Posted by : Jordi Castaño diumenge, 29 de gener del 2017

Alvart
Aribau, 141
08036 - Barcelona

Tel. 934 305 758
www.alvart.es
info@alvart.es



Vaig anar el mateix dia que al xef d'aquest restaurant li donaven el Premi Nacional a Millor Cuiner Jove de Catalunya per part de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (de la que penso va ser també finalista a l'anterior o anteriors edicions...). I ara que hi penso, és possible que fos per aquest motiu que no el veies per la sala en acabar, doncs sembla ser pel que he llegit a altres blocs, que és un fet habitual en el seu restaurant (i em sembla perfecte, eh?), tot i que tampoc em fixo gaire ni valoro aquest fet. 

Situat al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample, prolífic en bons restaurants i amb una dura competència per tant, és un petit i estret local amb una reduïda capacitat (crec recordar que poc més d'una dotzena de taules...) de decoració moderna i minimalista. 

Ofereix una carta curta, a més de dos menús degustació diferents (Essència i Caràcter) i un menú de migdia de dimarts a divendres, que és el que vam fer i que està format per un entrant, un principal i unes postres a escollir d'entre quatre de cadascuna d'aquestes categories, per uns més que correctes 23,50 € (IVA, servei de pa i una beguda inclosa). 

Per acompanyar el menú, vaig triar un Bàrbara Forés El Quintà 2012, una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta, que amb la mica de fusta que té, acompanya perfectament tot un àpat sense despentinar-se.

Mentre esperàvem, ens van portar un petit aperitiu de musclo sobre una base cruixent de comí i mascarpone.  

Cruixent de comí, mascarpone i musclo


I els entrants van ser un ou cuit a baixa temperatura amb crema de coliflor, que tot i no ser la meva elecció va ser el plat que em vaig acabar menjant, doncs l'acompanyant d'aquell dia és una mica tiquismiquis amb el menjar... :-) 

Ou a baixa temperatura amb crema de coliflor


I una escalivada sobre una espectacular base de coca i mozzarella, amb germinats i unes gotes d'alfàbrega. El poc que vaig poder tastar (la capa de dalt bàsicament...) em va donar una lleugera idea del sabor del conjunt del plat. 


Coca de verdures



I com a principals, un arròs de sepionets espectacular (i ració generosa), que vaig poder tastar una micona. 

Arròs de sepionets



I la meva tria que va ser una papada de porc amb un cremós de ceps, d'un gran nivell de cuina. I amb verduretes... 

Papada de porc amb cremós de ceps



I molt recomanables també les postres... Un fondant de xocolata amb gelat de fava tonka (sembla estar de moda últimament aquest producte) per la meva jove acompanyant...

Fondant de xocolata i gelat de fava tonka



I un esponja de festucs amb gelat de gerds per a mi. Curiosa la textura aquesta de les esponges que de fet, tampoc he arribat a intentar reproduir però que penso té moltes possibilitats a la cuina. Si més no, més que els aires i escumes tan adrianitzats en els últims anys... 

Esponja de festucs amb gelat de gerds


I el compte, sense enganys tal com anuncien, va ser de 69,50 € amb el vi (23,50 € per cap del menú migdia). 



En general, la sensació que em va quedar va ser molt positiva pel que fa a la cuina i al servei, però amb un petit "problema" o incident amb una de les taules veïnes... Sé que és complicat, però penso que un establiment d'aquesta mena (intimista i avantguardista) ha de cuidar una mica més als clients, fent veure als que es passin una mica de voltes que poden molestar a la resta de la sala. Aquell dia hi havia un grup de gent del Barça (jugadors?... ni fava... ja em perdonareu però podria tenir al costat al mateix Mesi i no m'adonaria...) que bé per l'excés d'alcohol o bé pels nivells de testosterona dels personatges en qüestió, estaven més explícitament comunicatius del que podria semblar correcte en un local com aquest. Va ser l'únic punt que em va fer marxar abans d'hora i demanar el compte sense cafè per escapar del soroll d'aquella maleïda taula. No puc entendre que s'hagi de cridar quan la persona amb qui vols parlar està a menys d'un metre de la teva boca. Potser és que m'estic fent més intolerant amb l'edat... 


Tret d'això, un lloc que per cuina i servei penso que ha de ser conegut i val la pena almenys una visita per comprovar el seu gran nivell culinari. 


{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Penso que el lloc és una mica bluf, tot i que el cuiner sap fer bé la seva feina. Però degut a intríngulis del sector que desconec o ves a saber si proteccionismes familiars (sense anar més lluny, recorda l'experiència del darrer divendres), ja just inaugurat, va passar per allà la "flor i nata" del gastrocanaperisme, que lloaven meravelles...

    I el premi aquest que va guanyar, encara m'hi fa pensar més, tant perquè "no en hi ha per tant", com per la pròpia naturalesa empijada de l'acadèmia aquesta.

    Jo he anat dues vegades... La primera amb el conflicte amb la somelier, que em lloava un Montsant, perquè "parecia un Rioja" i la segona més recentment, en que vam menjar bé, però no pas molt bé.

    Fent una analogia acadèmica, definiria al cuiner com de notable molt alt, però "amb males companyies", que tot i això permeten qualificar el restaurant com de notable alt...

    Però cal recordar que hi han alumnes d'excel·lent... :)

    Eissss.... espero que no deixis d'escriure al bloc eh?... Que la darrera que va publicar el menú de migdia (crec que sentint un orgasme, entre el primer plat i el segon), passats uns pocs mesos, va anunciar que deixava d'escriure...

    Abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon post, Jordi! Estic amb tu Ricard, però, es menja bé, però no és un #soexcited i no crec que hi torni...

      Elimina
    2. M'agradaria tornar a la carta per fer-me una idea més real del que pot arribar a oferir aquest cuiner. El menú és prou significatiu i una bona mostra del seu tarannà, però també és cert que coneixem uns quants per una quantitat similar que no tenen res a envejar.

      Però en linees generals i pel que vaig veure (tret de l'incident de la taula de mal educats) és un lloc prou recomanable. Tornar o no, Esther, ja és una decisió particular de cadascú. Jo penso que no m'importaria gens...

      I no Ricard... No penso deixar d'escriure al bloc... Si no ho faig amb la periodicitat acostumada, no és pas per cap crisi endocrina i vegetativa. Ans al contrari, els meus motius són més terrenals... ;-)

      Abraçada!!

      Elimina
    3. Vaja... que no és allò de la canço "La Fuente(S) se ha secao.... ".

      Elimina
  2. Quina llàstima haver d'acabar apressa per culpa de taula del costat. I això passa en tot tipus de restaurant, crec que és el "més allà" de les xarxes socials: ho publico al FB, al insta, al twitter i a la taula del costat, a veure si troba el meu perfil i em segueix. :-D

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, cert.... quin palasso la gent cridanera d'altres taules.... gggrrrrr

      Elimina
    2. Si... És una llàstima, però penso que alguna cosa més podrien fer els restauradors. I és un tema que he comentat amb algú d'ells, sense arribar mai a cap punt d'equilibri. A molts, potser els aporta més haver de prescindir d'altres taules, que de comensals habituals que per sorollosos, també són o poden ser potencials clients.

      Salut!!

      Elimina
  3. M'ha encantat lo de les males companyies, Ricard, jajajaja

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -