- Back to Home »
- Restaurant , Restaurant * »
- Manairó. Cuina d'estrella a bon preu.
Restaurant Manairó
Diputació, 424
08035 Barcelona
Telèfon: 932 310 057
info@manairo.com
Nova visita (i crec que ja son quatre) a aquest bon restaurant de Barcelona, propietat del xef Jordi Herrera. Està situat al costat de "La Monumental" i és un petit local amb poques taules (les de dues persones un xic atapeïdes...) i bona il·luminació. Parament, vaixella i posada en escena de qualitat.
Per començar i amb una copa de cava "Les Muntanyes Maleïdes" ens varen portar uns aperitius consistents en un Xof de vichyssoise i cafè (esferificació) i un mus de sardines a la graella.
Resulta molt curiós i ben pensat el parament que tenen fet a mida i que està basat en formes de arbres i branques de ferro a on s'aguanten les culleres o d'altres recipients.
El següent plat va ser una amanida de bonítol fumat amb perles d'Yzaguirre. El toc fumat del peix no sé si l'aconsegueixen amb una pipa de fum com les de Joan Roca o bé amb la planxa que ell mateix va inventar. En qualsevol cas, un molt bon plat ple de contrastos.
A continuació, una croqueta de conill amb samfaina envoltada (crec) de pasta Kataifi. Diferent. Bona i diferent.
A partir d'aquí tots el plats van ser nous per mi. El següent especialment em va agradar molt. Era un bunyol de pizza fet de gorgonzola amb tomàquet i ruca. Contundent i molt llarg al paladar.
Un cop arribat a aquest punt, ens varen servir un vi blanc Gran Gardiel (Cupatge de Verdejo i Viura) de la D.O. Rueda per acompanyar un ravioli de foie gras amb crema de patates i tòfona blanca. Amanit tot el conjunt amb un oli de cafè. També va ser un plat amb gran contundència al paladar.
El plat estrella del dinar va ser, sense cap dubte, uns calamars a la romana d'ou ferrat i patates engreixades, en el que els calamars eren ous ferrats i els calamars només tenien presència en forma de petits trossos entre les patates. Vistós i molt bo.
Amb l'últim plat del menú, ens van servir una copa de Soldiez (Syrah) de la D.O. Campo de Borja. D'aquest no tenia ni la més remota idea de la seva existència i em va agradar molt. El plat, va ser una particular versió d'un mar i muntanya: una hamburguesa melosa de botifarra de perol amb vieira.
De postres, varen servir una Caipirinha (Kaypi) que com a mi les coses gaire fredes no em van gaire, no vaig poder gaudir.
I una torrada de Santa Teresa (o "torrija") amb gelat de formatge fresc, crema de llimona i pols de festucs. Aquest si que el vaig gaudir més...
"Torrija" amb gelat de formatge |