Posted by : Jordi Castaño diumenge, 31 de gener de 2016

Tien Hiang
14 rue Bichat, 75010 Paris.
+33 (0)1 42 00 08 23

http://www.tien-hiang.fr/




En la meva anterior visita a Paris ara fa un parell de mesos i coincidint amb la setmana dels salvatges atemptats, la meva filla em va portar a un restaurant de cuina vietnamita i malàisia especialitzat en cuina vegetariana i vegana al barri 10 d'aquesta ciutat, que segons em va comentar, ve a ser el barri jove de Paris. De fet, a pocs metres podem trobar la zona del canal de Saint-Martin a on es reuneix quantitat de gent jove als seus bars, cafès i jardins.

El local en si, no és pas dels que hauria entrat motu proprio doncs, externament no és pas dels que inviten a entrar. Però com la meva filla havia insistit molt estava obligat a tastar-lo. Un cop a dins, et trobes amb un local petit, amb taules compartides i l'espai entre aquestes molt reduït i amb una acústica que no està gens ben resolta. La suma de tots aquests fets, fan que incrementi la sensació d'angoixa un cop t'han assignat un lloc. No admeten reserves, pel que has de fer cua si o si doncs, tret d'aquests trets característics que per a mi són un seriós handicap i que al jovent sembla no importar gaire, s'omple sempre de seguida, tant per la qualitat de la seva cuina, com per la celeritat del servei. Però no avancem els esdeveniments...     

Estructuren la seva carta (podeu veure-la al final d'aquest mateix post, o bé entrant en la seva web) en entrants i plats, oferint a banda una sèrie d'acompanyaments (arrossos, pastes o llegums). Poc destacable l'apartat que fa referència a les begudes, en el que trobarem només sucs, aigües i cerveses biològiques sense alcohol, fet gens estrany si considerem el tipus de restaurant en què ens trobem.  

Vàrem demanar un parell d'entrants i un parell de plats, però per un cop no ho posaré en l'ordre que va arribar a taula... Començaré per l'extraordinària, reconfortant, càlida i picant sopa al curri, que portava vermicelli d'arròs, "pollastre", tomàquet, patates, pinya i tofu, entre altres ingredients que no desvetllen a la seva carta. No sóc gens de sopes, però he de dir que sent sincer i després de la sopa de nadal que es fa a les llars catalanes, és la millor sopa que he tastat mai. De fet, us recomanaria si mai aneu per allà, d'entrar i demanar només la sopa i una ampolla d'aigua, i amb això ja podreu continuar fent camí.   


Soupe au curry (Thaï) - 7,50 €


Molt bons els dos entrants que va escollir la meva filla. Jo, entre el meu inexistent nivell de francès i l'oferta de plats totalment desconeguts per mi, ja li vaig deixar fer. 

El primer entrant va ser una mena de raviolis amb "carn picada", germen de soja i xampinyons negres. Molt bo.


Bành Cuôn (raviolis vietnamites) - 5,00 €



I una mena de gyozes que ells anomenaven raviolis amb "gambetes", pastanaga i bolets. Fetes al vapor, molt bones tot i que no vaig trobar per enlloc el gust de gamba.


Raviolis aux "crevettes" - 4,50 €


I el plat més fluix de tots que era un "ànec" lacat, en el que el suposat gust d'ànec era inexistent. De totes maneres, ja m'havia comentat la meva filla que eren els plats més fluixos de tots, però em feia gràcia veure si podien reproduir un gust tan especial com és el de l'ànec.


"Canard" laqué et son riz - 8,50 €


I les postres, a les que em vaig limitar a fer un mos i que tampoc van ser sant de la meva devoció, ni per sabor ni per textura, van ser uns brioixos que a l'interior portaven puré de llavors de flor de lotus. Val a dir que a la meva filla li van encantar i segons deia, eren de les millors coses que feien allà. Es va menjar la seva i la major part de la meva. 



Brioches à la purée de graines de lotus - 4,00 €


I una fotografia de la carta del restaurant al més pur estil de les dels restaurants de costa del nostre país...





No puc posar el preu del sopar doncs després de tant de temps he perdut el tiquet, però veient els preus, no crec que arribes a 15 € per cap. 

A favor: velocitat del servei i la sopa (als que gaudeixin de les postres, també afegiria aquestes). I pels vegans / vegetarians, crec que ha de ser de les millors ofertes d'aquesta ciutat.

En contra: ambient totalment angoixant tant per la proximitat de comensals i taules com pel soroll generat en conseqüència. 

Com "anècdota", si és que pot considerar-se així, us diré que sortint del restaurant i de camí vàrem veure un altre de molt bonic amb una acollidora terrassa al qual es va atansar la meva filla per donar un cop d'ull a la carta a veure si hi havia alguna cosa que ella pogués menjar. En veure que si, vam comentar que podríem anar quan arribés l'altra filla a París el divendres d'aquella mateixa setmana. El nom del restaurant en qüestió: Le Petit Cambodge... 

{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. És que som ànimes 'gemeles'.... Els dos publiquem el mateix dia restaurants on es menja molt bé, però amb "ambient totalment angoixant tant per la proximitat de comensals" que en el meu cas estava agreujat per la taula mini....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de llegir el teu post, i crec que són diametralment oposats. En aquest crec que van més per feina i no estan per gaires filigranes a la cuina. Pel que fa al nivell de confort, sembla que si parlem d'ambients similars...

      Quan tornis per Paris, ja em diràs la teva de la sopa si és que arribes a anar.

      Abraçada!

      Elimina
  2. Doncs no m'ajudes gens a que m'animi a trepitjar un vegetarià amb aquest post :-)

    El que s'ha de fer pels fills!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal anar tant lluny, Pepa. A Barcelona, tens un parell de molt recomanables (Teresa Carles i Rasoterra) que tinc publicats pel blog i que si mai vas, crec que et sorprendran. Potser la part més negativa d'aquesta mena de cuina és intentar reproduir sabors aliens al camp.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Respostes
    1. I els que deixo de publicar... És el preu de tenir una filla que s'ha fet vegana... :-)

      Elimina
    2. Doncs està molt bé! Jordi
      A París les taules en general estan totes a tocar i són petites. Hi ha algunes excepcions, clar.
      El de la Teresa Carles vull anar. Em va agradar molt el que vares escriure.
      PD: Des fa dos dies no puc posar m'agrada amb el fb. A veure si es recupera.
      Fins aviat,

      Elimina
    3. No deixis de tastat el Teresa Carles, Fina. Està molt bé i et sorprendran molts dels seus plats.

      Del tema Facebook, no tinc ni idea de perquè et passa això...

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -