Posted by : Jordi Castaño diumenge, 12 d’octubre de 2014

Pla
Bellafila, 5
08002 - Barcelona

Tel. 934 126 552

www.restaurantpla.cat
restaurant@elpla.cat


Aquest restaurant ja el coneixia des dels seus inicis allà pel 1998, en què vàrem anar un parell de vegades. I em va fer gràcia que ens convoquessin precisament a aquest, i així tornar per poder veure com havia evolucionat la seva cuina i el seu local.

Està situat al Barri Gòtic de Barcelona i, tot i que està en un carrer molt amagat, és fàcil de trobar (és un carrer que es creua amb el carrer Ciutat que és el que surt a mà dreta de l'ajuntament de la ciutat).

D'entrada em va sorprendre que l'ambientació i la decoració del local no havia canviat gens. Era la mateixa il·luminació (per dir-li d'alguna manera) que havia contemplat fa ja una pila d'anys. Sóc conscient que és una dèria meva, però haver d'il·luminar la carta amb el telèfon mòbil per poder llegir-la, com va fer un dels companys de taula, em sembla una mica surrealista. Ja sé que és per donar calidesa al local i crear una ambientació íntima. I de fet, a mi ja em va agradar quan vaig anar en parella al començament, però que per anar un grup a fer un tast, no em sembla el més adient.


Interior de la sala

Una altra cosa que vaig observar que no havia canviat gens amb el pas del temps, era l'actitud dels cambrers envers els clients. He de dir que són molt atents i eficients en tot moment, però al fet que em refereixo és concretament al de tenir un tamboret situat al costat de cada taula o grup d'aquestes, i a on seu el cambrer per prendre nota de la comanda o aclarir aspectes de la carta o dels plats de la mateixa. És només "postureo" però em va fer gràcia com un costum que no he observat a cap altre lloc, l'han mantingut durant tants anys.

Pel que fa a la cuina i fins a on em permet la meva memòria, crec que aquí l'evolució ha sigut considerable, derivant cap a una cuina més d'autor amb plats més elaborats i una reducció de les quantitats. Com podreu llegir en els peus de foto, els noms dels plats són d'aquells que has d'agafar aire per demanar i que no li dona lloc a la imaginació, a l'hora d'esbrinar els ingredients.

Fora de carta, ens van recomanar uns moixernons amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, plat amb el qual ja s'intuïa la qualitat dels productes que tocaven. 


Moixernons, ou a baixa temperatura i pernil ibèric

El millor plat de la nit, del qual vàrem demanar repetir, van ser unes sardines curades (pràcticament crues) servides amb uns brots de germinats i un refrescant i mínim caldo d'api i poma verda. Un ingredient que ben treballat pot arribar a ser sublim i que des de ja fa un temps, és un "must" a les cuines dels xefs amb cara i ulls.


SARDINES LLEUGERAMENT CURADES sobre un caldo fresc d'api / poma i verdureta

Molt bo també la ració de tataki de filet de porc ibèric (amb la resta d'ingredients enumerats al peu de foto).


TATAKI DE FILET DE PORC IBÈRIC marinat, la seva salsa, un toc d'olives i un altre de cítrics ... el vermut

No em va convèncer en canvi el pop yakisoba que anava servit sobre un trinxat, i en el que vaig trobar que predominava en excés els envinagrats o adobats que el componien. I més, després d'haver tastat recentment dues versions sublims d'aquest plat, que podeu veure aquí i aquí


POP YAKISOBA, rostit i lacat, sobre un trinxat

Correcte l'entrecot de vaca vella (un dels altres productes que no poden faltar a les millors taules), tot i que una mica escàs. Molt saborós i al seu punt perfecte de cocció.


ENTRECOT DE VACA VELLA AL PUNT, en una amanida de ruca, tomàquet sec i parmesà

Una curta però selecta carta de vins amb aproximadament un 50% de referències del nostre país. La nostra tria va ser un Riu '10 de la D.O.Q. Priorat (elaborat amb Garnatxa, Samsó i Syrah). Un vi que va agradar i sorprendre a tots, ja que ningú de nosaltres el coneixia.

Abans de les postres ens van portar un suc de fruites servit amb canya en un petit got de vidre. 


Suc de fruites

I les postres que vàrem compartir van ser, un cheesecake que no estava a la carta i ens van recomanar. Molt bé.


Cheesecake

El millor de les postres va ser una "Crème brûlée". En la següent fotografia es pot observar amb claredat, que fora de la il·luminació directa ja només hi havia foscor... 


"CRÈME BRÛLÉE" amb escuma de rom, plàtan, cafè i amaretto

I finalment, un tàrtar de pinya amb escuma de pisco.


ESCUMA DE PISCO SOUR, tàrtar de pinya i granissat de "chicha morada"

El preu final va ser d'uns 55 € per cap i sento no poder detallar gaire més, ja que no vaig veure el compte final del sopar, però si teniu curiositat, podeu veure els preus a la seva pàgina web. No passarà pas el tall dels meus restaurants amb bona RQP...

Un restaurant amb una cuina molt ben portada, que veig més orientat a sopars intimis en parella o bé per turistes amb un cert poder adquisitiu i que estan de vista per aquest cèntric barri de Barcelona.

La nota negativa de la nit va venir quan ens van fer fora educadament del local. I no és que la féssim grossa, que som gent molt seriosa... ;-). M'explico: ens van portar el compte sense haver-ho demanat, i un cop liquidat aquest, ens van dir (sempre amablement, això si) que ens convidaven a un xupito a la barra. Com vam intuir que volien la taula per un grup de turistes que esperaven a la porta des de ja feia una estona, ja ens vàrem aixecar i els vam deixar lliure la taula. Tot i que tampoc hauríem estat gaire estona més, em van semblar una mica curts de gambals, pel fet siquiera d'insinuar-ho, i més, si tenim en compte que eren més de les 12 de la nit i que (en teoria) la cuina ja hauria d'estar tancada. De vegades, no és convenient voler abastar-ho tot...


{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. D'aquest lloc sempre he sentit parlar bé, però no he estat mai.

    El vi Riu, és del celler Trio Infernal... Crec que és el producte bàsic del celler i ja picant més la butxaca, en tenen d'altres de molt apreciar. Fan bona feina aquesta gent.

    El tema llum acabaré com tu... Ja porto dos restaurants en que no puc publicar perquè les fotos m'han sortit "negres"... L'Office i el jardí del Vivanda.... I em fa vergonya tremens anar amb flash...

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cuina està prou bé, però no crec que pagui la pena a no ser que busquis un lloc romàntic per a declarar-te... ;-)

      El vi, que no coneixíem cap de nosaltres, vàrem coincidir tots amb la seva qualitat.

      I pel que fa al tema llum, a mi és un tema que em treu de polleguera el no poder apreciar el que t'estàs menjant...

      Abraçada i bona diada! :-)))

      Elimina
    2. Per cert... El Vivanda, a part del tema llum, et va agradar? Jo vaig estar ara farà un parell d'anys i em va encantar, i especialment la truita de patates.

      Elimina
    3. Si..!!. Vivanda sempre ens encanta. Però sempre anem quan fa bon temps per sopar a l'eixida. Ja l'havia publicat i ara fa poques setmanes vam tornar amb idea de tornar-lo a publicar, però les fotos van sortir infames... Miraré si les puc salvar o ja passo...

      Elimina
  2. Quin colorit als plats!!! M'agrada, m'agrada. A la vista, jo em quedo amb el filet de porc.

    Em molesta bastant quan em foten fora dels llocs, nosaltres també veiem si una persona està escombrant o un grup de persones espera a la barra.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I això que són fetes sense flash i amb la poca il·luminació del local... Però tens raó amb lo del colorit dels plats. Estaven molt ben presentats, tot i que de vegades costava d'apreciar... ;-)

      Pel que fa a "l'invitació" a marxar, si hagués estat amb parella o sol, tampoc li hauria donat més importància, però al ser un grup, crec que és complicat seguir una tertúlia tots en fila darrera d'una barra...

      Salutacions!

      Elimina
  3. No el coneixem i pel que dius, no està malament. Això que et convidin educadament a aixecar-te ho veig de molt mal gust, més quan has sopat allà i a més ja no són hores. Imperdonable a qualsevol lloc que cuidi al client.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Lluïsa, però de vegades, hi ha qui vol abastar més del que seria convenient o correcte. Tot i que el tracte va ser en tot moment exquisit, em va semblar un punt negatiu insalvable.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -