Can Pineda
Sant Joan de Malta, 55
08018 - Barcelona
Tel. 933 083 081
www.restaurantcanpineda.com
Nova sortida dels 3(o+) a Taula (i ja van 24!!) en el que sembla serà un fet habitual en futures convocatòries, en les que anirem introduint de tant en tant, algun clàssic de la restauració de Barcelona.
En aquest cas, li va tocar a Can Pineda, que és un restaurant centenari (data de 1904) situat al barri del Clot, i del que quan al titular del post dic que està massa allunyat, respon a aquella situació d'haver-te de desplaçar expressament doncs, per a mi almenys, està a terra de ningú.
Té l'aspecte d'un bar bodega de barri de tota la vida, en el que no se't passaria pel cap que amagués una cuina de luxe amb un producte tan selecte com el que ens ofereixen en aquesta casa. Tòfona blanca, foie gras, xuletons de vaca vella i els millors peixos i mariscs procedents de les llotges de casa nostre, tenen el seu protagonisme a la seva carta, al costat de preparacions més casolanes d'ingredients més humils. Estructuren aquesta carta en entrants i principals de carn i peix, oferint a més, una llarga sèrie de plats del dia que són els que més de gust ve de demanar. Carta de vins sorprenent amb referències top que es poden trobar en un lloc de luxe.
Local totalment viejuno (lògic, tenint en compte l'edat del mateix), amb un públic variat i loquaç (per utilitzat un adjectiu amable doncs aquell dia la taula del costat amb matrimonis amb criatures ens van donar el dinar...) en el que em va semblar que predominava el client de tota la vida.
Com sempre, vàrem compartir els entrants i les postres, escollint cadascun de nosaltres el plat principal.
I dels quals si voleu saber quins van ser, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, podreu llegir a la crònica detallada de la visita a la web dels 3(o+) a Taula
La meva percepció particular del lloc és que, tot i havent jalat de conya, no em compensa el desplaçament fins allà. Cuina molt bé, servei pel sec i local sorollós. Altre cosa és si coincideix que estic per allà un dia i vull donar-me un festival... sempre que no es tracti d'una cita romàntica o d'un dinar d'aquells que vols gaudir de la conversa.
A banda del soroll de la canalla, sembla que el dinar va estar bé. I la foto de les sardines ja anuncia que sí. Vaig a mirar.
ResponEliminaSalut!
I més que la canalla, els progenitors... Que de fet, els petits no neixen ensenyats.
EliminaI el dinar molt bé!
Salutacions!
jordi, molt educadet et veig... loquaços. jajaj... i cridaners! ;-)
ResponEliminaSi... Em vaig aixecar tovet el dia que ho vaig escriure... Però pobrets, tampoc tenien cap culpa. El garrulisme venia induït pels seus progenitors... :-)
Elimina