Tapas Picadillo 2024
Fa 2 hores
diumenge, 25 de gener del 2015
Sense Pressa
Enric Granados, 96
08008 - Barcelona
Tel. 932 181 544
www.sensepressarestaurant.com
Per inaugurar aquest 2015 les trobades amb l'amic Ricard Sampere (de qui, com sempre, podreu llegir la seva visió més professional de l'experiència, clicant a sobre del seu nom) i després d'haver-ho intentat sense èxit el passat mes de desembre, vàrem poder anar a gaudir de la cuina d'aquest bon restaurant situat al tranquil carrer d'Enric Granados de Barcelona, entre Còrsega i Rosselló. Es tracta d'un restaurant de tall clàssic amb taules de fusta i prestatges amb vins a les parets. Poca capacitat (si no vaig equivocat, unes sis o vuit taules) a la que, si li sumem la qualitat (com podreu llegir a continuació) de la seva cuina, ens dóna com a resultat una gran dificultat en trobar taula.
D'entrada, ja t'esperen a taula amb unes olives d'una considerable mida mig cobertes per uns seitons, que ja et fan presagiar que has anat a petar al lloc adient.
 |
| Olives i seitons |
Ens varen deixar la carta, que amb prou feines vaig arribar a fullejar, ja que fent cas a Ricard, l'interessant està en els plats del dia recomanats que et canta el propietari del local, i que a mesura que va desgranant la seva lletania, se`t complica cada cop més escollir un sol dels plats... I és que el nivell és moooolt alt. Habitualment intentem demanar coses diferents per tastar com més plats millor, però com l'amic estava com un nen amb sabates noves i "so excited" per tornara a tastar els cigrons amb espardenyes, doncs em vaig afegir al festival i li vaig copiar la seva elecció.
Els serveixen amb un ou ferrat per sobre, i et pregunten si vols que te'l tallin i l'esmicolin ells mateixos, al que lògicament, vàrem assentir tots dos. Un plat com aquest, crec que hauria de merèixer un post per si sol. Però com no ho penso fer, anem a pams... Tres ingredients: cigrons, espardenyes i ou. Els primers, d'aquells perfectament cuits i saborosos com els que més. Les espardenyes (conegudes també amb el nom de llonguets), és d'aquells productes sublims, que si no saps preparar, es converteixen en una presa de pèl, ja que pot resultar amb una textura més propera a la d'un pneumàtic i una olor que pot arribar fins i tot a ser desagradable. I no va ser el cas d'aquestes, JA QUE ESTAVEN IMPRESSIONANTS. I l'ou, que deixant de banda la frescor que ja se li pressuposa i un cop desfet, aquí juga un paper integrador amb la resta d'ingredients.
Un plat, que per si sol mereix una visita al restaurant, i que amb l'acompanyament d'una copa de bon vi, ja ens pot servir per a un dinar ben satisfactori, ja que la quantitat és ben generosa. No sé si ja ho he dit, però és un plat ESPECTACULAR.
 |
| Cigrons amb espardenyes i ou trencat (23,50 €) |
La meva tria pel segon plat, també va ser d'allò més complicada. No havia escoltat mai tanta quantitat de plats suggerents cantats amb tanta passió... I em vaig decantar per un dels peixos que si és de qualitat i a més el saben cuinar bé, és un must. I en aquesta ocasió, tots dos requeriments van ser complerts i amb una nota molt alta. Un turbot salvatge, del que torno a destacar i posar l'accent en les dimensions de la ració, preparat a la planxa amb uns alls i uns bitxos laminats i amb un sofregit d'oli i vinagre per sobre. L'acompanyament, eren unes fines llenques de patata, pastanaga i pebrots, ben cruixents. Un altre plat per aplaudir, aixecar-se i treure's el barret.
 |
| Turbot salvatge a la graella (26,50 €) |
I la tria de Ricard, va ser un "lleuger" bacallà amb tripa de bacallà i ... més cigrons... I una salsa que a fe de Déu havia d'estar bona, si ens atenim a la quantitat de pa que va arribar a sucar... ;-) Tornem a parlar d'una més que generosa ració, de la que ni em vaig atrevir a apropar-me, tot veient com gaudia el company... ;-)
 |
| Bacallà amb tripa (18,90 €) |
I les postres, capítol en què també sembla tenir certa fama al restaurant, una coca de Llavaneres (que vaig trobar excel·lent) que vàrem acabar demanant, juntament amb una taula de formatges.
Precisament, veient ara la fotografia de la taula de formatges, em pregunto el perquè ens van posar dues racions quan només vam demanar una per compartir. No crec que sempre posin dos talls de cadascun dels formatges a tastar... I el preu que figurava a la carta, no recordo si era el d'una ració... Tampoc té més importància... Més aviat és una reflexió meva en veu alta...
 |
| Assortiment de formatges (12,50 €) |
 |
| Coca de Llavaneres (7,50 €) |
El compte, finalment va pujar una miqueta (exactament 166,60 €) amb el vi, que a elecció de Ricard, va ser un molt bo Negre de Negres de la D.O.Q. Priorat (i una copa de més...), aigua, servei i cafès. És el que té deixar-te portar pels càntics de sirena, en el que l'entonació, sempre cau del nom del plat, però mai del seu cost. Però tot i això, els vaig pagar ben a gust, ja que les matèries primeres de tots els plats tastats, són d'un elevat cost i les quantitats eren més que generoses. A més, s'ha de tenir en compte el nivell de cuina, que vaig trobar molt alt, i que em fa concloure que és un restaurant per recomanar sense cap mena de dubtes i al que tornar a fer una visita de tant en tant.
I ja per finalitzar, una anècdota en la qual ens varem trobar tot sortint del restaurant i uns metres més amunt. Vam veure un equip complet de filmació (i del personal, costava distingir al més hipster...) rodant a la porta d'un restaurant, i de cop s'obre la porta amb contundència i surt com un basilisc... El Chicote... Amb la seva habitual i discreta roba de treball, que el fa passar pràcticament desapercebut allà on va, i cridant com una mala bèstia: "... es el peor restaurante que he estado en mi vida!!" (tot això, acompanyat per unes quantes paraules malsonants i amb escarafalls diversos. Amb això vam coincidir tots dos en aquella sensació o sentiment de vergonya aliena...
Per un moment ens va passar pel cap d'entrar al mig de l'escena i així poder sortir a un programa que gaudeix d'uns estàndards de tan alta qualitat com aquest (perdoneu que no posi el nom, però ni que em matin em ve ara mateix al cap...). Tot i que conec a algun blogger, que ja ha fet un cameo al món del cinema, però això ja és una altra història... ;-)
Déu ni do...!!.
ResponEliminaSaps allò que diuen de "qui va amb un coix, al cap de l'any són tots dos"?.. doncs tu a part de coixejar, t'estàs tornant cabroncete - cabroncete.... Ara em tocarà les burles dels que diuen que tinc molt gana (ja hi ha qui s'ofegava de riure llegint teus comentaris del bacallà).
Lo del 'cameo' al cinema, ja no ho comento... :)
Però bromes a banda.... Com vam gaudir-ho..!!!.
Abrçada!!
Però si jo sempre he sigut així d'innocent... ;-) I he hagut de mossegar-me la llengua en algun paràgraf....
EliminaVa estar realment espectacular. I tens raó amb el que comentes al teu post dels llocs a on has d'anar a buscar les fotos, per que no recordes el que vas menjar... I aquest no serà pas el cas. Crec que ens quedarà gravat a la memòria per temps...
I ja esperant "so excited" la propera trobada, rep una gran abraçada!
Amb bona matèria primera i un cuiner amb traça no pot sortir malament, i si pagues 80€ per cap i dines malament és per emprenyar-se molt. Ho difícil és trobar aquest menú per 30€ ;-)
ResponEliminaEl Chicote, arriba a ser cansino, sempre diu el mateix...
Salut!
Tens tota la raó Pepa. Però concretament en el cas de les espardenyes, les he comprat en un parell d'ocasions i no sé si va ser per la poca qualitat de les mateixes (que no hauria de ser per que estaven comprades a llocs de confiança), o per que no les sé fer o netejar prou bé, no em van acabar de convèncer... Amb el turbot, crec que ho tinc més per la mà, però això no treu que el gaudis d'una forma molt especial aquell dia.
EliminaI el Chicote, la veritat es que tampoc veig gaire televisió com per jutjar-lo, però els cops que l'he vist, és un personatge que em provoca una mica de rebuig...
Salutacions!!
Et llegeixo entusiasmat!!. Tot té una pinta extraordinària i tal com ho expliques fa molta enveja. Si que és cert que el compte puja, però si és en un bon dinar, com a mínim nosaltres, no ens fa gens de mal fer aquesta despesa!
ResponEliminaÉs el que penso... Hi han cops, que tot i que el compte puja més del que esperes (i en aquest cas, ni tan sols esperava cap quantitat, al ser una comanda cantada), ho pagues amb il·lusió, ja que saps que et compensa perfectament amb el que has menjat i el servei que has rebut.
EliminaSalutacions!!
Felicitats Jordi!!
ResponEliminaQue bé que ho passeu tant bé!
Bons dinars, Sense pressa i a :)isfrutar!
f.
Felicitats Jordi!!
ResponEliminaQue bé que ho passeu tant bé!
Bons dinars, Sense pressa i a :)isfrutar!
f.
La veritat és que un bon àpat i una bona companyia són la millor medicina del món... ;-) I en aquest cas, confluïen ambdues coses...
EliminaGràcies per visitar-me i comentar, Fina.
Salutacions!