Posted by : Jordi Castaño dimecres, 8 d’abril de 2015


Tot i que ja vaig penjar la recepta fa un parell d'anys, torno a repetir-la, bàsicament per dos motius: perquè ja l'he escrit sense adonar-me de que ja la havia fet, i perquè em ve de gust fer-ho. 

És de fa ja unes quantes setmanes, però he pensat que amb aquesta calor us podria venir de gust preparar i gaudir-la aquest mateix cap de setmana.

Un menjar senzill i consistent que gairebé a tothom agrada i amb el qual no ens complicarem gaire a la cuina. Amb uns lleugers aperitius d'entrant i un bon tall de formatge Cabrales de postres, ja anem més que servits.   






Ingredients (per unes 8-10 persones):

- Mongetes blanques seques o fabes (1 quilo). 
- Un parell de bons talls de lacón.
- Uns xoriços asturians fumats.
- Unes morcillas asturianes fumades.
- Un os de pernil.
- Un bon tall de cansalada.
- Uns brins de safrà.
- Brou.
- Aigua mineral.


Preparació:

La nit abans, deixarem les fabes en remull amb aigua mineral. Tanmateix, el lacón i l'os de pernil, si són salats, els deixarem també en remull durant tota la nit.

Al matí, introduirem les fabes a una cassola amb la mateixa aigua que les hem tingut en remull, afegint si s'escau, en suficient quantitat perquè quedin cobertes dos dits pel damunt. Ho portarem a ebullició i desescumarem. Afegirem totes les carns i quan torni a bullir, tornarem a desescumar i tallarem l'ebullició amb un cassó de brou fred (és el que allà diuen "asustar") o d'aigua mineral si no en tenim d'aquest. 

En aquest punt, afegirem els brins de safrà que prèviament haurem torrat (embolicats en paper d'alumini amb una mica d'escalfor d'una flama). 

Aquest procés d'asustar, el repetirem fins a tres o quatre cops, i posteriorment baixarem el foc fins al punt que vagi coent-se a foc molt lent (ha de bullir però sense força). Ho tindrem aleshores, unes dues o dues hores i mitja (hem d'anar tastant fins que veiem que tenen el punt desitjat).

Deixar reposar un mínim de mitja hora abans de llençar-se a devorar-les. Servir les fabes a la mateixa cassola, i en una safata a part, les carns tallades a trossos per que cadascú es serveixi el que més li vingui de gust.


I unes consideracions a tenir en compte:

- Sal. Jo no li he posat ni mica i crec que no és necessari, almenys si afegim el lacón i l'os de pernil, que ja li aporten el toc just de sal. Però tot és qüestió de gustos i és per això que dic, que s'ha d'anar provant.

- Remenar. NO s'ha de remenar la cassola. Si ho veieu inevitable, feu servir una cullera de fusta o molt millor remenar la cassola agafant-la per les nanses. 

- Suc. Si veieu que us ha quedat massa caldoses, sempre es pot retirar un grapat de fabes de la cassola, triturar-les i tornar-les a la mateixa per engreixar el brou.   


{ 5 comentarios... read them below or Comment }

  1. Que bona la fabada!. En general, tots aquests plats de cullera són fantàstics, inclús a l'estiu si després pots fer una bona migdiada, és clar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però intenta no fer-la al sol... ;-)

      Salutacions!

      Elimina
  2. UF, quina pinta!!!!
    No he possat mai safrà a la fabada. Pot ser s'hagi de provar a veure...

    Salut!

    ResponElimina
  3. UF, quina pinta!!!!
    No he possat mai safrà a la fabada. Pot ser s'hagi de provar a veure...

    Salut!

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -