Posted by : Jordi Castaño diumenge, 8 de maig de 2016

Bodega Sepúlveda
Sepúlveda, 173 Bis
08011 - Barcelona

Tel. 933 235 944

www.bodegasepulveda.net



Feia més de vint anys que no trepitjava aquest restaurant, que en la meva època adolescent (si... també la vaig tenir) era lloc d'obligada peregrinació per anar a fer unes tapes i unes cerveses negres (que vaig descobrir entre la Moritz d'aquells temps i aquesta bodega) per agafar forces i menjar-nos la nit.

La Diada de Sant Jordi, havia quedat amb la meva filla per anar a celebrar el sant i de casualitat vaig poder aparcar ben a prop i sense tenir reservat i fent un exercici de memòria sense precedents, vaig recordar aquest lloc del qual tan bons records guardava. Que si he de ser sincer, va ser la meva segona opció, doncs vaig voler provar sort amb el Due Spaghi, que està ben a prop i del que tant i tan bé he sentit parlar des de fa ja uns quants mesos. Però estava totalment reservat i era impossible a cap hora d'aquell vespre (ja ho tornaré a intentar més endavant...).  

O sigui, que finalment vàrem acabar de pet en una de les icones de la meva joventut. Ni que em matessin coneixia a ningú del servei ni, per altra banda, recordava jo el local tal com estava. De fet, tenia el record que estava just enfront, a l'altra banda del carrer. O bé l'han traslladat durant aquests anys, o bé era una percepció conseqüència del meu lamentable estat en aquells boixos temps de joventut.

Local d'estil totalment clàssic, amb una forma allargada i estreta amb petites taules al seu inici i algunes més en les sales a on s'eixampla, s'intueix (pel moviment de gent que vàrem veure) una sala privada més enllà de la cuina.   




De la seva extensa carta estructurada en "Per picar", "Amanides" "Ous" "Peix i marisc" i "Carns", vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un principal cadascun. El tipus de cuina en la qual ens mourem en aquest restaurant, és més aviat immobilista o, el que és el mateix, ens trobarem plats de cuina tradicional (i no només catalana) i de tota la vida.

Els entrants no van poder ser pas més encertats... Una croqueta de carn d'olla (de les que podrien encapçalar perfectament el rànquing el dia que em decideixi a fer-lo) i una de xipiró arrebossada en panko (m'ho va semblar...), en el que semblava ser un dels pocs exercicis de modernitat de la seva cuina, i entre les quals, l'únic problema seria decidir quina d'elles et venia més de gust repetir.


Croquetes de carn d'olla (dreta) - 1,50€ unitat, i de xipiró (esquerra) - 1,65 € unitat


I uns talls de morcilla de Burgos (bona foto la que va fer la nena...) també dels tops de la ciutat. 


Morcilla de Burgos - 5,00 €


Els únics punts negatius van ser, per una banda el temps d'espera entre els entrants i els principals (que els hi passa als restauradors amb aquest punt???) i que fins i tot puc arribar a entendre i a tolerar si coincideix amb una hora en la qual tothom entra de cop i demana i pot arribar a saturar el servei de cuina. Però el que no puc passar, és que després de tanta estona d'espera s'equivoquin amb un dels plats (van portar ous ferrats amb xistorra, en lloc de pernil com havia demanat la meva filla) i que, tot admetent ells l'error, el canviessin després de deu minuts més, però... amb els mateixos ous i patates... totalment freds. Crec que tampoc hauria costat tant fer de nous (2 ous = 1 € i patates... s.c.) i haurien quedat més que bé. 


Ous ferrats amb encenalls de pernil ibèric - 10,50 €


I jo, per la meva banda, vaig decidir apostar fort i demanar un "cap i pota" amb rovellons, que he d'admetre que estava impressionant. Vaig perdre el compte dels talls de pa que em vaig arribar a menjar, arrossegant i sucant aquell suc quallat i potent que deixava anar el conjunt dels ingredients.

Cap i pota amb rovellons - 13,50 €


El vi, va ser un de negre anomenat IO, del celler Masia Serra amb D.O. Empordà i un molt bon preu de 18,50 (uns 14-15 € de cost en cellers) i que personalment trobo té una envejable RQP.  

I el compte, que com podreu veure amb el vi, l'aigua, la fabulosa coca de pa i un cafè, es va enfilar fins als 63 €, o el que és el mateix, poc més de 30 € per cap, que dóna una idea de la bona RQP i dels preus en general que ens podrem trobar en aquest local.



En resum, un lloc al qual el pas del temps no ha perjudicat pas (no com en altres molts de casos) i que, tret de les petites errades comentades, no dubtaria en recomanar o tornar a visitar si estigués per la zona. 

{ 11 comentarios... read them below or Comment }

  1. És un d'aquells llocs d'aposta segura si acceptes els paràmetres de not_modernor :)

    En el meu cas deu fer 7 o 8 anys que no he anat i no sé exactament el perquè... Doncs saps que menjaràs bé... Potser per ser conegut, li falta el "plus" de morbo d'anar a algun lloc més exòtic, d'aquells que sembla facis una descoberta... O t'escapis a alguna zona industrial o quasi perillosa... :)

    Però les croquetes i el cap i pota, em vindrien ben de gust..

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el proper dia que tinguis temptacions d'anar al Louis 1856 aquest que publiques avui, canvies de plans, i a ultima hora t'apropes a aquest que menjareu millor, bastant més econòmic i sense espectacles ni explicacions fútils dels plats.

      El cap i pota, t'hauria encantat, per cert... :-)

      Abraçada!!

      Elimina
  2. I amb estovalles!!! Si és que el classicisme no és tan avorrit, però és clar, heu d'anar a tastar modernitats per poder enyorar els plats de tota la vida.
    Ho del plat d'ous, imperdonable!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final, crec que als que ens agrada aquest món, sempre acabem tornant a lo clàssic... :-) I haurem de deixar les "moderneces" per altres generacions...

      Salut!!

      Elimina
  3. m'encanta la sepúlveda! i la gent que el porta, fantàstica! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig interactuar gaire amb ells, però pel poc que vaig percebre, em van semblar de lo més cordials.

      No sabia que freqüentaves aquests llocs. Molt bé, oi?

      Salutacions!!

      Elimina
  4. Molt bones. No hagués fet cap comentari ja que es un lloc prou conegut, pero la foto de les croquetes em va fer pensar, ...aixó jo ho coneixo. No dupto que siguin bones(que ho son) pero no les fan ells i son les mateixes que un lloc que es diu Can Xiringo on un altre blogger i te penjada una foto amb la mateixa fila (puc dir el nom de l'industrial que ho fa). No obstant aquesta petita anécdota es un bon lloc. Due Spaghi molt correcte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tomàs

      No dubto que siguin de la sempre socorreguda V GAMA, però a part de la qualitat que puguin tenir (que no sempre és la mateixa), també s'han de fregir bé i amb olis decents (que sembla missió imposible avui en dia...). De fet, fa anys que a una botiga de La Illa les venen (i si no són aquestes, són cosines germanes) i algun cop que les he comprat, sempre he pensat que no paga la pena complicar-se gaire la vida amb l'elaboració d'aquestes.

      Espero poder opinar aviat de Due Spaghi... :-)

      Gràcies per passar per aquí i dir la teva!!

      Elimina
    2. Si parlas d'una cadena d'éssers pisciformes, comparteixen proveïdor. Salutacions

      Elimina
    3. No... Em referia a l'Aviram. Però no he tornat a trepitjar aquest centre comercial (de fet, ni cap altre) des de fa ja molts anys.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -