Estrellas Michelin 2025 | Directo
Fa 2 hores
diumenge, 14 de desembre del 2014
Bulthaup Girona
Barcelona, 16
17002 - Girona
Tel. 972 414 248
www.lb.bulthaup.com
girona@lb-bulthaup.com
No acostumo a assistir a cursets de cuina o similars, però fa uns dies, xerrant amb uns amics i tot comentant que a Girona hi havia un espai a on organitzaven jornades en les quals preparaven un plat cada quinze dies, vàrem quedar per anar a veure que tal i en sortir, anar a sopar com calia a un restaurant que a mi personalment m'agrada molt que és el Maràngels i del qual podeu llegir la meva aquí, aquí o aquí.
L'espai en qüestió està situat al centre de Girona en un local que traspua disseny (disculpa Ramón) per tots els seus porus. Es tracta de la casa de mobiliari de cuines Bulthaup, que juntament amb els electrodomèstics Gaggenau formen la més alta expressió del luxe a la cuina. A mi personalment, tot i que m'encanten els seus muntatges, ho veig massa per a ensenyar i no pas per a cuinar... A on estigui un bon sobre de pedra o marbre per on passar la Karcher quan s'acumulen dos dits de greix, que s'apartin aquestes modernitats d'acer. I que consti, que estic convençut que m'ho passaria d'allò més bé en una cuina totalment equipada amb aquests mobles i aparells.... però amb minyona al darrera...
Podeu veure a continuació unes imatges de l'espectacular espai d'aquesta casa de mobiliari de cuines, a on no trobarem a faltar ni una sola de les icones del luxe i del disseny (i torno a demanar disculpes...;-)): Bang and Olufsen, Eames, Zettel'z, Panton, etc...
Com aquell dia va coincidir que feien el festival de fi de curs de l'Aula Gastronòmica (o potser seria més adient dir, el comiat de temporada), varen organitzar un esdeveniment especial per celebrar-ho, que va consistir en un sopar maridatge de la mà del xef Jordi Dalmau i el periodista i crític gastronòmic Alfred Peris.
Jordi Dalmau, és el xef del restaurant de l'hotel Mas Lazuli de Pau i que en el seu currículum té l'haver estat treballant durant molts anys al costat d'en Santi Santamaria i a ca la Carme Ruscalleda. Pel que vaig poder intuir per les seves elaboracions tastades aquella nit, és una bona peça, en el sentit positiu, s'entén...
I l'Alfred Peris, que va ser l'encarregat d'amenitzar la nit (és un dir...) amb les seves explicacions dels motius de les formes, materials i dimensions de les copes. Sense voler menystenir la seva feina, que crec que ha de ser molt interessant, he de dir que en general i veient el grup de gent que hi havia, es va allargar una miqueta massa en les seves explicacions... Ens va fer jugar amb cada un dels vins, traspassant-los d'una copa a una altra per poder apreciar com influenciava la copa en el gust i l'aroma dels diferents vins que anàvem tastant. I de fet, en alguns casos, fins i tot vaig haver de donar-li la raó... Però personalment, vaig trobar que s'allargava en les seves dissertacions.
 |
| Les copes |
 |
| Alfred Peris donant explicacions de les copes |
Pel que fa al realment interessant (almenys des del meu punt de vista, que ja coneixeu...) que és el menjar, vàrem començar per uns calçots a la vinagreta amb uns cruixents de jabugo i parmesà. Potser diré una barbaritat, però a mi la vinagreta en lloc d'enaltir el plat, me'l va matar bastant. Potser va influenciar el fet que estigués assegut al costat de la taula on preparaven les diferents racions, o potser va ser pel fet de preparar tants plats en un moment, i que a algú li havia de tocar el plat a on s'havia anat la mà amb la vinagreta... :-(
El van acompanyar amb un vinet blanc de la D.O. Alella que no recordo ara mateix... Mil disculpes per no haver estat atent a classe.
 |
| Calçots a la vinagreta amb cruixents de pernil i parmesà |
 |
| Jordi Dalmau acabant un dels plats (oju la nevera al fons...) |
 |
| Els assistents escoltant atentament les explicacions.... |
Continuàrem amb unes vieires trufades sobre vychissoise i emulsió de bleda-rave (remolatxa). Brutal, rodó i per repetir (però malauradament, va a ser que no...). L'emulsió era més aviat un aire (ignoro si en català correcte, es diu emulsió...). Van acompanyar el plat amb un Semele Criança 2011 de la D.O. Ribera del Duero.
 |
| Vieires trufades sobre vychissoise i emulsió de remolatxa |
Espectacular per la qualitat dels seus ingredients, va ser el magret d'ànec amb agredolç de clementina, foie gras poule i unes castanyes risolades (cuinades amb mantega i crec recordar que també amb el mateix greix de l'ànec). Com es pot veure, el tall de magret estava pràcticament cru (i va haver-hi molta gent que va demanar que li passessin més...) però semblava mantega de tendre que era. Amb un vi negre de la varietat sirà Finca La Estacada Reserva Família 2010 de la D.O. Ucles. D'aquest vi havia sentit parlar força bé i he de dir que em va agradar força.
** PECAT: Quan ja marxàvem, tot mirant les cuines exposades a on havien preparat el sopar, vàrem veure que havien sobrat com uns set o vuit magrets sencers, que donaven suficientment per haver preguntat, si havia algú que volgués repetir (i jo no hauria dit pas que no...).
 |
| Magret d'ànec amb agredolç de clementina, foie gras poule i castanyes risolades |
I ja per acabar la part salada del sopar, una bomba de salmó marinat a l'oli de roure fumat, farcida de bolets i emulsió de rave rusticà (raifort). Espectacular el salmó, l'emulsió, els brots i el farciment de la bomba. El van servir amb una copa (rajolí) de Cardhu, whisky de malta de 12 anys, que reconec que anava molt bé per enaltir el sabor del salmó, però escàs, si com jo, sou de tendència a deshidratar-vos amb facilitat... ;-)
 |
| Bomba de salmó marinat a l'oli de roure fumat, farcida de bolets i emulsió de raifort |
Les postres van consistir amb una sorprenent (i utilitzo aquest adjectiu, perquè em va encantar i perquè no són gaires les postres que ho aconsegueixen) i refrescant sopa de pera i marialluïsa, que acompanyava a una figurada sorra preparada amb un crumble amb peta-zetas de xocolata i ruibarbre, amb una gelee de violetes i acabat amb una bola de gelat de canyella. Amb una copa (mitja i més aviat escassa...) de cava La Crusset Brut Nature Reserva.
 |
| Sopa de pera i marialluïsa, crumble de ruibarbre, gelee de violetes i gelat de canyella |
Un sopar molt bo de debò, però m'estimo més fer el mateix en un restaurant en el que poder xerrar amb els companys de taula. De la vetllada d'aquesta nit, em quedo amb la bona cuina d'en Jordi Dalmau, que per haver d'anar servint sense cap mena de previsió de temps, degut a les extenses explicacions i introduccions del tema dels vins i les seves copes, em va semblar un autèntic crack i al que haurem de fer una visita a casa seva. A més, té l'aval de dues parelles de bonvivants com són Paqui i Ramón, i Nuria i Joan, encantadora parella amb qui vàrem compartir taula i que vàrem tenir el plaer de conèixer aquella mateixa nit.
Quin glamur!! Però es el que passa en aquests llocs, tot contat i mesurat i no pots repetir, i l'ànec es veu com per "tripitir"
ResponEliminaTampoc m'agrada l'acer per segons quins mobles, a la cuina del pis de Cambrils el tinc i no m'agrada gens.
Això que dius de la "xerrada copes" l'he patit una miqueta en un tast de vins, s'emocionen explicant les copes i no et deixen ni beure :-)
Salut!
Pepa,
EliminaAixò de que no et deixen ni beure, no va per mi... ;-)
Al final, i ja amb la conya de traspassar els vins d'una copa a una altra, ja vaig fer-ho amb la de cava, passant-la a la d'aigua i a una altra de vi, i això que era l'única que no va dir de fer-ho... :-)
I jo canviaria el glamour per la naturalitat (i per poder repetir d'un plat que t'agrada).
Salutacions!!
Totalment d'acord en el tema de que en alguns sopars de maridatge (o coses semblants com aquesta), el del vi se li va la olla i vol convertir-se en prota...
ResponEliminaI a mi que m'agrada fer-me el mal-educat (o potser ho soc... :)...), en aquestes ocasions, començo a mostrar desinterès, mirant a dreta i esquerra, com aquell que no sap de que parlen..
En un que vaig anar a Topik i va venir una plasta d'uns vins que no tenien massa més gràcia que la finalitat social de l'empresa i quan es va acomiadar, ho va fer personalment de tots els assistents i em va obviar... :). I ja imagines que el riure se'm escapava per sota el nas.
En ocasions soc #impresentable
Abraçada!!
Puc imaginar la situació... ;-)
EliminaPerò nosaltres en aquesta ocasió, crec que vàrem ser força discrets (o almenys és la sensació que vaig tenir).
De totes formes, a banda d l'orador, crec que influencia molt el target de públic assistent a aquests actes.
Abraçada!
No és un restaurant com tu dius, però com a experiència ha de ser prou interessant. A més els plats són prou vistosos i sofisticats...una altra cosa és que després agradin més o menys, això és innevitable. El que està clar és que va ser una jornada diferent amb un entorn d'aquests que frega la ciència ficció ;-)
ResponEliminaAh, parlar de copes dona per tant? quasi et diria, que m'enviéssis el pdf, m'has despertat la curiositat!
L'entorn com tu dius, era espectacular. D'aquells que fins i tot fan ràbia... ;-)
EliminaPel que fa a les explicacions de les copes, si que dona de si, però crec que no per tant com l'altre dia... Si em surto, aquesta tarda penjo directament a l'entrada el link amb el pdf. Si no, ja te'l faré arribar per mail.
Salutacions!
Si ho he fet bé, el document en pdf, hauria d'estar incrustat al mateix post. Si de cas, digues-me si t'ha funcionat.
EliminaSalutacions!