren d'una gran qualitat i amb espai suficient entre taules per no sentir-se anxovat.

Detall de l'entrada al restaurant


Un cop acomodats, ens van portar la carta i mentre decidíem què demanar vam demanar unes cerveses i ens van portar un aperitiu de torradetes amb llonganissa (molt bona!!) i un bol amb tomàquet i oli.

Aperitiu de cortesia 


Tot i disposar de dos menús de degustació diferents (no voldria equivocar-me, però juraria que un estava al voltant dels 40 € i el més complet per 66 €, IVA i begudes no incloses), vam optar per partir-nos uns plats de la carta, que de fet, pràcticament tots eren entrants. A més, com tenien cap i pota i és una de les meves debilitats, vaig preguntar si podien fer-me mitja ració per treure'm l'antull i així de pas, la meva dona ho tastava.

Mentre esperàvem la comanda, ens van servir una síndria marinada amb sangria. Plat que és un clon del còctel sòlid del Tickets i que podeu comprovar aqui. Això no treia que fos molt bo i refrescant, però massa dolorós pels meus dents.

Síndria marinada amb sangria 


I aleshores, va començar l'espectacle. La "mitja ració" de cap i pota. Fins i tot la meva dona, per qui aquest tipus de menjar no és sant de la seva devoció, va reconèixer que estava boníssima... I jo... que voleu que us digui... El meu primer panet ja va caure abans de començar amb el que realment era el dinar. Fins i tot m'atreviria a dir que superen als de Can Vilaró... ;)

Cap i pota


El següent, va ser un senzill i refrescant plat d'escalivada amb bacallà. Senzill, però no per això s'ha d'infravalorar. Escalivada en el seu punt: sencera i fumada (punt aquest en el que sempre discrepem amb la dona. A mi m'agrada fumada i a ella la molesta aquest toc). Bacallà de primera amb unes lasques d'una mida considerable i un sabor suau. Anava completat amb un pil pil de festucs (que particularment no m'aportava gran cosa) i un cruixent d'alguna cosa que vam ser incapaços de definir.  

Bacallà amb escalivada i pil pil de festucs


Completa i generosa la ració de creps cruixents de verdures i gambes. Amb verduretes al seu punt de cocció i bones gambes (no trossos) a l'interior. Els raviolis que l'acompanyaven, també molt bons, però amb massa predomini de crema de llet (i això que estava feta amb base de gambes).

Cruixents farcits de verdures i gambes 


Un dels motius d'anar a carta i no pas a menú degustació, va ser que ens diguessin que aquell mateix mati els hi havien arribat de la Cerdanya uns ceps i que ens podien fer un platet saltats amb una mica d'all i julivert i uns talls de botifarra negre. Déu n'hi do el "platet". Aquest és un dels plats que no tenen complicació si saps controlar el foc i tens bons ingredients. Com va ser el cas... Mare meva quin festival...  Va ser l'antesala del plat del dia.

Ceps saltats amb botifarra


El pop. Ja queda tot dit al començament del post. Torno a penjar la foto perquè m'he llevat a les 5:00 i em sento especialment cruel... ;)

Pop a la brasa amb parmentier de patata i cruixent de cansalada


Ho vam acompanyar tot amb un vi blanc La Fou Els Amelers de la D.O. Terra Alta i que crec que no va estar del tot encertada l'elecció que, aquest cop, vaig fer jo i no vaig deixar en mans del sommelier. No és que no sigui un bon vi, eh? Només que penso que al menú que vam fer li hauria anat millor un blanc amb més cos o més criança o bé un negre jove lleuger i fresc i dels que hi ha veritables meravelles.

No vam demanar postres, ja que ens vam quedar prou satisfets (els plats, a banda de potents, eren racions molt generoses).

Amb els cafès ens van portar les mignardises de rigor. Prou bones, especialment el pastís o pa de pessic que es veu en primer terme.

Les mignardises 

El preu, 106 € tot inclòs (una mitja de 15-18 € per plat) per dues persones amb aquesta qualitat, ho considero una molt bona RQP. Val a dir que no ens van cobrar ni les cerveses de l'aperitiu ni la mitja ració de cap i pota. No sé si per oblit o per cortesia de la casa, però per si de cas, ja ho vam compensar amb una bona propina.

Un lloc, al que de ben segur tornaré i que guardaré entre els meus favorits.


{ 6 comentarios... read them below or Comment }

  1. Aligué va ser crec la segona entrada al bloc que vam fer!. Cap al Maig de l'any passat. Va sortir la noticia que havia sigut premiat com el millor establiment de Catalunya, no sabria dir-te exactament que vol dir ni els criteris, però va sortir la notícia i allà que vam anar.
    Per trobar-ho vam tenir problemes, com tu i si li fas una ullada al post, vam tenir la mateixa sensació al veure: "això és un bar de carretera de caminoners". Que per altre banda, sempre havien sentit la dita de allà on hi hagi camioners...bon menjar, però clar, con que esperas una altra cosa...
    Però quan entres cap a dins, tela!!. També vam agafar plats de la carta.El pop, com vosaltres, qualificat amb tota la humiltat a la que sempre fem referència, del millor que vam tastar i la terrina de angula fumada amb foie, espectacular!!.
    Com dius, un lloc que ha quedat a la llista d'imprescindibles per la zona. Bona elecció

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de llegir el vostre post. Ja és coincidència que destaquem el mateix plat i la dificultat en arribar així com la pinta "horribilis" de l'edifici...

      Però la cuina està a un nivell molt destacable. Potser va ser la sorpresa de menjar tan bé en un lloc del que no tens referències el que fa que vagis amb una altra sintonia. Crec que si d'entrada el lloc és molt reconegut, les expectatives fan que t'ho miris des d'un punt de vista diferent.

      La terrina d'angula fumada amb foie no recordo haver-la vist a la carta, però desprès de tastar l'original (és el plat més copiat de Martin Berasategui) ja no la demano mai...

      Però aquest pop, ha de caure si o si a la propera visita...

      Salutacions!

      Elimina
  2. Jo hi havia anat fa anys quan els cap de setmana em tocava pujar "si o si" a la Cerdanya... I Manresa era un bon punt per parar a dinar a la tornada...Igual que ho era l'estany Clar a Berga abans de que s'espatllessin enviant el "noi" (ara televisiu) a estudiar cuina... :)

    (hehehhe.... que cabró que soc.....!!!)

    I l'Algiué ens agradava i veig que segueix amb la seva entrada.

    No sé si saps que a BCN tenen una mena de "sucursal" el Sibar a prop de l'hospital de Sant Pau i que curiosament apareix al meu blog com un dels llocs més visitats ?¿?¿... Es menja bé, però és com una masia amagada en mig d'uns jardins a BCN...

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cuiner aquest que anomenes, no serà per un casual un tal Jordi Cruz? Diuen que no ho fa del tot malament... ;) Ara parlant seriosament, a mi m'agradaria anar un dia d'aquests a tastar la seva cuina. El que passa és que piquen una mica al seu xiringuito...

      Jo l'Aligué ja el deixo marcat com un dels que segur que tornaré (i són pocs els que repeteixo...).

      I de la "segona marca" que comentes (el Sibar), ara mateix vaig a fer una ullada i si t'ho m'ho dius, ja el marco com futurible.

      Abraçada!

      Elimina
  3. L’Aligue ha estat tota la vida un restaurant de menús, per a camioners i treballadors de la zona, però ja fa molt temps van obrir, al costat mateix el restaurant més gurmet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel

      Aquesta va ser la impressió que vaig tenir al veure l'edifici. És allò que penses: té tota la pinta de ser el bar de tota la vida amb l'afegit d'haver aprofitat l'espai per una cuina alternativa. I reitero la satisfacció que em va produir poder tastar una cuina "tradicional i casolana" d'aquesta qualitat.

      Gràcies per passar i comentar.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -