Semproniana. Un clàssic ja de Barcelona.

Posted by : Jordi Castaño diumenge, 23 de desembre del 2018

Semproniana
Rosselló, 148
08036 - Barcelona

Tel.: 934 531 820

https://semproniana.net

25 anys han fet ja aquesta gent del Semproniana. I potser és agosarat definir-los com un clàssic, però penso que amb aquests anys, ja s'han fet un lloc al panorama gastronòmic de la nostra ciutat.

Situats a l'Eixample, en una zona prolífica de bons restaurants i per tant, d'una ferotge competència en restauració, s'ubiquen a una antiga editorial que va tancar portes l'any 93.

La seva decoració és totalment anàrquica i conserva l'encant d'elements totalment diferenciats en el seu mobiliari, en el qual totes les taules i cadires són d'estils oposats, sense perdre identitat amb la filosofia que al lloc han volgut dotar-li.

Disposa d'un espai a l'entrada reservat per a nens (OMG!!) i d'una sala privada que funciona com menjador, o bé com aula a on imparteixen els seus cursos i tallers.

La seva xef, l'Ada Parellada, filla de la Fonda Europa de Granollers, ha elaborat una carta que és un recull de receptes i plats típics de la gastronomia catalana, barrejada amb d'altres més innovadores amb ingredients menys habituals de la nostra terra.

Un fet d'agrair i que no és gaire freqüent trobar a gaires restaurants, és que podrem escollir la mida de molts dels seus plats, establint tres talles: la S que vindria a ser com una mitja ració, la L que correspondria a la ració normal i l'XL de la qual no puc opinar doncs no vaig demanar cap plat, però imagino que serà com una ració i mitja (pel barem de preus...).

Com la persona amb qui vaig anar coneixia bé a la xef i propietària del restaurant, ens vàrem deixar recomanar i fer l'elaboració del menú. I així van anar arribant els següents plats, que tret de dos d'ells (la truita i el braó de mida normal o M) la resta ho van fer en el format S.

Per començar, un dels clàssics que porta ja anys a la seva carta i que és un arròs venere amb formatge de Maó. Bo, diferent i original, tot i que no el tornaria a demanar.

Arròs venere amb formatge de Maó

Un altre dels clàssics de la seva carta i que també resulta inamovible, va ser aquest tàrtar cru i exòtic de gambes.

Tàrtar cru i exòtic de gambes

Ah... el vi escollit i recomanat, va ser aquest cupatge de garnatxa negra, syrah i samsó, Herència Altés L'Estel de la D.O. Terra Alta. Bon vi, estructurat i amb cos.

Continuàrem amb el plat anomenat k de truita de patates i altres històries. La K fa referència a un joc de paraules de Marius Serra que podreu descubrir si busqueu al blog de Semproniana, i que no deixa de ser una bona truita de patates tunejada amb altres ingredients més potents i saborosos, com bolets, castanyes o foie, i acabada al forn.

Ja sé que no deixa de ser una truita i si voleu, una mena de poti-poti, però la vaig trobar dels millors plats d'aquell dia.

K de truita de patates i altres històries

Un plat dels de mar i muntanya que anomenen botifarra amb gambes: El Guisat.

Botifarra amb gambes: El Guisat

I ja per acabar, un braó de corder del Pallars amb amanida d'encurtits, servit, com podeu veure i seguint l'estil informal del restaurant, a la mateixa cassola amb l'amanida en segon pla a una llauna.

Braó de corder del Pallars amb amanida d'encurtits

I el compte, d'uns 30€ per cap pel que fa a menjar i que amb el vi va enfilar-se fins als 43€ per persona. Bona RQP.

En resum, cuina molt bona, ambient informal i servei d'aquells que a banda d'eficients, fan sentir-te ben atès, fan d'aquest lloc un bon candidat a repetir experiència. L'únic punt negatiu, és l'acumulació de taules, que junt amb la deficient sonoritat del lloc, compliquen allargar les vetllades.

{ 6 comentarios... read them below or Comment }

Ricard Sampere23 de desembre del 2018, a les 10:37
Un dels llocs que funciona en paral·lel a les modes. Al final caldrà fer una Guia d'aquests llocs que no solen fer publicitat, ni surten en les pseudo publicitats camuflades de determinats influencers (que de fet són chic@s_anuncio....

Tal com et vaig dir, vaig fer un intent d'anar-hi just abans de la teva visita, però tot i que tenia reserva, la vaig anular veient el «bullici» que es veia dins amb un parell de taules gegants...

Abraçada!
ResponElimina
Respostes
comequetebebe24 de desembre del 2018, a les 10:24
fa anys hi anàvem molt a sopar. érem fixos amb l'edu. sempre recordo el delirium tremens, el seu postre de xoco es pec ta cu lar! massa sorroll, cert... i la deco enfarfega, però m'agrada!
ResponElimina
Respostes
Pepa Lázaro28 de desembre del 2018, a les 20:07
El local és molt espaiós, amb sostres alts, i això produeix molt soroll però l'eclecticisme de la decoració m'encanta i la seva cuina també. :-)

Salut!!!
ResponElimina
Respostes