Posted by : Jordi Castaño diumenge, 31 de maig de 2015

Restaurant Parrufu
Baixada d'Ararà, s/n
Avda. Coronel Estrada, 299
17450 - HOSTALRIC

Tels. 972 864 048 / 972 865 418

http://parrufu.webs.com/



Un dia, estant a Terrassa amb un bon amic, em va dir que pugés al seu cotxe, que em convidava a dinar un menú de migdia en un bareto de poble. I aleshores, després de setanta quilòmetres i gairebé una hora de cotxe, vàrem arribar a Hostalric, ciutat que ja coneixia d'haver passat molts cops, però en la que mai havia tingut ocasió de fer parada i fonda. 

A mesura que ens apropàvem al restaurant i veia indicacions d'aparcament d'aquest, ja vaig veure que anava (ben) enganyat. Potser en els seus inicis sí que va ser un dels bars de poble, però actualment, i com vaig poder comprovar més tard, estava molt allunyat de la realitat...

Amb un no gaire extens, però crec que suficient aparcament, disposa de tres menjadors diferenciats: un que encara s'intueix que va ser el bar dels seus orígens, el menjador original (molt correcte) i un de recent amb parets de pedra, que és al que ens varen acomodar i que és el més elegant i confortable de tots tres. A part, disposen d'una ampla i agradable terrassa, que és l'última en incorporar-se a les seves estances, i que queda situada al peu de la muralla de la ciutat. 

Pel que fa al menjar en sí, coincideixo plenament amb la definició que ells mateixos fan de la seva cuina i que podreu veure als diferents plats que vam demanar: “UNA CUINA SENZILLA, BASADA EN LA QUALITAT DEL PRODUCTE I A UN PREU COMPETITIU".  El peix el porten bàsicament de la llotja de Blanes i les carns i hortalisses, són de ramaderies i horts d'Hostalric, respectant per tant la filosofia d'una cuina de proximitat (almenys, dins d'uns raonables límits).

Vàrem compartir tres entrants i després un arròs de llamàntol pels dos i postres per acabar de fer llufa. La cosa va anar tal que així... 

Uns popets, només saltats amb una mica d'oli, all i julivert. Crec que veient la fotografia, no cal afegir gaire cosa més... L'únic però, el va posar el meu amic, qui va dir-li a (crec) un dels propietaris, que la quantitat havia minvat des de l'ultima vegada que va estar... De totes maneres, he de reconèixer que són dels millors popets que he tastat mai...


Popets saltats


Uns musclos de roca, sense cap altra complicació que un rajolí de bon oli i unes voltes de molinet de pebre negre. PRODUCTE i prou. 

Musclos 


Uns txipironets, que com es pot veure a la fotografia ja estaven començats, ja que l'amic no estava acostumat a haver d'esperar a fer la foto per atacar...;-), i que consti que no sóc dels que preparo gens les fotografies... Tal com porten el plat i el cambrer fa mitja volta, ZAS! 

També saltats amb oli, all i julivert i també en aquesta ocasió PRODUCTE en majúscules. 


Xipironets saltats


I la "petita" paella de llamàntol de la que no va quedar (literalment) ni un gra d'arròs a la mateixa. El punt de l'arròs impecable (es pot intuir per la fotografia...), el sabor del conjunt brutal i el llamàntol (com malauradament em passa sempre) pel meu gust, un punt passat de cocció... Però he de reconèixer que és complicat trobar aquest i que ja s'ha arribat a convertir en una mania meva...


Arròs amb llamàntol


I per rematar la feina, el meu company em va dir que no podíem marxar d'allà sense demanar els famosos borratxos de la seva carta de postres. Déu meu... quina bestiesa de dinar... Almenys jo, vaig haver de sortir rodant del restaurant.


Borratxo


Com fa ja massa dies d'aquest àpat, no puc assegurar-ho però em ronda pel cap que van caure un parell d'ampolles. Si més no, veient els plats que ens vàrem haver d'empassar, crec que està més que justificat... ;-)

Del preu, no puc opinar, ja que com he dit en començar el post, anava de convidat i no vaig poder veure-ho. Però el que si us puc assegurar, és que si mai torno a fer parada o coincideix que passi per allí a l'hora de dinar (per sopar ho veig una mica més complicat), no dubtaré en repetir experiència.

{ 6 comentarios... read them below or Comment }

  1. Amb aquestes fotos més d'un restaurant costaner es moriria d'enveja.
    A tenir en compte doncs!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja pots ben dir-ho Pepa... Posteriorment, m'he assabentat que és una de les referències gastronòmiques de la comarca i hem coincidit en les sensacions amb uns quants amics que ja el coneixien. Si mai passes per allà a prop, no deixis de visitar-lo.

      Salutacions!!

      Elimina
  2. Jo ja m'he fet la composició.... popets -> arròs -> borratxo....

    I no ho dic de conya, doncs quan he llegit un post i veig coses que m'agraden, ja entro sabent que demanar abans de llegir la carta...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'arròs de llamàntol, és un dels plats estrella i imagino que per algun bon motiu serà... Però lo dels popets, era un autèntic escàndol (i ja va ser mala sort, que aquell dia no tenien espardenyes, per què el meu amic em va comentar que eren també un dels plats fixes del restaurant).

      En qualsevol cas, coincideixo amb el menú que t'acabes de muntar.... ;-)

      Abraçada!!

      Elimina
  3. Després dius que si jo m'he menjat molta cosa... crec que tu em guanyes!. No sé jo qui dels dos té més fons!. La veritat és que quan menjo arròs normalment intento que sigui plat únic, perquè a més, si ho prenc fora de casa, sempre hi ha per repetir. Té tot una pinta boníssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-)))

      Però si tampoc hi havia tant... Tingues en compte que vàrem deixar de tastar un parell de plats que no tenien aquell dia... ;-)

      Habitualment, jo faig el mateix. Un arròs i uns entrants a compartir. I a part de la pinta, t'he de dir que tot era molt bo i el producte era de primera.

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -