PITARRA RESTAURANT
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
 |
| Exterior del restaurant |
 |
| Aperitiu "cortesia de la casa"?? - Ens haurien d'haver pagat per tastar-lo |
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
 |
| Carpaccio de pop - 14,00 € |
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
 |
| Alvocat amb salmó fumat - 11,00 € |
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
 |
| Turbot a la graella amb cebetes caramel·litzades - 21,00 € |
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
 |
| Bacallà a la graella amb verduretes - 16,50 € |
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
 |
| La (i mai millor dit) "dolorosa" |
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Totalment d'acord... Ho vam PATIR junts...
ResponEliminaPer lo de la teva experiència de restaurants, és com las meva molt àmplia.... Molt dropos hauriem de ser, de no haver agafat una mica de criteri amb tant de rodatge...
Que fa vint anys en teniem menys?... Of course..!!. Però avui en dia hi ha gent que escriu en revistes i blocs gastronòmiques, que comenten restaurants, tenint-ne ni el 10% de la que ja teniem fa 20 anys... I a sobre van de guais... :)
Vull dir que zero manies....
Ja saps que estic carregat de manies... :-)
EliminaA on si que et dono la raó, és en el baix nivell manifest d'alguns blogs i revistes especialitzades del sector, a on no deuen tenir gaire alt el llistó per contractar el personal.
Ja esperant un nou destí on tornar a gaudir de la bona cuina i poder oblidar el més aviat possible aquesta experiència.
Abraçada!
Sembla que tiren molt de microones aquí, aquests canvis de color a les cebetes...
ResponEliminaQuina llàstima de lloc, de temps i de diners. Ja sabreu com rescabalar-vos :-)
Salut!
Ignoro si els plats estaven així per efectes de microones, o bé per falta d'interès a la seva feina o per falta de coneixements (que ja em semblaria més greu...).
EliminaJa pots estar ben segura que el proper serà millor. A pitjor es impossible anar (espero...).
Salutacions!
Doncs sí sap greu llegir això d'un dels restaurants de recorregut i solera a la ciutat... però crec que quan no acaba d'anar bé un àpat, allà on sigui, també se n'ha d'escriure. Per sort, són només excepcions...
ResponEliminaSalut i més sort per al proper!
Sempre he intentat ser del tot sincer quan escric una nota d'un restaurant. Si que és veritat, que d'algun que he anat en plan més ràpid i senzill a fer un menú, ni l'he publicat perquè no tan sols es mereixerien ni la publicitat, encara que fos negativa.
EliminaCom dius, per sort són només excepcions, ja que acostumem a anar a llocs ja contrastats, que poden agradar més o menys, però que en cap cas arriben a aquests extrems..
Salutacions!
Quina llàstima viure experiències d'aquestes. D'entrada, és lleig troba-te plats insípids pels que a més demanin un preu desproporcionat pel que t'ofereixen, però és molt pitjor quan tenies un bon record i veus com ha decaigut. En aquests casos hauries preferit no tornar, com a mínim, el record prevaleix. Que farem!
ResponEliminaDona... mala sort. I intentar oblidar el més aviat possible aquesta negativa experiència. És veritat que m'hauria estimat més no arribar a entrar i quedar-me amb l'agradable record que d'ells tenia.
EliminaSalutacions!