Posted by : Jordi Castaño diumenge, 7 de juny de 2015

Casa Mari y Rufo
Freixures, 11
08003 - Barcelona

Tel. 933 197 302



Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.

Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte. 

L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper. 

Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.

El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.  

Sípia a la planxa - 10 €


El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.

Calamars i peixets fregits - 19 €


I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina. 

Tataki de ventresca de tonyina - 20 €


I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.

Patates fregides amb ous ferrats i pernil de jabugo - 12 €


El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).

El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats. 

Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.  

{ 6 comentarios... read them below or Comment }

  1. Jo també el tina com a pendent aquest. De fet he passat pel davant i, com tu dius, si no fós per les opinions que he llegit de gent amb un criteri que em sembla fiable, no entraries mai. Ara amb la teva resenya, encara confirmo més que realment el seu producte és bó i la seva cuina, senzilla, és la millor forma de treure-li tot el profit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però és ben bé el que comento al post. No vagis amb unes expectatives d'estar una llarga estona ni de fer llargues sobretaules. Em va semblar que no tenien aire condicionat i per un local així crec que ha de ser una mica claustrofòbic, no? Nosaltres anant al mes d'abril vàrem patir una temperatura massa elevada per ser considerada de confort.

      Salutacions!

      Elimina
  2. Si la teca es bona, bona, altres coses poden ser perdonables. La fritura fa una bona pinta, i si a més a més l'oli era bo i escàs, perfecte. Sóc una maniàtica de l'oli. ;-)
    A tenir en compte, doncs.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els fregits eren de qualitat. Almenys així m'ho va fer veure el meu estómac, què és l'indicador més fiable per aquestes coses.

      Si. A tenir en compte, però fugint d'hores punta.

      Salutacions!

      Elimina
  3. Penso que la millor solució a 'agobiant', deu ser aclaparador.... :)

    Dit això, comentar que només he estat una vegada i va ser un menú de migdia. Una mica volia acollonir a qui m'acompanyava.

    Recordo d'aquell dia (que vam demanar vi a part del menú), que no tenien vins catans i va dir textualment que com "el jefe era de Fachadolid", els volia d'allà... (lo de Facha*, és collita meva eh?). Veig que en aquest aspecte han millorat.

    Però no he anat mai a la carta... Són aquests llocs en que menges molt bé, tampoc són tant econòmics si fas un sopar "normal" i la gràcia acaba sent la informalitat... I no sé que vols que et digui.... Els 'killacos' no ens impressiona això de poder comportar-se informal... Ja ho fem quan ens ve de gust, fins i tot en estrellats.

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que el deixaries prou acollonit... :-) I si no va ser pel lloc, per una altre cosa seria...

      Ara que ho comentes, no recordo una carta de vins gaire generosa amb els del nostre país. Crec que segurament, aquest lloc passaria desapercebut si no fos per la proximitat al mercat de Santa Caterina. Però és una bona opció per menjar fresc i de qualitat si estàs per la zona (anar expressament crec que no ho faria mai...).

      Abraçada!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -