La cuina de Mindundi

Ingredients:


- Fabes. Mes o menys s'ha de calcular uns 100-130 grs. per persona.
- Xoriço asturià. 1 per cada dues persones.
- Morcilla asturiana. 1 per quatre comensals. 
- Lacón o bé cansalada (fumada o natural).
- Aigua (preferentment de qualitat o envasada).
- Sal. Tot i que, quasi ben bé segur, no serà necessària...

Les quantitats dels ingredients aquí indicats, són aproximades i les farem variar en funció de si ens agrada més o menys algun d'aquests. 

També podem augmentar les quantitats proporcionalment i aprofitar el que ens sobri per congelar de cara al estiu, que sempre és un plat agradable de menjar un migdia a 40º a l'ombra... ;)

Començarem posant la nit anterior les fabes en remull en abundant aigua freda (és important que hi hagi prou perquè vagin hidratant-les). Al matí següent veurem que han doblat o inclòs més la seva mida. Les escorrerem i començarem a cuinar-les.

Per començar, posarem a una cassola els sagraments (xoriço, morcilla i lacón o cansalada), a continuació les fabes escorregudes i ho cobrirem tot amb aigua freda. Encendrem el foc i quan comenci a bullir, les espantarem (no fent buuuhh!!...) amb aigua freda per tallar l'ebullició. Aquest procés el repetirem durant aproximadament la primera mitja hora (un parell o tres cops), i seguidament baixarem el foc per fer bullir el conjunt de forma que quasi sigui imperceptible. Taparem deixant una escletxa durant aproximadament unes dues o dues hores i mitja (s'ha d'anar provant el punt de les fabes).  Retirarem del foc, taparem bé la cassola i ho deixarem reposar fins el dia següent (si és possible...).
    
Quan sigui el moment de acabar-les de preparar, escalfarem a foc baix (conteu amb un mínim de mitja hora) i retirarem un parell de cullerots de salsa amb fabes que triturarem amb la batedora i reintegrarem seguidament a la cassola. En aquest moment, aprofitarem per controlar el nivell de sal i afegir en l'hipotètic cas que ens hagi quedat insípid... 

Aquest any he preparat aquesta recepta en un parell d'ocasions i l'única diferència en la segona està en els següents punts:

- Vaig deixar en remull de vigília també els sagraments per separat (xoriços per una banda i morcilla i lacon per un altre). Amb això crec que vaig aconseguir estovar-los i rebaixar una mica de greix.
- Les fabes eren autèntiques asturianes.  
- Un cop va començar a bullir el conjunt, vaig treure tot el greix que anaven deixant els sagraments. Va quedar menys saborós, però força més sa i digestiu... A mi personalment em va agradar més aquest cop, tot i que van haver discrepàncies familiars.

Per aquest any, ja n'hi ha prou de plats tan contundents. L'any vinent seguirem experimentant amb aquest típic i calorífic plat asturià.