La croqueta de callos del Gordo 2 de Tarragona
Fa 15 hores
Archive for de novembre 2016
Ipar-Txoco. Bona cuina a sala justeta.
Ipar-Txoco
Mozart, 22
08012 - Barcelona
Tel. 932 181 954
www.ipartxoko.es
Mozart, 22
08012 - Barcelona
Tel. 932 181 954
www.ipartxoko.es
Segona visita per part meva a aquest lloc (podeu llegir el meu punt de vista anterior aquí), aquest cop, amb la intenció d'educar gastronòmicament parlant, a la resta de components dels 3(o+) a Taula... Déu mos en guard...:-)
Imagino que les percepcions que d'un lloc tens, varien en funció de diferents factors com poden ser l'estat d'ànims o d'humor que tinguis, o bé el mateix grup amb qui vas. Si l'anterior cop va ser el nostre grup un dels més sorollosos del lloc participant de l'alegria i la xerinola de la sala, aquest cop, nosaltres tres no buscàvem pas aquesta vessant, havent de sortir ja a fer el cafè a fora, a la plaça de la Vila de Gràcia...
Es tracta d'un local rústic de rotllo tasca, a on predomina la fusta i la decoració tradicional basca amb motius mariners i ampolles de gran format presidint la sala. No disposa de carta i t'has de refiar de les bones referències que del lloc t'arriben per canals privats. La carta és cantada pel mateix cap de sala, fet que té la problemàtica d'haver d'escoltar la cantarella durant tota l'estona que estàs allà, mentre la torna a recitar un cop rera l'altre a la resta de taules que van omplint-se. S'ha de ressaltar el mèrit que té per un lloc que ni té presència mediàtica a les xarxes ni gaire més publicitat, el fet que sent un divendres al migdia, quan vàrem arribar ja estava tot reservat. I quan marxàvem (vam ser els primers a arribar), el local ja estava pràcticament ple i amb un soroll ambiental que ja feia complicat seguir amb normalitat una conversa.
Pel que fa al menjar en si, només avanço que la sensació general va ser molt positiva en aquest aspecte, i a més, aquest cop no vam haver de patir cap desafortunat accident...
Com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, podreu llegir la crònica detallada de la visita a la web dels 3(o+) a Taula
La meva valoració particular del lloc va ser en general positiva pel que fa a la qualitat de la cuina (tant del gènere com de l'elaboració), trobant una RQP acceptable, una sala molt millorable i un servei correcte. Però realment, penso que l'evitaré a hores i dates punta per la seva deficient insonorització.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Xerta. Un dels millors menús executius de Barcelona.
Xerta
Carrer de Còrsega, 289
08008 Barcelona
Tel. 937 379 080
Va ser aquesta la nostra 25ena trobada i per celebrar-ho, vàrem anar al restaurant
d’un cèntric hotel de luxe de Barcelona: L'Ohla Eixample. Al seu interior, ens trobem amb el restaurant Xerta, que és com la segona casa del xef de El Torreó de l'Indià, restaurant situat a aquella localitat de terres de l'Ebre.
L'interior és com correspon a un establiment de la seva categoría (estem parlant d'un hotel de cinc estrelles), ample, moder i lluminós, amb taules ben distants entre si que li otorgen una gran intimitat i recolliment.
No parlem precisament d'un lloc econòmic per menjar. És la seva carta un recull de plats e ingredients de luxe procedents majoritàriament de la zona del Delta de l'Ebre, com angules i anguiles, ostres, espardenyes, ortigues i d'altres mariscs i peixos de tall similar (algunes poques referències de carn, també són presents a la seva carta). A part, disposen de tres menús diferents dels que pots gaudir en funció del dia de la setmana i la franja horaria, i que són: el Menú de Degustació, el Menú del Delta i el Menú Executiu, que va ser precisament aquest últim l'escollit aquell migdia per fer un tast de la seva cuina.
Només avanço que és, juntament amb el que vam gaudir a Caelis, dels millors i més ben valorats menús de migdia que hem fet fins a data d'avui.
L'interior és com correspon a un establiment de la seva categoría (estem parlant d'un hotel de cinc estrelles), ample, moder i lluminós, amb taules ben distants entre si que li otorgen una gran intimitat i recolliment.
No parlem precisament d'un lloc econòmic per menjar. És la seva carta un recull de plats e ingredients de luxe procedents majoritàriament de la zona del Delta de l'Ebre, com angules i anguiles, ostres, espardenyes, ortigues i d'altres mariscs i peixos de tall similar (algunes poques referències de carn, també són presents a la seva carta). A part, disposen de tres menús diferents dels que pots gaudir en funció del dia de la setmana i la franja horaria, i que són: el Menú de Degustació, el Menú del Delta i el Menú Executiu, que va ser precisament aquest últim l'escollit aquell migdia per fer un tast de la seva cuina.
Només avanço que és, juntament amb el que vam gaudir a Caelis, dels millors i més ben valorats menús de migdia que hem fet fins a data d'avui.
Com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, podreu llegir la crònica detallada de la visita a la web dels 3(o+) a Taula
La meva valoració particular del lloc va ser molt positiva, trobant una RQP excel·lent, una cuina de molt nivell, una sala d'ensomni i un servei amable i eficient.
Bardeni. El meatbar per meatlovers.
Bardeni
València, 454
08013 - Barcelona
http://www.caldeni.com/bardeni/
L'any passat, vaig poder gaudir d'un autèntic festival gastronòmic a Caldeni, que era abans el local principal de Dani Lechuga, situat al costat mateix (València, 452) d'aquest que avui tractaré de descriure sense tacar gaire...
Després d'uns mesos de reformes l'any 2015, va tornar a obrir portes al desembre d'aquell any amb molts dels mateixos plats que tant el van donar a conèixer, i una decoració radicalment diferent, en la que dóna imatge de carnisseria amb les seves rajoles immaculadamente blanques i amb la carta anotada amb retolador.
Tot al seu interior respira aquella informalitat que per una altra banda, destil·la qualitat i encant a parts iguals amb els elements i detalls que ens anem trobant: no hi ha estovalles; trobes tant cadires normals i tamborets baixos a les taules "normals", com taules altes i tamborets de la seva alçada; i mereix especial menció el capítol lavabos amb la gran i profunda pica per rentar-se les mans (ja està bé de mariconades de piques que et fan sortir tot esquitxat del lavabo...), i els dibuixos manga de les portes. Disposa a més d'una còmoda barra per si no pots esperar que quedi lliure alguna de les taules, doncs no admet reserva i si voleu anar, haureu de ser dels primers, ja que s'omple amb facilitat.
De les primeres coses que veus en entrar, és la nevera de maduració de carns (espero que es digui així...), amb peces espectaculars i vistoses que fan que comencis a salivar. Per si no ho havia dit, aquí es ve a menjar carn i derivats (bàsicament), tot i que també figuren a la carta altres plats per si no tens més remei que anar amb algú a qui no li agradi aquest bé de Déu (alguna amanida, tataki de tonyina i sardines, sempre estan presents a la carta). Penso, bé... de fet no ho penso sinó que estic segur, que les millors carns que mai he tastat han estat a aquest restaurant.
La major part dels plats, tant de la carta com dels suggeriments, estan pensats per compartir o bé ja ho són per se, d'una forma senzilla. La nostra elecció (anava amb l'amic Ricard, de qui podeu llegir també la seva experiència de fa uns mesos al seu, digueu-li blog o digueu-li guia, Restaurantscat.cat) va ser la que veureu a continuació i que, tot i que us pot semblar una mica exagerada quant a quantitats, ens va portar a la que va ser una de les millors sortides gastro que hem fet plegats.
Mentre esperàvem, ens van portar uns entreteniments a base de sobrassada d'Angus amb mel i germinats.
I per obrir la bateria de plats, unes excel·lents croquetes (de carn, of course).
L'imprescindible tàrtar (amb una barreja de filet i de picanya, d'Angus ambdós), amb el que tenen el detall de preguntar el punt de picant desitjat. Increïble la potència sàpida i la textura de mantega que té aquesta preparació. I jo que pensava que feia un bon tàrtar...
I en aquest punt, ens va aparèixer el Dani (xef i propietari) amb uns platets dels quals estava fent proves per incorporar a la carta. No triguis gaire, si us plau... quina pxxx passada. Es tractava d'una mena de sandvitx de fines llenques de pa, amb un fricandó de lletons, amb els seus bolets i la seva ceba confitada. Se l'ha de felicitar per aquest plat que és de llàgrima... de debò.
I continuàrem amb els plats "normals" demanats, amb un cap i pota en el que l'únic punt en contra va ser l'excés de verd que portava... :-)
I un caneló de cua de vedella, en el qual si bona era la carn, el conjunt amb el formatge i la reducció de la salsa de carn, ja el feia un plat imbatible.
I acabàvem amb un dels millors plats que tenen des de fa molts anys a la seva carta: l'onglet amb ceba tendra i salsa priorat. Un altre plat per emocionar.
Ja arribats a aquest punt i davant la clàssica pregunta que et fan quan acabes l'àpat ("Què voldran de postres?"), vam decidir que com el dolç no ens atrau gens a cap dels dos, podíem variar una mica i demanar un últim plat d'aquests lleugers que tenen com a suggeriment de plats del dia i que des de bon començament ens havien recomanat demanar... Una costella de vedella a baixa temperatura (de fet l'anomenaven "en dues coccions") acompanyada d'un trinxat. Molt bona, tot i que si he de ser sincer, tampoc em va "sorprendre" tant com ens havien recomanat doncs, només una setmana abans, vaig fer quelcom similar a casa amb el roner casolà amb resultat que no tenien gaire a envejar (ara quedaré com un sobrat...).
El vi escollit per l'àpat, va ser un Alleu de la D.O. Montsant amb un cost de 22€ (uns 12-13 al celler) que va anar de perles, sobretot les últimes copes quan ja s'havia obert totalment.
I el compte, que com podeu veure va ser de 50€ rodons per cap, penso que és d'una excel·lent RQP per menjar a un lloc que hauria de ser de peregrinació obligatòria per tots els amants de la carn, en el que surt amb una satisfacció brutal, tant pel menjar com pel servei que fa que et sentis molt a gust al lloc.
Un cop acabat el sopar, el Dani va tenir el detall d'ensenyar-nos la cuina i el local del costat (que havia estat el Caldeni fins fa uns mesos i que actualment està en procés de reformes) i compartir projectes i coneixements amb nosaltres. Un autèntic currant i un apassionat de la seva feina. Un crack, en resum.
M'ha quedat un post pel llarg, però penso que l'ocasió s'ho mereixia... I per acabar, una última fotografia d'una vitrina situada a l'exterior d'on estava l'entrada de l'antic Caldeni i en la que es veu un petit recull d'articles apareguts parlant d'ell i de casa seva.
València, 454
08013 - Barcelona
http://www.caldeni.com/bardeni/
L'any passat, vaig poder gaudir d'un autèntic festival gastronòmic a Caldeni, que era abans el local principal de Dani Lechuga, situat al costat mateix (València, 452) d'aquest que avui tractaré de descriure sense tacar gaire...
Després d'uns mesos de reformes l'any 2015, va tornar a obrir portes al desembre d'aquell any amb molts dels mateixos plats que tant el van donar a conèixer, i una decoració radicalment diferent, en la que dóna imatge de carnisseria amb les seves rajoles immaculadamente blanques i amb la carta anotada amb retolador.
Tot al seu interior respira aquella informalitat que per una altra banda, destil·la qualitat i encant a parts iguals amb els elements i detalls que ens anem trobant: no hi ha estovalles; trobes tant cadires normals i tamborets baixos a les taules "normals", com taules altes i tamborets de la seva alçada; i mereix especial menció el capítol lavabos amb la gran i profunda pica per rentar-se les mans (ja està bé de mariconades de piques que et fan sortir tot esquitxat del lavabo...), i els dibuixos manga de les portes. Disposa a més d'una còmoda barra per si no pots esperar que quedi lliure alguna de les taules, doncs no admet reserva i si voleu anar, haureu de ser dels primers, ja que s'omple amb facilitat.
De les primeres coses que veus en entrar, és la nevera de maduració de carns (espero que es digui així...), amb peces espectaculars i vistoses que fan que comencis a salivar. Per si no ho havia dit, aquí es ve a menjar carn i derivats (bàsicament), tot i que també figuren a la carta altres plats per si no tens més remei que anar amb algú a qui no li agradi aquest bé de Déu (alguna amanida, tataki de tonyina i sardines, sempre estan presents a la carta). Penso, bé... de fet no ho penso sinó que estic segur, que les millors carns que mai he tastat han estat a aquest restaurant.
La major part dels plats, tant de la carta com dels suggeriments, estan pensats per compartir o bé ja ho són per se, d'una forma senzilla. La nostra elecció (anava amb l'amic Ricard, de qui podeu llegir també la seva experiència de fa uns mesos al seu, digueu-li blog o digueu-li guia, Restaurantscat.cat) va ser la que veureu a continuació i que, tot i que us pot semblar una mica exagerada quant a quantitats, ens va portar a la que va ser una de les millors sortides gastro que hem fet plegats.
Mentre esperàvem, ens van portar uns entreteniments a base de sobrassada d'Angus amb mel i germinats.
 |
| Sobrassada d'Angus amb mel |
I per obrir la bateria de plats, unes excel·lents croquetes (de carn, of course).
 |
| Croquetes |
L'imprescindible tàrtar (amb una barreja de filet i de picanya, d'Angus ambdós), amb el que tenen el detall de preguntar el punt de picant desitjat. Increïble la potència sàpida i la textura de mantega que té aquesta preparació. I jo que pensava que feia un bon tàrtar...
 |
| Steak tàrtar |
I en aquest punt, ens va aparèixer el Dani (xef i propietari) amb uns platets dels quals estava fent proves per incorporar a la carta. No triguis gaire, si us plau... quina pxxx passada. Es tractava d'una mena de sandvitx de fines llenques de pa, amb un fricandó de lletons, amb els seus bolets i la seva ceba confitada. Se l'ha de felicitar per aquest plat que és de llàgrima... de debò.
 |
| Fricandó de lletons |
I continuàrem amb els plats "normals" demanats, amb un cap i pota en el que l'únic punt en contra va ser l'excés de verd que portava... :-)
 |
| Cap i pota |
I un caneló de cua de vedella, en el qual si bona era la carn, el conjunt amb el formatge i la reducció de la salsa de carn, ja el feia un plat imbatible.
 |
| Caneló de cua de bou |
I acabàvem amb un dels millors plats que tenen des de fa molts anys a la seva carta: l'onglet amb ceba tendra i salsa priorat. Un altre plat per emocionar.
 |
| Onglet |
Ja arribats a aquest punt i davant la clàssica pregunta que et fan quan acabes l'àpat ("Què voldran de postres?"), vam decidir que com el dolç no ens atrau gens a cap dels dos, podíem variar una mica i demanar un últim plat d'aquests lleugers que tenen com a suggeriment de plats del dia i que des de bon començament ens havien recomanat demanar... Una costella de vedella a baixa temperatura (de fet l'anomenaven "en dues coccions") acompanyada d'un trinxat. Molt bona, tot i que si he de ser sincer, tampoc em va "sorprendre" tant com ens havien recomanat doncs, només una setmana abans, vaig fer quelcom similar a casa amb el roner casolà amb resultat que no tenien gaire a envejar (ara quedaré com un sobrat...).
 |
| Costella en dues coccions amb trinxat |
El vi escollit per l'àpat, va ser un Alleu de la D.O. Montsant amb un cost de 22€ (uns 12-13 al celler) que va anar de perles, sobretot les últimes copes quan ja s'havia obert totalment.
I el compte, que com podeu veure va ser de 50€ rodons per cap, penso que és d'una excel·lent RQP per menjar a un lloc que hauria de ser de peregrinació obligatòria per tots els amants de la carn, en el que surt amb una satisfacció brutal, tant pel menjar com pel servei que fa que et sentis molt a gust al lloc.
Un cop acabat el sopar, el Dani va tenir el detall d'ensenyar-nos la cuina i el local del costat (que havia estat el Caldeni fins fa uns mesos i que actualment està en procés de reformes) i compartir projectes i coneixements amb nosaltres. Un autèntic currant i un apassionat de la seva feina. Un crack, en resum.
M'ha quedat un post pel llarg, però penso que l'ocasió s'ho mereixia... I per acabar, una última fotografia d'una vitrina situada a l'exterior d'on estava l'entrada de l'antic Caldeni i en la que es veu un petit recull d'articles apareguts parlant d'ell i de casa seva.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
