Posted by : Jordi Castaño diumenge, 31 de març de 2019

Llamber
Fusina, 5
08003 - Barcelona

Tel. 933 196 250

www.llamber.com





Molt havia sentit parlar d'aquest lloc des de que va obrir portes allà a finals del 2012 i sempre m'havia despertat curiositat aquesta cuina asturiana d'autor.

La localització... 

Situat al costat mateix del Born Centre Cultural, amb tot el bo i el dolent que això comporta, el local té un disseny molt trendy (per la data en que van obrir i per l'actual) amb sales diferenciades. A l'entrada, una barra amb una zona de taules altes i tamborets més informals, i al fons, la zona de restaurant amb taules "normals". 

Nosaltres aquell dia vam optar per la terrassa, doncs el dia així ho demanava i, de fet, va ser una petició expressa de la meva filla que m'acompanyava en aquesta ocasió. 

El servei...

Gratament sorprès vaig quedar d'entrada amb l'atenció que ens va dispensar la noia que ens va tocar. No sé si potser estava cansada de tractar amb la torba de turistes (altrament coneguts com guiris) però en escoltar que ens dirigíem a ella en català, van ser tot flors i violes.

La carta...

La seva carta està pensada 100% per compartir, que de fet va ser el que vam fer aquell dia. Formen part de la comunitat Slow Food apostant també pels productes de proximitat (encara que referències com la del Black Angus no sé jo si...). Tanmateix indiquen clarament els productes aptes per celíacs, així com les opcions vegetarianes i fins i tot veganes. 

També disposen d'un correcte menú de migdies de dilluns a divendres. 

La teca...

Com abans he comentat, les opcions triades van ser totes per a compartir, un cop descartades moltes coses que em venien molt de gust tastar però que eren impossibles de compartir amb la meva filla, doncs encara hi han plats o ingredients que no li agraden, com els formatges. Quina creu... 

En primer lloc, uns Bunyols de bacallà amb allioli de mel, eixuts a l'interior, tous i oliosos per fora i amb un fregit no gaire recomanable.


Bunyols de bacallà amb allioli de mel


Unes Croquetes casolanes (?) de pernil ibèric de gla (???¿¿¿) que ni casolanes (de V gama i de les normaletes) i al pernil ibèric ni se'l esperava. 

De fet, a la fotografia podreu veure unes que ni tan sols eren les de pernil, doncs van equivocar-se a la cuina i les van portar de formatge Gamoneu. Encara sort que la meva filla no era intolerant a la lactosa, que si no, encara me la maten... 

També per fixar-se és el detall del pa amb tomàquet que ens van servir. Feia molt de temps que no veia una aberració com aquesta de presentar-lo triturat per sobre. Terrible... :-(


Croquetes casolanes de pernil ibèric de gla


Un cop passat l'ensurt dels dos primers plats, va arribar un Arròs negre amb sepionetes i allioli. Correcte l'arròs, saborós i al punt. I no em queixaré pas del punt de cocció dels sepionets, doncs era pràcticament inexistent. Gairebé cru, a mi ja m'agrada, però conec més d'una persona que els tornarien amb fàstic. 


Arròs negre amb sepionetes i allioli


El millor plat estava per arribar, i va ser una Morcilla amb calamarsons i suc rostit de la seva tinta. Tallada de forma transversal, amb talls tendres i gustosos de calamarsons i amb refrescants brots verds. Un plat impressionant de debò i que penso val una visita per si sol. 


Morcilla amb calamarsons i suc rostit de la seva tinta


I l'últim dels plats que vam compartir i que per quantitat potser ens sobrava, (ens van recomanar demanar uns tres plats per cap) va ser aquest Braó de porc ecològic amb bunyols de moniato i mini pastanagues amb Ras el Hanout.


Braó de porc ecològic amb bunyols de moniato i mini pastanagues amb Ras el Hanout


El mam...

I una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta anomenat Merian que no seria pas la meva elecció si tornés. A més, el factor multiplicador dels vins estava disparat fins a quasi x3. Lamentable... 

L'únic punt a favor, era la quantitat de vins a copes que oferien a la seva carta de vins.



Els números...

Vam passar de les postres, anant directes als cafès i el compte va resultar per quasi 50 € per cap. Descomptant les begudes, uns 35 € per cap. No ho vaig trobar econòmic pel que ofereixen. 



I per concloure... 

En resum, un lloc massa turístic que pot estar bé per anar a compartir un parell de platets dels quals ja has sentit parlar o bé et recomana algú de fiar. És estrany, però vaig trobar molta diferència de qualitat entre uns plats i d'altres. Mentre els primers em van decebre del tot, els dos últims eren d'una gran qualitat i presentació.  

{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. Hi vaig anar un dia al principi i ni fu, ni fa....

    Però segurament es dirigeixen actualment al turisme i tots aquests «primers» que comentes, deuen ser el producte que surt més i ja van una mica a l'estil de #tomacabron :)

    I potser els plats més de cuina, els segueixen fent amb més cura i no els deixen en mans del becari. Doncs pel que sé, l'empresa és potent i segur que no descuiden el cap de cuina.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va sorprendre molt negativament la baixa qualitat dels entrants. Potser si que va ser la mala sort d'escollir els que tenen més sortida... De fet, a mi m'hauria agradat més anar a plats amb Cabrales o fabada, però anava amb la meva petita i és molt complicat compartir plats amb ella...

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Jo també vaig anar a ppi quan van obrir i res de l'altre món... tot i que van fer molt bombo. va estar correcte, però no excited!

      Elimina
    3. I en el meu cas, tan sols correcte parcialment... :-)

      Elimina
  2. Doncs una pena els primers.
    La millor doncs, anar a fer el vermut per allà a prop, aprofitar per fer els entrants i després anar al Llamber a fer els segons... clar, que han de pagar la pena...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja començo a tenir alguns llocs com aquest. Vull dir, llocs on anar a fer un plat i una copa de vi, i sortir ben content pel que pagues i gaudeixes.

      Salut!!

      Elimina
  3. No es un lloc amb bona relació qualitat-preu, però com les dues vegades que he anat ha sigut per celebrar alguna cosa, fas allò de un dia es un dia. Diria que et vas perdre un dels seus punts forts, que al meu parer son els formatges, i altre es la varietat de vins a copes. I com tu, penso que aquesta "morcilla" mereix per si sola la visita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. No és cap "chollo" ni penso recomanar-lo per anar a fer un àpat normal. Però com a lloc on anar a fer un tastet, no el trobo gens malament.

      Hauré de tornar a fer un tast de formatges i vins a copes. Anava amb la meva petita i no li agrada el formatge...:-(

      Salut i gràcies per passar.

      Elimina
  4. Sembla que estem tots d'acord, vaig anar al principi i res de l'altre mon, veig que continua la mateixa formula per compartir i als i baixos amb els diferents plats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé si tens la sort de conèixer els plats a demanar. Jo ja tindria la meva selecció si mai tornés.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia dels 3(o+)aTaula

Guia dels 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -