Posted by : Jordi Castaño diumenge, 17 de maig de 2015

Zeruko
Gran Via de les Corts Catalanes, 654
08010 - Barcelona

Tel. 635 700 108


Fa uns dies, amb l'amic Ricard (podeu llegir la seva valoració al seu blog restaurantscat.cat) ens vàrem apropar a fer una visita a un nou basc que han obert molt recentment a la ciutat de Barcelona, i que és, per dir-ho d'alguna manera, la segona casa d'un establiment amb molta solera existent a Donostia (i que, si he de ser sincer, no tenia ni idea de la seva existència, tot i ser un fan d'aquella ciutat i la seva cuina). Al barri vell d'aquesta ciutat, a on es concentren la majoria de tavernes i bars de pinxos, sembla que és un dels locals que més fama té pels seus pinxos de "disseny", tot i que pel que he pogut veure per la xarxa, tenen tant dels tradicionals, com dels anomenats d'autor. I imagino que hauran volgut provar sort en una ciutat tan "moderna" i "cool" com Barcelona.

Situat a la Gran Via, aproximadament a l'alçada de Pau Claris ocupa un local de reduïdes dimensions amb dues plantes, i un interiorisme modern i càlid alhora. Ens van situar a la planta superior, a la taula que dóna just a la cuina. Bon detall i bones i agradables vistes. No recordo ben bé el número de taules que hi havia en aquesta planta, però no eren gaires...

Servei molt proper i eficient i amb moltes ganes d'agradar, almenys pel que fa a la persona que ens va atendre tota la nit, i amb qui va ser molt fàcil trobar una ràpida complicitat. 


Detall de la cuina oberta des del menjador superior


Estructuren la carta, bàsicament en tres apartats: barra, pinxos i els clàssics. El primer, inclou els típics de tota la vida però revisats per ells. El segon, que de fet és d'on vàrem escollir la totalitat dels plats tastats aquella nit, té mini tapes o platets o pinxos o com vulgueu anomenar-los, tant freds com calents i en versions més clàssiques o també revisades o reversionades. De fet, tampoc vaig saber veure gaire diferència entre els dos apartats primers de la carta. I per acabar, en l'apartat clàssics (crec recordar que ho anomenaven així), destacaven el xuletó de vaca vella (que venien a pes) i el lluç a la donostiarra.

Espectaculars els dos primers pinxos: una torrada de vieira (de la que després vàrem tornar a repetir un parell més, és a dir, una torrada més per cap) molt ben resolta i amb una qualitat de producte i un punt de cocció que no és gaire habitual de trobar...

I una torrada de llamàntol que, segons ens van explicar, era de la part del colze de l'animalet (i que vàrem intuir que feia referència a la pinça...). Molt bo i saborós també.


Torrada de vieira (5,00 €) i torrada de llamàntol (8,50 €)


Unes croquetes d'Idiazabal d'una mida considerable, molt bones també, però que tampoc em va descobrir res de nou.


Croquetes d'Idiazabal - 4,15 € la tapa de dues unitats


Un recomanable pinxo de pop i papada amb un marcat contrast de sabors, però no de textures, ja que tan melós era el pop com la papada de porc. Un original mar i muntanya importat des de terres del cantàbric, que tornaria a demanar. Potser prescindiria del coulis de mango, però això ja és una preferència meva...


Pop i Papada (3,90 €)


Generosa la cassola d'arròs amb cloïsses (també estava en l'apartat clàssics del menú, però en format plat normal), suficient per fer un tast de com s'ha d'arribar a convertir en sublim un arròs, només amb dos o tres ingredients.


Arròs amb cloïsses (3,70 €)


Molt bona també la ració (o pinxo) de garrí confitat 24 hores, amb la seva pell cruixent. Excés de salses o coulis (segueixo afirmant que això són apreciacions meves i que estic segur que hi ha que ho trobarà ben encertat). Igual que qualificava de generosa la cassola d'arròs de cloïsses anterior, d'aquest pinxo de garrí he de dir que el vaig trobar una mica descompensat de preu.


Garrí confitat 24 hores i .... cruixent i ... (7,30 €) 


I per acabar, un clàssic entre clàssics... Uns txipirons en la seva tinta amb una mica d'arròs blanc. Cap troballa, però ja sabíem el que ens trobaríem i no ens va defraudar gens...


Txipirons en la seva tinta amb arròs blanc (4,10 €)


El vi triat per acompanyar el tast de tapes, va ser un La Vielle Ferme blanc, Vin de France de la Vallée du Rhône. Vi amb una acidesa justa, que, tot i acostumar a demanar els vins dels llocs d'on és la gastronomia del restaurant o bé del seu origen, em va anar millor que un xacolí, doncs aquests els trobo amb un punt d'acidesa massa alt pel meu gust.

I el preu, força bé, doncs per un sopar en què vàrem sortir més que satisfets (parlant purament en el sentit gastronòmic...), ens va sortir per poc més de 35 € per cap .

{ 13 comentarios... read them below or Comment }

  1. Jo al coulis de mango, li hagués afegit una petita dosis de frambuesa, per donar un contrast d'acidesa més acusat... :) :) :)

    Però una cosa... El total va pujar a 62,50... I fent 62,50/2, surt 31,25€... Vull dir que no surt 35€ per cap...

    Abraçada!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir? Mira que et vaig dir que no combinen bé el mango i els gerds, però tu com si res... M'has de fer cas, encara que només sigui de tant en tant...

      Pel que fa al preu, tu ets el professor... I a més, ets més de ciències que jo... :-)

      Abraçada!

      Elimina
    2. Es que si no me escucha, ya no me esfuerzo en explicárselo... :) :)

      Elimina
    3. Ostres... Quin fart de riure... :-)))))

      Elimina
  2. Home, doncs encara 35€ em sembla un bon preu per aquests plats (Ricard, s'ha de tenir en compte la propina).
    Jo l'apunto perquè tinc ganes de pujar cap a Euskadi, tinc pendent La cuchara de San Telmo i segur que tindria una estona per a tastar "al pare" d'aquest.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, és que en Ricard no té en compte aquests insignificants detalls.... :-)
      Quan vagis pel nord, avisa que puc donar-te unes quantes recomanacions (tampoc gaires, però crec que hi ha alguna que paga la pena...). De totes maneres, és complicat menjar malament per aquelles terres.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Vam saber de la seva inauguración i de fet ho vaig publicar al facebook com a "nou a la ciutat" El día de l'apertura vaig veure prou coses per la xarxa, però penso que aquestes celebracions no són reflexe de la realitat, per a be ni per a malament. Ara, que tant tu com el Ricard heu anat un dia normal, sembla que es confirma la seva bona cuina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com has pogut llegir, prou bé va estar. Imagino que també anirà en funció del que demanis, ja que si et deixes enlluernar per les tapes o pinxos més innovadors i et descontroles amb les quantitats, potser el preu picarà bastant més. I com jo no havia llegit res al respecte de la seva inauguració (portava unes setmanes out de les xarxes) no anava amb cap imatge prefixada de la seva cuina. I això que soc bastant crític amb els posts massius inaugurals, que fan que habitualment em facin mandra de conèixer...

      Salutacions!!

      Elimina
  4. Hola Jordi,
    He llegit el teu post i el del Ricard.
    No el coneixia m'agradarà anar.
    La proposta de coulis mango, suposo que és per contrast i els gerds, no sé, va a gustos amb poma també estaria prou bé.
    Al Nord ho fan amb alegria, molta professionalitat i empenta. A San Sebastián, (La zona de lo viejo i La cuchara de San Telmo que diu la Pepa que vol anar val la pena segur., per Nadal amb uns amics varen quedar fascinats, feia un parell d'anys que no havia anat i segueixen mb) per allà dalt com dius és difícil que vagi malament.
    Bilbao igual i una mica més enllà val la pena arribar a Hondarribia.
    En qualssevol cas al País Basc.. agafes carretera, pares en un lloc i busques l'hostal del poble i menges de primera,
    PD: t'agradaria La Hermandad de Pescadores a C5 hi ha post

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó amb el que dius de parar a l'hostal de poble i menjar de primera...

      Em miro el post que comentes i a veure si pel proper viatge faig una parada.

      Gràcies i salutacions!

      Elimina
    2. si vas no t'oblidis de fer reserva!
      bona nit,

      Elimina
  5. Apuntat queda! Que el tinc ben a prop...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si vas, truca abans per assegurar-te, ja que em va comentar en Ricard que han tingut algun problema de papers i algú que ha anat, l'ha trobat tancat...

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -