GLORIA OSTERIA (Barcelona)
Fa 1 dia
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restaurant **. Mostrar tots els missatges
Miramar o l'encant de tenir un 2 estrelles per a tu sol... :-)
Miramar
Passeig Marítim, 7 - Port de Llançà
17490 - Llançà
972 380 132
http://restaurantmiramar.com
Aquest va ser el restaurant escollit aquest any, per celebrar el nostre aniversari de noces. Era d'aquests llocs que tenia anotats des de feia ja un munt d'anys i que molts cops, per estar a prop, deixes de banda per anar a d'altres que estan més lluny.
Coincidia aquest any, final de mes, final de vacances (31 d'agost), diumenge, migdia i espectacular jornada de platja. Amb tot això, quan vàrem entrar i vam veure que érem els primers ja vàrem intuir que no estaríem gaire més acompanyats. I no ens vam equivocar gaire, ja que vàrem tenir el restaurant per nosaltres dos durant les tres o quatre hores que vàrem estar dinant.
El restaurant està situat al passeig marítim de Llançà a pocs metres de la platja, amb les espectaculars vistes que això comporta. Tot i estar a plena solana, a la terrassa coberta s'està de meravella a nivell aclimatació i insonorització. Et sents una mica mico de circ pel fet que tothom que passa pel carrer se't queda mirant, però t'acabes acostumant i al final fins i tot et fa gràcia i gaudeixes de la situació.
L'interior, com podeu suposar, destil·la l'habitual categoria que se li pressuposa a un lloc d'aquestes característiques, amb estovalles i parament de taula de gran luxe i qualitat.
Quan vaig reservar, ara ja fa uns quants mesos, vaig encarregar el menú degustació anomenat "MENÚ ENTORN I (CON) SEQÜÈNCIES 2014" que s'estructura en tres grans blocs (L`Horta, El Mar i El Bosc), i al que afegeixen uns entreteniments inicials i unes postres per tancar.
ENTRETENIMENTS
Composts (de baix a dalt a la fotografia) per: "Sac de blat de moro i "chilitos"", "Cronut de fruits secs" i "Garrí i pipes".
Cadascun dels blocs que componen el menú degustació comencen amb una presentació del mateix bloc en un gran plat de servei (ENTORN) per continuar després amb un reguitzell de mini plats (les (CON) SEQÜÈNCIES). Intentaré no estendre en excés els comentaris i/o descripció dels plats, detallant només aquells fets que per excepcionals em semblin prou motiu per destacar-los.
L'HORTA...
En primer lloc presenten l'entorn, que és una gran "pissarra" per compartir amb una reproducció de l'horta i en la que ens oferien els següents platets: "Pèsol", "Maduixa", "Tall d'ajoblanco", "Patata rostida", "Piquillo" i "Gingebre, gingebre, gingebre". He de dir que els noms dels platets no són fruit de cap substància estupefaent que hagi ingerit abans d'escriure el post, sinó que són els que figuren en el menú que et donen imprès un cop has acabat l'àpat... ;-)
Tot molt bo, però destacaria la "Patata rostida" i el "Piquillo".
Un plat anomenat "Meló", bàsicament per què els ingredients eren de meló amb diferents textures.
Per continuar amb un plat anomenat "Pastanaga" en el que ens trobem uns nyoquis de pastanaga, crema de pastanaga, aire de pastanaga i... pastanaga.
La primera enganyifa del menú venia donada pel següent plat que imitava a una pizza "Regina", però en la que els ingredients estaven cuinats i/o texturitzats d'altres maneres diferents a les quals ens esperem trobar en aquest plat tradicional.
I una altra enganyifa van ser les "Angules d'horta", que no eren sinó unes petites mongetes verdes amb una potent salsa amb gust d'angules.
EL MAR...
Apertura del segon acte amb un gran plat de presentació a on vàrem poder tastar els següents ingredients d'aquest Entorn: "Cloïssa i pebres", "Cañailla", "Llamàntol Roll", "Lluenta", "Quisquilla", "Fetge de rap", "Tiradito" i "Pescaíto".
I els plats associats que van ser, en primer lloc un "Llagostí Bangkok" que, tot i que no s'aprecia gaire a la imatge era d'una mida considerable. Anava força especiat, amb un intens aroma i gust de coco i acabat per un gelat de curri verd.
Com a la meva dona no li agrada el coco (abans d'anar ens van preguntar si teníem alguna intolerància alimentària o algun producte que no ens agradés) li van servir unes espardenyes amb tòfona d'estiu.
Uns talls de tonyina en escabetx dels que et fan saltar la llagrimeta...
Una gamba que em va fer trontollar el rànquing que encapçalava fins a aquest moment la que vaig tastar al Koy Shunka. Més llàgrimes...
I per finalitzar aquesta part, unes cocotxes de lluç amb, crec, quinoa.
EL BOSC...
L'última part o tercer acte de la representació (ve a ser com anar al teatre...) va ser El Bosc. En aquest cas ens trobem amb els següents plats que componen la safata a compartir: "Nou cacau", "Taco de bosc", "Nem", "Nigiri", "Mollet ibèric", "Pollastre amb bolets". Sincerament, no sé si va ser millor aquest Entorn o l'anterior, però de traca i mocador ambdós.
Un mar i muntanya amb (que jo recordi...) bolets, caragols, salicòrnia, ficoide glaciale i camarons.
Un altre plat d'aquests "monogràfics" però no pel fet, insulsos o avorrits, va ser l'anomenat "Remolatxa", compost per aquesta hortalissa, manifestada de diverses maneres. Amb salsa perigord i foie.
Del següent plat de nom "ou" i que de ben segur portava ou, no recordo gaire cosa més què era una versió del clàssic "ou benedictine"... Ho sento, però és el que té anar fent anys i deixar passar tant de temps entre l'àpat i escriure l'entrada al blog...
Continuem amb un curiós risotto "Instant", en el que el formatge (payoyo) està esferificat i l'has de rebentar per preparar tu mateix el plat. A banda de la tonteria, he de dir que estava espectacular. Un altre plat de 10.
I ja per acabar, el "Formatge de bou" que potser és el plat que més em va agradar. Pel seu aspecte, semblava més un "Nevadito Reglero", que per els que sou més joves us diré que són unes galetes molt típiques de pasta de full i sucre glacé. En canvi, era una mena de pastís d'exquisida carn de bou recoberta per un formatge (si no m'equivoco, de cabra). Aquest un 10 no... el següent...
POSTRES
I les postres que, tot i que eren espectaculars tant en la seva presentació com a la seva preparació, em limitaré a llistar-les:
El primer va ser un simpàtic Hot Dolç amb gust de préssec, que ni que em matin podria dir de què era... Però no em negareu que no és divertit i ben parit. Fixeu-vos en el detall del pa (que no era pa) torrat...
El segon, de merenga i llimona.
I ja per acabar, la "Kriptonita" (te matcha i fruita de la passió)per netejar bé el paladar dels anteriors plats.
Amb els cafès, en lloc de treure l'arsenal típic de petit fours, uns ous dalinians de xocolata amb gelatines de fruites a l'interior, que em van semblar molt millor que tant dolç variat com acostumen a fer. Un encert.
He de dir que tot i anar amb una mica de recel per la vessant mediàtica del xef (quan comencen a sortir de la casa mare per anar obrint nous espais a ciutat, ja em poso en guàrdia), va ser una experiència inoblidable de la qual vaig gaudir com un tocino i he de dir que és dels millors restaurants en els quals hem estat. Em va passar tot el contrari que el dia abans al restaurant Els Brancs, al que vaig anar amb moltes expectatives que no vaig poder (o saber) assolir, al meu criteri...
Pel que fa al servei... de pel·lícula. Ho dic de debò. I imagino que tot hauria estat igual si no haguéssim estat totalment sols, però això de tenir tot un restaurant amb dues estrelles Michelín per a tu sol, mola...
El preu d'aquest menú és de 140 € per cap, begudes, cafès i impostos no inclosos i que si els comptem tots, ens podem apropar, si no anem amb compte, als 180-200 € per cap.
Passeig Marítim, 7 - Port de Llançà
17490 - Llançà
972 380 132
http://restaurantmiramar.com
Aquest va ser el restaurant escollit aquest any, per celebrar el nostre aniversari de noces. Era d'aquests llocs que tenia anotats des de feia ja un munt d'anys i que molts cops, per estar a prop, deixes de banda per anar a d'altres que estan més lluny.
Coincidia aquest any, final de mes, final de vacances (31 d'agost), diumenge, migdia i espectacular jornada de platja. Amb tot això, quan vàrem entrar i vam veure que érem els primers ja vàrem intuir que no estaríem gaire més acompanyats. I no ens vam equivocar gaire, ja que vàrem tenir el restaurant per nosaltres dos durant les tres o quatre hores que vàrem estar dinant.
El restaurant està situat al passeig marítim de Llançà a pocs metres de la platja, amb les espectaculars vistes que això comporta. Tot i estar a plena solana, a la terrassa coberta s'està de meravella a nivell aclimatació i insonorització. Et sents una mica mico de circ pel fet que tothom que passa pel carrer se't queda mirant, però t'acabes acostumant i al final fins i tot et fa gràcia i gaudeixes de la situació.
 |
| Façana del restaurant |
L'interior, com podeu suposar, destil·la l'habitual categoria que se li pressuposa a un lloc d'aquestes característiques, amb estovalles i parament de taula de gran luxe i qualitat.
 |
| Interior de la sala |
Quan vaig reservar, ara ja fa uns quants mesos, vaig encarregar el menú degustació anomenat "MENÚ ENTORN I (CON) SEQÜÈNCIES 2014" que s'estructura en tres grans blocs (L`Horta, El Mar i El Bosc), i al que afegeixen uns entreteniments inicials i unes postres per tancar.
ENTRETENIMENTS
Composts (de baix a dalt a la fotografia) per: "Sac de blat de moro i "chilitos"", "Cronut de fruits secs" i "Garrí i pipes".
 |
| Els entrants o entreteniments |
Cadascun dels blocs que componen el menú degustació comencen amb una presentació del mateix bloc en un gran plat de servei (ENTORN) per continuar després amb un reguitzell de mini plats (les (CON) SEQÜÈNCIES). Intentaré no estendre en excés els comentaris i/o descripció dels plats, detallant només aquells fets que per excepcionals em semblin prou motiu per destacar-los.
L'HORTA...
En primer lloc presenten l'entorn, que és una gran "pissarra" per compartir amb una reproducció de l'horta i en la que ens oferien els següents platets: "Pèsol", "Maduixa", "Tall d'ajoblanco", "Patata rostida", "Piquillo" i "Gingebre, gingebre, gingebre". He de dir que els noms dels platets no són fruit de cap substància estupefaent que hagi ingerit abans d'escriure el post, sinó que són els que figuren en el menú que et donen imprès un cop has acabat l'àpat... ;-)
Tot molt bo, però destacaria la "Patata rostida" i el "Piquillo".
 |
| L'horta... |
Un plat anomenat "Meló", bàsicament per què els ingredients eren de meló amb diferents textures.
 |
| Meló |
Per continuar amb un plat anomenat "Pastanaga" en el que ens trobem uns nyoquis de pastanaga, crema de pastanaga, aire de pastanaga i... pastanaga.
 |
| Pastanaga |
La primera enganyifa del menú venia donada pel següent plat que imitava a una pizza "Regina", però en la que els ingredients estaven cuinats i/o texturitzats d'altres maneres diferents a les quals ens esperem trobar en aquest plat tradicional.
 |
| Regina |
I una altra enganyifa van ser les "Angules d'horta", que no eren sinó unes petites mongetes verdes amb una potent salsa amb gust d'angules.
 |
| Angules d'horta |
EL MAR...
Apertura del segon acte amb un gran plat de presentació a on vàrem poder tastar els següents ingredients d'aquest Entorn: "Cloïssa i pebres", "Cañailla", "Llamàntol Roll", "Lluenta", "Quisquilla", "Fetge de rap", "Tiradito" i "Pescaíto".
 |
| El Mar... |
 |
| El Mar... (un cop escampada la boira...) |
I els plats associats que van ser, en primer lloc un "Llagostí Bangkok" que, tot i que no s'aprecia gaire a la imatge era d'una mida considerable. Anava força especiat, amb un intens aroma i gust de coco i acabat per un gelat de curri verd.
 |
| Llagostí Bangkok |
Com a la meva dona no li agrada el coco (abans d'anar ens van preguntar si teníem alguna intolerància alimentària o algun producte que no ens agradés) li van servir unes espardenyes amb tòfona d'estiu.
 |
| Espardenyes (no contemplades en aquest menú) |
Uns talls de tonyina en escabetx dels que et fan saltar la llagrimeta...
 |
| Tonyina en el seu escabetx |
Una gamba que em va fer trontollar el rànquing que encapçalava fins a aquest moment la que vaig tastar al Koy Shunka. Més llàgrimes...
 |
| Pura gamba |
I per finalitzar aquesta part, unes cocotxes de lluç amb, crec, quinoa.
 |
| Kokotxa |
EL BOSC...
L'última part o tercer acte de la representació (ve a ser com anar al teatre...) va ser El Bosc. En aquest cas ens trobem amb els següents plats que componen la safata a compartir: "Nou cacau", "Taco de bosc", "Nem", "Nigiri", "Mollet ibèric", "Pollastre amb bolets". Sincerament, no sé si va ser millor aquest Entorn o l'anterior, però de traca i mocador ambdós.
 |
| El Bosc... |
Un mar i muntanya amb (que jo recordi...) bolets, caragols, salicòrnia, ficoide glaciale i camarons.
 |
| Mar i muntanya |
Un altre plat d'aquests "monogràfics" però no pel fet, insulsos o avorrits, va ser l'anomenat "Remolatxa", compost per aquesta hortalissa, manifestada de diverses maneres. Amb salsa perigord i foie.
 |
| Remolatxa |
Del següent plat de nom "ou" i que de ben segur portava ou, no recordo gaire cosa més què era una versió del clàssic "ou benedictine"... Ho sento, però és el que té anar fent anys i deixar passar tant de temps entre l'àpat i escriure l'entrada al blog...
 |
| Ou |
Continuem amb un curiós risotto "Instant", en el que el formatge (payoyo) està esferificat i l'has de rebentar per preparar tu mateix el plat. A banda de la tonteria, he de dir que estava espectacular. Un altre plat de 10.
 |
| Risotto "Instant" |
I ja per acabar, el "Formatge de bou" que potser és el plat que més em va agradar. Pel seu aspecte, semblava més un "Nevadito Reglero", que per els que sou més joves us diré que són unes galetes molt típiques de pasta de full i sucre glacé. En canvi, era una mena de pastís d'exquisida carn de bou recoberta per un formatge (si no m'equivoco, de cabra). Aquest un 10 no... el següent...
 |
| Formatge de bou |
POSTRES
I les postres que, tot i que eren espectaculars tant en la seva presentació com a la seva preparació, em limitaré a llistar-les:
El primer va ser un simpàtic Hot Dolç amb gust de préssec, que ni que em matin podria dir de què era... Però no em negareu que no és divertit i ben parit. Fixeu-vos en el detall del pa (que no era pa) torrat...
 |
| Hot Dolç |
El segon, de merenga i llimona.
 |
| Merenga - Llimona |
I ja per acabar, la "Kriptonita" (te matcha i fruita de la passió)per netejar bé el paladar dels anteriors plats.
 |
| Kriptonita |
Amb els cafès, en lloc de treure l'arsenal típic de petit fours, uns ous dalinians de xocolata amb gelatines de fruites a l'interior, que em van semblar molt millor que tant dolç variat com acostumen a fer. Un encert.
 |
| Dalí |
He de dir que tot i anar amb una mica de recel per la vessant mediàtica del xef (quan comencen a sortir de la casa mare per anar obrint nous espais a ciutat, ja em poso en guàrdia), va ser una experiència inoblidable de la qual vaig gaudir com un tocino i he de dir que és dels millors restaurants en els quals hem estat. Em va passar tot el contrari que el dia abans al restaurant Els Brancs, al que vaig anar amb moltes expectatives que no vaig poder (o saber) assolir, al meu criteri...
Pel que fa al servei... de pel·lícula. Ho dic de debò. I imagino que tot hauria estat igual si no haguéssim estat totalment sols, però això de tenir tot un restaurant amb dues estrelles Michelín per a tu sol, mola...
El preu d'aquest menú és de 140 € per cap, begudes, cafès i impostos no inclosos i que si els comptem tots, ens podem apropar, si no anem amb compte, als 180-200 € per cap.
Les Cols. Petita decepció...
LES COLS
Mas les Cols
Ctra. de la Canya, s/n
17800 OLOT (Girona)
Telèfon - 972 269 209
Mail - lescols@lescols.com
GPS lt 42.1896 ln 2.50617
Com a regal d'aniversari, la meva dona em va comprar un paquet de sopar degustació amb maridatge al biestrellat restaurant Les Cols d'Olot i una nit a un dels Pavellons que tenen al mateix lloc i dels que faré una entrada a part quan pugui. I per no perdre temps, vàrem anar l'endemà del meu aniversari, després d'un dinar al Koy Shunka i d'un gran sopar familiar.
D'entrada, he de dir que el local, visual i arquitectònicament parlant, és d'una gran bellesa tan interiorment com exteriorment (al post que més endavant publiqui relatiu als pavellons, ja donaré més detalls) i ha estat guardonat amb nombrosos premis (Premi FAD 03 de l'Opinió, Premi d’Arquitectura de Girona 03, Premi Contractworld.Award 05).
Només accedir al restaurant, una noia ens va portar a fer un tour per les diferents estances d'aquest i ens va ensenyar els reservats totalment ocults, la gran taula allargada a l'estil medieval i l'antic pati i façana de l'edifici principal. Si voleu veure fotografies detallades del local en pode trobar directament a la web del restaurant.
Seguint amb la visita, he de dir que moltes ganes no va posar la noia, ja que només li va faltar dir-nos que ens afanyéssim que tenia coses a fer. Va tenir una actitud totalment seca en tot moment i el màxim que vaig poder veure a la seva cara, va ser un falç i forçat somriure. Capítol a part mereix el tema de la il·luminació que, pel meu gust, era massa tènue i freda, almenys per sopar. Ens va acompanyar a la taula que (com més o menys es pot veure a les fotografies) seguien els paràmetres de disseny i modernitat del local, i ens vam disposar a gaudir del que intuíem que seria un bon espectacle i millor sopar.
Per començar el menú, ens van servir una copeta de cava L'O del celler L'Origan (com m'agrada aquest cava, i més encara el rosat) amb unes llenques de llonganissa d'Olot i una mena de pergamí extremadament fi elaborat amb fajol que és un cereal que antigament es feia servir com a pinso per animals, però que a la Garrotxa sembla que l'han fet servir tota la vida per elaboracions de pa i farinetes. Una mica insípid i que s'havia de menjar amb compte, ja que s'enganxava al paladar i podia fer que t'ofeguessis...
Aniré posant davant de les fotografies (que per la llum del local van quedar com el cul...) el nom dels plats que figuraven al menú oficial del restaurant.
copa de cava L’O de l’Origan
llonganissa artesanal d’Olot
la terra, l’aigua, el cereal;
crosta de fajol,
l’essencialitat dels aliments primaris
Uns entreteniments fets a base de productes bio...
per menjar amb els dits;
entrepà calent de blat de moro escairat
el caviar de la Garrotxa;
blini de fajol i fesols de Santa Pau
Continuem amb el mateix fil conductor...
de fajol;
espagueti, brou fumat
Uns pans casolans realment bons...
Un calçot en què en lloc de pell tenia un arrebossat fet amb una tempura de carbó. Divertit engany...
per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó,
romesco
Rovellons a la llauna com els de la meva iaia...
amb el perfum d’humitat del sotabosc;
amanida de rovellons,
pinyons, tortell d’Olot
Ou perfectament cuit amb una maionesa lleugera, crec que preparada amb l'oli de les llaunes de tonyina (almenys aquesta és la sensació en boca que vaig notar).
del galliner al plat;
ou fresc del dia,
maionesa, tonyina
Bona i potent la royale de tòfona negra.
de la Garrotxa;
royale de tòfona negra
Em va agradar força per diferent i per no haver tastat mai res de similar el següent plat, que consistia en un tros d'albergínia que estava cuinat com si fos una peça de carn.
cuinada com una carn;
albergínia blanca cremada,
llet d’ovella, mel, cafè
Un arròs feia de punt de partida dels plats principals. Cuinat amb calamars de llauna. Havia sentit parlar d'aquesta mena de preparacions però no les havia tastat. Molt bo.
un plat d’hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna,
calamar a la romana, allioli suau
Una més que correcte i saborosa però poc sorprenent brandada de bacallà...
un peix present des de sempre en la cuina de muntanya;
brandada de bacallà,
pil-pil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes
I per finalitzar els plats principals, una terrina d'ànec.
cuinat en terrina;
ànec de pagès criat per nosaltres,
figues, amaretto, galeta picada
Uns formatges catalans amb melmelades casolanes. És curiós això d'afinar els formatges (així com d'altres productes com les carns...). En aquest punt crec que els nostres veïns francesos ens porten uns quants anys d'avantatge...
amb el contrast de les nostres melmelades fetes per nosaltres;
formatges catalans,
afinats al punt
I les postres, que passaré de pressa...
amb una fruita del temps;
castanyes i pomes,
fetes de diferents maneres
servida com a postres;
gelat cremós de carbassa,
cabell d'àngel
unes postres llamineres;
pastís gelat,
fruites confitades, rovell cremat
per a compartir;
rajola de xocolata,
una evocació a l’espai del restaurant
servei de pa dolç;
coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas,
cuita en forn de llenya
Els vins, que entraven amb el menú degustació, van ser una selecció de vins catalans, dels que no guardo cap sensació ni emoció especial: Maragda Selecció 2012 (no estic gaire segur d'aquest...), Macizo (potser, el millor de tots els tastats), Brunus i Ratafia d'Olot.
En sortir, ens va ensenyar amablement la cuina la Fina Puigdevall que és el xef del restaurant, i que com ja havien acabat el servei (eren més de les 12 de la nit) podeu imaginar que estava totalment recollida i sense cap moviment entre fogons.
Aleshores... puc afirmar que segons les meves apreciacions, el restaurant té els següents punts a favor:
- Cuina de proximitat, productes catalans de primeríssima qualitat i cuina ben elaborada.
- Arquitectura i disseny de la sala.
Però alhora, té els següents punts en contra:
- Lentitud del servei i temps d'espera excessiu entre plats. Vàrem estar pràcticament quatre hores i això que no havíem de demanar el compte, ja que estava prèviament pagat. I no va ser que fos ple el local, ja que només hi havia tres taules més ocupades.
- Distanciament i massa solemnitat del personal. És amb diferència, el restaurant a on m'he sentit més allunyat i amb poca sintonia amb els cambrers. Poques explicacions dels plats i quan feia alguna pregunta dels mateixos, semblava que els hi costava donar-les. Jo els hi recomanaria anar al Celler de Can Roca o al Mugaritz d'Andoni Luis Aduriz per veure com s'ha de comportar el personal de sala.
- No es pot servir el pa i el formatge amb les mans. Aquest va ser un dels fets més al·lucinants que vàrem veure...
- Repetició d'ingredients a diferents plats (amb el fajol) i potser també excessiu protagonisme dels productes amb etiquetes "bio" i "eco".
- Per tenir una qualificació tan alta amb dues estrelles, només dos plats van arribar a sorprendre'm: el calçot i l'albergínia.
- Vins senzills per tractar-se d'un maridatge a un restaurant d'aquest nivell.
- Poca il·luminació. Això potser no serà un punt en contra per tothom, però com dic al començament de la llista, aquesta i la resta, són les meves apreciacions.
- Amb el "detall" d'ensenyar la sala als comensals que van arribant, es produeix un estrany efecte de mico de circ, ja que els fan passar pel costat de la teva taula i fins hi tot hi havia qui es parava a veure que és el que estaves menjant.
Per tant, crec que no el recomanaria a qui volgués celebrar un esdeveniment especial en un restaurant estrellat, a no ser que tingués un delit especial per l'arquitectura o el disseny. A mi em va decebre bastant, ja que era dels que tenia moltes ganes d'anar i estava anotat a la llista com un destí especial i que no va passar del "que maco" a la meva escala de valors.
Mas les Cols
Ctra. de la Canya, s/n
17800 OLOT (Girona)
Telèfon - 972 269 209
Mail - lescols@lescols.com
GPS lt 42.1896 ln 2.50617
Com a regal d'aniversari, la meva dona em va comprar un paquet de sopar degustació amb maridatge al biestrellat restaurant Les Cols d'Olot i una nit a un dels Pavellons que tenen al mateix lloc i dels que faré una entrada a part quan pugui. I per no perdre temps, vàrem anar l'endemà del meu aniversari, després d'un dinar al Koy Shunka i d'un gran sopar familiar.
D'entrada, he de dir que el local, visual i arquitectònicament parlant, és d'una gran bellesa tan interiorment com exteriorment (al post que més endavant publiqui relatiu als pavellons, ja donaré més detalls) i ha estat guardonat amb nombrosos premis (Premi FAD 03 de l'Opinió, Premi d’Arquitectura de Girona 03, Premi Contractworld.Award 05).
Només accedir al restaurant, una noia ens va portar a fer un tour per les diferents estances d'aquest i ens va ensenyar els reservats totalment ocults, la gran taula allargada a l'estil medieval i l'antic pati i façana de l'edifici principal. Si voleu veure fotografies detallades del local en pode trobar directament a la web del restaurant.
Seguint amb la visita, he de dir que moltes ganes no va posar la noia, ja que només li va faltar dir-nos que ens afanyéssim que tenia coses a fer. Va tenir una actitud totalment seca en tot moment i el màxim que vaig poder veure a la seva cara, va ser un falç i forçat somriure. Capítol a part mereix el tema de la il·luminació que, pel meu gust, era massa tènue i freda, almenys per sopar. Ens va acompanyar a la taula que (com més o menys es pot veure a les fotografies) seguien els paràmetres de disseny i modernitat del local, i ens vam disposar a gaudir del que intuíem que seria un bon espectacle i millor sopar.
 |
| Interior de la sala del restaurant |
Per començar el menú, ens van servir una copeta de cava L'O del celler L'Origan (com m'agrada aquest cava, i més encara el rosat) amb unes llenques de llonganissa d'Olot i una mena de pergamí extremadament fi elaborat amb fajol que és un cereal que antigament es feia servir com a pinso per animals, però que a la Garrotxa sembla que l'han fet servir tota la vida per elaboracions de pa i farinetes. Una mica insípid i que s'havia de menjar amb compte, ja que s'enganxava al paladar i podia fer que t'ofeguessis...
Aniré posant davant de les fotografies (que per la llum del local van quedar com el cul...) el nom dels plats que figuraven al menú oficial del restaurant.
copa de cava L’O de l’Origan
llonganissa artesanal d’Olot
la terra, l’aigua, el cereal;
crosta de fajol,
l’essencialitat dels aliments primaris
 |
| Crosta de fajol |
Uns entreteniments fets a base de productes bio...
per menjar amb els dits;
entrepà calent de blat de moro escairat
el caviar de la Garrotxa;
blini de fajol i fesols de Santa Pau
 |
| Entrepà calent de blat de moro escairat i blini de fajol i fesols de Santa Pau |
Continuem amb el mateix fil conductor...
de fajol;
espagueti, brou fumat
 |
| Brou fumat amb espagueti de fajol |
Uns pans casolans realment bons...
 |
| La safata de pans |
Un calçot en què en lloc de pell tenia un arrebossat fet amb una tempura de carbó. Divertit engany...
per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó,
romesco
 |
| Calçots en tempura de carbó tal com arriben a taula |
 |
| Romesco |
 |
| Els calçots en tempura de carbó |
Rovellons a la llauna com els de la meva iaia...
amb el perfum d’humitat del sotabosc;
amanida de rovellons,
pinyons, tortell d’Olot
 |
| Amanida de rovellons, pinyons, tortell d’Olot |
Ou perfectament cuit amb una maionesa lleugera, crec que preparada amb l'oli de les llaunes de tonyina (almenys aquesta és la sensació en boca que vaig notar).
del galliner al plat;
ou fresc del dia,
maionesa, tonyina
 |
| Ou fresc del dia, maionesa i tonyina |
Bona i potent la royale de tòfona negra.
de la Garrotxa;
royale de tòfona negra
 |
| Royale de tòfona negra |
Em va agradar força per diferent i per no haver tastat mai res de similar el següent plat, que consistia en un tros d'albergínia que estava cuinat com si fos una peça de carn.
cuinada com una carn;
albergínia blanca cremada,
llet d’ovella, mel, cafè
 |
| Albergínia blanca cremada |
Un arròs feia de punt de partida dels plats principals. Cuinat amb calamars de llauna. Havia sentit parlar d'aquesta mena de preparacions però no les havia tastat. Molt bo.
un plat d’hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna,
calamar a la romana, allioli suau
 |
| Arròs de pagès amb calamars de llauna |
Una més que correcte i saborosa però poc sorprenent brandada de bacallà...
un peix present des de sempre en la cuina de muntanya;
brandada de bacallà,
pil-pil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes
 |
| Brandada de bacallà |
I per finalitzar els plats principals, una terrina d'ànec.
cuinat en terrina;
ànec de pagès criat per nosaltres,
figues, amaretto, galeta picada
 |
| Terrina d'ànec de pagès |
Uns formatges catalans amb melmelades casolanes. És curiós això d'afinar els formatges (així com d'altres productes com les carns...). En aquest punt crec que els nostres veïns francesos ens porten uns quants anys d'avantatge...
amb el contrast de les nostres melmelades fetes per nosaltres;
formatges catalans,
afinats al punt
 |
| Formatges catalans |
I les postres, que passaré de pressa...
amb una fruita del temps;
castanyes i pomes,
fetes de diferents maneres
 |
| Castanyes i pomes |
servida com a postres;
gelat cremós de carbassa,
cabell d'àngel
 |
| Gelat cremós de carbassa |
unes postres llamineres;
pastís gelat,
fruites confitades, rovell cremat
 |
| Pastís gelat |
per a compartir;
rajola de xocolata,
una evocació a l’espai del restaurant
servei de pa dolç;
coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas,
cuita en forn de llenya
 |
| Coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas |
 |
| Rajola de xocolata |
Els vins, que entraven amb el menú degustació, van ser una selecció de vins catalans, dels que no guardo cap sensació ni emoció especial: Maragda Selecció 2012 (no estic gaire segur d'aquest...), Macizo (potser, el millor de tots els tastats), Brunus i Ratafia d'Olot.
En sortir, ens va ensenyar amablement la cuina la Fina Puigdevall que és el xef del restaurant, i que com ja havien acabat el servei (eren més de les 12 de la nit) podeu imaginar que estava totalment recollida i sense cap moviment entre fogons.
Aleshores... puc afirmar que segons les meves apreciacions, el restaurant té els següents punts a favor:
- Cuina de proximitat, productes catalans de primeríssima qualitat i cuina ben elaborada.
- Arquitectura i disseny de la sala.
Però alhora, té els següents punts en contra:
- Lentitud del servei i temps d'espera excessiu entre plats. Vàrem estar pràcticament quatre hores i això que no havíem de demanar el compte, ja que estava prèviament pagat. I no va ser que fos ple el local, ja que només hi havia tres taules més ocupades.
- Distanciament i massa solemnitat del personal. És amb diferència, el restaurant a on m'he sentit més allunyat i amb poca sintonia amb els cambrers. Poques explicacions dels plats i quan feia alguna pregunta dels mateixos, semblava que els hi costava donar-les. Jo els hi recomanaria anar al Celler de Can Roca o al Mugaritz d'Andoni Luis Aduriz per veure com s'ha de comportar el personal de sala.
- No es pot servir el pa i el formatge amb les mans. Aquest va ser un dels fets més al·lucinants que vàrem veure...
- Repetició d'ingredients a diferents plats (amb el fajol) i potser també excessiu protagonisme dels productes amb etiquetes "bio" i "eco".
- Per tenir una qualificació tan alta amb dues estrelles, només dos plats van arribar a sorprendre'm: el calçot i l'albergínia.
- Vins senzills per tractar-se d'un maridatge a un restaurant d'aquest nivell.
- Poca il·luminació. Això potser no serà un punt en contra per tothom, però com dic al començament de la llista, aquesta i la resta, són les meves apreciacions.
- Amb el "detall" d'ensenyar la sala als comensals que van arribant, es produeix un estrany efecte de mico de circ, ja que els fan passar pel costat de la teva taula i fins hi tot hi havia qui es parava a veure que és el que estaves menjant.
Per tant, crec que no el recomanaria a qui volgués celebrar un esdeveniment especial en un restaurant estrellat, a no ser que tingués un delit especial per l'arquitectura o el disseny. A mi em va decebre bastant, ja que era dels que tenia moltes ganes d'anar i estava anotat a la llista com un destí especial i que no va passar del "que maco" a la meva escala de valors.
Tag :
Restaurant,
Restaurant **
Calima - Oxímoron 2012
Restaurante Calima
José Meliá, s/n
29602 - Marbella (Málaga)
Tel. 952 764 252
email: calima@dgarcia.es
El diccionario de la lengua española nos traduce el término oxímoron de la siguiente forma:
m. Ret. Combinación en una misma
estructura sintáctica de dos palabras o expresiones de significado opuesto, que
originan un nuevo sentido.
Es así como Dani García quiere identificar su menú Oxímoron 2012 y en el que realmente nada parece ser lo que identifica el plato en un primer momento. Más que un menú, es un divertimento culinario y un festival de sensaciones y sabores desde el primer bocado hasta el último aliento.
Es uno de los mejores locales en los que he estado, en referencia a su decoración, ambientación y puesta en escena. En sí mismo ya es especial, pues está situado a pie de playa en un inmejorable entorno y en un hotel de Gran Lujo como es el Gran Meliá Don Pepe de Marbella.
 |
| Vista de la terraza del restaurante Calima desde la playa |
 |
| Vistas de la terraza desde el interior del restaurante Calima |
Empezamos con una fabulosa copa de Champagne Rossé mientras nos decidíamos por, por ... no sé por qué, ya que solamente hay la posibilidad del menú Oxímoron. Supongo que por empezar bien la velada... y porqué era nuestro aniversario.
Como siempre en este tipo de restaurantes, nos dejamos llevar por los sabios consejos del sumiller, que nos recomendó un fabuloso Riesling Kirchenstuck de Basserman-Jordan, que nos acompañó perfectamente durante todo el festival culinario, incluso hasta los postres.
Empezamos con una rosquilla elaborada con espuma de tomate deshidratada y papada ibérica que además de fundirse en la boca, se nos queda pegada en el paladar durante un buen rato para ir desprendiendo toda la potencia de su sabor.
 |
| Rosquilla Ibérica |
 |
| Empanadilla de Mi Madre |
Tarta de turrón de jijona y foie
 |
| Turrón de Foie Gras |
El huevo sin huevo consistía en un ajoblanco con gel de pimiento asado y espuma de lichi. Divertido a la vez que sabroso y curiosa la amalgama de sabores (lo cual se repetiría en unas cuantas ocasiones más durante la cena).
 |
| Huevo sin Huevo |
 |
| Tomate Nitro |
Seguimos con el obulato para una de las presentaciones mas curradas. Se trata de un fondo rocoso, sobre el cual se presentan dichos snacks elaborados con nori y gambas secas y cubiertos de pequeños camarones y percebes, y rematados por una esferificación de agua de mar. Impresionante.
 |
| Fondo Rocoso |
Sobre una porra de almendra, nos presenta a continuación una anguila ahumada con huevas de arenque y zanahoria nixtamalizada rellena de crema de anguila. La nixtamalización es una técnica ancestral mejicana para quitar el hollejo del maíz con cal apagada (hidróxido de cal). Modifica la textura de la superficie de un vegetal sin que su estructura se deshaga después de una cocción (información extraída del sitio web http://observaciongastronomica2.wordpress.com/ sin la información del cual nunca hubiese averiguado algunos de los ingredientes de los platos del menú).
 |
| Porra de almendras y Anguila ahumada |
Unas falsas cerezas con nata, te vuelven a la realidad del mundo irreal de este chef: las cerezas están rellenas en su interior por una mousse de foie, mientras que su piel está elaborada con Oporto y la nata es una espuma de suero de queso parmesano.
 |
| Cerezas con nata |
Garbanzos en remojo: sobre un caldo de cochinillo infusionado con hierbabuena hay unos cremosos de sésamo blanco y tostado que figuran los garbanzos (pero el realismo de éstos es tal, que te hacen dudar de que no sean garbanzos de verdad...)
 |
| Garbanzos en remojo |
Los boquerones en vinagre de toda la vida versionados hasta el límite de la imaginación. En un tenderete de la ropa con sus pinzas, nos presenta unos boquerones rebozados con espuma de vinagre y rellenos de perlas de aceite.
 |
| Tenderete de Boquerones |
Gazpachuelo cítrico con cañaillas.
 | |
|
 |
| Gacha-miga de Cangrejo |
Precioso y colorido plato en la siguiente presentación. Se trataba de una salsa Bearnesa emulsionada y caramelizada en cuyo fondo se encontraban los trozos de pichón y en el centro un pequeño helado de pepino.
 |
| Bearnesa Emulsionada, con pichón y pepino |
Magnífica la raya soasada con berenjena frita en un (creo) caldo de dashi. Como puede observarse en la foto, que falte casi la mitad del pescado denota el nerviosismo por degustarlo...
 |
| Raya (casi entera... ;)) Soasada con Berenjena Frita |
Terminamos el menú salado con un steak tartar con patata suflé. acompañado por una potente salsa glacé de carne (ni idea de como se llega a esa potencia de sabor con una salsa...).
 |
| Steak Tartar |
El primero de los postres, fabuloso para limpiar perfectamente las papilas gustativas y dejarlas preparadas para los sabores dulces-ácidos, fue una sopa de fruta de la pasión con esponjas de piña (¿cómo consiguen esas texturas?) y otras delicatessen que no llegué a reconocer.
 |
| Nenúfares de Pasión y té |
El siguiente postre, llegó en una de caja de zapatos llena de hojas de morera (quedé tan embobado, que no caí en la cuenta de tirar la foto), en cuyo interior asomaban unos capullos de seda, elaborados con algodón de azúcar, cremoso de queso y frambuesa. Espectacular.
 |
| Gusanos de Seda |
Después llegó la metamorfosis de los capullos de seda en forma de mariposas, a partir de chocolate, frambuesa (creo) y cristales de mango.
 |
| "La Mariposa" |
Increíble sabor el del bizcocho de chocolate con espuma de café y helado de Lagavulin. Puro malta en el plato y turba a raudales. Espero ver pronto en los puestos callejeros bolas de este helado.
 |
| Choco-Lagavulin-Café |
Terminamos los postres con un precioso tablero de ajedrez con peones de chocolate negro relleno de melocotón y de chocolate blanco relleno de coco.
 |
| Jaque Mate |
Las petit fours llegan en el interior de una tarta nupcial. Empezamos divertidos y terminamos de la misma forma.
 |
| Tarta Nupcial |
 |
| Petit foirs de la Tarta Nupcial |
Realmente, creo que es uno de esos lugares a los que merece mucho la pena desplazarse desde cualquier punto del mundo. Es, además de un auténtico placer para el paladar, una experiencia sensorial que en pocos restaurantes he percibido. La nota media que le doy al local es de 10 (servicio de sala, cocina, sumiller, vajilla, cubertería, ...). Sinceramente, no recuerdo ningún punto negativo de la velada...
Tag :
Restaurant,
Restaurant **
