Posted by : Jordi Castaño diumenge, 5 de juny de 2016


Cuina Vallès

www.cuinavalles.cat
https://www.facebook.com/CuinaValles/




El passat 23 de maig, un bon amic em va convidar a un sopar de degustació (experience que diuen ells...) que organitzava el col·lectiu de cuiners i cuineres del Vallès Occidental, anomenat Cuina Vallès. 

L'esdeveniment, l'organitzaven a Can Barra, al costat de Sant Quirze del Vallès, que, a banda de masia, està format per un conjunt d'edificacions que actualment acull diversos serveis municipals. Un bonic indret que podria haver esdevingut fabulós, només posant una mica més de cura amb els petits detalls, que finalment són els que compten i que en forma de pinzellades aniré desgranant...

Estàvem citats a les nou del vespre i no vàrem començar fins ben passats dos quarts de deu. Hauria estat bé que almenys oferissin una copa per fer més portable l'espera, i més estant ja preparades les barres a l'exterior amb les begudes de l'aperitiu. Un altre aspecte a tenir en compte, és que si poses torxes al jardí per fer més bonic i agradable l'aperitiu, almenys que aquestes no siguin de petroli (o similar) doncs, entre el fum negre i la desagradable olor, havies d'anar canviant de lloc...  


Can Barra. Exterior i hora de l'aperitiu


Pel que fa a l'aperitiu pròpiament dit, van haver-hi coses molt bones i d'altres que, com a mínim sobraven. Com sempre, és la meva opinió personal, tot i que aquest cop, reafirmada amb les persones amb qui vaig parlar. A saber: 

- Cebiche de corball i mango. Molt bo i dels entrants que sempre vénen de gust per lleugers i refrescants.

- Hamburguesa de mongeta del Ganxet i carreretes. Totalment prescindible. Eixuta i desproporcionadament gran per tractar-se d'un dels set plats d'aperitiu. No li vaig trobar cap mena de sentit i només vaig arribar a fer un mos.
- Dau de foie i melmelada. Més que bo. A més, em vaig quedar amb les ganes de saber quin picant portava, doncs es quedava només a la gola i durant un minut. Curiós. 
- Oliva i vermut. Bé, tot i que pel que vaig veure, haurien fet bé de posar un manual d'instruccions.
- Caneló de carbassó i tàrtar de salmó. D'aquells plats que també venen sempre de gust per fer un petit tast.
- Broqueta de pop i papada encamisada de romesco. Bé, però massa protagonisme pel romesco. La papada passava pràcticament desapercebuda.  
- Pa de figues amb formatge Cendrat. Des del meu punt de vista, també prescindible.  

No vaig fer cap fotografia dels aperitius, però si teniu curiositat, podeu veure-les al facebook d'aquest col·lectiu que figura a l'encapçalament del post. 


Un cop enllestit l'aperitiu, vàrem passar a l'interior d'una nau que albergava una enorme i única taula rectangular en la qual havíem de sopar tots. Potser fóra bona idea per posteriors edicions d'aquests sopars experience, canviar aquest format pel de taules rodones amb capacitat per 8-10 persones, que dóna una mica més de joc a l'hora d'interaccionar i relacionar-se amb els companys de taula. 

Altre aspecte negatiu remarcable i potser el més important de la nit, va ser l'excessiu protagonisme que va tenir al llarg del sopar el celler de vins (Pinord concretament) que, imagino, patrocinava l'esdeveniment. Res a dir dels diferents vins que varen anar desfilant al llarg del menú que havien preparat els de Cuina Vallès, tot i que personalment només vaig gaudir de debò un d'ells (un Priorat anomenat +7, del qual ja m'he procurat una ampolla pel meu celler particular). Més aviat, el problema que vaig veure va ser, a banda de l'excessiva explicació de cadascun dels vins, la inexistència d'una mínima explicació dels plats, que a la fi haurien d'haver sigut els protagonistes (sense estendre's massa tampoc...).  

Pel que fa als plats, la veritat és que se'm fa molt complicat decidir quin dels tres em va agradar més. El nivell de cuina va ser molt elevat i així el primer a arribar va ser un all blanc amb encurtits i verat fumat, que fins i tot vaig acabar sucant pa (i era un plat de cullera...). 

Encurtits, all blanc i verat fumat


Continuàrem amb el plat de peix, que concretament era de turbot (no sé jo si pel Vallès corren gaires...) en suquet i amb cigrons i ceps. Si m'obliguessin a escollir un dels plats, crec que seria aquest. Em va agradar molt.

Suquet de turbot amb cigrons i ceps


I la carn, també d'un altíssim nivell d'excel·lència, que era un farcell de col amb ànec i cireres. Aquest va ser el plat maridat amb el Priorat (+7) que comentava abans i que em va fer gaudir d'allò més.

Farcell de col amb ànec i cireres

Les postres bones, però com tampoc són el meu fort, em limito a dir que eren una versió molt lliure de les torradetes de Santa Teresa, i que posats a escollir, em quedo amb les clàssiques de tota la vida preparades aprofitant el pa dur del dia abans, que prepara ma mare. Val a dir que el cava que em va tocar, es va quedar a la copa doncs, per desconeixement meu del món del cava, em va semblar que tenia tap i no em vaig atrevir a demanar una nova copa d'una altra ampolla... Després em van dir que sí que el cava també pot tenir aquest defecte... Però ja era tard. 

Torradeta de Santa Teresa amb crema catalana


Anecdòtiques les mignardisses del Vallès servides amb els cafès.

Mignardises Vallesanes


Aquest és l'aspecte de la gran taula en la qual ens varen ubicar, amb l'elenc al fons, dels cuiners i cuineres que van fer possible el sopar d'aquell vespre. 

Els cuiners del col·lectiu Cuina Vallès


I per rematar la feina, van portar a un chico Schweppes amb una barra mòbil per a preparar gintònics 

Chico Schweppes preparant GT's

En resum:

- Cuina excel·lent. Tret del parell de detalls comentats i sense més importància, als aperitius.
- Servei atent, eficient i molt disposat. 
- Indret encertat. 
- Posada en escena i distribució taula i comensals, a millorar.
- Faltaria donar més importància a la cuina (i especialment a la feina del col·lectiu Cuina Vallès) i menys al patrocinador. Ja sabem allò de "Poderoso Caballero Don Dinero", però penso que s'han de buscar i assolir termes mitjans... 


{ 6 comentarios... read them below or Comment }

  1. La cuina té lògica que fos molt bona, donat que en aquest col·lectiu hi han gent de gran nivell...

    En el tema vins el nom Pinord, fa una mica de mandra, però s'ha de reconèixer que amb les noves polítiques, fan vins prou bons i amb respecte al medi ambient i tot (tenen diferents certificacions). Ja saps que a mi m'encanta el DOQ Priorat, Clos de Music i l'altre dia al 9 de la Borriana, vaig tastar un altre Pinord, també DOQ Priorat, que estava força bé.

    Però si que quan un celler patrocina un sopar, solen desconèixer la frase aquella de "lo breve, si bueno...". He assistit a sopars d'aquests (i fora de l'entorn Valllès), en que per ganes els diries... Ja pago el puto vi, però calla d'una puta vegada (quina putada eh?).... I es que explicar que el sòl és calcari o d'argila a un públic que a penes sap que és uns DO, sobra....

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot una senyora va preguntar que què era Piorato... :-)))

      Es fan realment pesades aquestes explicacions del món del vi, però tampoc me'ls vaig escoltar gaire. Quan acabaven les explicacions i la gent procedia al tast, jo ja havia acabat el plat i quasi la copa... :-)

      Abraçada!!

      Elimina
  2. Doncs avui he aprés la paraula mignardises. Ara a veure on la faig servir!!! :-DDD

    Quina mania de gin-tònic, ja fins i tot em posen el ron-cola en copa baló. Ayyyynnnnnssssss.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tenia una mica més associada aquesta paraula als petits dolços amb els que t'obsequien juntament amb els cafès, però per la mida d'aquests, més aviat serien Grand Fours... :-)

      I lo dels gintònics, una mica si que cansa... Comença a estar una mica de baixada, oi?

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Suposo que és difícil trobar l'equilibri i el pes del compromís amb el celler es alt... però si el menjar era bó, i això sembla, la resta de detalls semblen prou salvables. Al Juliol farà el sopar el colectiu de Cubats, que són cuiners del baix llobregat, que a mi m'agraden molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. Ahir per privat m'ho varen chivar... Però de totes formes, no és el format de sopar que em fa estar especialment còmode... Quasi m'estimo més anar poc a poc coneixent els restaurants implicats en el projecte, que no pas aguantar un altre rotllo d'un celler o qualsevol altre proveïdor...

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -