Posted by : Jordi Castaño diumenge, 17 de gener de 2016



Casa Xica



Carrer de la França Xica, 20


TEL.:936 00 58 58



Facebook: casaxicabarcelona




Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta quarta visita, vam decidir aterrar a Casa Xica i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final



En aquesta ocasió i després de deliberar on anàvem, vam acceptar la proposta del sector femení del grup. No tots anàvem convençuts, potser pel soroll mediàtic generat al voltant del lloc, però com sempre diem, soroll mediàtic i satisfacció, tampoc tenen perquè ser excloents.





Vam arribar tots amb puntualitat i vam quedar una mica copsats per l’aspecte exterior, que podeu jutjar a la foto. L’interior tampoc és cap meravella, però cal reconèixer que és agradable i acollidor. El servei molt amable, desenfadat i coneixedor del què deia, cosa que avui són tres qualitats que sembla que siguin incompatibles.





Per tant i pels que llegiu a salts, dir que  l’experiència ha estat positiva. Nosaltres com sempre vam anar de manera anònima i per tant no podrem explicar els orígens del restaurant, l’escola on es van formar, els viatges previs, les coincidències a Shanghai, etc. Però per això ja teniu la xarxa... :). Lo nostre va anar així...


Era el migdia, ens van oferir un “plat del dia”, però vam demanar la carta directament, decidint demanar tres coses per compartir i un plat principal per cada un. L’oferta no és molt amplia, però suficient.


Com primers vam compartir un toro de tonyina salvatge amb crema de miso blanc, unes gyoses de gamba i foie de bacallà i uns fideus de soja verda, tobiko i vieires. Dels tres plats els fideus estaven espectaculars. Potser les racions són una mica justetes, però això ja quasi és una constant de tots els llocs nous i al cap i a ala fi, com que els preus tampoc estan per les boires, si quedes amb gana, demanes un altre.











Els segons ja van anar per cada comensal i van ser, uns tacs de peix gat (estaven excel·lents: i les tortitas dels tacos eren casolanes, que és d’agrair), un garrinet estil Hong Kong molt melós i saborós servit sobre uns buns i que recomanaven menjar directament amb els dits, i una presa ibèrica curada amb soja i kimichi, que estava molt bona, però ja d’ella mateixa, independentment de la “curació” i curiosament aquest plat va arribar en una ració gens escassa ....










Pel que fa a les postres, vam demanar un parell que podeu veure a la foto...







L’apartat vi va ser força curiós. La noia que feia el servei, quan ens va fer el primer tanteig, li vam preguntar si tenia carta... I ens va respondre  que no (però dit amb gràcia) i ens va portar un munt d’ampolles buides (amb el preu escrit) per explicar-nos de manera audiovisual el perfil de cada vi...La noia (no sabem com es diu, doncs no anàvem a fer un reportatge, sinó a dinar) és una bona  defensora de vins naturals, que cada dia tenen més seguidors i no hi tenim pas res en contra!! ... 





Finalment el vi va ser un vi de la Catalunya Nord un sirà que va resultar molt satisfactori. El compta és el que veieu, en el que sense comptar el vi sortiria a 28€ per cap.






Resum




Ambient agradable i desenfadat

RQP bona

Excitant pels talibans dels vins naturals

En un carrer amb establiments que solen deixar bon gust de boca :)







PUNTS DE VISTA PARTICULARS:


ESTHERJo destacaria el caliu que desprèn el lloc i que em vaig sentir com a casa... tot i que el local no és especialment gran, ni ampli, ni còmode, però genera quelcom especial i la noia i el noi que atenen/cuina són molt agradables i entesos del què ofereixen (i gens dogmàtics ni didàctics, ni rolleros, el qual s’agraeix). I el menjar és totalment el meu estil. Vaig gaudir en tots els plats, excepte les gyozes que també penso com el Jordi, que estaven massa fetes i com resseques i cert que no ho vàrem comentar allà, precisament pel què deia a l’inici, suposo, perquè estàvem còmodes i a gust i no sempre tot és de 10! ;-)



RICARDLa tendència dels vins naturals, sembla créixer de manera imparable i actualment ja se'n poden trobar fins i tot de bons com el que aquí vam prendre.. :).

En tot cas i des de el meu escepticisme habitual, com  qualsevol religió, em costa una mica endinsar-me i em fa gràcia (i no és el cas de Casa Xica) que quan et prediquen dels vins naturals i per donar conversa els comentes que coneixes “fulanito o sutanito”” que també és #influencer del tema, sols rebre com resposta...”si... ja el coneixem... però no coincidim en el criteri sobre vi natural”.



JORDIDels  plats que vaig poder tastar en aquesta trobada, només un d’ells em va semblar que no estava estranyament a l’alçada de la resta. Les Gyoses (o gyozes) estaven tant fetes i al llindar del cremat que almenys jo no vaig trobar per enlloc el sabor dels ingredients que en teoria portava. De fet, fins i tot em va estranyar que cap dels tres diguéssim res, potser arrastrats pel bon rotllo que portàvem aquell dia...  A banda d’aquest detall i del fet que alguns dels plats tinguessin unes dimensions excessivament reduïdes, coincideixo en la percepció global de que és un lloc molt agradable amb una bona cuina i una RQP acceptable. Del tema vins naturals, la veritat és que tampoc tinc cap preferència ni opinió formada al respecte, o sigui que ni suma ni resta. 





{ 5 comentarios... read them below or Comment }

  1. Doncs sí, es veuen morenetes les gyozes, i ja m'ha extranyat que no diugeu res a la ressenya.
    Aquestos vins naturals sembla que fan magia, oi???

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquell dia, per alguna estranya coincidència estàvem tots tres de bon humor i sense gaires ganes de tocar la pera, però reconec que qualsevol altre dia les hauríem tornat... :-)

      I no et puc dir gaire cosa més dels vins naturals... No sóc pas cap expert.

      Salutacions!!

      Elimina
    2. No va ser pas el vi, Esther... Una sola ampolla pels tres no és l'habitual com per deixar de ser nosaltres... ;-) El karma de la zona potser...

      Elimina
    3. Jajaja... Eso eso!!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -