Posted by : Jordi Castaño dimecres, 16 de setembre de 2015

Ratatouille


Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.   

És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos. 

Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.

Ratatouille ja acabada


Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:

- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.

I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:

- Q.n. de carabassó. 
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.  


Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats. 



Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos... 



Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.



Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre. 

Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.

Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini  del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.



Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.

Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.


{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Fantàstica, Jordi.
    T'ha quedat molt bé :)
    I la pel·lícula Ratatouille.. és una de les millors pel·lícules de cuina i cine, genial!
    Bon cap de setmana!
    Et deixo el meu post de "la "samfaina" ... a la tardor":http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/10/la-samfaina-la-tardor.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Fina. M'afalagues.

      He llegit el teu post. Molt bé i com sempre amb tota mena de detalls i d'història del plat, l'ingredient o el que sigui publiquis.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -