Posted by : Jordi Castaño dimecres, 20 de maig de 2015


Poca feina pel plat que avui us porto.... 

Els ingredients necessaris són:

- Cua de bou. 
- Soia i oli d'oliva verge extra.
- Làmines de lasanya de qualitat.
- Cibulet.
- Paciència.

I pel fons de cua de bou:

- Els talls més petits de la cua.
- Ceba.
- Pastanaga.
- Porro.
- Vi negre.
- Brou o aigua.

No crec necessari explicar el procés per preparar un fons, però ja posats, diré que bàsicament, començarem marcant en una cassola roent amb unes gotes d'oli, els talls de cua prèviament salpebrats (escollirem els més petits per fer aquest fons), i un cop agafin color, afegirem les verdures i continuarem a foc viu fins que tots els ingredients agafin color i comencin a caramel·litzar-se. Un cop veiem que el caire que pren el conjunt ja ens comença a agradar, afegirem el vi i l'aigua o el brou (en funció de la potència que vulguem aconseguir) i baixarem el foc deixant que tot es faci durant unes quatre o cinc hores. Després, colarem el brou resultant i tornarem a posar al foc fins reduir a la consistència desitjada (afegint si és necessari, una nou de mantega).  

Per una altra banda, envasarem al buit amb una mica de soia i un rajolí d'oli d'oliva verge extra, els talls més grans de cua i ho deixarem al roner durant 100 hores (si.. 100) a una temperatura de 60°. Imagino que pujant la temperatura, podríem escorçar el temps de cocció, però no sé si el resultat seria el mateix. A mi personalment, em va agradar molt la textura aconseguida d'aquesta manera, ja que si bé al preparar-la altres cops de forma tradicional (en cassola i a foc baix durant unes quantes hores) es desfeia a la boca i se separava de l'os amb facilitat, preparada d'aquesta manera, la carn queda molt més consistent (sembla talment pernil) i molt més gustosa.   

I la pasta, que he de dir que és sense cap mena de dubte la millor que he tastat mai i que vaig comprar al B.H.G. Supermercat del Món, atípica botiga d'alimentació internacional situada al carrer Parlament, 21 de Barcelona i que només s'ha de bullir amb abundant aigua i sal, i tot seguint les indicacions que el fabricant indica al paquet... :-)

Una mica de pasta, un parell de talls de cua i uns brins de cibulet per donar color al conjunt... et voilà!   

El nom del plat em va venir inspirat per una recepta publicada per la xef María Salinas i anomenada: "Rabo de toro entre sábanas de lasaña". Em va fer gràcia... sóc així de simple... que voleu que us digui... 

I unes fotografies del plat un cop acabat...


Aspecte més o menys fotogènic del plat acabat


Cara B amb el detall dels llençols


Impressionant el detall de la textura resultant de la carn...


Detall de la textura de la carn


I per finalitzar, l'aparell culpable de tot aquest desgavell...


L'aparell culpable d'aquests experiments...


I si algú s'atreveix amb la recepta i canvia els temps i/o les temperatures, ja m'ho farà saber... 

{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Jo m'atreviré... :)

    Posaré 72ºC... (intuició...)

    I el temps ja el pensaré....

    Però puc donar fe de que el seu va sortir bé... No el vaig tastar entre llençols.. (no ho havia pasta aquell dia), però tastat directament, em va agradar.

    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels compliments Ricard :-)

      Quan facis la proba, ja comentarem resultats i diferències. Amb aquesta temperatura, crec que amb la meitat de temps ja sortiria prou bé (he vist que corren per internet algunes taules de temps vs. temperatures relatives als diferents talls i tipus de carn).

      Abraçada!

      Elimina
  2. Mare meva, quina pinta!. Llàstima que no tinc la "joguina"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un mòdic preu, la llogo per setmanes (tipus apartament a Benidorm...).

      Salutacions!

      Elimina
  3. De veure aquestes fotos al final acabaré amb els talls de carn al laboratori de la meva feina, hahahaha

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tens les eines adients, perquè no? ;-)

      És un tipus de cuina ben curiós... I a més, per determinats talls, la veritat és que els resultats són força millors.

      Salutacions!

      Elimina
  4. Entre tu i en Ricard... em queda poc per passar-me per Casa Gay a demanar que m'en portin un Sous Vide :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que l'aparell en qüestió dona molt de joc. Jo ara estic "descansant" uns dies de cuina, però pel mes vinent, espero fer uns quant experiments més que ja aniré penjant.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -