SUQUET DE RAP I CALAMARSONS
Fa 15 hores
Archive for de juny 2015
Topik. En constant progressió.
TOPIK
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Poc podré afegir al que ja he comentat en anteriors posts sobre aquest bon restaurant i el seu xef, l'Adelf Morales (Berasategui, Ca'Sento o Arzak a Espanya, i estades a Itàlia i Japó, on es va impregnar amb la cultura gastronòmica d'aquest país). Amb anterioritat a aquesta visita, vaig estar sopant amb un grup d'amics, fent un menú monogràfic de tonyina i garnatxes o bé gaudint d'una becada per encàrrec. A més, he pogut tastar recentment (per fi) el seu menú de migdia que tenen entre setmana i que molt pocs restaurants de la nostra ciutat poden exhibir a les seves cartes, i que, tot i no haver-li dedicat una entrada, prometo fer-ho a la propera ocasió que hi vagi, per compartir amb vosaltres el que és de ben segur un dels millors menús de migdia a Barcelona.
En aquesta ocasió, vaig anar amb l'amic Ricard de qui podreu llegir com sempre la seva visió al seu blog Els Meus Restaurants, en motiu de... de fet, tampoc hi havia cap motiu... menjar molt bé com sempre i gaudir d'un sopar tranquil entre setmana.
Vàrem deixar fer a l'Adelf, pel que fa al menú. Tenen un menú de degustació per trenta euros i escaig, que és la fórmula que vam acordar, i que consisteix en sis tapes a la seva elecció i un principal de peix, carn o arròs, i unes postres o bé una selecció de formatges.
Per acompanyar l'àpat, vàrem prendre un espectacular Cabrida del Celler de Capçanes i de la D.O. Montsant elaborat en un 100% de garnatxa procedent de vinyes velles. Un autèntic plaer de vi, tot i que em sembla que el millor maridatge per aquest, ha de ser una bona música i una posta de sol.
Per començar, unes delicioses ostres amb salsa ponzu i ous de salmó (ikura). Tot i haver-les tastat ja amb anterioritat, crec que és un dels musts d'aquesta casa.
Potència marina elevada a la seva màxima expressió en el següent plat de garoines amb guacamole, algues i medusa. Molt bé!
El més fluix del menú van ser uns canelons de calamar cru amb cogombre japonès i percebes. Per una banda, no vàrem trobar prou consistència o potència gustativa al plat, i per una altra, el calamar estava massa dur per gaudir d'un sol mos. Molt bona la salsa que acompanyava al plat, tant que vàrem haver de demanar unes culleres per donar compte d'ella.
Simple però exquisida va ser l'arengada en tempura que va venir a continuació. No sé per què de vegades són les coses més senzilles, les que aconsegueixen emocionar-nos d'aquesta manera. Acompanyades d'una salsa ponzu (crec recordar) que feia encara més bo si és possible, el tast d'aquest plat.
Com m'agraden les flors de carabassó... I més si són fregides en una bona tempura i farcides de brandada de bacallà, amb un acompanyament d'un romesco d'algues. Un altre plat per demanar fixo.
La galta de tonyina, l'havia tastat anteriorment en escabetx, al monogràfic de tonyina que va fer ara fa uns anys. Aquest cop, estava acabada a la brasa de carbó de Jack Daniel's (que tampoc és que li arribés a notar aquestes aromes...). Melosa, gustosa, vistosa, i d'altres qualificatius que caldrien per definir aquest tall i aquesta preparació de la tonyina.
I detall simpàtic el que va arribar a continuació. Ens va servir l'hamburguesa de la discòrdia.... La Cangreburguer. Fa un temps, com una gràcia, l'Adelf va incorporar a la seva carta una hamburguesa elaborada amb carn de cranc i sorprenent o al·lucinantment un bufet d'advocats (qui no té feina el gat pentina, que deia aquell) ha interposat una demanda contra el restaurant per apropiar-se del nom que li donaven al plat que surt a una sèrie de dibuixos animats (Bob Esponja). Podeu veure i ampliar la notícia clicant a La Vanguardia.
Tan secs ens vam quedar amb l'hamburguesa d'en Bob, que vàrem necessitar de l'ajut d'una copa extra de vi per acabar el menú. Un sempre correcte Bru de Verdú de la D.O. Costers del Segre. I el plat que ens va portar, va ser un garrí de jabugo cuit al buit durant 24 hores i acabat de forma que la pell quedava ben cruixent (forn o planxa?) i la carn es desfeia a la boca.
I per acabar, com a postres uns formatges, que no eren pas del país però que estaven espectaculars. Amb una copa de vi blanc Clos Martina del celler Mas d'en Blei de la D.O. Priorat, van acabar de passar millor.
En resum: Tot i que no puc parlar del preu del sopar, ja que vaig ser generosament convidat, continuo pensant que és dels comtats llocs als quals pots anar sense saber que demanaràs (ja que menjaràs bé si o si), ni de patir ensurts o sorpreses a l'hora de demanar el compte. Realment, per poc més de trenta euros (begudes a part) el festival que heu pogut veure i llegir en aquest post, tant per qualitat, com per elaboració de les diferents preparacions, estic segur que és molt difícil d'igualar.
Seguirem, per tant, anant i gaudint de la seva cuina.
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Poc podré afegir al que ja he comentat en anteriors posts sobre aquest bon restaurant i el seu xef, l'Adelf Morales (Berasategui, Ca'Sento o Arzak a Espanya, i estades a Itàlia i Japó, on es va impregnar amb la cultura gastronòmica d'aquest país). Amb anterioritat a aquesta visita, vaig estar sopant amb un grup d'amics, fent un menú monogràfic de tonyina i garnatxes o bé gaudint d'una becada per encàrrec. A més, he pogut tastar recentment (per fi) el seu menú de migdia que tenen entre setmana i que molt pocs restaurants de la nostra ciutat poden exhibir a les seves cartes, i que, tot i no haver-li dedicat una entrada, prometo fer-ho a la propera ocasió que hi vagi, per compartir amb vosaltres el que és de ben segur un dels millors menús de migdia a Barcelona.
En aquesta ocasió, vaig anar amb l'amic Ricard de qui podreu llegir com sempre la seva visió al seu blog Els Meus Restaurants, en motiu de... de fet, tampoc hi havia cap motiu... menjar molt bé com sempre i gaudir d'un sopar tranquil entre setmana.
Vàrem deixar fer a l'Adelf, pel que fa al menú. Tenen un menú de degustació per trenta euros i escaig, que és la fórmula que vam acordar, i que consisteix en sis tapes a la seva elecció i un principal de peix, carn o arròs, i unes postres o bé una selecció de formatges.
Per acompanyar l'àpat, vàrem prendre un espectacular Cabrida del Celler de Capçanes i de la D.O. Montsant elaborat en un 100% de garnatxa procedent de vinyes velles. Un autèntic plaer de vi, tot i que em sembla que el millor maridatge per aquest, ha de ser una bona música i una posta de sol.
 |
| Ostres amb salsa ponzu i ikura |
Potència marina elevada a la seva màxima expressió en el següent plat de garoines amb guacamole, algues i medusa. Molt bé!
 |
| Garoina de mar amb guacamole, algues i medusa |
El més fluix del menú van ser uns canelons de calamar cru amb cogombre japonès i percebes. Per una banda, no vàrem trobar prou consistència o potència gustativa al plat, i per una altra, el calamar estava massa dur per gaudir d'un sol mos. Molt bona la salsa que acompanyava al plat, tant que vàrem haver de demanar unes culleres per donar compte d'ella.
 |
| Caneló fred de calamar amb percebes i cogombre japonès |
Simple però exquisida va ser l'arengada en tempura que va venir a continuació. No sé per què de vegades són les coses més senzilles, les que aconsegueixen emocionar-nos d'aquesta manera. Acompanyades d'una salsa ponzu (crec recordar) que feia encara més bo si és possible, el tast d'aquest plat.
 |
| Arengades en tempura |
Com m'agraden les flors de carabassó... I més si són fregides en una bona tempura i farcides de brandada de bacallà, amb un acompanyament d'un romesco d'algues. Un altre plat per demanar fixo.
 |
| Flors de carabassó farcides de brandada de bacallà i romesco d'algues |
La galta de tonyina, l'havia tastat anteriorment en escabetx, al monogràfic de tonyina que va fer ara fa uns anys. Aquest cop, estava acabada a la brasa de carbó de Jack Daniel's (que tampoc és que li arribés a notar aquestes aromes...). Melosa, gustosa, vistosa, i d'altres qualificatius que caldrien per definir aquest tall i aquesta preparació de la tonyina.
 |
| Galta de tonyina a la brasa de carbó de Jack Daniel's |
I detall simpàtic el que va arribar a continuació. Ens va servir l'hamburguesa de la discòrdia.... La Cangreburguer. Fa un temps, com una gràcia, l'Adelf va incorporar a la seva carta una hamburguesa elaborada amb carn de cranc i sorprenent o al·lucinantment un bufet d'advocats (qui no té feina el gat pentina, que deia aquell) ha interposat una demanda contra el restaurant per apropiar-se del nom que li donaven al plat que surt a una sèrie de dibuixos animats (Bob Esponja). Podeu veure i ampliar la notícia clicant a La Vanguardia.
 |
| Cangreburguer (hamburguesa de cranc fregit i salsa thay) |
Tan secs ens vam quedar amb l'hamburguesa d'en Bob, que vàrem necessitar de l'ajut d'una copa extra de vi per acabar el menú. Un sempre correcte Bru de Verdú de la D.O. Costers del Segre. I el plat que ens va portar, va ser un garrí de jabugo cuit al buit durant 24 hores i acabat de forma que la pell quedava ben cruixent (forn o planxa?) i la carn es desfeia a la boca.
 |
| Garrínet de jabugo cuit 24 hores |
I per acabar, com a postres uns formatges, que no eren pas del país però que estaven espectaculars. Amb una copa de vi blanc Clos Martina del celler Mas d'en Blei de la D.O. Priorat, van acabar de passar millor.
 |
| Selecció de formatges |
En resum: Tot i que no puc parlar del preu del sopar, ja que vaig ser generosament convidat, continuo pensant que és dels comtats llocs als quals pots anar sense saber que demanaràs (ja que menjaràs bé si o si), ni de patir ensurts o sorpreses a l'hora de demanar el compte. Realment, per poc més de trenta euros (begudes a part) el festival que heu pogut veure i llegir en aquest post, tant per qualitat, com per elaboració de les diferents preparacions, estic segur que és molt difícil d'igualar.
Seguirem, per tant, anant i gaudint de la seva cuina.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Tlaxcal
Tlaxcal
Comerç, 27
08003 - Barcelona
Tel. 932 684 134
www.tlaxcal.com
info@tlaxcal.com
Fins ara, la meva experiència a la gastronomia mexicana, a part dels meus intents a la cuina de casa, es limitava a dos restaurants: El Mexicano de Sant Cugat, senzill, però amb una cuina molt efectiva (ignoro si pertany a una cadena, ja que a Barcelona tenen un d'igual) i Niño Viejo, del clan Adrià & Iglesias, que intenta aparentar més del que realment és, i que com podreu llegir a la seva entrada, em va deixar bastant indiferent.
Fa uns dies, amb la meva filla petita (és molt fan del guacamole i dels tacos) vàrem anar a tastar aquest, que el tenia des de feia ja molt de temps a la llista de pendents i del que recentment em van fer recordar.
Està situat al carrer Comerç, just a tocar del Born CC, i és un local no massa gran amb decoració sòbria i moderna alhora (ja va de sèrie i incorpora l'ADN del barri) i amb l'espai aprofitat al màxim amb taules altes amb tamborets al llarg de l'establiment. Així doncs, si el que voleu és tranquil·litat i una romàntica vetllada amb sobretaula, potser no és aquest el lloc més adient. I si el que busqueu és gaudir o tastar per primer cop aquesta gastronomia, crec que haureu encertat el lloc, doncs a mi, em va agradar força més que qualsevol dels altres dos que fins ara havia tastat.
A la carta, a part dels imprescindibles tacos, tenen d'altres per compartir (guacamole, quesadillas...) i plats freds (amanides, ceviches...). Et porten d'entrada les diferents salses que et serviran per amanir els diferents plats que demanis. A la fotografia, a la dreta i de baix a dalt, les salses amb un grau de picant, que tret la de la part superior, les altres dues eren molt suportables. I a la dreta, una mica de llima i uns talls de no sé quin ingredient (no vaig recordar preguntar-ho) però que vaig tastar sol i que no puc dir que no fos bo.
Vàrem compartir un guacamole amb totopos, que és dels millors que he tastat (tant el primer com els segons). El color de la fotografia no fa justícia a la qualitat de l'elaboració. Si comparem aquest plat amb el mateix que ens van servir al Niño Viejo, ens surt una RQP d'allò més elevada si tenim en compte que allà vam pagar quasi 10 € per una ració que no crec que fos ni la meitat (ni de quantitat, ni de qualitat).
I uns tacos per cadascun, però que també vàrem mig compartir. Els del pastor (de porc), els millors. Em sobrava la pinya, però amb apartar-la del plat és suficient.
I uns tacos sudadero (de vedella) que com comentava la meva filla, semblava la pasta dels canelons de la iaia. També molt bons, però després de tastar els del pastor, quedaven en un segon pla.
Tot plegat, amb un refresc, una cervesa i un cafè no va arribar a 32 € (poc més de 15 € per cap). Un molt bon preu per la qualitat que ofereixen i l'entorn en el qual està situat. Una excel·lent relació qualitat (o satisfacció) preu.
A falta d'un altre que tinc pendent d'anar, i que em varen recomanar fa uns dies, crec sincerament que és dels millors llocs de Barcelona per gaudir de la cuina de Mèxic en un agradable ambient i amb un servei proper i eficient.
Per cert. El que m'han recomanat es diu Taqueria Tamarindo i està al carrer Aragó a l'alçada de Balmes. Si algú el coneix o ha sentit parlar, s'agrairien els comentaris (siguin bons o dolents).
Comerç, 27
08003 - Barcelona
Tel. 932 684 134
www.tlaxcal.com
info@tlaxcal.com
Fins ara, la meva experiència a la gastronomia mexicana, a part dels meus intents a la cuina de casa, es limitava a dos restaurants: El Mexicano de Sant Cugat, senzill, però amb una cuina molt efectiva (ignoro si pertany a una cadena, ja que a Barcelona tenen un d'igual) i Niño Viejo, del clan Adrià & Iglesias, que intenta aparentar més del que realment és, i que com podreu llegir a la seva entrada, em va deixar bastant indiferent.
Fa uns dies, amb la meva filla petita (és molt fan del guacamole i dels tacos) vàrem anar a tastar aquest, que el tenia des de feia ja molt de temps a la llista de pendents i del que recentment em van fer recordar.
Està situat al carrer Comerç, just a tocar del Born CC, i és un local no massa gran amb decoració sòbria i moderna alhora (ja va de sèrie i incorpora l'ADN del barri) i amb l'espai aprofitat al màxim amb taules altes amb tamborets al llarg de l'establiment. Així doncs, si el que voleu és tranquil·litat i una romàntica vetllada amb sobretaula, potser no és aquest el lloc més adient. I si el que busqueu és gaudir o tastar per primer cop aquesta gastronomia, crec que haureu encertat el lloc, doncs a mi, em va agradar força més que qualsevol dels altres dos que fins ara havia tastat.
A la carta, a part dels imprescindibles tacos, tenen d'altres per compartir (guacamole, quesadillas...) i plats freds (amanides, ceviches...). Et porten d'entrada les diferents salses que et serviran per amanir els diferents plats que demanis. A la fotografia, a la dreta i de baix a dalt, les salses amb un grau de picant, que tret la de la part superior, les altres dues eren molt suportables. I a la dreta, una mica de llima i uns talls de no sé quin ingredient (no vaig recordar preguntar-ho) però que vaig tastar sol i que no puc dir que no fos bo.
 |
| Salses i acompanyaments |
Vàrem compartir un guacamole amb totopos, que és dels millors que he tastat (tant el primer com els segons). El color de la fotografia no fa justícia a la qualitat de l'elaboració. Si comparem aquest plat amb el mateix que ens van servir al Niño Viejo, ens surt una RQP d'allò més elevada si tenim en compte que allà vam pagar quasi 10 € per una ració que no crec que fos ni la meitat (ni de quantitat, ni de qualitat).
 |
| Guacamole amb totopos - 7,50 € |
I uns tacos per cadascun, però que també vàrem mig compartir. Els del pastor (de porc), els millors. Em sobrava la pinya, però amb apartar-la del plat és suficient.
 |
| Tacos al pastor - 7,50 € |
I uns tacos sudadero (de vedella) que com comentava la meva filla, semblava la pasta dels canelons de la iaia. També molt bons, però després de tastar els del pastor, quedaven en un segon pla.
 |
| Tacos sudadero - 8,90 € |
Tot plegat, amb un refresc, una cervesa i un cafè no va arribar a 32 € (poc més de 15 € per cap). Un molt bon preu per la qualitat que ofereixen i l'entorn en el qual està situat. Una excel·lent relació qualitat (o satisfacció) preu.
A falta d'un altre que tinc pendent d'anar, i que em varen recomanar fa uns dies, crec sincerament que és dels millors llocs de Barcelona per gaudir de la cuina de Mèxic en un agradable ambient i amb un servei proper i eficient.
Per cert. El que m'han recomanat es diu Taqueria Tamarindo i està al carrer Aragó a l'alçada de Balmes. Si algú el coneix o ha sentit parlar, s'agrairien els comentaris (siguin bons o dolents).
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Leku. Bona cuina i sala a Les Corts
Leku
Joan Güell, 189
08028 - Barcelona
Tel. 934 903 810
www.restauranteleku.es
Un cas curiós l'història de la reserva en aquest restaurant... Vaig reservar entre setmana, després de consultar el calendari i aprofitar un d'aquells dies en què sembla que el món es paralitza per veure a 22 personatges corrent al darrere d'una piloteta. Habitualment, no tinc mai cap problema per aconseguir una reserva aquests dies especials, però en aquest cas, em varen trucar per telèfon i em van comentar que estaven pendents del sorteig, ja que en funció de si jugava o no el Barça aquell dia, no podien agafar-me la reserva (crec recordar que em comentaren que tancaven els dies que jugava aquest equip, però no sé si és per proximitat al camp o per algun altre motiu). Després de dubtar per uns moments si anul·lar o esperar per veure el resultat del sorteig en qüestió, em vaig decantar per aquesta última opció i vaig traslladar finalment la reserva a la següent setmana que tenia pensada.
Com ja he dit, el restaurant està situat al barri de Les Corts, relativament a prop del camp del Barça. És un local de tall modern i funcional amb suficient espai entre taules, molt agradable i amb un tracte proper.
A part de la carta, que no és gaire extensa (set entrants, set plats de carn i tres de peix), vaig deduir pel que ens van explicar, que tenen a més una sèrie de plats fora de la carta, que són els que demanden els habituals de la casa i que no els hi deixen mai de demanar i d'altres que són una mica d'experiment i que en el cas de que funcionin, imagino que els passen a la categoria de clàssics.
Vàrem decidir compartir uns entrants i començar per un dels suggeriments nous de fora de la carta que consistien en uns daus de salmó marinats i coberts per una maionesa de wasabi i uns brots tendres (d'alfals??). Molt bons i ració generosa. Pel meu gust, tot i que el sabor del wasabi estava ben present, m'hauria estimat una mica més pujat el punt de picant, però aquí ja entrem en el camp de les preferències personals...
Per continuar, un dels entrants de la carta. Uns bunyols de bacallà, que si no són els més bons que he tastat mai, han d'estar molt a prop. De debò, que si mai aneu, no deixeu de demanar-los. No són econòmics (2,40 € la unitat), però quan els tasteu no us penedireu.
L'únic plat que no vaig saber per on agafar-lo ni trobar-li la gràcia, va ser un d'aquells plats dels quals vàrem fer una mica de conillets d'índies. Uns raviolis d'escamarlà i sípia als que potser vaig ser jo, però als quals no vaig saber apreciar ni sabor ni harmonia en el seu conjunt (i a més, el cap estava eixut i massa cuinat). Em va saber greu quan al final del sopar ens van preguntar (crec que va ser el mateix xef, però no ho recordo bé) què ens havia semblat aquest plat, i la meva resposta no va ser gaire positiva. Per no parlar del preu... 6,50 € per un escamarlà, em va semblar una mica excessiu...
Per sort, només va ser qüestió d'aquest plat, i crec que en ser un fet aïllat i amb un plat que feien per primer cop, no s'ha de tenir gaire en compte.
El llistó va tornar a pujar amb un gran plat de peus de porc (desossats) farcits de ceps i pernil. Un plat contundent per demanar al vespre, però que ja és un problema meu. Molt bons i ració en aquest cas ben generosa.
I un bacallà confitat amb ceba tendra que no vaig tastar, però que em va fer molt bona fila també.
I per beure, un vi negre Nits del Priorat (22 €) de la D.O. del mateix nom que no coneixia pas i del que (malauradament) no guardo cap record especial, ja que massa dies han passat des d'aquesta visita.
El preu del sopar, amb el que heu pogut veure aquí, més aigua, pa i un parell de cafès, va ser de 91 €, que amb el descompte del 30% que ofereix el Club Kviar, va quedar en 63,63 €. Segona experiència d'aquesta agrupació de restaurants i també en aquesta ocasió, més que satisfactòria (la primera va ser al restaurant Espai Kru del carrer Lleida).
En conclusió, un restaurant recomanable (deixo l'anècdota del plat del ravioli d'escamarlà com una mera anècdota) amb una cuina molt bona, creativa i ben resolta i amb un toc de modernitat a la sala que fa agradable qualsevol vetllada i posterior sobretaula.
Joan Güell, 189
08028 - Barcelona
Tel. 934 903 810
www.restauranteleku.es
Un cas curiós l'història de la reserva en aquest restaurant... Vaig reservar entre setmana, després de consultar el calendari i aprofitar un d'aquells dies en què sembla que el món es paralitza per veure a 22 personatges corrent al darrere d'una piloteta. Habitualment, no tinc mai cap problema per aconseguir una reserva aquests dies especials, però en aquest cas, em varen trucar per telèfon i em van comentar que estaven pendents del sorteig, ja que en funció de si jugava o no el Barça aquell dia, no podien agafar-me la reserva (crec recordar que em comentaren que tancaven els dies que jugava aquest equip, però no sé si és per proximitat al camp o per algun altre motiu). Després de dubtar per uns moments si anul·lar o esperar per veure el resultat del sorteig en qüestió, em vaig decantar per aquesta última opció i vaig traslladar finalment la reserva a la següent setmana que tenia pensada.
Com ja he dit, el restaurant està situat al barri de Les Corts, relativament a prop del camp del Barça. És un local de tall modern i funcional amb suficient espai entre taules, molt agradable i amb un tracte proper.
A part de la carta, que no és gaire extensa (set entrants, set plats de carn i tres de peix), vaig deduir pel que ens van explicar, que tenen a més una sèrie de plats fora de la carta, que són els que demanden els habituals de la casa i que no els hi deixen mai de demanar i d'altres que són una mica d'experiment i que en el cas de que funcionin, imagino que els passen a la categoria de clàssics.
Vàrem decidir compartir uns entrants i començar per un dels suggeriments nous de fora de la carta que consistien en uns daus de salmó marinats i coberts per una maionesa de wasabi i uns brots tendres (d'alfals??). Molt bons i ració generosa. Pel meu gust, tot i que el sabor del wasabi estava ben present, m'hauria estimat una mica més pujat el punt de picant, però aquí ja entrem en el camp de les preferències personals...
 |
| Daus de salmó marinats al moment amb maionesa de wasabi - 11,00 € |
Per continuar, un dels entrants de la carta. Uns bunyols de bacallà, que si no són els més bons que he tastat mai, han d'estar molt a prop. De debò, que si mai aneu, no deixeu de demanar-los. No són econòmics (2,40 € la unitat), però quan els tasteu no us penedireu.
 |
| Bunyols de bacallà - 2,40 € unitat |
L'únic plat que no vaig saber per on agafar-lo ni trobar-li la gràcia, va ser un d'aquells plats dels quals vàrem fer una mica de conillets d'índies. Uns raviolis d'escamarlà i sípia als que potser vaig ser jo, però als quals no vaig saber apreciar ni sabor ni harmonia en el seu conjunt (i a més, el cap estava eixut i massa cuinat). Em va saber greu quan al final del sopar ens van preguntar (crec que va ser el mateix xef, però no ho recordo bé) què ens havia semblat aquest plat, i la meva resposta no va ser gaire positiva. Per no parlar del preu... 6,50 € per un escamarlà, em va semblar una mica excessiu...
Per sort, només va ser qüestió d'aquest plat, i crec que en ser un fet aïllat i amb un plat que feien per primer cop, no s'ha de tenir gaire en compte.
 |
| Ravioli d'escamarlà i sípia - 6,50 € unitat |
El llistó va tornar a pujar amb un gran plat de peus de porc (desossats) farcits de ceps i pernil. Un plat contundent per demanar al vespre, però que ja és un problema meu. Molt bons i ració en aquest cas ben generosa.
 |
| Peus de porc farcits de ceps i pernil - 15,40 € |
I un bacallà confitat amb ceba tendra que no vaig tastar, però que em va fer molt bona fila també.
 |
| Bacallà confitat amb ceba tendra - 17,60 € |
I per beure, un vi negre Nits del Priorat (22 €) de la D.O. del mateix nom que no coneixia pas i del que (malauradament) no guardo cap record especial, ja que massa dies han passat des d'aquesta visita.
El preu del sopar, amb el que heu pogut veure aquí, més aigua, pa i un parell de cafès, va ser de 91 €, que amb el descompte del 30% que ofereix el Club Kviar, va quedar en 63,63 €. Segona experiència d'aquesta agrupació de restaurants i també en aquesta ocasió, més que satisfactòria (la primera va ser al restaurant Espai Kru del carrer Lleida).
En conclusió, un restaurant recomanable (deixo l'anècdota del plat del ravioli d'escamarlà com una mera anècdota) amb una cuina molt bona, creativa i ben resolta i amb un toc de modernitat a la sala que fa agradable qualsevol vetllada i posterior sobretaula.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Casa Mari y Rufo. Cuina de mercat a Santa Caterina.
Casa Mari y Rufo
Freixures, 11
08003 - Barcelona
Tel. 933 197 302
Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.
Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte.
L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper.
Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.
El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.
El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.
I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina.
I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.
El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).
El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats.
Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.
Freixures, 11
08003 - Barcelona
Tel. 933 197 302
Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.
Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte.
L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper.
Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.
El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.
 |
| Sípia a la planxa - 10 € |
El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.
 |
| Calamars i peixets fregits - 19 € |
I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina.
 |
| Tataki de ventresca de tonyina - 20 € |
I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.
 |
| Patates fregides amb ous ferrats i pernil de jabugo - 12 € |
El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).
El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats.
Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.
Tag :
Restaurant
