Posted by : Jordi Castaño diumenge, 3 d’abril de 2016

Atenes. Recomanacions i altres palles mentals...


Quatre aspectes m'han quedat més o menys clares d'aquests passats dies a Atenes, i que tot i que ja sé que no està bé generalitzar, almenys aquesta és la impressió que a mi em va quedar. A saber:

1.- L'absolut menyspreu per les normes i lleis que tenen en general. Alguns exemples per il·lustrar-ho... En primer lloc, el taxista que ens portà a l'apartament, anava conduint mirant la seva tauleta i contestant als missatges del seu mòbil. En segon lloc, poca gent portava casc en les seves motos i fins i tot vàrem veure tres persones adultes sense casc en una mena de ciclomotor (i no estàvem al camp precisament). Els taxistes esquivant cadenes que tancaven carrers, anant per la vorera. Hi havia gent (clients i servei) que fumava a l'interior dels restaurants o d'algunes botigues. I m'aturo, perquè si no encara pensareu que era una ciutat sense llei, que per una altra banda, tampoc és que veiéssim gaires agents de l'ordre...

2.- L'extraordinària amabilitat de les seves gents. Tot el que tenien d'informals i poc respectuosos amb les normes ho suplien amb la seva generositat envers la gent. Tothom feia l'esforç de respondre amb anglès i com el seu nivell era similar en vocabulari i pronunciació al nostre, va fer que fos relativament senzill arriba a entendre'ns sempre bé. Això val per botigues, restaurants, transports o agent de l'ordre... Un 10.

3.- L'econòmic de la vida allà (particularment pel que fa a l'oci i transport que és del que puc opinar). Per uns 10 € o poc més per cap, pots menjar (parlo de menjar bé, eh?) i de fet és el que ens van costar la majoria dels àpats que vam fer a la ciutat (capítol a part mereix el buffet lliure del guiri-vaixell que vàrem agafar per fer un tour per les illes del voltant d'Atenes, i que donaria per escriure un post sencer...).

4.- I ja per acabar, tot sabent que més d'una persona no estarà d'acord amb mi i potser ni tan sols li agradarà el comentari, he de dir que en cinc dies no vaig (o millor dit, vàrem, perquè va haver-hi coincidència d'opinions en aquest punt) veure cap noia/dona ni atractiva ni guapa. Potser teníem idealitzada la figura femenina hel·lènica, però realment aquesta és la conclusió a la qual vam arribar. Segons sembla, els nois i/o homes són una altra cosa, però jo ja aquí no opino...      


I un cop desenvolupades les (meves) conclusions de l'estada, faré cinc cèntims dels diferents llocs que vam tenir la sort de trobar. A alguns d'ells vam arribar amb l'ajuda de l'App Foursquare, que amb una mica de cura a l'hora de buscar llocs i agafant els que tenen bastants opinions i comentaris, trobo que és de les aplicacions més fiables (em sap greu, però no m'agrada gens la política de TripAdvisor...). I d'altres llocs que vam trobar, van ser per un implacable instint de supervivència... i un bon ull per aquestes coses... :-). De totes maneres i pel que vam veure i viure, crec que fugin una mica dels llocs més turístics, a qualsevol lloc s'ha de menjar prou bé. 

Anem a pams...



Tzitzikas & Mermigas
Mitropoleos 12-14
Atenes (a prop de SYNTAGMA)

Tel. +30 210 3247607,
E-mail: syntagma@tzitzikasmermigas.gr


Primer dels restaurants visitats a Atenes i curiosament, el més "car" de tots. Vàrem decidir compartir uns entrants típics anomenats "meatballs" i que no deixen de ser una mena de mandonguilles, però com la majoria d'elaboracions greges, molt especiades (menta, clau i canyella vam trobar), i un principal per a cadascú, que van ser un filet de pollastre a la graella marinat en mostassa i espècies, servit amb verdures i patates fregides, i un Mastishato" per a mi (sobre un enorme niu de kataifi, talls de pollastre amb una salsa de formatge i cansalada... p'havernos matao...). Això més un refresc, els cafès i una bona ampolla de vi de la casa amb un copuage de Syrah, Merlot i Xinomavro (ni havia sentit parlar d'aquest raïm), va sortir ni més ni menys que per 52,90 € tots dos.

Detall curiós el fet de servir-te directa i juntament amb l'aigua que d'entrada posen a tots els restaurants, un parell de gotets d'una mena d'aiguardent i alguna cosa per picar, com aperitiu i per obrir gana.



Avli

Agiou Dimitriou 12
Atenes 10554

Tel. (+30) 210 3217642

Estic segur que ningú en el seu sa judici entraria en aquest restaurant. En primer lloc, l'hauria de trobar, fet un xic complicat doncs l'accés està com amagat a una petita i llarga entrada entre dos locals que semblen abandonats. I, en segon lloc, pel seu aspecte. Però com deia aquell: "hemos venido a jugar..." i ens vam quedar per poder opinar amb coneixement del lloc, que imagino que amb la seva terrassa a les nits de primavera i estiu deu canviar molt d'aparença. Mobiliari rústic en un terra irregular que feia que tot balles a dalt de la taula coberta amb hules autèntics com els d'abans.

No va ser pas un àpat molt copiós... Vam demanar un sol plat, que en el meu cas va ser un combo grec. Segona aposta forta, ja que ni posava que portava, ni ho vaig preguntar... Però força bé: uns talls d'un fresc i bon tomàquet, formatge fregit, "meatballs", una truita de tres ous (totes les fan així allà), embotits típics grecs i alguna cosa més que no recordo. D'aquest plat, aquesta era la mida petita i tenien la mitjana i la gran (no sé com seria, però segur que hauria d'impressionar bastant).

I ja posats, ens la vàrem jugar del tot i vam demanar un parell de cafès grecs, que preparen i serveixen juntament amb els mateixos pòsits del cafè. Més suau i aromàtic que un expresso, s'ha de deixar reposar una bona estona abans de degustar-lo perquè baixin els pòsits al fons de la tassa, i no s'ha d'escurar mai.

En aquest cas el compte no va arribar ni als 20 €, amb un refresc i una gerra de bon vi rosat de mig litre (és habitual trobar-ho en aquest format en tots els restaurants), que no acostumo a demanar, però que em va semblar bé un cop posats a tastar coses típiques.



ΜanhΜanh  
Falirou 10
Athina 11742, Grecia

Tel.: +30 21 0921 8180


Si no el millor, si que va ser el que més satisfacció ens va aportar, doncs veníem de passar un terrible dia en un creuer d'aquells guiris total, en el que vam refusar tastar les viandes amb les quals generosament ens obsequiaren al seu bufet lliure a bord. Aquest estava molt a prop de l'apartament i del centre (a Plaka, que és la zona més comercial i turística de la ciutat), però prou lluny com per no estar infestat per aquella terrible plaga que assola les ciutats. Per fora, era totalment diferent de l'estètica que fins al moment ens havíem trobat. Una petita i bonica porta d'accés donava pas a les escales que et conduïen fins a la planta superior en la qual estava la sala. I un cop a dins, semblava d'una categoria superior amb servei, mobiliari i parament de qualitat. Aquí, com arribàvem amb gana, vam demanar dos plats cadascun... Fava (plat típic grec elaborat com un humus, amb una mena de pèsols grocs), hot dog (versió 2.0), pasta amb ou i oli de tòfona, filo farcida i brusqueta. Amb una ampolla de bon vi, aigua i cafès, el compte va pujar fins a uns esgarrifosos 45 €... Molt recomanable. 

Nota que fa referència al punt 1 de les conclusions... En sortir, a les escales just a la porta de la sala, un nombrós grup de grecs estava fumant com si s'acabés el món... Ja sé que abans era normal a casa nostra, però ara se'm fa força estrany. 
   



Το παλιό Ψυρρή - The old Psirri
Μιαούλη 27
Athens, Greece

Tel. 210 32 13 131


Feia ja tres dies que voltàvem per la ciutat i hi havia un plat que a tots dos ens venia de gust tastar, anomenat "Spetzofai" i que curiosament no havíem vist a les cartes dels restaurants que havíem estat. Vam veure un lloc que semblava molt típic i que era una mena de xarcuteria amb taules. En preguntar-li a la cambrera en el nostre perfecte anglès si tenien el plat, en principi va dir que no, però després ens va fer esperar i va passar a l'interior per preguntar-ho i finalment ens va dir que sí. Com ignoràvem les quantitats i potència del plat en qüestió, no ens vam arriscar a demanar entrants, que de fet tampoc haguessin calgut doncs, van portar una safata amb pa tipus focaccia (torradet i esponjós amb oli i herbes) i un bon platet d'olives de diferents tipus. I va arribar l'Spetzofai... i vés aquí que en aquest lloc afegien formatge (crec que la recepta clàssica és sense) i a la meva filla no li agradava... Després de superar el mal tràngol de vergonya de dir-li a la cambrera, finalment va fer un de nou sense formatge (i per més inri, disculpant-se ella!!!) i deixant l'altre plat a taula, del que vaig donar compte quasi de la meitat. Molt bo per cert... que m'enrotllo i no ho havia dit encara... 

En resum, un altre lloc al·lucinant per qualitat, servei (hiper amable) i... preu... Quasi vergonya em va fer quan van portar el compte i pujava 17,50 € els tres plats d'Spetzofai (ens va dir que el primer amb formatge no el cobraven...), els generosos entrants, un parell de refrescos i la gerra de mig litre de bon vinet de la terra.

Nota 1. Us imagineu que un turista grec entra a un restaurant de (diguem) la Barceloneta i demana si li poden fer una "paella" doncs li fa il·lusió tastar-la per què és un plat típic? Quan creieu que li clavarien? 

Nota 2. Relacionada també amb el punt 1 de les conclusions... A la taula de l'entrada (però a l'interior de l'establiment), un parell de dones d'avançada edat, fumant tranquil·lament mentre esperaven la comanda...   





The Greco's Project
Mitropoleos 5
Athina 105 57

Tel.: +30 21 0325 2282


I l'últim dels llocs va ser, igual que l'anterior, descobert gràcies a l'instint de supervivència i bon olfacte per aquesta mena de locals. En realitat, havíem decidit anar a un japonès que feia molt bona fila, però només tenia opció de barra i estàvem massa cansats... 

Així doncs, vam recular i entrar a un que havíem vist de camí i que a tots dos ens va fer bona fila. A prop de Syntagma (la plaça que hi ha al davant del parlament, seu de totes les manifestacions i concentracions) és un local modern, d'aquells que pel seu aspecte i la seva estètica sembla més de menjar ràpid, per les dimensions de la sala i la quantitat de servei i cuiners que es veuen. Carta amb moltes opcions i preus molt econòmics, tret d'algun plat de carn cuinat al Josper (també allà...). La nostra tria va ser de dos entrants a compartir (una amanida d'albergínies al forn i una tempura de carbassons amb allioli) i un parell de pitas de pollastre molt completes i realment bones (i ho dic jo, que no sóc gaire amant d'aquesta mena de plats). I el preu? Doncs en la línia... com la resta. El que veieu, més la gerra de vi de rigor, l'aigua i un cafè, 23,80 €  



M'ha sortit un post una mica llarg (dels que ni jo mateix llegeixo...:-)), però no tenia gaire sentit publicar per separat els restaurants d'una ciutat llunyana com Atenes... Si serveix tan sols per ajudar a gaudir a una sola persona que vagi a passar uns dies per allà, ja em val l'esforç realitzat. I si teniu alguna altra pregunta o inquietud, no dubteu en preguntar (per aquí o per privat). 


{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. M'ha sorprès el comentari sobre les dones a Grècia... De fet mai m'havia parat a pensar en com podríem ser....

    Sempre m'ha provocat més morbo els estereotips d'una francesa elegant amb un punt d'alcohol... o d'una italiana morena del sud, molt càlida i salvatjota .... :)

    #Déu_nos_en_guard

    Abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-) :-) :-) Encara sort que per aquí no passa la Marta... Però... dels restaurants i de la gastronomia grega, també podries opinar, eh? ;-)

      Abraçada!!!

      Elimina
  2. Mare el que es comenta per aquí!!! Ricard, per aquí al costat es diu que "cuanto más viejo, más pellejo!", amb aquests pensaments en veu alta ja no pots negar que ets un jubilat. :-DDDD

    Doncs jo trobo que és una bona ressenya a tenir en compte si es visita aquesta ciutat, una mica més llarga que les habituals que escrius però molt bona.
    Les mandonguilles segur que estaven molt bones, a Múrcia es fa servir molt la canyella i el clau als embotits i les pilotes del caldo.
    Els preus de tots els llocs són prou bons i si a sobra l'atenció és tan amable, es una ciutat a tenir en compte per unes vacances, encara que no hi havia pensat mai en visitar Grècia.
    I per cert, no parles del iogurt? que no heu menjat cap??!! :-P

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està fatal l'amic Ricard... :-))) Qualsevol dia d'aquests el trobem en un campionat de petanca...

      Gràcies pels ànims pel que fa al post... ;-) I tens raó amb el que dius de les espècies a Múrcia. Recordo haver tastat embotits d'aquella regió i haver-me xocat molt el seu sabor.

      I pel que fa als iogurts, si parles dels derivats de la llet, jo no vaig tastar cap, però la meva filla si que va menjar un d'aquell de mig litre i va dir que espectacular.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Bé doncs el dia que em deixi caure per allà ja tinc la guia gastronòmica feta ;-)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com comento al post Lluïsa, tot i que vàrem tenir molta sort amb tots els restaurants que vam anar, crec que si t'apartes mínimament de la zona zero (la guiri) a qualsevol lloc tinc la impressió que s'ha de jalar força bé.

      I si mai vas i fas servir aquest post, m'alegrarà infinit saber-ho.

      Salutacions!!

      Elimina
    2. jo hi vaig anar al 2004 i fora del barri de la placa a una plaça prop de l'alberg vam menjar uns gyros de falafel que encara m'en recordo, boníssims!! bé també m'en recordo del bigotassu de la mestressa que atenia el lloc. una llàstima que no recordi com es deia. I totalment d'acord amb el tràfic, nosaltres vam agafar un taxi d'Atenes a Patras. El tren passaba només un cop al dia :(. I recordo que el taxista, conduint pel voral ens va dir que a les carreteres gregues hi havia tants carrils com cotxes hi cabien a la carretera...

      Elimina
    3. En teoria, al 2004 la situació devia ser bastant millor a l'actual, no? Algú que ha anat més o menys per les dates que em comentes, que els preus no eren pas com els d'ara...

      Gràcies per passar i dir la teva.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -