MOLLS AMB LA SEVA SALSA
Fa 5 hores
dissabte, 29 de juny del 2013
Tickets Bar
Avinguda Paral·lel, 164
08015 - Barcelona
www.ticketsbar.es
reservas@ticketsbar.es
Després d'uns quants intents per aconseguir taula en aquest restaurant, finalment varem poder aconseguir taula a una hora normal (a les 14:00 h.) ja que hi han torns que no semblen ser gaire naturals. Tot i que la reserva la varem fer per quatre, finalment varem anar només la meva dona i jo i (tot i que sembli increïble...) no varem poder trobar suplents per les dues places que havien quedat vacants (una veritable llàstima...).
Local d'ambient modern a on es prima el disseny amb tres barres ben definides des de les que surten les diferents comandes. Mobiliari variat a on barregen diferents estils (a on estàvem seguts les cadires eren de jardí i molt maques per cert). Mentre que els plats en els que arriben les diferents tapes son tots fets a mida del que et porten, els plats de servei que tens davant mentre menges són de Sargadelos. Gots Riedel per servir el vi (¿¿??) que tot i que no estic gaire per aquests detalls em va sobtar una mica.
Un cop acomodats, et porten la carta i t'assignen un cambrer, que en el nostre cas crec que era el millor que hi havia a tot el local (Àngel es deia i em va semblar un autèntic crack). Et deixen la carta per que puguis tafanejar i et donen a escollir entre els plats que composen la carta o bé, que et portin ells el que vulguin en funció d'unes qüestions que et van fent (entre les quals estan la predisposició a tastar noves textures i sabors, la fam o saque que tinguis o les intoleràncies que puguis tenir). Seguint els consells d'un savi amic, varem optar per la cara B amb bonus extra d'ostres, ja que m'ho varen recomanar insistentment i no era qüestió ni de dubtar, ni de fer un lleig...
Com no tenim gaires manies li varem donar total llibertat per que portes el que ell creies més adient o el més recomanable de la carta.
Anem a pams...
Comencem amb un còctel sòlid servit en mitja ampolla (semblava de Kripta tot i que per la mida no devia ser-ho) de daus de síndria marinats amb sangria i acompanyats de brots de mostassa, de menta, ratlladura de llima, i d'altres herbetes. Curiós i tot i que pugui semblar que havia d'estar massa fred, estava a la temperatura justa per poder gaudir del plat.
 |
| 1. Còctel sòlid. Tacs de síndria amb sangria |
Continuem amb un correcte pernil Joselito Gran Reserva de quatre anys (no soc un expert, però em sembla massa imatge comercial al darrera d'aquesta marca per ser tant venerada). El que si estava bo de collons era la coppa que, segons el nostre Àngel, havien copiat de la formula italiana original. Tots dos acompanyats d'un molt bon pa amb tomàquet de tipus coca.
Per posar un però (algun altre caurà...) crec que era massa quantitat per fer un tast i amb la meitat o menys de cada una de les racions ja hauriem tingut prou.
 |
| 2. Pernil Joselito - 3. Coppa Joselito |
 |
| 4. El nostre pa amb tomàquet |
Divertit joc el que va venir a continuació... Olives esferificades de dos tipus (Gordal adobades i Verdial) combinades amb unes fabuloses anxoves del Cantàbric. Ens van recomanar menjar primer les Gordal adobades, a continuació les anxoves i acabar amb les Verdial (que eren les més fortes). Remember total de El Bulli...
 |
| 5. Anxoves del Cantàbric - 6. Olives Gordal adobades - 7. Olives Verdial |
Amb el següent plat, ens endinsem en el mon de les algues (que a mi, particularment em fascinen). Algues codium en tempura amb una vinagreta que no recordo que portava, però que en tot cas no li restava gens de protagonisme a l'alga. Excel·lent el punt de fregit.
 |
| 8. Codium amb tempura i vinagreta |
Uns ous de guatlla amb maionesa de coriandre, un tros de nou i pasta kataifi que explotaven al paladar va se el plat numero 9 de l'àpat.
 |
| 9. Ou de guatlla |
El segon però del dinar li donarem als mini airbags de manxego, i no per l'elaboració sinó per la quantitat. Amb un d'aquests per cap crec que ja hi havia prou, per molt que ens diguessin que primer el mengéssim tot de cop, i després primer el formatge i després l'airbag per veure com explotaven les esferificacions d'avellana....
En fi... Estaven farcits d'una escuma de formatge manxego amb una lasca del mateix per sobre cobert per pell d'avellana torrada i fumada i caviar d'aquest mateix fruit sec. Espectacular.
 |
| 10. Mini Airbags de formatge manxego |
El Viatge nòrdic no em va fer gaire el pes (potser va ser l'únic plat que no vaig gaudir). Es tractava d'un tàrtar de bou amb adobats ("encurtidos") i brots d'anet sobre una fina coca. M'agrada massa el tàrtar de bou com per emmascarar-lo tant amb el vinagre dels adobats. L'anet també marcava tant olfactivament, que no calia apropar-se al plat per ensumar-lo.
 |
| 11. Viatge nòrdic |
Tomàquet i gelatina de gaspatxo. Dels plats que més vaig gaudir. Tot i que pot semblar senzill, crec que s'ha de tenir molt de gust per preparar un plat així. Pura explosió de frescor i pur hort a la boca.
 |
| 12. Amanida de tomàquet |
Un tàrtar de tonyina amb alvocat sobre una base d'aigua de menta i raves picants ens va sorprendre gratament al aportar noves sensacions i sabors en un plat que acostumo a fer a casa i que em dona idees per evolucionar-lo.
 |
| 13. Tàrtar d'alvocat, tonyina i rave picant i codium |
Ostres! Ja venen les ostres!!!
Si en altres plats els jocs em semblen una mica massa rebuscats, en aquest tenien força sentit. Comences amb l'ostra natural (et porten la llimona amb el dispensador de esprai de Lékué per si vols afegir-li a aquesta), continues amb l'ostra en vinagre amb caviar d'oli d'oliva verge i acabes amb l'ostra oriental amb salsa Ponzu. Increïble el joc que dona aquesta última al paladar.
Com dic, un joc que fa que el sabor de l'ostra vagi "in crescendo" fins arribar a l'última que et provoca una autentica explosió de gustos a la boca.
 |
| 14. Ostra natural - 15. Ostra en vinagre - 16. Ostra Ponzu |
Seguim amb un "taco" d'enciam amb un ceviche de corball. Visualment atractiu, però no acabo de trobar-hi el què a això dels cebiches...
 |
| 17. Taco d'enciam amb ceviche de corball |
Les navalles que ens van servir seguidament si que eren un altre cosa...
Amb una vinagreta que no se definir, uns talls d'all negre i flor de cibulet i aire de llimona. Crec que no m'equivoco si dic que són sense cap mena de dubta, les millors que he tastat mai.
 |
| 18. Navalles |
A continuació, tot i que creiem que eren croquetes o bunyols, ens varen servir una fritura de peix que es tractava d'uns talls de corball en adob arrebossats, que en sabor em varen recordar als que preparen a la costa andalusa de caçó. Molt contundents i amb un retrogust infinit en boca.
 |
| 19. Fritura de peix. |
La següent tapa (??) va ser un mar i muntanya de salsitxes casolanes de secret ibèric amb calamarsons amb la seva tinta i mongetes. Increïblement bones...
A aquestes alçades ja començàvem a estar un xic tips, però el nostre Àngel va insistir en que no podíem deixar de tastar els següents plats que havia escollit per nosaltres.
 |
| 20. Mar i muntanya |
El McTickets consistia en un "mollete" de papada, cansalada del coll i llardons, que realment estava espectacular, de presencia i de sabor. La carn es fonia al paladar sense ser un plat excessivament greixós.
 |
| 21. McTickets |
Ens va rematar amb unes patates confitades amb suc de costella de porc i pernil ibèric cuit. Com el lacón que preparem a casa però millorat per cent... Increïble... També és un altre tapa que no cal utilitzar la dentadura, ja que amb el paladar ho podem xafar.
 |
| 22. Patates confitades |
L'ultima de les tapes salades va ser un ravioli líquid de Payoyo, que és un formatge de cabra de la raça payoya de Cadis i que, com és pot veure a la foto, et porten en el seu estat original amb unes torradetes molt fines de pa, i en estat ravioli amb unes petites torradetes de pa.
 |
| 23. Xuxi formatge Payoyo |
Les postres van ser uns cuquets que estaven fets de fruita de la passió. Bé.
 |
| 24. Cuquets |
I uns mini bombons de merenga de grosella que per dins anaven farcits de iogurt. Aquest si que em va agradar.
 |
| 25. Merenga de grosella |
Amb el compte, que et porten a l'interior d'un bot d'espècies ens varen servir un digestiu de suc de mandarina que estava força bo i que ens va dir que el feien ells mateixos afegint-li vodka i menta poleo.
 |
| 26. Sorbet de mandarina |
Tot l'àpat el varem acompanyat per un molt correcte Santbru blanc de la D.O. Montsant i finalment ens vam haver d'ajudar (molt al nostre pesar...) d'un Juve i Camps Brut Gran Reserva Milesimé
En resum, més de tres hores de pur espectacle gastronòmic que potser no tothom entendrà amb tanta passió, però que per mi és una experiència que crec que paga la pena viure al menys un cop.
No em va sorprendre com El Bulli en el seu dia, però tampoc m'ho esperava. En general, va complir àmpliament les expectatives que m'havia generat i segur que si trobo l'ocasió de tornar, ho faré i sabent per endavant les tapes que són totalment imprescindibles demanar: les ostres, les olives, les navalles, els tomàquets, el mar i muntanya i les patates confitades.
Pel que fa referència al preu, econòmic precisament no és... Però també crec que si deixes en mans del cambrer l'elecció dels plats i el numero d'aquests, no pots fer-te uns idea del preu mig del restaurant. També té a veure les ganes de gaudir d'unes tapes "diferents" que segurament no trobaràs a gaires llocs més. A nosaltres ens va sortir per uns cent euros per cap (sense begudes) per que som uns campions, però crec sincerament que per uns 60 o 70 € ja es pot fer un menú ben complert.
Vull acabar agraint el servei en general i al nostre Àngel en particular, l'excel·lent atenció, explicació de plats, ingredients i tècniques i la millor conversa amb la que varem poder gaudir, encara més, de tot l'àpat.
No em va sorprendre com El Bulli en el seu dia, però tampoc m'ho esperava. En general, va complir àmpliament les expectatives que m'havia generat i segur que si trobo l'ocasió de tornar, ho faré i sabent per endavant les tapes que són totalment imprescindibles demanar: les ostres, les olives, les navalles, els tomàquets, el mar i muntanya i les patates confitades.
Pel que fa referència al preu, econòmic precisament no és... Però també crec que si deixes en mans del cambrer l'elecció dels plats i el numero d'aquests, no pots fer-te uns idea del preu mig del restaurant. També té a veure les ganes de gaudir d'unes tapes "diferents" que segurament no trobaràs a gaires llocs més. A nosaltres ens va sortir per uns cent euros per cap (sense begudes) per que som uns campions, però crec sincerament que per uns 60 o 70 € ja es pot fer un menú ben complert.
Vull acabar agraint el servei en general i al nostre Àngel en particular, l'excel·lent atenció, explicació de plats, ingredients i tècniques i la millor conversa amb la que varem poder gaudir, encara més, de tot l'àpat.
Veig que vareu sortir satisfets.
ResponEliminaJo no he estat mai a Tickets. Només ho ha evitat la meva tossudesa de dir, no jugaré al joc de les reserves ni als jocs de marketing provocar desitg, en front de quelcom que sembla escàs.
I no duto en cap cas de la qualitat que ofereixen. De fet el tinc publicat al meu blog, però el post el va escriure i signar el meu fill, que ell si és "fan".
Però crec que post vacances "em tocarà", doncs el meu fill, un dels regals d'aniversari, va ser un sopar allà. I em caldrà portar-me bé... :). I em caldrà fer post "so excited", com toca fer en quasevolregal.
Salut!
Satisfets... i amb la cartera més buida. :(
EliminaDeixant de banda l'evident joc de marketing d'aquest lloc, he d'afirmar-me en la qualitat i originalitat del menjar que ofereixen. I com crec no equivocar-me amb la teva afició a la cuina, els que ens passem hores allà hem de valorar més si és possible, la feina en l'elaboració d'aquesta mena de plats.
Si vas, crec que el millor és deixar-se portar. A mi com no soc gens maniàtic amb el menjar, m'agrada que em sorprenguin en cada plat. I ja posats, potser és millor formar part del circ... T'ho passaràs bé, home!
I lo del "so excited", m'ha fet riure una bona estona...
Abraçada!