La berenjena instagramera de Albé
Fa 4 hores
Archive for de juliol 2017
Masia Sant Cugat. Restringit a BBC...
Masia Sant Cugat
Avda. de les Corts Catalanes, s/n
08173 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 935 893 445
www.masiasantcugat.com
Onze anys vivint al costat de Sant Cugat, i encara no coneixia aquest restaurant tan nomenat i conegut de la ciutat. Ara fa uns dies i tot improvisant un sopar i sense reservar (feia anys que no sortia sense saber a on anar i menys sense reserva...) vàrem passar pel davant i com a tots dos ens va fer gràcia, vam decidir provar sort, a veure si tenien alguna taula disponible.
El lloc i l'entorn és realment espectacular. Situat a la sortida de Sant Cugat, té un fàcil accés des de l'autopista i disposa d'aparcament propi a dins mateix dels seus terrenys. Es tracta d'una antiga casa pairal de l'any 1800 que va ser restaurada i transformada en restaurant l'any 1997 i que ara disposa de nombrosos salons i terrasses on organitzar reunions o bé celebrar casaments o similars i que a més, disposa d'unes vistes privilegiades i molt agradables sobre la serra de Collserola.
Carta clàssica amb entrants, arrossos, peixos (amb apartat especial pel bacallà) i carns (tant a la brasa com en altres elaboracions) amb el seu corresponent apartat de suggeriments. Carta de vins amb poques referències i en la qual tampoc vaig veure que destaquessin grans vins, fet estrany del que caldria esperar d'un lloc de (previsible) caché com aquest. Després de veure el que tenien, vaig demanar un Scala Dei, una jove garnatxa del Priorat que estava a un preu de més de x2 a la carta. Punts negatius també pel que fa a aquest apartat, van ser la mala qualitat de les copes i l'extremadament baixa temperatura del vi.
Mentre decidíem els plats del sopar, ens van portar el pa (no sé de quin forn el portaran, però el vàrem trobar molt bo) i uns gotets d'aperitiu amb una crema de carabassa i no recordo que més...
Finalment, ens vam decidir per compartir un duo de croquetes (de xipiró les fosques, i de pernil les de la part inferior de la fotografia) i un carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó. Justetes les croquetes que no em van aportar res, i de l'altre plat, dir que vaig trobar molt escàs el tàrtar de salmó...
I de principals, una costella de porc Duroc que va ser la meva elecció i que no per senzilla ha de ser un plat vulgar, doncs la vaig trobar molt saborosa i ben preparada. Només un petit detall... Si a la carta figura un preu, fóra bo que cobressin el que posa allà i no el que ells decideixin. Només és 1 € de diferència, però queda molt malament...
I la meva parella, que va demanar unes costelles de xai i que expressament les va demanar poc fetes, li varen portar totalment carbonitzades (i no és cap exageració). Lògicament, vam demanar que les canviessin, fet que va provocar que mengéssim per torns, doncs quan van portar de nou el plat (i que més que 3 peces com resava a la carta, semblaven dues), jo ja havia acabat el meu... :-(
Tampoc van destacar gaire les guarnicions dels plats principals... Com podeu veure, és la mateixa a ambdós plats...
Sense postres, el cost va ser el que veieu al tiquet. Per la meva opinió, car pel que ofereixen...
En resum, un lloc en què l'únic que destacaria seria l'entorn i amb puntualitzacions... Vàrem sopar a una de les terrasses exteriors de les quals disposen i en funció d'on bufava el vent, t'arribava una flaira no gaire agradable de fems de cavall provinent de les diferents escoles d'equitació que hi ha al voltant (no hem d'oblidar pas la localitat on està situat el restaurant...). Si a això li afegeixes l'olor de cigar provinent de les taules veïnes on s'acomodaven les tribus locals (nàutics, bermudes i camisa de màniga llarga...), provoca un desig irrefrenable de marxar com més aviat millor.
El servei, tot i intentar-ho amb esforç i bona voluntat, tampoc és el que més destacaria del lloc, en el qual s'escolten molt poques paraules en català. De fet, a la seva web ni figura l'opció... :-(
És a dir... un restaurant que a mi personalment em queda com a local BBC (Bodas, Bautizos i Comuniones), que està bé si el que busques és fer una celebració a un lloc idíl·lic en un bonic entorn i no prioritzes paràmetres com la qualitat en el menjar o el bon servei.
Avda. de les Corts Catalanes, s/n
08173 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 935 893 445
www.masiasantcugat.com
Onze anys vivint al costat de Sant Cugat, i encara no coneixia aquest restaurant tan nomenat i conegut de la ciutat. Ara fa uns dies i tot improvisant un sopar i sense reservar (feia anys que no sortia sense saber a on anar i menys sense reserva...) vàrem passar pel davant i com a tots dos ens va fer gràcia, vam decidir provar sort, a veure si tenien alguna taula disponible.
El lloc i l'entorn és realment espectacular. Situat a la sortida de Sant Cugat, té un fàcil accés des de l'autopista i disposa d'aparcament propi a dins mateix dels seus terrenys. Es tracta d'una antiga casa pairal de l'any 1800 que va ser restaurada i transformada en restaurant l'any 1997 i que ara disposa de nombrosos salons i terrasses on organitzar reunions o bé celebrar casaments o similars i que a més, disposa d'unes vistes privilegiades i molt agradables sobre la serra de Collserola.
Carta clàssica amb entrants, arrossos, peixos (amb apartat especial pel bacallà) i carns (tant a la brasa com en altres elaboracions) amb el seu corresponent apartat de suggeriments. Carta de vins amb poques referències i en la qual tampoc vaig veure que destaquessin grans vins, fet estrany del que caldria esperar d'un lloc de (previsible) caché com aquest. Després de veure el que tenien, vaig demanar un Scala Dei, una jove garnatxa del Priorat que estava a un preu de més de x2 a la carta. Punts negatius també pel que fa a aquest apartat, van ser la mala qualitat de les copes i l'extremadament baixa temperatura del vi.
Mentre decidíem els plats del sopar, ens van portar el pa (no sé de quin forn el portaran, però el vàrem trobar molt bo) i uns gotets d'aperitiu amb una crema de carabassa i no recordo que més...
Finalment, ens vam decidir per compartir un duo de croquetes (de xipiró les fosques, i de pernil les de la part inferior de la fotografia) i un carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó. Justetes les croquetes que no em van aportar res, i de l'altre plat, dir que vaig trobar molt escàs el tàrtar de salmó...
 |
| Duo de croquetes - 12,90 € |
 |
| Carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó - 10,00 € |
I de principals, una costella de porc Duroc que va ser la meva elecció i que no per senzilla ha de ser un plat vulgar, doncs la vaig trobar molt saborosa i ben preparada. Només un petit detall... Si a la carta figura un preu, fóra bo que cobressin el que posa allà i no el que ells decideixin. Només és 1 € de diferència, però queda molt malament...
 |
| Costella de porc Duroc - 18,00 € |
I la meva parella, que va demanar unes costelles de xai i que expressament les va demanar poc fetes, li varen portar totalment carbonitzades (i no és cap exageració). Lògicament, vam demanar que les canviessin, fet que va provocar que mengéssim per torns, doncs quan van portar de nou el plat (i que més que 3 peces com resava a la carta, semblaven dues), jo ja havia acabat el meu... :-(
Tampoc van destacar gaire les guarnicions dels plats principals... Com podeu veure, és la mateixa a ambdós plats...
 |
| Costelles de xai - 14,40 € |
Sense postres, el cost va ser el que veieu al tiquet. Per la meva opinió, car pel que ofereixen...
En resum, un lloc en què l'únic que destacaria seria l'entorn i amb puntualitzacions... Vàrem sopar a una de les terrasses exteriors de les quals disposen i en funció d'on bufava el vent, t'arribava una flaira no gaire agradable de fems de cavall provinent de les diferents escoles d'equitació que hi ha al voltant (no hem d'oblidar pas la localitat on està situat el restaurant...). Si a això li afegeixes l'olor de cigar provinent de les taules veïnes on s'acomodaven les tribus locals (nàutics, bermudes i camisa de màniga llarga...), provoca un desig irrefrenable de marxar com més aviat millor.
El servei, tot i intentar-ho amb esforç i bona voluntat, tampoc és el que més destacaria del lloc, en el qual s'escolten molt poques paraules en català. De fet, a la seva web ni figura l'opció... :-(
És a dir... un restaurant que a mi personalment em queda com a local BBC (Bodas, Bautizos i Comuniones), que està bé si el que busques és fer una celebració a un lloc idíl·lic en un bonic entorn i no prioritzes paràmetres com la qualitat en el menjar o el bon servei.
Tag :
Restaurant
Sant Antoni Gloriós. Bohèmic-2
Sant Antoni Gloriós
Manso, 42
08015 - Barcelona
Tel.: 934 240 628
Seguint la tendència de la zona hipster per excel·lència de Barcelona, ens trobem amb aquesta bodega renascuda des de la bona cuina del restaurant Bohèmic, del qual tampoc és que particularment sortís gaire content en el seu dia... Veieu sinó la crònica que d'aquell sopar vaig fer a Bohèmic 2012.
Ara, en una nova sortida (aquesta, de risc...) dels 3(o+) a Taula, volíem constatar que la qualitat de la cuina fos la mateixa, en aquesta nova etapa que ha iniciat l'anterior cuiner de Bohèmic, juntament amb el propietari del Xampanyet.
D'estil bodega, amb una barra i quatre taules altes amb tamborets, és la seva carta una lletania de tapes de xarcuteria i llaunes selectes, en la qual mereix especial atenció el seu apartat de plats de cuina "elaborada". No és especialment confortable ni indicat per un àpat relaxat, sinó que més aviat està pensat per fer un menjar o "picoteo" ràpid amb els amics.
Pel que fa a la carta de vins, està físicament present a un prestatge del local, amb les ampolles disponibles i els seus preus i característiques.
Servei una mica enganxifós, d'aquells que no paren de preguntar què t'ha semblat cada un dels nombrosos plats que vàrem demanar i que va tenir el seu moment àlgid quan amb el plat de les mandonguilles ens va indicar que no és que estiguessin gairebé crues, sinó que estaven poc fetes... :-) Encara sort que aquell dia estàvem de bon humor...
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Manso, 42
08015 - Barcelona
Tel.: 934 240 628
Seguint la tendència de la zona hipster per excel·lència de Barcelona, ens trobem amb aquesta bodega renascuda des de la bona cuina del restaurant Bohèmic, del qual tampoc és que particularment sortís gaire content en el seu dia... Veieu sinó la crònica que d'aquell sopar vaig fer a Bohèmic 2012.
Ara, en una nova sortida (aquesta, de risc...) dels 3(o+) a Taula, volíem constatar que la qualitat de la cuina fos la mateixa, en aquesta nova etapa que ha iniciat l'anterior cuiner de Bohèmic, juntament amb el propietari del Xampanyet.
D'estil bodega, amb una barra i quatre taules altes amb tamborets, és la seva carta una lletania de tapes de xarcuteria i llaunes selectes, en la qual mereix especial atenció el seu apartat de plats de cuina "elaborada". No és especialment confortable ni indicat per un àpat relaxat, sinó que més aviat està pensat per fer un menjar o "picoteo" ràpid amb els amics.
Pel que fa a la carta de vins, està físicament present a un prestatge del local, amb les ampolles disponibles i els seus preus i característiques.
Servei una mica enganxifós, d'aquells que no paren de preguntar què t'ha semblat cada un dels nombrosos plats que vàrem demanar i que va tenir el seu moment àlgid quan amb el plat de les mandonguilles ens va indicar que no és que estiguessin gairebé crues, sinó que estaven poc fetes... :-) Encara sort que aquell dia estàvem de bon humor...
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
En resum, un bon lloc de cuina ben treballada i amb bon producte a on anar a fer un mos per un preu molt contingut a una zona de Barcelona d'ampla oferta d'aquesta mena de locals.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Bar Jardín. Cubà autèntic a Barcelona.
Bar Jardín
Carrer de Bernat Metge, 1
08020 - Barcelona
Tel. 933 052 189
Feia uns anys que m'insistien per anar a menjar "ropa vieja" al restaurant dels pares d'un conegut, i aquesta setmana per fi he pogut gaudir de la seva cuina i especialment, de la seva acollida.
El local és un senzill bar d'aquells de barri de tota la vida, al d'El Besòs i el Maresme a la confluència dels carrers Bernat Metge i la Rambla de Prim. El porten amb molta diligència i ritme cubà, un matrimoni de químics provinents d'aquell país (ella a la cuina i ell a la barra amb ajuda de diferents familiars pel que vaig poder veure aquell dia). Tot i anar a un dels dies més calorosos de l'any i beure i menjar com campions, vàrem estar d'allò més bé en ser un local cantoner i tenir totes les finestres obertes. Compte també amb unes taules a l'exterior que penso que al vespre deuen estar a plenes a vessar.
I com podeu veure a la següent imatge, no han trigat gaire a unir-se als nostres costums i aficions... :-)
Com ja anàvem directament a tastar això de la "ropa vieja", no puc opinar de la carta ni del menú de migdia, però imagino que al ser bar de barri tindrà menú de migdia, entrepans i se centraran (lògicament) en la gastronomia del seu país. Això de la "ropa vieja" al país veí és una recepta d'aprofitament similar a la nostra carn d'olla, mentre que a Cuba (i d'altres països del continent americà) és una preparació d'un tall de la vedella (habitualment falda) cuita i esfilagarsada i cuinada amb un sofregit de ceba, tomàquet i espècies, i que se serveix acompanyada d'arròs i "fríjoles".
A nosaltres, ens van servir a part, unes xips de plàtan fregit, una amanida amb enciam, cogombre, olives, blat de moro i tomàquet (i pelat que és tot un detall que no és gaire habitual trobar-se), i unes generoses racions de iuca fregida, que anaven reposant a mida que les anàvem nosaltres buidant (i que van ser uns quants cops...). Havia tastat la iuca sempre fregida amb forma de xips, però mai així i que he de confessar que em va agradar més que les patates a les quals estem aquí acostumats.
I uns refrescants mojitos per acabar el "lleuger" àpat estiuenc... a ritme de salsa i ball en directe per part dels propietaris i d'alguns de nosaltres (i que no vaig ser precisament jo...:-))))
Tot plegat per 23€ per cap (no vaig recordar fer foto del tiquet...) amb begudes (amb uns quants mojitos...) i postres incloses i repetint tants cops com ho vàrem demanar.
Molt recomanable si t'agrada la cuina i el ritme cubà. Molt bona gent i molt propera amb la que vàrem gaudir tant de la cuina com de la sobretaula i el ball.
Carrer de Bernat Metge, 1
08020 - Barcelona
Tel. 933 052 189
Feia uns anys que m'insistien per anar a menjar "ropa vieja" al restaurant dels pares d'un conegut, i aquesta setmana per fi he pogut gaudir de la seva cuina i especialment, de la seva acollida.
El local és un senzill bar d'aquells de barri de tota la vida, al d'El Besòs i el Maresme a la confluència dels carrers Bernat Metge i la Rambla de Prim. El porten amb molta diligència i ritme cubà, un matrimoni de químics provinents d'aquell país (ella a la cuina i ell a la barra amb ajuda de diferents familiars pel que vaig poder veure aquell dia). Tot i anar a un dels dies més calorosos de l'any i beure i menjar com campions, vàrem estar d'allò més bé en ser un local cantoner i tenir totes les finestres obertes. Compte també amb unes taules a l'exterior que penso que al vespre deuen estar a plenes a vessar.
I com podeu veure a la següent imatge, no han trigat gaire a unir-se als nostres costums i aficions... :-)
 |
| Imatge extreta del web de l'Associació de Botiguers del Besòs |
Com ja anàvem directament a tastar això de la "ropa vieja", no puc opinar de la carta ni del menú de migdia, però imagino que al ser bar de barri tindrà menú de migdia, entrepans i se centraran (lògicament) en la gastronomia del seu país. Això de la "ropa vieja" al país veí és una recepta d'aprofitament similar a la nostra carn d'olla, mentre que a Cuba (i d'altres països del continent americà) és una preparació d'un tall de la vedella (habitualment falda) cuita i esfilagarsada i cuinada amb un sofregit de ceba, tomàquet i espècies, i que se serveix acompanyada d'arròs i "fríjoles".
A nosaltres, ens van servir a part, unes xips de plàtan fregit, una amanida amb enciam, cogombre, olives, blat de moro i tomàquet (i pelat que és tot un detall que no és gaire habitual trobar-se), i unes generoses racions de iuca fregida, que anaven reposant a mida que les anàvem nosaltres buidant (i que van ser uns quants cops...). Havia tastat la iuca sempre fregida amb forma de xips, però mai així i que he de confessar que em va agradar més que les patates a les quals estem aquí acostumats.
 |
| Plàtan fregit |
 |
| Amanida |
 |
| Iuca fregida |
 |
| "Ropa vieja" cubana |
I uns refrescants mojitos per acabar el "lleuger" àpat estiuenc... a ritme de salsa i ball en directe per part dels propietaris i d'alguns de nosaltres (i que no vaig ser precisament jo...:-))))
 |
| Mojito |
Tot plegat per 23€ per cap (no vaig recordar fer foto del tiquet...) amb begudes (amb uns quants mojitos...) i postres incloses i repetint tants cops com ho vàrem demanar.
Molt recomanable si t'agrada la cuina i el ritme cubà. Molt bona gent i molt propera amb la que vàrem gaudir tant de la cuina com de la sobretaula i el ball.
Tag :
Restaurant
La Estrella. Producte i passió al Born.
La Estrella
Ocata, 6
08003 - Barcelona
Tel. 933 102 768
L'última sortida amb els 3(o+) a Taula va ser a un restaurant que algú va definir molt bé al seu dia com a cuina sense mariconades (publicat fa un parell d'anys al blog i que podreu llegir tot clicant aquí). Situat al costat de l'estació de França i amagat entre petits carrerons d'aquell barri, ens trobem amb aquest local de senzilla aparença i cuina excel·lent, en el que cal deixar de banda la seva carta i escoltar amb atenció els plats del dia i els suggeriments que el cap de sala va desgranant amb una desfermada passió i que et deixen en estat semi catatònic doncs no saps ben bé per a on anar...
De fet, aquell dia que vam ser quatre persones no vam demanar ni un sol plat dels que figuraven a la carta, que he de confesar vam mirar molt poc, doncs tots coneixem ja molt bé les peculiaritats del lloc i la seva cuina.
Si bé tots els plats són molt ben cuinats i presentats i amb una gran qualitat de producte, especial atenció mereixen les postres que, com sabeu, habitualment obviem i que en aquest cas va ser molt complicat de deixar de banda i que van ser un plat més del dinar escollit aquell dia.
Si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
En resum, ens trobem davant d'un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat. Que més podem demanar avui en dia per fer un bon àpat?
