Posted by : Jordi Castaño diumenge, 18 de gener de 2015

Loidi
Mallorca, 248
08008 - Barcelona

Tel. 934 929 292

www.loidi.com



Continuo encara publicant entrades de l'any anterior, sense cap ordre cronològic i dels llocs i histories que més o menys em va venint de gust compartir.

D'uns anys ençà, el cap d'any el celebrem fora de casa, bé a prop en algun hotel petit, o bé a fora del nostre país, fent en aquest cas poca despesa en el sopar pròpiament dit (l'any passat, ens van fer un forat en un restaurant vietnamita a Brussel·les, al costat de tota la seva família).

I aquest any, i per motius que no venen al cas, vam decidir baixar a ciutat a celebrar el cap d'any, amb la intenció de prendre una copa després de sopar i pujar a casa. Després de provar sense sort en un parell de restaurants que ens venia de gust anar, vàrem optar per la fórmula del sopar d'hotel, que sempre és més senzill d'ajustar als propis gustos i d'adaptar a la butxaca (hi havia cada menú que tirava enrere pel preu...). De les opcions vistes, ens vam quedar amb la bona oferta del restaurant Loidi, que està situat a l'interior de l'hotel Condes de Barcelona i que està assessorat pel xef basc Martín Berasategui.

No dedicaré gaire espai a descriure el restaurant en si, ja que estaven barrejats els espais dedicats a bar i restaurant pròpiament dit (o almenys aquesta és la sensació que em va donar) i tampoc puc opinar gaire objectivament. Taules correctament preparades per la festa que se suposa que s'ha de viure aquella nit, amb la corresponent bossa de cotilló per donar la nota (una mica més de l'habitual...;-)).

El servei, va ser en tot moment de 10, amb uns bons tempos entre plat i plat i, almenys en la nostra taula, pendents que no faltes en cap moment una sola gota de beguda. Només al començament del sopar, va passar un fet que em va fer posar en alerta tots els meus sentits, quan directament una noia ens va plantar al davant (als dos o tres minuts de seure i sense haver-nos omplert ni tan sols la copa d'aigua), el tercer plat del menú (que amb la gana que portava, vaig estar a punt de no dir-li res i menjar-me el que segur anava a una altra taula). Però va ser un miratge del què seria l'esdevenir de la vetllada.

Contundent l'entrant que va donar el tret de sortida del sopar. Una escuma (fa relativament poc temps que va ser presentada en societat, però ja comença a sonar una mica "viejuna") de suquet de rap amb gambots (amb trossos que es notaven de debò). Pot semblar una mica escàs, però res més lluny de la realitat... ;-)


Escuma de suquet de rap i carabiners


El primer plat com a tal, va ser un excel·lent carpaccio de vieires, acompanyat per uns grills (supremes??) de mandarina, brots d'herbes i germinats, una mica de caviar i una salsa de champagne. Molt bo i lleuger. Ideal per començar a obrir el foc.


CARPACCIO DE VIEIRA
Suprema de mandarina, salsa de champagne i caviar


I els focs de veritat, arribaren amb el següent plat (que va ser el que ens van plantar al davant només seure). Un ou escalfat, servit juntament amb un tall de foie planxat, uns espàrrecs bladers, uns xips de carxofa i tot el conjunt harmonitzat amb una fabulosa salsa Périgueux. De traca i mocador.


OU DE PAGÉS
Pols d'ibèric, espàrrecs bladers i salsa Périgueux


Bon producte de la mà del següent plat. Un tall de llobarro salvatge amb un encertat punt de cocció, i preparat a la donostiarra. Amb l'acompanyament d'un cremós de patata violeta i un pastís de porro.


LLOBARRO A LA DONOSTIARRA
Pastís de porro i cremós de patata violeta


I per acabar la part principal del menú, una "txuleta" de vedella. Tot i ser un gran fans de la carn i tenir-la com una de les meves matèries primeres preferides, va ser una petita decepció. No pel punt i pel sabor, que era dels que són pur umami, sinó més aviat per la seva duresa, que no estava a l'altura de la resta del menú i de l'entorn. Ben al contrari els acompanyaments en aquest cas, que estaven força bons, destacant especialment la bleda amb tòfona a la brasa. I no vaig acabar d'entendre bé, allò de la "declinació de remolatxes"... ;-)


"TXULETA" DE VEDELLA
Bleda amb tòfona a la brasa i declinació de remolatxes


A l'apartat de begudes, varen tenir el detall de servir totes les begudes de casa nostra, i que van ser, en ordre d'aparició:

- Do de Jané Ventura Gran Reserva Vintage ’09 (D.O. Cava)
- Mas Rodó Macabeo ’13 (D.O. Penedès)
- Scala Dei Prior ’12 (D.O.Q. Priorat)
- Raimat Brut Chardonnay (D.O. Cava)

A banda, totes les aigües minerals, refrescs i cafès que demanessis, estaven inclosos.


Un cop finalitzada la part salada, ens van servir un prepostre elaborat amb la base d'un bombó de crème brûlée espectacular, amb una quenelle de gelat de fruits vermells.


BOMBÓ DE CRÈME BRÛLÉE
fruits vermells


I les postres principals, molt bones, que eren una mena de monogràfic de sabors d'avellana en diferents contrasts de textures i temperatures. Generosa ració que em va costar Déu i ajuda acabar.


PASSIÓ PER L'AVELLANA


I amb els cafès, ens van portar una safata amb petit fours nadalenques (que ni que em matin podria dir que hi havia...), i després, ja van venir els raïms, el despiporre del cotilló i les campanades de rigor, que van sortir a donar els cuiners amb les cassoles corresponents, quan ja havíem canviat d'any (vaig veure de reüll al rellotge que passava un minut...), i que van acabar accelerant a ritme de Keith Moon. Però cap problema per part meva, eh? En el fons, a mi aquestes coses em fan gràcia... ;-)

Per acabar, ens convidaren a una última copa de cava a l'espectacular terrassa de l'hotel, des de la qual es pot gaudir d'unes impressionants vistes de la ciutat de Barcelona, i en concret, del Passeig de Gràcia i de La Pedrera.

Terrassa Alaire


Vistes del Passeig de Gràcia i La Pedrera, des de la terrassa de l'hotel



En resum, un restaurant d'un bon nivell i del que em vaig dur una grata sorpresa, ja que va estar per sobre de les meves expectatives. Vam sopar molt bé i ens ho vàrem passar millor.

{ 9 comentarios... read them below or Comment }

  1. Només he estat un cop al Loidi... un dissabte nit ... A principi que van inaugurar, amb un menú degustació, que ens van matar de gana... Però veig que ho han superat... :). Però sempre que passo per allà, em ve el record del trauma... :)

    Jo el cap d'any el vaig fer íntim a dos... Ni recordo que vaig menjar de segons, però si de primer que va ser una quantitat (al llindar del risc), d'ostres...

    Ens veiem divendres.... sense pressa... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no és comparable un menú degustació d'un dia qualsevol a la nit, amb un sopar d'aquesta mena. De fet, tenia els meus dubtes a l'hora de publicar-lo per aquest motiu, però finalment ho he acabat fent. I dels que vaig veure, era amb diferència el que tenia, a priori, la millor relació qualitat preu.

      Ostres, ostres, ostres... Que bé! M'encanten i si sabés obrir-les sense angoixar-me, ja seria l'hòstia!!

      Abraçada i ens veiem aviat!!

      Elimina
    2. Les ostres... com tantes coses a la vida, les obro "a la meva manera gens ortodoxa..."... Un obridor d'ostres "robust" i un martell... Apunto amb l'obridor en plan escarpa paleta...i cop de martell.

      I no "me se resiste" ni una.... :)

      I me les foto totes.... franceses del mediterrani, franceses d'Oleron, franceses de la Bretanya, ostrons del delta i fins i tot gallegues....

      Elimina
    3. Uffff.... quina tela, quina tela... Té suc el teu comentari... Les obres de forma gens ortodoxa, no se't resisteix ni una, i te les fots totes... Mare de Déu!!! Quin escàndol!! La perversió ha arribat al meu blog. I jo que soc una ànima pura i sense màcula... ;-)

      Fins aviat!!

      Elimina
  2. Els menús de cap d'any sempre són especials i estic d'acord en que no és comparable amb la carta de la resta de l'any.
    Si esculli un plat, em quedo amb l'ou, segur!
    Nosaltres no hem fet el pas i encara passem aquest dies dinant i sopant en família. Cada any dic "agafo un avió i marxo a..!!!" Però finalment ens quedem...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passava el mateix. Sempre ho havíem fet en família, però arriba un dia que has de canviar i prendre el teu propi camí i fer la teva i, per extensió, el que més et ve de gust. Només és qüestió de plantejar-s'ho. Potser m'ha quedat massa profund... ;-)

      I una bona elecció el plat de l'ou. Va ser el millor amb diferència. Llàstima haver avisat quan el van portar al començament, ja que hauríem pogut repetir...

      Salutacions!!!

      Elimina
    2. hahaha, molt bona aquesta! La propera no diguis res, plat a taula, a menjar!

      Ja t'he penjat la foto de la capa de maionesa al meu bloc. No veuràs res més :-( (gràcies per avisar)

      Salut!

      Elimina
  3. Com saps, i ja hem comentat algún cop a alguna entrada que nosaltres hem fet al blog, ens agrada molt els restaurants d'hotels de certa categoria ja que sovint la qualitat i el servei és una extensió del del propi hotel i fan uns menús a uns preus prou bons per la cuina que fan. En alguns casos, està per sobre, tant el servei com el menjar, del mateix en un restaurant. Loidi fa temps que el tenim pendent, com mil.lers (ja em perdut el compte). A més ideal per una nit com aquesta!.
    Per cert, molt bé les fotos eh??? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí dissenteixo del que dius. Crec que són comptats els hotels amb una bona cuina (bon servei és més habitual trobar), i t'ho puc dir amb coneixement de causa, doncs ja són uns quants als que he anat, i em quedo amb ben pocs....

      I aquest cas, no crec que sigui gaire diferent (no sé si has llegit el comentari de Ricard en el que deixa entreveure el que li va passar), però no puc opinar, ja que es tractava d'un menú tancat i especial.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -