XX Concurso deTapas Picadillo.
Fa 7 hores
diumenge, 22 de febrer del 2015
Bar Bodega Bartolí
Vallespir, 41
08014 - Barcelona
Tel. 933 391 021
Fa uns dies, vaig publicar a la pàgina de Facebook de la Cuina de Mindundi (i a la que podeu accedir clicant aquí i premen el botó "m'agrada") una fotografia amb els plats del dinar mensual que fem amb l'amic Ricard, i que vaig titular "La Santíssima Trinitat". Lluny de voler semblar un heretge (que per una altra banda, he de reconèixer que una mica, ho sóc...), la meva intenció era la d'enaltir una cuina com la que vam tenir la sort de tastar, i elevar-la a la categoria de divina... ;-)
El local en qüestió, es tracta d'un restaurant o millor dit, casa de menjars, en altre temps anomenat Bar Bodega, que està situat al barri de Sants al costat mateix de l'estació de Sants. És un senzill establiment amb una rotació de taules espectacular i que és un no parar de gent que ve i marxa a dinar o bé a fer un aperitiu o un vermut. No sé quanta gent treballa en tan reduït espai, però faria bé el mateix Andoni L. Aduriz de Mugaritz en passar per aquest lloc i tenir una altra visió del que són els moviments dels cambrers i cuiners en un lloc de batalla com aquest. Per qui no ho sàpiga, aquest reconegut (i, tot s'ha de dir, admirat per mi) xef, va contractar en el seu dia, quan va reobrir després de la reconstrucció del seu restaurant, a una companyia de dansa per què ensenyessin a moure a tot el seu personal de sala i cuina. No sé jo si cal...
Com sempre, podreu llegir el resum de la mateixa visita al blog de Ricard, clicant aquí, a on segurament trobareu una informació més detallada i amb més fotografies i de millor qualitat que les que jo exposo.
 |
| La Santíssima Trinitat |
El dinar en si, va constar d'uns lleugers entrants a compartir per agafar una mica de gana. Unes orelles amb mongetes, que he de dir (i segur que coincidim en aquest plat) que són de les millors que he tastat mai. L'orella, melosa com ha de ser, les mongetes seques i amb algun camagroc que passava per allà i tot amalgamat amb un oli amb el seu punt pujat i perfecte d'all. Un plat per ser egoista i no tornar a compartir si mai torno...
 |
| Orella amb mongetes - 7,95 € |
Uns excel·lents callos amb un punt simpàtic de picant i amb el que ens vàrem acabar el primer cistell de pa que ens havien portat, sucant fins que els dits se'ns van arrugar... De nota molt alta també.
 |
| Callos - 7,95 € |
I ja per acabar i omplir forats, uns peus de porc guisats, no sé si es pot dir a la catalana, però estaven preparats amb una senzilla bressa i sense gaires guarniments, imagino que per donar el protagonisme als mateixos peus de l'animal.
 |
| Peus de porc - 6,90 € |
I per acompanyar l'àpat, un bon vinet de la D.O.Q. Priorat. Un Solanes 2007 del celler Cims de Porrera, que va aportar la nota de charme davant l'allau de menuts que ens vàrem ficar entre pit i esquena.
 |
| Solanes (D.O.Q. Priorat) - 21 € |
Servei impressionant, atent i eficient, sense arribar a embafar.
El compte sense postres i amb quatre cafetons, va sortir finalment per 60€ (per poc, però no va arribar...), que tenint en compte que el cost del vi era més de la tercera part, no està gens malament. També hi ha l'opció de fer el menú al migdia, que és molt econòmic, i veient el nivell que tenen a la cuina, segur que és per anar diàriament si tens la sort de viure a prop.
Un lloc totalment recomanable i de pelegrinatge obligat pels amants d'aquesta mena de preparacions, juntament amb Can Vilaró. I com també aquest últim, tenen el desavantatge de no obrir als vespres (imagino que començar a treballar a les set del matí ha de tenir alguna cosa a veure...). No podia ser tot perfecte...
Aquest cop sembla que l'hàgim escrit junts... D'acord que l'àpat el vam fer junts, però aquí fins i tot sembla que el post...
ResponEliminaUn lloc ben entranyable, dels que seria bo que BCN no en perdés més... ni en "reconvertís".
Era bastant previsible el contingut, ja que poca cosa més es pot dir d'un lloc en el que menges i estàs tan bé com vàrem estar nosaltres.
EliminaNomés afegiria, que després de fotre'ns aquests plats tan lleugers, no vam tenir a la tarda cap sensació estranya a l'estomac. I això, crec que diu molt d'una cuina i d'un restaurant.
Abraçada!
Ostres... doncs és veritat.... Digestió perfecta. És important això, ja que indica la manera de cuinar....
EliminaAbraçada!
Si aquesta és la Santísima Trinitat començaré a replantejar-me el meu ateisme. :-)
ResponEliminaI això que comenteu de la digestió és molt important! Ahir vam fer un menú degustació de 12 plats i la meva filla a les 5 del matí estava pel bany, la pobre...
Salut!
Sempre és important tenir una bona digestió, però crec que en el cas de cuina de menuts, encara ho és més. No vull ni imaginar que pot passar per una indigestió d'un plat de callos mal cuinats... :-(
EliminaQue es recuperi aviat la teva nena.
Salutacions!
Mare meva Jordi!!. Jo mataria per aquests tres plats. Preus collonuts i cuina casolana de veritat. He vist las fotos del menjador al blog de Ricard i sí que és una veritable casa de menjars de les de tota la vida.
ResponEliminaSalutacions!!
Realment, va ser un bon dinar. Al barri de Sants, encara queden uns quants llocs d'aquest estil, i per sort, sembla ser que no els afecta gaire ni les crisis, ni les tonteries de les modes de barri...
EliminaSalutacions!!
Quina meravella de lloc!.
ResponEliminaI tant Lluïsa.. i tant... ja ho pots ben dir.
EliminaSalutacions.