EXCURSIÓN & TACOS
Fa 15 hores
diumenge, 2 de febrer del 2014
Restaurant El Pecat
Carrer Sant Antoni Del Sombrerers 3
08003 - Barcelona
Tel. 932 689 197
info@elpecat.es
www.elpecat.es
Data del tiberi: 9 de gener de 2014
Petit restaurant amagat a un dels carrerons del barri del Born i al costat de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Es tracta d'un local amb poques taules (crec que 6 o 8) i una gran barra amb unes taules d'aquestes altes que ara a tothom li dóna per posar i que imagino que estan bé per anar a fer el vermut o fer un mos.
Vàrem anar un grup de deu i tot i que no hi havia estat mai, vaig deixar a les seves mans l'elecció tant dels plats com del vi, ja que havia llegit molt bones referències de dos blogs tan fiables com el de Cuina Restaurants i el de Homo Gastronomicus.
Per anar fent boca, ens van posar un petit assortiment de formatges (un manxego curat, un d'ovella de la terra i un Comté francès) acompanyats de nous, panses i una mica de mel.
.JPG) |
| Assortiment de formatges |
Molt original la forma de servir el brou en el següent plat. Anava servit en una petita ampolla de vidre que se semblava en la seva forma a les antigues de Coca-Cola, però en un format més reduït. Acompanyat de la corresponent pilota arrebossada i fregida. Un bon començament.
.JPG) |
| Pilota amb el seu brou |
Les braves. De les millors que he tastat. Amb el punt de cocció perfecte, ben fregides i una bona salsa i untuosa salsa que, sincerament, no recordo com estava feta. Pot ser una bona excusa per tornar a aquest restaurant...
.JPG) |
| Patates braves "El Pecat" |
El pop. Poques vegades tens la sort de tastar un pop tan tendre que es fongui al paladar. Ni tan sols ho he provat així en restaurants especialitzats gallecs. Amb una deliciosa parmentier de patates i el seu punt just de pebre vermell. Un plat rodó.
.JPG) |
| Parmentier de pop |
Molt bo també el següent plat i últim dels entrants en el que els protagonistes eren un tall de formatge de Maó planxat i una anxova King Size de l'estupenda conservera Don Bocarte. Un excel·lent contrast en boca el de la salaó de l'anxova i la cremositat del formatge.
.JPG) |
| Formatge de Maó planxat amb anxova Don Bocarte |
Un cop acabats els entrants, ens deixaven escollir entre dos plats de peix i dos plats de carn. I vàrem escollir un de cada per poder-los tastar tots quatre.
Els dos plats de peix van ser un bacallà al forn amb crema de carbassa i uns calamars a la planxa amb salsa romesco. Tots dos perfectes de cocció i preparació, però enormement descompensats en quant a quantitat. A les fotografies d'ambdós plats potser no s'aprecia però mentre que el bacallà amb dues queixalades ja el tenies liquidat, el de calamars quasi era un plat per compartir (hi havia quatre exemplars ben formosos a cada plat...).
.JPG) |
| Bacallà al forn amb crema de carbassa |
.JPG) |
| Calamars a la planxa amb salsa romesco |
I els dos plats de carn van ser una cansalada amb salsa de taronja i mix de bolets (el que vaig escollir i que crec sincerament que era el millor i més ban elaborat) i un xai de llet amb prunes farcides. Tant l'un com l'altre, espectaculars.
.JPG) |
| Cansalada amb salsa de taronja i mix de bolets |
 |
| Xai de llet amb prunes farcides de puré d'orellanes |
I de postres (no vaig fer fotografia...), un enorme pastís de formatge casolà amb fruits vermells acompanyat d'unes mini lioneses de nata. I quan dic enorme, vull dir ENORME... No el van repartir tot i ningú de la taula se'l va acabar (el del seu plat). Encara que no sóc de postres, estava bé, però pel meu gust, massa mantega a la base del pastís.
El preu acordat de 45 € del menú degustació es van convertir finalment en 50 € pel tema bonus extra en les begudes, que com sempre van superar lo pactat amb el restaurant. Però tot i així, em va semblar una bona RQP. Anant a la carta i compartint racions i sense passar-se amb el que es demana, crec que es pot menjar més que raonablement per uns 30-40 €.
En definitiva, un bon lloc per anar a sopar o a fer un picoteo per la zona del Born (un altre més), amb una cuina molt ben elaborada i amb ingredients ben escollits. El servei, d'aquells que fan goig: atents però no pesats i embafadors. Un detall a comentar al respecte és que com a un dels que estaven al sopar d'aquella nit li van portar unes plaques de cava, al acabar el sopar un dels cambrers li va portar un grapat d'aquestes com a regal (això vol dir, que estaven atents al que passava a la taula...). Un restaurant al qual segurament tornaré.
Gràcies per la referència... :)
ResponEliminaNosaltres ens va agradar i precisament divendres vaig estar a punt de reservar de nou, però a final vaig optar per fer un exercici de nostàlgia i retornar al Pla de la Garsa, quasi 40a després...
Salutacions,
De res home. És un plaer i saps que el teu, és dels pocs blogs als que faig cas d'una forma cega.
EliminaDel Pla de la Garsa, l'he sentit anomenar, però ni fava del peu que calça...però imagino que aviat ho podré llegir, oi? :)
Salutacions!
Aviat, aviat... però es que porto una colla de llocs pendents....
EliminaSalut!!