Posted by : Jordi Castaño dimecres, 12 de febrer de 2014

Restaurant Fonda España
Sant Pau, 9-11
08001 Barcelona






Vàrem anar a sopar dijous passat a aquest restaurant centenari (data de l'any 1859) situat a les Rambles just al costat mateix del Liceu i ubicat a l'interior de l'Hotel España. Concretament s'ubica al menjador modernista originalment projectat i decorat per Domènech i Montaner a començaments del segle XX (això ho he tret de la seva web, no és que jo domini el tema...) i que fou completament restaurat fa uns pocs anys (concretament l'any 2010).

Està assessorat per Martín Berasategui que, en principi, sembla que hauria de ser una garantia de qualitat contrastada. Com m'agrada la cuina d'aquest xef! He anat a dinar dos cops al seu restaurant de Lasarte i ambdues han sigut de les millors festes gastronòmiques que he tingut el plaer de gaudir. Per tant, tots els sentits a punt i atents per comprovar si això de l'assessorament realment és un factor que es pot apreciar a la cuina d'un restaurant, punt aquest en què sóc bastant escèptic.

Començaré parlant de la sala, que a banda de la decoració modernista que es pot veure a la següent fotografia (extreta de la seva web), té com a caràcters diferenciadors, l'elegància de l'estança, la sensació d'amplitud que provoquen els alts sostres, la bona separació existent entre taules, el còmode mobiliari i el bon servei de taula.


Interior de la sala (extreta de la seva web)

No té una carta gaire extensa, però tots els plats indicats a la mateixa són de gran qualitat i d'un bon nivell culinari. A més, disposen d'uns quants menús tancats de tipus degustació. Quan ens van comentar els tres o quatre plats que tenien fora de carta i vàrem sentir la paraula "callos", no vam poder resistir la temptació de demanar un parell de racions per picar, com qui demana unes olives... ;) Imagineu si eren bons que ni fotografies vaig fer per por de perdre pistonada...

Aquest cop no vàrem optar per cap de les fórmules de degustació, i cadascú va demanar els plats que li venien de gust i, com sempre, amb dret a clavar cullera i/o forquilla al plat del veí.

El meu primer entrant, va ser dels lleugers per un sopar: cigrons estofats amb orella i botifarra negra. Que bons! Un plat contundent, molt ben lligat i per escorar amb cullera i pa.
Cigrons estofats amb orella i botifarra negra

Altres plats van ser:

Un tàrtar de tonyina amb soia i ratlladura de llima. Producte de primera amb molt poca manipulació i pocs ingredients. De totes maneres, quan jo el preparo a casa, no li poso ratlladura de llima, perquè penso que li dóna massa protagonisme a aquest ingredient i li treu a la tonyina. Potser amb menys quantitat hauria sigut suficient, però això ja és una qüestió de gustos.


Tàrtar de tonyina amb soia i ratlladura de llima

Un milfulles de patata amb tòfona i brou d'escudella que no vaig tenir el plaer de tastar.


Milfulles de patata amb tòfona i brou d'escudella

Uns canelons casolans gratinats que feien una pinta de coll... i que tampoc vaig arribar a provar.


Canelons casolans gratinats

Una amanida de mongetes fines, cranc reial amb suau de maionesa i caviar de truita (tampoc aquesta...).


Mini amanida de mongetes fines, cranc reial amb suau de maionesa i caviar de truita

I de segon plat, una terrina cruixent de peus de porc amb espardenyes i ruca. Ja és complicat fer un cruixent d'un producte gelatinós... L'únic lloc a on de debò eren cruixents, va ser al restaurant de Can Boix de Peramola, que anaven farcits d'escamarlans... Però això és una altra pel·lícula... Textura a banda, estaven molt ben cuinats i un xic justs de sal.


Terrina cruixent de peus de porc amb espardenyes i ruca 

Molt bo i melós estava també el cilindre de galta confitada amb puré de col i camagrocs.


Cilindre de galta confitada amb puré de col i camagrocs

I una sípia a la bruta.


Sípia a la bruta

Tenint en compte el que vàrem menjar i que ens vam empènyer (aperitius a banda) dues ampolles de 12 volts (V.T. Mallorca) i dues més de K5 (Xacolí de Getaria de l'amic Arguiñano que té més nom de desengreixant que no pas de vi...), el compte va sortir per 55 € per cap, que no està gens malament. Si a això li afegim un servei de primeríssima qualitat en un immillorable entorn arquitectònic, puc dir que ben segur que tornaré i que recomano visitar a tothom. He vist a la seva web, que fan promocions els caps de setmana de visita a les instal·lacions l'hotel i dinar al restaurant per uns preus més que raonables. És una bona manera d'acabar de passar un diumenge de bon temps, després d'un passeig pel port i per les Rambles.

I els cafès i copetes, els vàrem prendre a una sala adjunta (al bar del mateix hotel) que estava presidida per una enorme i espectacular xemeneia d'alabastre.

Xemeneia del bar de l'hotel

I també a l'entrada dels lavabos es podien veure detalls d'origen de la construcció...


Detall al distribuïdor dels lavabos



{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Fa temps que en sento parlar en postiu d'aquest lloc... No sé si és perquè la zona em fa mandra, però no acabo ananat-hi mai...

    Algun dia caurà, doncs pel que expliques, està molt bé!

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és dels que t'agradarien. I tot i que l'interiorisme i la decoració no alimenten el cos, es un valor afegit a tenir en compte. De totes formes, la cuina per si sola ja és suficient motiu per anar.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -