La cuina de Mindundi

Poca feina pel plat que avui us porto.... 

Els ingredients necessaris són:

- Cua de bou. 
- Soia i oli d'oliva verge extra.
- Làmines de lasanya de qualitat.
- Cibulet.
- Paciència.

I pel fons de cua de bou:

- Els talls més petits de la cua.
- Ceba.
- Pastanaga.
- Porro.
- Vi negre.
- Brou o aigua.

No crec necessari explicar el procés per preparar un fons, però ja posats, diré que bàsicament, començarem marcant en una cassola roent amb unes gotes d'oli, els talls de cua prèviament salpebrats (escollirem els més petits per fer aquest fons), i un cop agafin color, afegirem les verdures i continuarem a foc viu fins que tots els ingredients agafin color i comencin a caramel·litzar-se. Un cop veiem que el caire que pren el conjunt ja ens comença a agradar, afegirem el vi i l'aigua o el brou (en funció de la potència que vulguem aconseguir) i baixarem el foc deixant que tot es faci durant unes quatre o cinc hores. Després, colarem el brou resultant i tornarem a posar al foc fins reduir a la consistència desitjada (afegint si és necessari, una nou de mantega).  

Per una altra banda, envasarem al buit amb una mica de soia i un rajolí d'oli d'oliva verge extra, els talls més grans de cua i ho deixarem al roner durant 100 hores (si.. 100) a una temperatura de 60°. Imagino que pujant la temperatura, podríem escorçar el temps de cocció, però no sé si el resultat seria el mateix. A mi personalment, em va agradar molt la textura aconseguida d'aquesta manera, ja que si bé al preparar-la altres cops de forma tradicional (en cassola i a foc baix durant unes quantes hores) es desfeia a la boca i se separava de l'os amb facilitat, preparada d'aquesta manera, la carn queda molt més consistent (sembla talment pernil) i molt més gustosa.   

I la pasta, que he de dir que és sense cap mena de dubte la millor que he tastat mai i que vaig comprar al B.H.G. Supermercat del Món, atípica botiga d'alimentació internacional situada al carrer Parlament, 21 de Barcelona i que només s'ha de bullir amb abundant aigua i sal, i tot seguint les indicacions que el fabricant indica al paquet... :-)

Una mica de pasta, un parell de talls de cua i uns brins de cibulet per donar color al conjunt... et voilà!   

El nom del plat em va venir inspirat per una recepta publicada per la xef María Salinas i anomenada: "Rabo de toro entre sábanas de lasaña". Em va fer gràcia... sóc així de simple... que voleu que us digui... 

I unes fotografies del plat un cop acabat...

Aspecte més o menys fotogènic del plat acabat

Cara B amb el detall dels llençols

Detall de la textura de la carn

L'aparell culpable d'aquests experiments...