El mejor maridaje del mundo
Fa 5 hores
Archive for de febrer 2016
Bacaro. En el Top 3 d'italians de Barcelona.
Bacaro
Jerusalem, 6
08001 - Barcelona
Tel.: 695 796 066
Fa uns dies i tot escurçant la periodicitat d'incursions gastronòmiques inicialment fixada pels 3(o+) a Taula, vaig tenir l'oportunitat de tastar la cuina d'un dels restaurants que probablement consideri a partir d'aquest moment, com dels millors en què gaudir d'aquesta meravellosa barreja de farina i aigua anomenada pasta.
Però no es limita només a això, sinó que és quelcom més. I és que fugint del convencionalisme dels clàssics restaurants italians que estem acostumats a conèixer, s'apropa més al concepte de taverna o bistrot en el que les elaboracions de la seva cuina van canviant en funció de la temporalitat i disponibilitat del producte. I és que a més, tenen just al costat un centre logístic de primera com és el mercat de La Boquería, que saben aprofitar i al que li treuen el màxim rendiment.
El personal que atén Bacaro a la cuina i a la sala és d'origen venecià i per això és la seva, una cuina en què aposten fort pels productes del mar, a més de les pastes en qualsevol de les seves varietats.
Es tracta d'un rústic i petit local amb dos nivells i tot just mitja dotzena de taules per planta, ben separades i creant un ambient prou íntim per gaudir de relaxades sobretaules, i en el que la parròquia sembla ser bastant fixa.
Carta limitada a pocs però selectes plats en el que és complicat trobar la diferència entre entrants i principals, amb preus que d'entrada poden semblar elevats. Però res més allunyat de la realitat i si voleu saber i veure més coses i conèixer més detalls d'aquest restaurant i dels plats que vàrem gaudir haureu de clicar al següent enllaç:
Bacaro - by 3(o+) a Taula
Em limitaré aquest cop a mostrar-vos un petit collage com avanç dels plats tastats pel grup...
Jerusalem, 6
08001 - Barcelona
Tel.: 695 796 066
Fa uns dies i tot escurçant la periodicitat d'incursions gastronòmiques inicialment fixada pels 3(o+) a Taula, vaig tenir l'oportunitat de tastar la cuina d'un dels restaurants que probablement consideri a partir d'aquest moment, com dels millors en què gaudir d'aquesta meravellosa barreja de farina i aigua anomenada pasta.
Però no es limita només a això, sinó que és quelcom més. I és que fugint del convencionalisme dels clàssics restaurants italians que estem acostumats a conèixer, s'apropa més al concepte de taverna o bistrot en el que les elaboracions de la seva cuina van canviant en funció de la temporalitat i disponibilitat del producte. I és que a més, tenen just al costat un centre logístic de primera com és el mercat de La Boquería, que saben aprofitar i al que li treuen el màxim rendiment.
El personal que atén Bacaro a la cuina i a la sala és d'origen venecià i per això és la seva, una cuina en què aposten fort pels productes del mar, a més de les pastes en qualsevol de les seves varietats.
Es tracta d'un rústic i petit local amb dos nivells i tot just mitja dotzena de taules per planta, ben separades i creant un ambient prou íntim per gaudir de relaxades sobretaules, i en el que la parròquia sembla ser bastant fixa.
Carta limitada a pocs però selectes plats en el que és complicat trobar la diferència entre entrants i principals, amb preus que d'entrada poden semblar elevats. Però res més allunyat de la realitat i si voleu saber i veure més coses i conèixer més detalls d'aquest restaurant i dels plats que vàrem gaudir haureu de clicar al següent enllaç:
Bacaro - by 3(o+) a Taula
Em limitaré aquest cop a mostrar-vos un petit collage com avanç dels plats tastats pel grup...
Swagatam. Senzilla i autèntica cuina hindú.
Swagatam
Carrer de Sant Agustí, 10
08012 - Barcelona
Tel. 932 228 226
Aprofitant que aquesta setmana coincidien les dues "nenes" per casa, volíem anar a un restaurant vegetarià de la Vila de Gràcia que ens havia recomanat l'amic Joan i que malauradament en un escàs any de funcionament, ja ha passat a millor vida (es deia Rizoma...R.I.P.).
Tot i que molt amablement em va passar unes quantes referències més de vegetarians (Macrobiotic Zen, Flax & Kale, Veggie Garden o Hummus, del que precisament el mateix Joan ha fet un post aquesta setmana i que podeu llegir clicant al nom del mateix), ja havia trucat per fer una reserva a un restaurant de cuina hindú del que vaig llegir bons comentaris a les xarxes (vés-te tu fiant de les xarxes...:-)))). El fet d'escollir un restaurant hindú, bàsicament és pel motiu que habitualment tenen a la carta molts plats vegetals, així com opcions pels que ens agraden la resta d'aliments que Déu Nostresinyor va posar tan amablement al nostre abast...
Val a dir que tampoc calia haver reservat. De fet, ni els hi vaig comentar que tenia taula reservada, doncs a les 15:00 estava totalment buit i només va entrar un grupet quan ja quasi havíem acabat nosaltres de dinar. El local és petit amb mobiliari i parament molt senzill, d'aquell de bar de barri de tota la vida. Tot i tenir un atractiu menú de migdia per uns 12 € (si no recordo malament...), vàrem demanar a la carta, ja que tots tres teníem bastant clar que és el que volíem menjar.
Per entretenir la gana et porten una mena de "tortitas" molt fines fetes de farina (segons em va dir la meva filla) amb tres salses per anar enganyant l'estómac: una força picant semblant a la clàssica de les Dippas (Brahma perdoneu-me...), una agredolça i molt curiosa en la que la nota predominant era el plàtan (i mango crec...) i la tercera, a base de iogurt, menta i coriandre.
El servei, tot i semblar seriós i força distant, t'ajuda en la tria dels plats, que finalment van ser un dal-tadka per la pubilla, que és una mena de guisat de llenties grogues amb moltes espècies i verduretes que vaig tastar i estaven espectaculars, un pollastre al curri per la petita i un rogan josh per a mi, que ve a ser un curri de xai molt aromatitzat. Com ja de per si, són plats complets i contundents, només vàrem haver de demanar un arròs blanc i un amb verdures per acompanyar, i un pa d'all (boníssim per cert).
Tenen el detall i l'encert de preguntar a cadascun dels comensals el grau de picant desitjat i que són capaços de tolerar. A mi que m'encanta el picant, vaig demanar normal i vaig trobar que ja estava prou potent (o sigui que si aneu, no us feu els milhomes...).
Amb les begudes (res de vi... unes cerveses, refrescos i aigua) i sense postres, va sortir per uns 15€ per cap. No és pas econòmic havent demanat només un plat amb guarnició, però tant per la qualitat dels plats com per la més que generosa quantitat d'aquests, crec que és un bon lloc per tastar o bé gaudir d'una autèntica cuina hindú si esteu per la Vila de Gràcia. Qualitat que pot certificar el meu malmès estómac quan després d'un àpat d'aquestes característiques no va haver de menester cap Almax ni similar...
Carrer de Sant Agustí, 10
08012 - Barcelona
Tel. 932 228 226
Aprofitant que aquesta setmana coincidien les dues "nenes" per casa, volíem anar a un restaurant vegetarià de la Vila de Gràcia que ens havia recomanat l'amic Joan i que malauradament en un escàs any de funcionament, ja ha passat a millor vida (es deia Rizoma...R.I.P.).
Tot i que molt amablement em va passar unes quantes referències més de vegetarians (Macrobiotic Zen, Flax & Kale, Veggie Garden o Hummus, del que precisament el mateix Joan ha fet un post aquesta setmana i que podeu llegir clicant al nom del mateix), ja havia trucat per fer una reserva a un restaurant de cuina hindú del que vaig llegir bons comentaris a les xarxes (vés-te tu fiant de les xarxes...:-)))). El fet d'escollir un restaurant hindú, bàsicament és pel motiu que habitualment tenen a la carta molts plats vegetals, així com opcions pels que ens agraden la resta d'aliments que Déu Nostresinyor va posar tan amablement al nostre abast...
Val a dir que tampoc calia haver reservat. De fet, ni els hi vaig comentar que tenia taula reservada, doncs a les 15:00 estava totalment buit i només va entrar un grupet quan ja quasi havíem acabat nosaltres de dinar. El local és petit amb mobiliari i parament molt senzill, d'aquell de bar de barri de tota la vida. Tot i tenir un atractiu menú de migdia per uns 12 € (si no recordo malament...), vàrem demanar a la carta, ja que tots tres teníem bastant clar que és el que volíem menjar.
Per entretenir la gana et porten una mena de "tortitas" molt fines fetes de farina (segons em va dir la meva filla) amb tres salses per anar enganyant l'estómac: una força picant semblant a la clàssica de les Dippas (Brahma perdoneu-me...), una agredolça i molt curiosa en la que la nota predominant era el plàtan (i mango crec...) i la tercera, a base de iogurt, menta i coriandre.
El servei, tot i semblar seriós i força distant, t'ajuda en la tria dels plats, que finalment van ser un dal-tadka per la pubilla, que és una mena de guisat de llenties grogues amb moltes espècies i verduretes que vaig tastar i estaven espectaculars, un pollastre al curri per la petita i un rogan josh per a mi, que ve a ser un curri de xai molt aromatitzat. Com ja de per si, són plats complets i contundents, només vàrem haver de demanar un arròs blanc i un amb verdures per acompanyar, i un pa d'all (boníssim per cert).
Tenen el detall i l'encert de preguntar a cadascun dels comensals el grau de picant desitjat i que són capaços de tolerar. A mi que m'encanta el picant, vaig demanar normal i vaig trobar que ja estava prou potent (o sigui que si aneu, no us feu els milhomes...).
 |
| Rogan josh |
Amb les begudes (res de vi... unes cerveses, refrescos i aigua) i sense postres, va sortir per uns 15€ per cap. No és pas econòmic havent demanat només un plat amb guarnició, però tant per la qualitat dels plats com per la més que generosa quantitat d'aquests, crec que és un bon lloc per tastar o bé gaudir d'una autèntica cuina hindú si esteu per la Vila de Gràcia. Qualitat que pot certificar el meu malmès estómac quan després d'un àpat d'aquestes característiques no va haver de menester cap Almax ni similar...
Tag :
Restaurant
Consolación. Cuina normal en un espectacular hotel.
Consolación
Ctra. Nacional 232, quilòmetre 96
44265 - Mont-roig de Tastavins (més conegut per Monroyo)
Tel. 978 856 755
www.consolacion.com.es
Ja fa ben bé un any d'aquesta visita que tenia pendent de publicar, d'una estada de tres dies per terres de la Franja, a la recerca (o més aviat, per la degustació...) de la tuber melanosporum. Dels tres principals restaurants que vàrem poder gaudir per la zona, el Daluan a Morella (del que podreu llegir el corresponent post, clicant a sobre del seu nom), el Mesón del Pastor (a la mateixa localitat, del que no he fet entrada i que ja a hores d'ara dubto que ho faci) i aquest Consolación situat a l'hotel que li dona el nom, si hagués de triar un d'ells, em quedaria sense dubte amb el primer, en el que vaig trobar l'equilibri perfecte entre cuina tradicional i moderna a un preu més que raonable.
Del segon que comento (Mesón del Pastor) no és pas que no es mereixi el post, ja que de fet el tenia pràcticament acabat des de fa temps, però crec que si publico dos llocs de fora del país que a més van estar visitats fa tant de temps, el meu SEO em picarà la cresta. Només diré que és un lloc de cuina tradicional al bell mig de Morella en un edifici arquitectònicament integrat amb la ciutat. Vàrem fer el menú de la tòfona que, amb el que podeu veure a la següent imatge més els cafès, va sortir per 84 € per dues persones.
I pel que fa al restaurant de l'hotel Consolación que de fet és el que hauria d'ocupar aquest espai, em va deixar més aviat fred. No és que no estigués bé, però la sensació final va ser la de massa fredor en tota l'ambientació i resolució dels plats (potser les temperatures d'aquells dies podrien influir, però crec que no aniria per aquí...).
Vàrem començar amb un aperitiu cortesia de la casa, consistent en una crema de carabassa amb curri i pols (més aviat eren talls molt petits) de pernil ibèric.
Uns lletons de xai amb coliflor. Potser el millor dels plats, sense arribar al nivell de lletons tastats (per mi) a altres restaurants. Bona i curiosa la combinació de lletons i coliflor saltejada.
Una crema de patata (excessivament làctica), ou de corral i tòfona, en la que aquesta última (escassa) quedava molt per sota de la resta d'ingredients.
I un tall de presa ibèrica que, tot i que a la carta resava que estava preparada a baixa temperatura, no els hi va quedar gaire tendre... :-( Potser va patir d'una sobrecocció o vés a saber...
Els panets, estranys, que no dolents, de pita i de canyella.
I un vi jove de Castelló anomenat Barranc de l'Infern, que va agradar força, per acompanyar tot el sopar.
En resum i com comentava al començament, no puc pas dir que no estigués bé, però em va deixar molt glaçat i amb la sensació d'haver pagat massa (el compte va sortir per aproximadament 82 €) pel que vaig rebre. Servei distant i cuina no gaire ben resolta, amb la sensació de ser plats ja preparats que només eren tractats mínimament a la cuina al moment d'emplatar (com em va semblar amb la presa).
I per acabar, deixo a continuació unes imatges de l'espectacular i tranquil hotel (potser massa i tot, ja que de fet no tenia ni televisió, ni falta que feia...) que vàrem poder gaudir aquells dies. Hotel (aquest si) molt recomanable per cert, per desconnectar quasi totalment durant un parell o tres dies.
Ctra. Nacional 232, quilòmetre 96
44265 - Mont-roig de Tastavins (més conegut per Monroyo)
Tel. 978 856 755
www.consolacion.com.es
Ja fa ben bé un any d'aquesta visita que tenia pendent de publicar, d'una estada de tres dies per terres de la Franja, a la recerca (o més aviat, per la degustació...) de la tuber melanosporum. Dels tres principals restaurants que vàrem poder gaudir per la zona, el Daluan a Morella (del que podreu llegir el corresponent post, clicant a sobre del seu nom), el Mesón del Pastor (a la mateixa localitat, del que no he fet entrada i que ja a hores d'ara dubto que ho faci) i aquest Consolación situat a l'hotel que li dona el nom, si hagués de triar un d'ells, em quedaria sense dubte amb el primer, en el que vaig trobar l'equilibri perfecte entre cuina tradicional i moderna a un preu més que raonable.
Del segon que comento (Mesón del Pastor) no és pas que no es mereixi el post, ja que de fet el tenia pràcticament acabat des de fa temps, però crec que si publico dos llocs de fora del país que a més van estar visitats fa tant de temps, el meu SEO em picarà la cresta. Només diré que és un lloc de cuina tradicional al bell mig de Morella en un edifici arquitectònicament integrat amb la ciutat. Vàrem fer el menú de la tòfona que, amb el que podeu veure a la següent imatge més els cafès, va sortir per 84 € per dues persones.
I pel que fa al restaurant de l'hotel Consolación que de fet és el que hauria d'ocupar aquest espai, em va deixar més aviat fred. No és que no estigués bé, però la sensació final va ser la de massa fredor en tota l'ambientació i resolució dels plats (potser les temperatures d'aquells dies podrien influir, però crec que no aniria per aquí...).
Vàrem començar amb un aperitiu cortesia de la casa, consistent en una crema de carabassa amb curri i pols (més aviat eren talls molt petits) de pernil ibèric.
 |
| Crema de carabassa amb curri i pols de pernil ibèric |
Una coca d'escalivada amb sardines. Bé.
 |
| Coca d'escalivada amb sardines - 12 € |
Uns lletons de xai amb coliflor. Potser el millor dels plats, sense arribar al nivell de lletons tastats (per mi) a altres restaurants. Bona i curiosa la combinació de lletons i coliflor saltejada.
 |
| Lletons de xai amb coliflor - 14 € |
Una crema de patata (excessivament làctica), ou de corral i tòfona, en la que aquesta última (escassa) quedava molt per sota de la resta d'ingredients.
 |
| Crema de patata, ou de corral i tòfona - 11 € |
I un tall de presa ibèrica que, tot i que a la carta resava que estava preparada a baixa temperatura, no els hi va quedar gaire tendre... :-( Potser va patir d'una sobrecocció o vés a saber...
 |
| Presa ibèrica a baixa temperatura amb poma confitada - 20 € |
Els panets, estranys, que no dolents, de pita i de canyella.
 |
| Panets. De pita i de canyella |
I un vi jove de Castelló anomenat Barranc de l'Infern, que va agradar força, per acompanyar tot el sopar.
 |
| Barranc de l'infern - 20 € |
En resum i com comentava al començament, no puc pas dir que no estigués bé, però em va deixar molt glaçat i amb la sensació d'haver pagat massa (el compte va sortir per aproximadament 82 €) pel que vaig rebre. Servei distant i cuina no gaire ben resolta, amb la sensació de ser plats ja preparats que només eren tractats mínimament a la cuina al moment d'emplatar (com em va semblar amb la presa).
I per acabar, deixo a continuació unes imatges de l'espectacular i tranquil hotel (potser massa i tot, ja que de fet no tenia ni televisió, ni falta que feia...) que vàrem poder gaudir aquells dies. Hotel (aquest si) molt recomanable per cert, per desconnectar quasi totalment durant un parell o tres dies.
Tag :
Hoteles,
Restaurant
Majide. Nova (i sembla que encertada) franquícia dels Shunka.
Tallers, 48b
08001 - Barcelona
Tel. 930 163 781
Nova incursió dels 3(o+) a Taula, aquest cop repetint tipus de cuina, i fins i tot quasi de cuiners...
Si fa tot just quatre mesos el xef dels Shunka i Koy Shunka inauguraven el Kak Koy (del qual podreu llegir el corresponent post clicant en el seu nom), ara i si no m'equivoco, cuiners provinents d'aquests restaurants han obert fa uns dies aquest Majilde. De fet, tant les targetes de visita (que són totalment idèntiques) com el disseny dels lavabos, tenen l'aire del Kak Koy.
En aquest post d'avui, em limitaré a comentar els plats que vàrem tastar i que ordenaré segons la meva satisfacció de forma decreixent:
En primer lloc i juntament amb el següent que posaré i destacats de la resta, un sashimi de seitons, que sincerament, no m'atreviria a reproduir a casa per por de no saber manipular el producte d'una forma correcte i amb suficients garanties sanitàries. Quin sabor més subtil i delicat...
En segon lloc del rànquing, una tempura de kokotxes de lluç cruixents i sense ni una mica d'oli sobrant, per treure's el barret. Revisant la carta, acabo d'adonar-me que haurien d'haver portat una salsa de prunes, però penso que tampoc li feia cap falta...
Uns uramakis de tonyina picant (gràcies als brins d'ito togarashi) molt autèntics i ben resolts.
Uns uramakis de cranc i alvocat, correctes però sense cap orgasme sensorial.
I uns yakisoba, que va ser el plat més fluix de l'àpat. Fideus excessivament cuits amb el katsuobushi sense haver-se acabat d'integrar amb l'escalfor del plat, amb la conseqüent molèstia de notar-lo sec al paladar.
I a part d'aquesta absurda qualificació que m'acabo de patillar, acabàrem amb les postres que són d'obligat compliment per part del sector femení del grup, i que van ser unes bones trufes de te (com sempre, l'oferta de postres als restaurants japonesos és bastant limitada...).
Coincideixo amb les apreciacions generals del grup, i només afegiria que si hagués de triar entre els dos últims restaurants japonesos que hem estat, escolliria aquest per comoditat i potser també per generositat a les racions.
La crònica sencera i detallada del dinar, a on veureu tots els plats tastats, la carta i l'import final del compte, la podreu llegir al nou espai dels 3(o+) a Taula, clicant en el següent enllaç:
Majide by 3(o +) a Taula
La crònica sencera i detallada del dinar, a on veureu tots els plats tastats, la carta i l'import final del compte, la podreu llegir al nou espai dels 3(o+) a Taula, clicant en el següent enllaç:
Majide by 3(o +) a Taula
