Posted by : Jordi Castaño dijous, 25 de setembre del 2014

Sa Lola. Gastronòmic Bar i Brasserie
Passeig Pau Casals, 59
17300 - Blanes

Tel. 972 355 219



Fa ja uns dies, de tornada a la normalitat i de baixada cap a Barcelona, vàrem fer una parada a Blanes amb la idea fixa per part meva, d'un dinar a base de peix, i vàrem pensar que Blanes podia ser un bon lloc per trobar aquest tipus de cuina.

Després d'intentar anar sense èxit a un parell de restaurants que havia vist a Foursquare i que em van fer bona pinta, vàrem optar per un que havíem vist al passeig marítim i que tot i que intento fugir dels llocs a on figura la paraula "gastronòmic" vaig pensar que era el que feia millor pinta dels que hi havia pel voltant, un cop descartats els de menús turístics. 

Només tenien la terrassa disponible per menjar, ja que l'interior del local només alberga una barra, els serveis i la cuina. Al migdia només servien el menú del dia i deixaven els plats de la carta per a les nits. Aquest menú, amb un preu de 16,50 € (cafès i impostos no inclosos, que si els comptem, se'n va als 20 €) , constava d'uns entrants fixes (menys un que havies de triar entre dues opcions), una amanida i un plat principal a escollir.  

Per començar, un gaspatxo ben fresquet servit amb unes fulles d'alfàbrega (encara sort que el noi ens va dir que podíem menjar-les, que si no potser les deixem...) i mitja maduixa.


Gaspatxo

Un segon aperitiu en què havies de triar entre una Mozzarella Caprese esferificada i un Filipino de Foie. Realment sorprenent el nivell de tapes que tenen, que ni t'imagines quan seus a la seva terrassa. La meva tria va ser el Filipino i he de dir que estava molt ben aconseguit l'equilibri entre la potència de sabor del foie i la dolçor extrema de la xocolata blanca.


Mozzarella caprese esferificada i Filipino de foie

Mentrestant, et porten unes llesques de pa amb tomàquet, que van ser l'únic punt negatiu del dinar. Massa torrades i amb un marcat gust al cremat de la planxa.

Pa amb tomàquet

El següent va ser una mena de coca d'escalivada (de nou el pa estava massa marcat) amb uns tomàquets cirera escaldats i pelats i una anxova. 


Pa amb tomàquet i anxova

I una amanida de brots tendres i ventresca de tonyina.


Amanida

I els principals que van ser, unes costelles agredolces per a mi.


Costelles agredolces 

I una paperina de peixet fregit per la meva dona.


Peixet fregit

Com vam canviar el vi que incloïa el menú per un parell de cerveses que ens vam prendre mentre esperàvem, vàrem demanar per acompanyar tot el dinar, un blanc anomenat Ónra del celler Lagravera i de la D.O. Costers del Segre, que desconeixia totalment i que em va semblar força encertat. Elaborat amb garnatxa blanca, chenin i sauvignon blanc. 





I les postres, que també em van sorprendre gratament, tant per la seva elaboració com per la seva presentació. Per a mi una mena de pastís de nata amb crema torrada i ametlles.


Braç de gitano

I un coulant de xocolata.


Coulant

Tot molt bo i ben elaborat, amb una bona presentació dels plats i un servei ràpid i eficient. En resum, un lloc a Blanes per recomanar (un cop superats els meus traumes personals amb l'autobombo del nom) amb un tipus de cuina creativa amb reminiscències adrianesques i que imagino que a les nits ha d'estar molt millor, tant per la terrassa, com per la possibilitat d'escollir els plats de la carta, que em fa la impressió que han de ser força més creatius, després de veure i tastar el menú de migdia.

Posteriorment a la meva visita, alhora d'escriure aquesta entrada, he vist que hi ha molts comentaris (la majoria positius) a webs com Verema, Foursquare i Tripadvisor, que encara que no siguin 100% fiables, ja que per gustos els colors, sempre et donen una orientació de cap a on s'encamina la cuina del restaurant. 


{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. Veus.... ??.. aquest a la que miro les fotos salivo... :)

    T'ho dic pel comentari del lloc anterior en que no em feia salivar...

    Ben curiós aquest vi i la versió "de luxe" que es diu "Ónra, Molta Honra" (i no és cap broma de les meves!). El prenien a Cambrils a Germans Miquels, fins que crec vam exhaurir la caixeta de 6 ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home.... No és ben bé el mateix, ni crec sincerament que es puguin comparar entre ells. Cadascun en el seu nivell d'exigència està bé per uns aspectes o per uns altres. Personalment, vaig gaudir molt més al Miramar (deixant de banda el tema econòmic) a on cada plat era una sorpresa, que en aquest, que tot i el seu bon nivell de cuina, no hi havia ni un sol plat que no pogués o sabes preparar a casa. Això no vol dir que no el gaudis, sinó que només podria comparar un Miramar amb un Els Brancs (per posar un exemple).

      Pel que fa al vi, miraré de buscar el que dius, si no t'ho has pres tot... ;-)

      Abraçada!

      Elimina
  2. Com diu el Ricard, per les fotos tot té una pinta boníssima. Per nosaltres és molt important aquesta part gràfica, menjem amb els ulls i acompanyar de bona fotografia fa el plat més apetitòs!!! És que hi ha cada foto a Blogs, instagrams i demés...
    Respecte a la fiabilitat de les xarxes, és com tot, al final depèn una mica del gust de cadascú!!!
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una troballa totalment casual. És d'aquells llocs que quan surts et dius, que segur que no el coneix gaire gent i després et trobes amb que és un lloc ben conegut i amb cert nom a la ciutat. Les fotografies més aviat són força normaletes i encara sort que són de dia, perquè les de nit i a locals amb poca il·luminació em queden bastant patètiques (soc incapaç de fer servir el flash...).

      Salutacions.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Acabo de veure el teu post d'aquest lloc. Resulta curiós que amb només dos mesos de diferència el preu del menú baixi de 20 a 16, 50 €, no?

      Un lloc a seguir i si algú aconsegueix anar per la nit al menú de tapes o a la carta, ja ens ho dirà.

      Salutacions!

      Elimina
  4. Molt bona pinta, (que repetitiva) i molt bé de preu, no?
    Gastronòmic es que fan bon menjar, però no deixa de ser i un requisit que hauria de tenir tot restaurant i no una moda al nom de l'establiment. Si no fan bon menjar, que es dediquin a una altra cosa.
    També és una moda això d'anomenar "taverna" a un restaurant, quan en realitat a una taverna els protagonistes han de ser les begudes.
    Què hi farem!!!,,, la moda ens engoleix.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just a la fusta! Això és el que jo crec amb el tema de l'adjectiu en qüestió. És com posar: Ludoteca Divertida o Bufet d'Advocats Honrats. Bé; aquest potser si que cal posar-ho...

      Salutacions!

      Elimina
  5. Hola. L'any passa't també vaig estar pel Sa Lola i em va agradar bastant, però si tornes per Blanes et suggereixo que provis el Va de Catas, està també al passeig bastant a prop i es una opció interessant, a mi personalment m'agrada més.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per passar i comentar. Anoto el teu suggeriment i quan torni a anar a Blanes, m'aproparé a fer una ullada.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -