El mítico Mòtel Empordà
Fa 9 hores
Archive for de febrer 2014
Topik & Becada
TOPIK Restaurant
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Després d'una primera visita a on vam poder gaudir d'un menú degustació i d'una segona on vàrem descobrir que la tonyina té més parts que el llom i la ventresca, em varen arribar veus que, per encàrrec i durant la temporada de caça, el xef del Topik Adelf Morales ens podia preparar qualsevol peça que li demanéssim. Com ja feia temps que volia provar la becada, també coneguda com a polla bruna, i aquest és un dels plats que, juntament amb la llebre a la royale, encara em fan una mica de respecte (digues-li respecte o digues-li por) preparar a casa, vaig intentar enredar a uns quants per anar a tastar-la, i que malgrat marejar al personal del restaurant amb els diferents canvis de data i de número de comensals, vam acabar anant la meva dona i jo.
No parlaré per tant del restaurant, ja que ja ho vaig fer en les dues ocasions anteriors que hi vaig estar (podeu llegir les entrades als links que hi han al inici d'aquesta entrada) i em centraré més en aquest menú i concretament en el plat de becada que és el que dona títol al post.
Vaig deixar totalment a les seves mans la confecció tant del menú com l'elecció de la beguda, el que és un encert total quan ja tens una certa confiança en l'equip del restaurant per què saps del cert que els plats que tastaràs seran els millors que en aquell moment tinguin a la seva cuina.
El vi que ens va recomanar, i que li agreixo enormement que ens descobrís, va ser un COLLITA ROJA del celler Pardas de la D.O. Penedès, que pràcticament és un monovarietal de sumoll (un 80 o 90 per cent) i que passa a formar part de la meva llista de vins imprescindibles i del que aniré comprant de tant en tant alguna ampolla pel meu celler. Necessita una estona en copa per obrir-se i anar descobrint tot el seu potencial. Desconec si una decantació li faria bé o no, ja que en aquest punt ja em limito a decantar els vins molt joves per oxigenar-los i els molt vells per filtrar-los.
Intentaré recordar amb una mica de precisió els plats que ens va anar servint durant el transcurs d'aquell sopar, ja que fa uns dies i la meva memòria ja no és el que era...
Una ostra servida en copa, acompanyada per un caviar de salmó i una salsa feta a base de yuzu. Per menjar d'un glop. Sense paraules. O si: Brutal. Ara fa uns pocs mesos que han inaugurat una espectacular barra d'ostres a l'entrada del restaurant, i que és el proper objectiu per la següent visita. A més de crues o marinades amb salses i vinagretes, les prepara en tempura o cuinades de diferents formes.
Una freginada de peix o peix fregit (crec que orada) molt bona i gens oliosa.
Un tàrtar de tonyina amb foie caramel·litzat. Un contrast aquest que no havia tastat mai. Curiós... i bo.
El canaló que ens va servir a continuació, només recordo que estava extraordinàriament bo, però dels ingredients, poca cosa puc aportar. Si no vaig desencaminat, el farcit era de llamàntol amb variat de bolets i anava cobert per unes làmines de tòfona negre i unes gotes d'oli de tòfona blanca.
A continuació, uns saborosos talls de bacallà fregits i cuinats amb miso. Aquest és un dels ingredients amb els quals vull començar a jugar (experimentar) a la cuina. M'encanta el seu sabor, però no tinc gaire coneixement de propietats, conservació i utilització.
La següent tapa van ser unes broquetes de pollastre i secret ibèric amb salsa (kimchi?) i sèsam blanc. No tinc ni la més remota idea de com estaven cuinades per arribar quasi a fondre en el paladar. També va ser un dels mini plats que em va agradar i sorprendre.
I per fi... va arribar la becada. Fins avui, havia tastat diferents peces de caça (cabirol, cérvol, senglar, llebre, perdiu, colomins i algun altre més que ara no recordo) però cap com aquesta. De gust intens i pronunciat (com habitualment és la carn de caça) i alhora amb una finor que la fa exquisida. Una carn ben ferma i tan sagnant que directament jo diria que no és gens recomanable per a persones susceptibles o que tinguin gaires miraments. Se serveix acompanyada pel cap amb el seu bec, per demostrar que es tracta d'aquest animal i habitualment també s'acompanya d'una torrada amb una mena de paté preparat pels seus òrgans interns (fetge i intestins) i que aquest cop no ens van servir, ja que segons ens va explicar l'Adelf estaven foradats i no li van fer bona fila. En definitiva, un plat no apte per persones amb escrúpols però que a mi que no en tinc d'això em va encantar, i per això vaig haver de menjar la meva ració i la de la meva dona que només va porquejar.
I per baixar tots aquests menjars, ens va acabar d'omplir forats amb un tiramisú de te verd. Molt bo i lleuger. Em va recordar el que prepara en Yann Duytsche a la seva pastisseria Dolç de Sant Cugat.
I per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres el següent curtmetratge en què el cuiner Nandu Jubany transmet la passió per aquesta peça i la seva preparació. Bocabadat i esmaperdut...
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Després d'una primera visita a on vam poder gaudir d'un menú degustació i d'una segona on vàrem descobrir que la tonyina té més parts que el llom i la ventresca, em varen arribar veus que, per encàrrec i durant la temporada de caça, el xef del Topik Adelf Morales ens podia preparar qualsevol peça que li demanéssim. Com ja feia temps que volia provar la becada, també coneguda com a polla bruna, i aquest és un dels plats que, juntament amb la llebre a la royale, encara em fan una mica de respecte (digues-li respecte o digues-li por) preparar a casa, vaig intentar enredar a uns quants per anar a tastar-la, i que malgrat marejar al personal del restaurant amb els diferents canvis de data i de número de comensals, vam acabar anant la meva dona i jo.
No parlaré per tant del restaurant, ja que ja ho vaig fer en les dues ocasions anteriors que hi vaig estar (podeu llegir les entrades als links que hi han al inici d'aquesta entrada) i em centraré més en aquest menú i concretament en el plat de becada que és el que dona títol al post.
Vaig deixar totalment a les seves mans la confecció tant del menú com l'elecció de la beguda, el que és un encert total quan ja tens una certa confiança en l'equip del restaurant per què saps del cert que els plats que tastaràs seran els millors que en aquell moment tinguin a la seva cuina.
El vi que ens va recomanar, i que li agreixo enormement que ens descobrís, va ser un COLLITA ROJA del celler Pardas de la D.O. Penedès, que pràcticament és un monovarietal de sumoll (un 80 o 90 per cent) i que passa a formar part de la meva llista de vins imprescindibles i del que aniré comprant de tant en tant alguna ampolla pel meu celler. Necessita una estona en copa per obrir-se i anar descobrint tot el seu potencial. Desconec si una decantació li faria bé o no, ja que en aquest punt ja em limito a decantar els vins molt joves per oxigenar-los i els molt vells per filtrar-los.
Intentaré recordar amb una mica de precisió els plats que ens va anar servint durant el transcurs d'aquell sopar, ja que fa uns dies i la meva memòria ja no és el que era...
Una ostra servida en copa, acompanyada per un caviar de salmó i una salsa feta a base de yuzu. Per menjar d'un glop. Sense paraules. O si: Brutal. Ara fa uns pocs mesos que han inaugurat una espectacular barra d'ostres a l'entrada del restaurant, i que és el proper objectiu per la següent visita. A més de crues o marinades amb salses i vinagretes, les prepara en tempura o cuinades de diferents formes.
 |
| Còctel d'ostra |
Una freginada de peix o peix fregit (crec que orada) molt bona i gens oliosa.
 |
| Freginada de peix |
Un tàrtar de tonyina amb foie caramel·litzat. Un contrast aquest que no havia tastat mai. Curiós... i bo.
 |
| Tàrtar de tonyina amb foie |
El canaló que ens va servir a continuació, només recordo que estava extraordinàriament bo, però dels ingredients, poca cosa puc aportar. Si no vaig desencaminat, el farcit era de llamàntol amb variat de bolets i anava cobert per unes làmines de tòfona negre i unes gotes d'oli de tòfona blanca.
 |
| Caneló de llamàntol amb variat de bolets i tòfona blanca |
A continuació, uns saborosos talls de bacallà fregits i cuinats amb miso. Aquest és un dels ingredients amb els quals vull començar a jugar (experimentar) a la cuina. M'encanta el seu sabor, però no tinc gaire coneixement de propietats, conservació i utilització.
 |
| Bacallà amb miso |
La següent tapa van ser unes broquetes de pollastre i secret ibèric amb salsa (kimchi?) i sèsam blanc. No tinc ni la més remota idea de com estaven cuinades per arribar quasi a fondre en el paladar. També va ser un dels mini plats que em va agradar i sorprendre.
 |
| Broqueta de pollastre i secret ibèric |
I per fi... va arribar la becada. Fins avui, havia tastat diferents peces de caça (cabirol, cérvol, senglar, llebre, perdiu, colomins i algun altre més que ara no recordo) però cap com aquesta. De gust intens i pronunciat (com habitualment és la carn de caça) i alhora amb una finor que la fa exquisida. Una carn ben ferma i tan sagnant que directament jo diria que no és gens recomanable per a persones susceptibles o que tinguin gaires miraments. Se serveix acompanyada pel cap amb el seu bec, per demostrar que es tracta d'aquest animal i habitualment també s'acompanya d'una torrada amb una mena de paté preparat pels seus òrgans interns (fetge i intestins) i que aquest cop no ens van servir, ja que segons ens va explicar l'Adelf estaven foradats i no li van fer bona fila. En definitiva, un plat no apte per persones amb escrúpols però que a mi que no en tinc d'això em va encantar, i per això vaig haver de menjar la meva ració i la de la meva dona que només va porquejar.
 |
| La becada |
I per baixar tots aquests menjars, ens va acabar d'omplir forats amb un tiramisú de te verd. Molt bo i lleuger. Em va recordar el que prepara en Yann Duytsche a la seva pastisseria Dolç de Sant Cugat.
 |
| Tiramisú de te verd |
I per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres el següent curtmetratge en què el cuiner Nandu Jubany transmet la passió per aquesta peça i la seva preparació. Bocabadat i esmaperdut...
L'Ó (abans L'Angle) a Mon Sant Benet
L'Ó
Camí de Sant Benet, s/n
08272 - Sant Fruitós de Bages
Tel. 938 759 429
io@monstbenet.com
Aprofitant un paquet enogastronòmic que els reis (d'orient) ens van deixar fa més d'un any, vàrem anar a l'hotel (o potser s'hauria de dir complex) Món Sant Benet i visita al dia següent als cellers Abadal (que miraré d'incloure a un altre post). Particularment, tenia ganes de conèixer aquest indret, ja que m'havien parlat força bé en unes quantes ocasions. I realment, no em va decebre gens i això que no vaig tenir l'oportunitat de visitar ni la Fundació Alícia ni La Fàbrica ni el propi monestir.
La Fundació Alícia és un centre de recerca dedicat a la innovació a la cuina i a la difusió del nostre patrimoni gastronòmic i La Fàbrica, és un espai per fer convencions i reunions, a on, a més hi ha un restaurant i una botiga de souvenirs-souvenirs especialitzada en productes de casa nostre (menjars, begudes, estris, bibliografia i d'altres).
I aprofitant que estàvem allà, vaig reservar al restaurant L'Ó, que és un dels dos que té l'hotel i que anteriorment portava el ara mediàtic xef Jordi Cruz (i que actualment està als fogons de l'Àbac). Havia sentit que la qualitat va caure quan aquest cuiner va deixar el restaurant, però també que últimament havia tornat a ser una referència gastronòmica a tenir en compte. De fet, aquest passat 2013 els hi van atorgar una estrelleta d'aquelles que els fan tanta il·lusió.
D'entrada, he de dir que no hagués calgut reservar. A part de nosaltres, només tenien una reserva més de dues persones, i sent divendres al vespres, realment em va estranyar força...
La sala del restaurant és preciosa fins i tot sent nit tancada (de dia imagino que ha de ser espectacular). Bona il·luminació, amplitud d'espai entre taules, mobiliari d'allò més comfortable (un bon detall això de fer que les cadires siguin giratòries per poder accedir més fàcilment) i parament de taula d'alta qualitat.
Em va semblar estrany que tal com vam seure ens van portar uns entreteniments (i ni tan sols ens havien donat la carta...) i que va ser l'únic punt negatiu si es pot considerar així, consistents en uns cruixents d'oli (incrustats a una pedra) que anaven acompanyats d'uns tubs com si fossin de pomada de formatge,
i una coca de recapte amb anxova i allioli, que quan ens van portar una beguda per poder anar fent camí, em va encantar.
Tenen dos menús disponibles (a part de la carta): el menú degustació i el petit menú degustació. El primer crec recordar que eren uns quinze plats o més i el petit, que és el que varem escollir nosaltres ja que de nit el primer ens va semblar massa heavy, constava d'aperitius, dos entrants, un plat de carn i un de peix i unes postres. Si no recordo malament, el preu del primer estava al voltant dels 80 € i el segon era de 55 € per cap (sense begudes incloses cap dels dos menús).
Capítol apart mereix la carta de vins... I no perquè no fos prou extensa, ni per oblidar determinades denominacions, ni res semblant. El problema era que no tenia preus. Bé, de fet si que en tenia, però estaven tan mal impresos amb una tinta d'un color gris clar que va fer que avises a la cap de sala perquè em portes una altre amb preus (fins i tot li vaig comentar que només m'havia passat al desaparegut Drolma en que donaven una carta sense preus a les dones... que catxondos...). Posteriorment, he vist en una web d'aquestes d'opinions que més d'un comentava el fet de que la carta de vins no portava preus (i la gent és tan ruca, que no diu res...).
Finalment, el vi triat va ser un ACUSP del Castell d'Encus de la D.O. Costers del Segre, monovarietal de Pinot Noir. Amb aquest, crec que ja he tastat tots els vins d'aquest celler, dels quals puc dir que pel meu gust són tots brutals. Va ser una encertada recomanació de la sommelier del restaurant al demanar-li un vi negre que no fos gaire contundent i que acompanyes tot el menú.
Com aperitius, van començar per servir-nos un còctel: una tisana elaborada amb nitrogen liquid amb plàtan infusionat, taronja, poma, grosella, Cointreau i sorbet de cava. Un festival d'ingredients en una petita copa, que no sé si seria capaç de reproduir. Molt ben elaborat i d'una presentació espectacular i molt més que efectista.
Si l'anterior plat era un espectacle en si, el següent no li anava enrere. El segon dels aperitius anava servit en una mena de gerro de vidre al fons del qual hi havien uns brins de pi, unes pells de llimona i gel sec, a on hi avocaven un raig d'aigua provocant l'efecte de fum que es pot apreciar a les dues imatges següents. A la part plana del gerro, unes culleres de degustació amb uns nyoquis de ceps amb pa torrat. Aquesta preparació a més de maca visualment parlant, era molt gustosa i amb un pronunciat sabor dels bolets que contrastaven amb el cruixent del pa.
A aquestes alçades, ens van portar juntament amb el excel·lent pa que servien, uns petits plats amb oli verdal de Manresa per poder entretenir-nos entre plat i plat.
Sense paraules em vaig quedar després del plat de verduretes del seu hort guisades amb xiitake, cloïsses, tripeta de bacallà i allioli d'all negre. Crec sincerament que paga la pena el viatge fins allà només per tastar aquest plat. D'aquells plats que de debò et fa emocionar i sentir quelcom més que plaer amb el menjar.
Una versió d'una tapa clàssica com són els ous trencats, va ser el següent plat en aparèixer en escena. Un rovell d'ou de pagès amb una fina llenca de pernil ibèric i unes patates xips casolanes acabat tot amb un aire de tòfona. Ufffff.... Contundència en tan sols dos mossos...
El plat de peix va ser un tall de lluerna que anava acompanyat per un aire de mar, una sorra feta de pa torrat amb gambes de Palamós, una crema d'ostres i uns brins de salicòrnia en tempura. També va ser un dels plats de ufffff... Quina qualitat de producte que toquen en aquest restaurant... Boníssim!!!
Més que de cérvol, semblaven de mantega els dos talls de filet de tendres que eren. Amb una base de cabell d'àngel (i que segons el nom del plat era de ceba), remolatxa, regalèssia i oli de tòfona. Molt bo i també d'una qualitat immillorable.
Les postres van ser un monogràfic de xocolata en diferents textures (a qual més bona) amb una crema de caramel (toffee) i unes gelatines de cervesa i de regalèssia.
Una copeta de Moscato d'Asti per acompanyar les postres. És un vi blanc procedent del nord d'Italia amb molt poc alcohol que està elaborat a partir del raïm moscatell. Perfecte per acompanyar les postres, tot i que amb les xocolates crec que hi han altres més adients.
I les petit fours amb els cafès: Piruleta de xocolata, pintallavis de mango (a la dreta), gominola de guaiaba i macaró d'avellanes i xocolata.
El compte, amb les copes d'abans, les de durant i les de després, va quedar finalment per uns 185 €. Si no ens passem amb el vi (cosa que no vam fer) i d'altres extres, pot quedar perfectament un compte de 70 € per cap. Un molt bon preu si tenim en compte l'altíssima qualitat de la cuina, l'excepcional servei i la comoditat del local.
Un lloc molt recomanable!
Camí de Sant Benet, s/n
08272 - Sant Fruitós de Bages
Tel. 938 759 429
io@monstbenet.com
Aprofitant un paquet enogastronòmic que els reis (d'orient) ens van deixar fa més d'un any, vàrem anar a l'hotel (o potser s'hauria de dir complex) Món Sant Benet i visita al dia següent als cellers Abadal (que miraré d'incloure a un altre post). Particularment, tenia ganes de conèixer aquest indret, ja que m'havien parlat força bé en unes quantes ocasions. I realment, no em va decebre gens i això que no vaig tenir l'oportunitat de visitar ni la Fundació Alícia ni La Fàbrica ni el propi monestir.
La Fundació Alícia és un centre de recerca dedicat a la innovació a la cuina i a la difusió del nostre patrimoni gastronòmic i La Fàbrica, és un espai per fer convencions i reunions, a on, a més hi ha un restaurant i una botiga de souvenirs-souvenirs especialitzada en productes de casa nostre (menjars, begudes, estris, bibliografia i d'altres).
I aprofitant que estàvem allà, vaig reservar al restaurant L'Ó, que és un dels dos que té l'hotel i que anteriorment portava el ara mediàtic xef Jordi Cruz (i que actualment està als fogons de l'Àbac). Havia sentit que la qualitat va caure quan aquest cuiner va deixar el restaurant, però també que últimament havia tornat a ser una referència gastronòmica a tenir en compte. De fet, aquest passat 2013 els hi van atorgar una estrelleta d'aquelles que els fan tanta il·lusió.
D'entrada, he de dir que no hagués calgut reservar. A part de nosaltres, només tenien una reserva més de dues persones, i sent divendres al vespres, realment em va estranyar força...
La sala del restaurant és preciosa fins i tot sent nit tancada (de dia imagino que ha de ser espectacular). Bona il·luminació, amplitud d'espai entre taules, mobiliari d'allò més comfortable (un bon detall això de fer que les cadires siguin giratòries per poder accedir més fàcilment) i parament de taula d'alta qualitat.
 |
| Interior de la sala del restaurant L'Ó |
Em va semblar estrany que tal com vam seure ens van portar uns entreteniments (i ni tan sols ens havien donat la carta...) i que va ser l'únic punt negatiu si es pot considerar així, consistents en uns cruixents d'oli (incrustats a una pedra) que anaven acompanyats d'uns tubs com si fossin de pomada de formatge,
.JPG) |
| Cruixents d'oli amb pomada de formatge |
i una coca de recapte amb anxova i allioli, que quan ens van portar una beguda per poder anar fent camí, em va encantar.
.JPG) |
| Coca de recapte amb anxova i allioli |
Tenen dos menús disponibles (a part de la carta): el menú degustació i el petit menú degustació. El primer crec recordar que eren uns quinze plats o més i el petit, que és el que varem escollir nosaltres ja que de nit el primer ens va semblar massa heavy, constava d'aperitius, dos entrants, un plat de carn i un de peix i unes postres. Si no recordo malament, el preu del primer estava al voltant dels 80 € i el segon era de 55 € per cap (sense begudes incloses cap dels dos menús).
Finalment, el vi triat va ser un ACUSP del Castell d'Encus de la D.O. Costers del Segre, monovarietal de Pinot Noir. Amb aquest, crec que ja he tastat tots els vins d'aquest celler, dels quals puc dir que pel meu gust són tots brutals. Va ser una encertada recomanació de la sommelier del restaurant al demanar-li un vi negre que no fos gaire contundent i que acompanyes tot el menú.
.JPG) |
| Vi Acusp del celler Castell d'Encus |
Com aperitius, van començar per servir-nos un còctel: una tisana elaborada amb nitrogen liquid amb plàtan infusionat, taronja, poma, grosella, Cointreau i sorbet de cava. Un festival d'ingredients en una petita copa, que no sé si seria capaç de reproduir. Molt ben elaborat i d'una presentació espectacular i molt més que efectista.
.JPG) |
| Reinterpretació de la tisana d'Ignasi Domènech |
Si l'anterior plat era un espectacle en si, el següent no li anava enrere. El segon dels aperitius anava servit en una mena de gerro de vidre al fons del qual hi havien uns brins de pi, unes pells de llimona i gel sec, a on hi avocaven un raig d'aigua provocant l'efecte de fum que es pot apreciar a les dues imatges següents. A la part plana del gerro, unes culleres de degustació amb uns nyoquis de ceps amb pa torrat. Aquesta preparació a més de maca visualment parlant, era molt gustosa i amb un pronunciat sabor dels bolets que contrastaven amb el cruixent del pa.
.JPG) |
| Terminació del plat "Brasa freda de pi amb bolets" a taula |
.JPG) |
| Brasa freda de pi amb bolets |
A aquestes alçades, ens van portar juntament amb el excel·lent pa que servien, uns petits plats amb oli verdal de Manresa per poder entretenir-nos entre plat i plat.
.JPG) |
| Oli verdal de Manresa |
Sense paraules em vaig quedar després del plat de verduretes del seu hort guisades amb xiitake, cloïsses, tripeta de bacallà i allioli d'all negre. Crec sincerament que paga la pena el viatge fins allà només per tastar aquest plat. D'aquells plats que de debò et fa emocionar i sentir quelcom més que plaer amb el menjar.
.JPG) |
| Verduretes dels horts de Sant Benet amb mol·luscs i tripeta de bacallà |
Una versió d'una tapa clàssica com són els ous trencats, va ser el següent plat en aparèixer en escena. Un rovell d'ou de pagès amb una fina llenca de pernil ibèric i unes patates xips casolanes acabat tot amb un aire de tòfona. Ufffff.... Contundència en tan sols dos mossos...
.JPG) |
| Ous trencats amb tòfona |
El plat de peix va ser un tall de lluerna que anava acompanyat per un aire de mar, una sorra feta de pa torrat amb gambes de Palamós, una crema d'ostres i uns brins de salicòrnia en tempura. També va ser un dels plats de ufffff... Quina qualitat de producte que toquen en aquest restaurant... Boníssim!!!
.JPG) |
| Lluerna en el seu estat marí |
Més que de cérvol, semblaven de mantega els dos talls de filet de tendres que eren. Amb una base de cabell d'àngel (i que segons el nom del plat era de ceba), remolatxa, regalèssia i oli de tòfona. Molt bo i també d'una qualitat immillorable.
.JPG) |
| Filet de cérvol amb cabell d'àngel de ceba i regalèssia |
Les postres van ser un monogràfic de xocolata en diferents textures (a qual més bona) amb una crema de caramel (toffee) i unes gelatines de cervesa i de regalèssia.
.JPG) |
| Textures de xocolata |
Una copeta de Moscato d'Asti per acompanyar les postres. És un vi blanc procedent del nord d'Italia amb molt poc alcohol que està elaborat a partir del raïm moscatell. Perfecte per acompanyar les postres, tot i que amb les xocolates crec que hi han altres més adients.
.JPG) |
| Moscato d'Asti |
I les petit fours amb els cafès: Piruleta de xocolata, pintallavis de mango (a la dreta), gominola de guaiaba i macaró d'avellanes i xocolata.
.JPG) |
| Petit fours |
Un lloc molt recomanable!
Fonda España. Si senyor!
Restaurant Fonda España
Sant Pau, 9-11
08001 Barcelona
Vàrem anar a sopar dijous passat a aquest restaurant centenari (data de l'any 1859) situat a les Rambles just al costat mateix del Liceu i ubicat a l'interior de l'Hotel España. Concretament s'ubica al menjador modernista originalment projectat i decorat per Domènech i Montaner a començaments del segle XX (això ho he tret de la seva web, no és que jo domini el tema...) i que fou completament restaurat fa uns pocs anys (concretament l'any 2010).
Està assessorat per Martín Berasategui que, en principi, sembla que hauria de ser una garantia de qualitat contrastada. Com m'agrada la cuina d'aquest xef! He anat a dinar dos cops al seu restaurant de Lasarte i ambdues han sigut de les millors festes gastronòmiques que he tingut el plaer de gaudir. Per tant, tots els sentits a punt i atents per comprovar si això de l'assessorament realment és un factor que es pot apreciar a la cuina d'un restaurant, punt aquest en què sóc bastant escèptic.
Començaré parlant de la sala, que a banda de la decoració modernista que es pot veure a la següent fotografia (extreta de la seva web), té com a caràcters diferenciadors, l'elegància de l'estança, la sensació d'amplitud que provoquen els alts sostres, la bona separació existent entre taules, el còmode mobiliari i el bon servei de taula.
 |
| Interior de la sala (extreta de la seva web) |
No té una carta gaire extensa, però tots els plats indicats a la mateixa són de gran qualitat i d'un bon nivell culinari. A més, disposen d'uns quants menús tancats de tipus degustació. Quan ens van comentar els tres o quatre plats que tenien fora de carta i vàrem sentir la paraula "callos", no vam poder resistir la temptació de demanar un parell de racions per picar, com qui demana unes olives... ;) Imagineu si eren bons que ni fotografies vaig fer per por de perdre pistonada...
Aquest cop no vàrem optar per cap de les fórmules de degustació, i cadascú va demanar els plats que li venien de gust i, com sempre, amb dret a clavar cullera i/o forquilla al plat del veí.
El meu primer entrant, va ser dels lleugers per un sopar: cigrons estofats amb orella i botifarra negra. Que bons! Un plat contundent, molt ben lligat i per escorar amb cullera i pa.
.JPG) |
| Cigrons estofats amb orella i botifarra negra |
Altres plats van ser:
Un tàrtar de tonyina amb soia i ratlladura de llima. Producte de primera amb molt poca manipulació i pocs ingredients. De totes maneres, quan jo el preparo a casa, no li poso ratlladura de llima, perquè penso que li dóna massa protagonisme a aquest ingredient i li treu a la tonyina. Potser amb menys quantitat hauria sigut suficient, però això ja és una qüestió de gustos.
.JPG) |
| Tàrtar de tonyina amb soia i ratlladura de llima |
Un milfulles de patata amb tòfona i brou d'escudella que no vaig tenir el plaer de tastar.
.JPG) |
| Milfulles de patata amb tòfona i brou d'escudella |
Uns canelons casolans gratinats que feien una pinta de coll... i que tampoc vaig arribar a provar.
.JPG) |
| Canelons casolans gratinats |
Una amanida de mongetes fines, cranc reial amb suau de maionesa i caviar de truita (tampoc aquesta...).
.JPG) |
| Mini amanida de mongetes fines, cranc reial amb suau de maionesa i caviar de truita |
I de segon plat, una terrina cruixent de peus de porc amb espardenyes i ruca. Ja és complicat fer un cruixent d'un producte gelatinós... L'únic lloc a on de debò eren cruixents, va ser al restaurant de Can Boix de Peramola, que anaven farcits d'escamarlans... Però això és una altra pel·lícula... Textura a banda, estaven molt ben cuinats i un xic justs de sal.
.JPG) |
| Terrina cruixent de peus de porc amb espardenyes i ruca |
Molt bo i melós estava també el cilindre de galta confitada amb puré de col i camagrocs.
.JPG) |
| Cilindre de galta confitada amb puré de col i camagrocs |
I una sípia a la bruta.
.JPG) |
| Sípia a la bruta |
Tenint en compte el que vàrem menjar i que ens vam empènyer (aperitius a banda) dues ampolles de 12 volts (V.T. Mallorca) i dues més de K5 (Xacolí de Getaria de l'amic Arguiñano que té més nom de desengreixant que no pas de vi...), el compte va sortir per 55 € per cap, que no està gens malament. Si a això li afegim un servei de primeríssima qualitat en un immillorable entorn arquitectònic, puc dir que ben segur que tornaré i que recomano visitar a tothom. He vist a la seva web, que fan promocions els caps de setmana de visita a les instal·lacions l'hotel i dinar al restaurant per uns preus més que raonables. És una bona manera d'acabar de passar un diumenge de bon temps, després d'un passeig pel port i per les Rambles.
I els cafès i copetes, els vàrem prendre a una sala adjunta (al bar del mateix hotel) que estava presidida per una enorme i espectacular xemeneia d'alabastre.
.JPG) |
| Xemeneia del bar de l'hotel |
I també a l'entrada dels lavabos es podien veure detalls d'origen de la construcció...
.JPG) |
| Detall al distribuïdor dels lavabos |
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Allende. Bona troballa a Las Palmas de Gran Canaria
ALLENDE TRIANA
Domingo J. Navarro nº 16 – Esquina C/ Viera y Clavijo nº 28
Las Palmas de Gran Canaria
Tel.: 928 380 948
Dinar del 17-01-14
Per finalitzar el breu recull gastronòmic de la meva estada a les illes Canàrias, vaig tenir la sort de trobar un bon lloc a la ciutat de Las Palmas que crec és especialment recomanable tan pel seu preu, com per la qualitat del menjar i l'eficiència i simpatia del seu servei.
A l'igual que l'anterior, està situat al barri de Triana i és un restaurant amb una decoració moderna però sense estridències, amb una cuina molt ben elaborada de plats tradicionals però amb el toc just de modernitat, que fa més agradable l'arribada dels plats a taula.
Vaig arribar a aquest restaurant guiat per la app Foursquare (a la qual cada dia li trec més profit) i em vaig decidir al veure que tenia bastants comentaris (ells en diuen tips) i ser molts d'ells positius. Crec que les valoracions que surten en aquestes guies s'han d'agafar amb pinces i que comencen a ser més o menys fiables a partir d'un determinat numero de comentaris (no seré jo qui marqui aquest llindar, però jo a partir de vint ja començo a refiar-me).
Pels comentaris d'aquesta mateixa aplicació, vàrem demanar només uns entrants ja que estàvem una mica farts de tant menjar, que eren unes albergínies tallades a tires i molt ben arrebossades i fregides (sense que es notés gens d'excés d'oli) i que anaven justament regades amb mel (no sé si de palma o de canya). Molt bones i vicioses i una forma estupenda d'esperar picant i petant la xerrada, l'arribada dels plats principals.
I com a plat únic, vàrem fer uns callos amb cigrons, dels que fan que t'acabis un panet sencer només amb aquest plat. Molt bons, amb el seu punt picant i fins i tot, potser mereixedors de figurar al meu rànquing "callil" particular.
I unes galtes de porc ibèric cuinades amb vi de Màlaga i acompanyades d'unes patates fregides casolanes molt bones i ben fregides.
En resum, un molt bon lloc a on podrem menjar molt bé per uns 20 € o poc més per cap. Sense postres, aquest menjar per dues persones va sortir per 44 € amb el vi i els cafès inclosos.
Tot i que no conec gairebé cap altre lloc d'aquesta ciutat (només vaig estar un parell de dies), com és amb diferència el millor dels que vaig estar, aquest el deixaré marcat com Restaurant ® pels motius abans comentats (cuina, preu, ambient i servei).
Domingo J. Navarro nº 16 – Esquina C/ Viera y Clavijo nº 28
Las Palmas de Gran Canaria
Tel.: 928 380 948
Dinar del 17-01-14
Per finalitzar el breu recull gastronòmic de la meva estada a les illes Canàrias, vaig tenir la sort de trobar un bon lloc a la ciutat de Las Palmas que crec és especialment recomanable tan pel seu preu, com per la qualitat del menjar i l'eficiència i simpatia del seu servei.
A l'igual que l'anterior, està situat al barri de Triana i és un restaurant amb una decoració moderna però sense estridències, amb una cuina molt ben elaborada de plats tradicionals però amb el toc just de modernitat, que fa més agradable l'arribada dels plats a taula.
Vaig arribar a aquest restaurant guiat per la app Foursquare (a la qual cada dia li trec més profit) i em vaig decidir al veure que tenia bastants comentaris (ells en diuen tips) i ser molts d'ells positius. Crec que les valoracions que surten en aquestes guies s'han d'agafar amb pinces i que comencen a ser més o menys fiables a partir d'un determinat numero de comentaris (no seré jo qui marqui aquest llindar, però jo a partir de vint ja començo a refiar-me).
Pels comentaris d'aquesta mateixa aplicació, vàrem demanar només uns entrants ja que estàvem una mica farts de tant menjar, que eren unes albergínies tallades a tires i molt ben arrebossades i fregides (sense que es notés gens d'excés d'oli) i que anaven justament regades amb mel (no sé si de palma o de canya). Molt bones i vicioses i una forma estupenda d'esperar picant i petant la xerrada, l'arribada dels plats principals.
 |
| Albergínies fregides amb mel |
I com a plat únic, vàrem fer uns callos amb cigrons, dels que fan que t'acabis un panet sencer només amb aquest plat. Molt bons, amb el seu punt picant i fins i tot, potser mereixedors de figurar al meu rànquing "callil" particular.
 |
| Callos |
I unes galtes de porc ibèric cuinades amb vi de Màlaga i acompanyades d'unes patates fregides casolanes molt bones i ben fregides.
 |
| Galta d'ibèric cuinat amb vi de Màlaga |
I per beure un Volcán, vi negre jove de la D.O. Gran Canaria que està elaborat amb un raïm autòcton d'aquest arxipèlag anomenat listán negro. Molt suau i agradable, amb una lleu dolçor final. Em va agradar i sorprendre positivament. Un vi que crec que pot acompanyar qualsevol àpat.
En resum, un molt bon lloc a on podrem menjar molt bé per uns 20 € o poc més per cap. Sense postres, aquest menjar per dues persones va sortir per 44 € amb el vi i els cafès inclosos.
Tot i que no conec gairebé cap altre lloc d'aquesta ciutat (només vaig estar un parell de dies), com és amb diferència el millor dels que vaig estar, aquest el deixaré marcat com Restaurant ® pels motius abans comentats (cuina, preu, ambient i servei).
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Bodegón Las Lagunetas
BODEGON LAS LAGUNETAS
Constantino, 16
35002 - LAS PALMAS DE GRAN CANARIA (Las Palmas)
E-mail: info@restaurantebodegonlagunetas.com
Teléfono: 928 363 094
Sopar del 16-01-14
En un ràpid viatge que vaig fer ara fa uns dies per les illes Canàries, vaig trobar un parell de llocs a la ciutat de Las Palmas que crec mereixen una petita entrada al blog.
El primer, és aquest Bodegón Las Lagunetas, que està situat al barri de Triana. Cal anar amb compte a l'hora de demanar els plats en aquest establiment, ja que les quantitats són més que generoses i podem malmetre el menjar si no som capaços d'acabar les racions.
Ja que havia de estar un parell de dies per aquelles llunyanes terres, el més indicat era demanar plats típics d'allà. I així, el primer que vàrem demanar, van ser unes llenques de formatge a la planxa per 6 €. No recordo quin formatge era, però si que era força neutre i anava acompanyat de mojo verd. Generosa ració...
I un bon plat de pernil canari per 7,5 €. Personalment m'agrada molt més el "lacón" gallec, ja que aquest el vaig trobar força eixut. Coronat per dues cotnes de porc sense cap mena de gràcia, ja que tenien encara una gruixuda i freda capa de greix a la part inferior, que els feia força desagradables.
Uns xipironets a la planxa (juro que és el que posava a la carta...) que més aviat semblaven calamars per 10 €. Només amb el que es pot veure a l'esquerra de la foto ja menja una persona normal. Molt bons i tendres.
I per 7 €, uns trossos de peix ben fregit (no recordo de quin peix es tractava...), acompanyats de patates (que no "papas") amb mojo verd.
El vi triat, va ser un Bermejo de la, per mi totalment desconeguda, V.C.P.R.D. (Vino de Calidad Producido en una Región Determinada) de Lanzarote, elaborat amb Malvasia volcànica. Un bon vi que entrava sol i del que pots prendre una ampolla d'una tirada, amb un preu de 17 € que està bé en referència al seu cost a la botiga, però que trobo car si el comparo amb vins blancs de la nostra terra que tenen el mateix cost.
Sense comptar el preu del vi, es pot menjar per uns 15-20 € per persona, que està força bé tractant-se d'un lloc bastant turístic de la ciutat. Però em quedo amb el restaurant que vam anar a dinar l'endemà, i que publicaré en breu a la següent entrada.
Constantino, 16
35002 - LAS PALMAS DE GRAN CANARIA (Las Palmas)
E-mail: info@restaurantebodegonlagunetas.com
Teléfono: 928 363 094
Sopar del 16-01-14
En un ràpid viatge que vaig fer ara fa uns dies per les illes Canàries, vaig trobar un parell de llocs a la ciutat de Las Palmas que crec mereixen una petita entrada al blog.
El primer, és aquest Bodegón Las Lagunetas, que està situat al barri de Triana. Cal anar amb compte a l'hora de demanar els plats en aquest establiment, ja que les quantitats són més que generoses i podem malmetre el menjar si no som capaços d'acabar les racions.
Ja que havia de estar un parell de dies per aquelles llunyanes terres, el més indicat era demanar plats típics d'allà. I així, el primer que vàrem demanar, van ser unes llenques de formatge a la planxa per 6 €. No recordo quin formatge era, però si que era força neutre i anava acompanyat de mojo verd. Generosa ració...
 |
| Formatge a la planxa amb mojo verd |
I un bon plat de pernil canari per 7,5 €. Personalment m'agrada molt més el "lacón" gallec, ja que aquest el vaig trobar força eixut. Coronat per dues cotnes de porc sense cap mena de gràcia, ja que tenien encara una gruixuda i freda capa de greix a la part inferior, que els feia força desagradables.
 |
| Pota de porc (pernil canari) |
Uns xipironets a la planxa (juro que és el que posava a la carta...) que més aviat semblaven calamars per 10 €. Només amb el que es pot veure a l'esquerra de la foto ja menja una persona normal. Molt bons i tendres.
 |
| Xipirons a la planxa |
I per 7 €, uns trossos de peix ben fregit (no recordo de quin peix es tractava...), acompanyats de patates (que no "papas") amb mojo verd.
 |
| Peix fregit |
 |
| Vi Bermejo |
Sense comptar el preu del vi, es pot menjar per uns 15-20 € per persona, que està força bé tractant-se d'un lloc bastant turístic de la ciutat. Però em quedo amb el restaurant que vam anar a dinar l'endemà, i que publicaré en breu a la següent entrada.
Tag :
Restaurant
El Pecat. Petit tresor amagat al Born.
Restaurant El Pecat
Carrer Sant Antoni Del Sombrerers 3
08003 - Barcelona
Tel. 932 689 197
info@elpecat.es
www.elpecat.es
Data del tiberi: 9 de gener de 2014
Petit restaurant amagat a un dels carrerons del barri del Born i al costat de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Es tracta d'un local amb poques taules (crec que 6 o 8) i una gran barra amb unes taules d'aquestes altes que ara a tothom li dóna per posar i que imagino que estan bé per anar a fer el vermut o fer un mos.
Vàrem anar un grup de deu i tot i que no hi havia estat mai, vaig deixar a les seves mans l'elecció tant dels plats com del vi, ja que havia llegit molt bones referències de dos blogs tan fiables com el de Cuina Restaurants i el de Homo Gastronomicus.
Per anar fent boca, ens van posar un petit assortiment de formatges (un manxego curat, un d'ovella de la terra i un Comté francès) acompanyats de nous, panses i una mica de mel.
Molt original la forma de servir el brou en el següent plat. Anava servit en una petita ampolla de vidre que se semblava en la seva forma a les antigues de Coca-Cola, però en un format més reduït. Acompanyat de la corresponent pilota arrebossada i fregida. Un bon començament.
Les braves. De les millors que he tastat. Amb el punt de cocció perfecte, ben fregides i una bona salsa i untuosa salsa que, sincerament, no recordo com estava feta. Pot ser una bona excusa per tornar a aquest restaurant...
El pop. Poques vegades tens la sort de tastar un pop tan tendre que es fongui al paladar. Ni tan sols ho he provat així en restaurants especialitzats gallecs. Amb una deliciosa parmentier de patates i el seu punt just de pebre vermell. Un plat rodó.
Molt bo també el següent plat i últim dels entrants en el que els protagonistes eren un tall de formatge de Maó planxat i una anxova King Size de l'estupenda conservera Don Bocarte. Un excel·lent contrast en boca el de la salaó de l'anxova i la cremositat del formatge.
Un cop acabats els entrants, ens deixaven escollir entre dos plats de peix i dos plats de carn. I vàrem escollir un de cada per poder-los tastar tots quatre.
Els dos plats de peix van ser un bacallà al forn amb crema de carbassa i uns calamars a la planxa amb salsa romesco. Tots dos perfectes de cocció i preparació, però enormement descompensats en quant a quantitat. A les fotografies d'ambdós plats potser no s'aprecia però mentre que el bacallà amb dues queixalades ja el tenies liquidat, el de calamars quasi era un plat per compartir (hi havia quatre exemplars ben formosos a cada plat...).
I els dos plats de carn van ser una cansalada amb salsa de taronja i mix de bolets (el que vaig escollir i que crec sincerament que era el millor i més ban elaborat) i un xai de llet amb prunes farcides. Tant l'un com l'altre, espectaculars.
I de postres (no vaig fer fotografia...), un enorme pastís de formatge casolà amb fruits vermells acompanyat d'unes mini lioneses de nata. I quan dic enorme, vull dir ENORME... No el van repartir tot i ningú de la taula se'l va acabar (el del seu plat). Encara que no sóc de postres, estava bé, però pel meu gust, massa mantega a la base del pastís.
El preu acordat de 45 € del menú degustació es van convertir finalment en 50 € pel tema bonus extra en les begudes, que com sempre van superar lo pactat amb el restaurant. Però tot i així, em va semblar una bona RQP. Anant a la carta i compartint racions i sense passar-se amb el que es demana, crec que es pot menjar més que raonablement per uns 30-40 €.
En definitiva, un bon lloc per anar a sopar o a fer un picoteo per la zona del Born (un altre més), amb una cuina molt ben elaborada i amb ingredients ben escollits. El servei, d'aquells que fan goig: atents però no pesats i embafadors. Un detall a comentar al respecte és que com a un dels que estaven al sopar d'aquella nit li van portar unes plaques de cava, al acabar el sopar un dels cambrers li va portar un grapat d'aquestes com a regal (això vol dir, que estaven atents al que passava a la taula...). Un restaurant al qual segurament tornaré.
Carrer Sant Antoni Del Sombrerers 3
08003 - Barcelona
Tel. 932 689 197
info@elpecat.es
www.elpecat.es
Data del tiberi: 9 de gener de 2014
Petit restaurant amagat a un dels carrerons del barri del Born i al costat de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Es tracta d'un local amb poques taules (crec que 6 o 8) i una gran barra amb unes taules d'aquestes altes que ara a tothom li dóna per posar i que imagino que estan bé per anar a fer el vermut o fer un mos.
Vàrem anar un grup de deu i tot i que no hi havia estat mai, vaig deixar a les seves mans l'elecció tant dels plats com del vi, ja que havia llegit molt bones referències de dos blogs tan fiables com el de Cuina Restaurants i el de Homo Gastronomicus.
Per anar fent boca, ens van posar un petit assortiment de formatges (un manxego curat, un d'ovella de la terra i un Comté francès) acompanyats de nous, panses i una mica de mel.
.JPG) |
| Assortiment de formatges |
Molt original la forma de servir el brou en el següent plat. Anava servit en una petita ampolla de vidre que se semblava en la seva forma a les antigues de Coca-Cola, però en un format més reduït. Acompanyat de la corresponent pilota arrebossada i fregida. Un bon començament.
.JPG) |
| Pilota amb el seu brou |
Les braves. De les millors que he tastat. Amb el punt de cocció perfecte, ben fregides i una bona salsa i untuosa salsa que, sincerament, no recordo com estava feta. Pot ser una bona excusa per tornar a aquest restaurant...
.JPG) |
| Patates braves "El Pecat" |
El pop. Poques vegades tens la sort de tastar un pop tan tendre que es fongui al paladar. Ni tan sols ho he provat així en restaurants especialitzats gallecs. Amb una deliciosa parmentier de patates i el seu punt just de pebre vermell. Un plat rodó.
.JPG) |
| Parmentier de pop |
Molt bo també el següent plat i últim dels entrants en el que els protagonistes eren un tall de formatge de Maó planxat i una anxova King Size de l'estupenda conservera Don Bocarte. Un excel·lent contrast en boca el de la salaó de l'anxova i la cremositat del formatge.
.JPG) |
| Formatge de Maó planxat amb anxova Don Bocarte |
Un cop acabats els entrants, ens deixaven escollir entre dos plats de peix i dos plats de carn. I vàrem escollir un de cada per poder-los tastar tots quatre.
Els dos plats de peix van ser un bacallà al forn amb crema de carbassa i uns calamars a la planxa amb salsa romesco. Tots dos perfectes de cocció i preparació, però enormement descompensats en quant a quantitat. A les fotografies d'ambdós plats potser no s'aprecia però mentre que el bacallà amb dues queixalades ja el tenies liquidat, el de calamars quasi era un plat per compartir (hi havia quatre exemplars ben formosos a cada plat...).
.JPG) |
| Bacallà al forn amb crema de carbassa |
.JPG) |
| Calamars a la planxa amb salsa romesco |
I els dos plats de carn van ser una cansalada amb salsa de taronja i mix de bolets (el que vaig escollir i que crec sincerament que era el millor i més ban elaborat) i un xai de llet amb prunes farcides. Tant l'un com l'altre, espectaculars.
.JPG) |
| Cansalada amb salsa de taronja i mix de bolets |
 |
| Xai de llet amb prunes farcides de puré d'orellanes |
I de postres (no vaig fer fotografia...), un enorme pastís de formatge casolà amb fruits vermells acompanyat d'unes mini lioneses de nata. I quan dic enorme, vull dir ENORME... No el van repartir tot i ningú de la taula se'l va acabar (el del seu plat). Encara que no sóc de postres, estava bé, però pel meu gust, massa mantega a la base del pastís.
El preu acordat de 45 € del menú degustació es van convertir finalment en 50 € pel tema bonus extra en les begudes, que com sempre van superar lo pactat amb el restaurant. Però tot i així, em va semblar una bona RQP. Anant a la carta i compartint racions i sense passar-se amb el que es demana, crec que es pot menjar més que raonablement per uns 30-40 €.
En definitiva, un bon lloc per anar a sopar o a fer un picoteo per la zona del Born (un altre més), amb una cuina molt ben elaborada i amb ingredients ben escollits. El servei, d'aquells que fan goig: atents però no pesats i embafadors. Un detall a comentar al respecte és que com a un dels que estaven al sopar d'aquella nit li van portar unes plaques de cava, al acabar el sopar un dels cambrers li va portar un grapat d'aquestes com a regal (això vol dir, que estaven atents al que passava a la taula...). Un restaurant al qual segurament tornaré.
