Posted by : Jordi Castaño divendres, 24 de gener de 2014

LES COLS
Mas les Cols
Ctra. de la Canya, s/n
17800 OLOT (Girona)

Telèfon - 972 269 209
Mail - lescols@lescols.com
GPS lt 42.1896 ln 2.50617



Com a regal d'aniversari, la meva dona em va comprar un paquet de sopar degustació amb maridatge al biestrellat restaurant Les Cols d'Olot i una nit a un dels Pavellons que tenen al mateix lloc i dels que faré una entrada a part quan pugui. I per no perdre temps, vàrem anar l'endemà del meu aniversari, després d'un dinar al Koy Shunka i d'un gran sopar familiar.

D'entrada, he de dir que el local, visual i arquitectònicament parlant, és d'una gran bellesa tan interiorment com exteriorment (al post que més endavant publiqui relatiu als pavellons, ja donaré més detalls) i ha estat guardonat amb nombrosos premis (Premi FAD 03 de l'Opinió, Premi d’Arquitectura de Girona 03, Premi Contractworld.Award 05).

Només accedir al restaurant, una noia ens va portar a fer un tour per les diferents estances d'aquest i ens va ensenyar els reservats totalment ocults, la gran taula allargada a l'estil medieval i l'antic pati i façana de l'edifici principal. Si voleu veure fotografies detallades del local en pode trobar directament a la web del restaurant. 

Seguint amb la visita, he de dir que moltes ganes no va posar la noia, ja que només li va faltar dir-nos que ens afanyéssim que tenia coses a fer. Va tenir una actitud totalment seca en tot moment i el màxim que vaig poder veure a la seva cara, va ser un falç i forçat somriure. Capítol a part mereix el tema de la il·luminació que, pel meu gust, era massa tènue i freda, almenys per sopar. Ens va acompanyar a la taula que (com més o menys es pot veure a les fotografies) seguien els paràmetres de disseny i modernitat del local, i ens vam disposar a gaudir del que intuíem que seria un bon espectacle i millor sopar.


Interior de la sala del restaurant

Per començar el menú, ens van servir una copeta de cava L'O del celler L'Origan (com m'agrada aquest cava, i més encara el rosat) amb unes llenques de llonganissa d'Olot i una mena de pergamí extremadament fi elaborat amb fajol que és un cereal que antigament es feia servir com a pinso per animals, però que a la Garrotxa sembla que l'han fet servir tota la vida per elaboracions de pa i farinetes. Una mica insípid i que s'havia de menjar amb compte, ja que s'enganxava al paladar i podia fer que t'ofeguessis...

Aniré posant davant de les fotografies (que per la llum del local van quedar com el cul...) el nom dels plats que figuraven al menú oficial del restaurant.

copa de cava L’O de l’Origan

llonganissa artesanal d’Olot

la terra, l’aigua, el cereal;
crosta de fajol,
l’essencialitat dels aliments primaris
Crosta de fajol

Uns entreteniments fets a base de productes bio...

per menjar amb els dits;
entrepà calent de blat de moro escairat

el caviar de la Garrotxa;
blini de fajol i fesols de Santa Pau

Entrepà calent de blat de moro escairat i blini de fajol i fesols de Santa Pau

Continuem amb el mateix fil conductor...

de fajol;
espagueti, brou fumat
Brou fumat amb espagueti de fajol

Uns pans casolans realment bons... 
La safata de pans 

Un calçot en què en lloc de pell tenia un arrebossat fet amb una tempura de carbó. Divertit engany...

per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó,
romesco 
Calçots en tempura de carbó tal com arriben a taula


Romesco


Els calçots en tempura de carbó

Rovellons a la llauna com els de la meva iaia...

amb el perfum d’humitat del sotabosc;
amanida de rovellons,
pinyons, tortell d’Olot
Amanida de rovellons, pinyons, tortell d’Olot

Ou perfectament cuit amb una maionesa lleugera, crec que preparada amb l'oli de les llaunes de tonyina (almenys aquesta és la sensació en boca que vaig notar).

del galliner al plat;
ou fresc del dia, 
maionesa, tonyina
Ou fresc del dia, maionesa i tonyina

Bona i potent la royale de tòfona negra.  

de la Garrotxa;

royale de tòfona negra
Royale de tòfona negra

Em va agradar força per diferent i per no haver tastat mai res de similar el següent plat, que consistia en un tros d'albergínia que estava cuinat com si fos una peça de carn.

cuinada com una carn;

albergínia blanca cremada,
llet d’ovella, mel, cafè
Albergínia blanca cremada

Un arròs feia de punt de partida dels plats principals. Cuinat amb calamars de llauna. Havia sentit parlar d'aquesta mena de preparacions però no les havia tastat. Molt bo.

un plat d’hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna,
calamar a la romana, allioli suau
Arròs de pagès amb calamars de llauna

Una més que correcte i saborosa però poc sorprenent brandada de bacallà... 

un peix present des de sempre en la cuina de muntanya;
brandada de bacallà,
pil-pil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes
Brandada de bacallà

I per finalitzar els plats principals, una terrina d'ànec.

cuinat en terrina;
ànec de pagès criat per nosaltres,
figues, amaretto, galeta picada
Terrina d'ànec de pagès

Uns formatges catalans amb melmelades casolanes. És curiós això d'afinar els formatges (així com d'altres productes com les carns...). En aquest punt crec que els nostres veïns francesos ens porten uns quants anys d'avantatge... 

amb el contrast de les nostres melmelades fetes per nosaltres;
formatges catalans, 
afinats al punt
Formatges catalans

I les postres, que passaré de pressa...

amb una fruita del temps;
castanyes i pomes, 
fetes de diferents maneres
Castanyes i pomes

servida com a postres;
gelat cremós de carbassa, 
cabell d'àngel
Gelat cremós de carbassa

unes postres llamineres;    
pastís gelat,
fruites confitades, rovell cremat
Pastís gelat

per a compartir;
rajola de xocolata,
una evocació a l’espai del restaurant

servei de pa dolç;

coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas,
cuita en forn de llenya
Coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas


Rajola de xocolata

Els vins, que entraven amb el menú degustació, van ser una selecció de vins catalans, dels que no guardo cap sensació ni emoció especial: Maragda Selecció 2012 (no estic gaire segur d'aquest...), Macizo (potser, el millor de tots els tastats), Brunus i Ratafia d'Olot.

En sortir, ens va ensenyar amablement la cuina la Fina Puigdevall que és el xef del restaurant, i que com ja havien acabat el servei (eren més de les 12 de la nit) podeu imaginar que estava totalment recollida i sense cap moviment entre fogons.

Aleshores... puc afirmar que segons les meves apreciacions, el restaurant té els següents punts a favor:

- Cuina de proximitat, productes catalans de primeríssima qualitat i cuina ben elaborada.
- Arquitectura i disseny de la sala.

Però alhora, té els següents punts en contra:

- Lentitud del servei i temps d'espera excessiu entre plats. Vàrem estar pràcticament quatre hores i això que no havíem de demanar el compte, ja que estava prèviament pagat. I no va ser que fos ple el local, ja que només hi havia tres taules més ocupades.
- Distanciament i massa solemnitat del personal. És amb diferència, el restaurant a on m'he sentit més allunyat i amb poca sintonia amb els cambrers. Poques explicacions dels plats i quan feia alguna pregunta dels mateixos, semblava que els hi costava donar-les. Jo els hi recomanaria anar al Celler de Can Roca o al Mugaritz d'Andoni Luis Aduriz per veure com s'ha de comportar el personal de sala.
- No es pot servir el pa i el formatge amb les mans. Aquest va ser un dels fets més al·lucinants que vàrem veure...
- Repetició d'ingredients a diferents plats (amb el fajol) i potser també excessiu protagonisme dels productes amb etiquetes "bio" i "eco".
- Per tenir una qualificació tan alta amb dues estrelles, només dos plats van arribar a sorprendre'm: el calçot i l'albergínia.
- Vins senzills per tractar-se d'un maridatge a un restaurant d'aquest nivell.
- Poca il·luminació. Això potser no serà un punt en contra per tothom, però com dic al començament de la llista, aquesta i la resta, són les meves apreciacions.
- Amb el "detall" d'ensenyar la sala als comensals que van arribant, es produeix un estrany efecte de mico de circ, ja que els fan passar pel costat de la teva taula i fins hi tot hi havia qui es parava a veure que és el que estaves menjant.

Per tant, crec que no el recomanaria a qui volgués celebrar un esdeveniment especial en un restaurant estrellat, a no ser que tingués un delit especial per l'arquitectura o el disseny. A mi em va decebre bastant, ja que era dels que tenia moltes ganes d'anar i estava anotat a la llista com un destí especial i que no va passar del "que maco" a la meva escala de valors. 


{ 6 comentarios... read them below or Comment }

  1. És una llàstima quan vas a un lloc i no compleix les expectatives... i més un restaurant d'aquest tipus, doncs no gaudeixes igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Com comento al final, quan vaig a un restaurant d'aquest tipus a deixar-me part del sou, m'agrada que em sorprenguin i que estiguin atents a tots els detalls. Que menys, no?

      Si a l'hora de pagar el compte, ells marquen un llistó tant alt, crec que els comensals tenim tot el dret a exigir un servei que estigui a la mateixa alçada.

      Salutacions.

      Elimina
  2. No el tinc a la llista de pendents... (més q res xq mai vaig per aquesta zona i excepte anar a BCN, rarament faig kilometres per anar a un restaurant). Però ara després de llegir-te, ja puc dir que tampoc estarà a la llista... :)

    A més et dic una cosa... cada cop em fa més mandra, pagar clatellades, per sopars. Ja sé que amb el mateix presupost que gasto en restauració, en lloc d'anar tant sovint, podría anar 2 cops al més a llocs dels cars... Però no m'atreu...

    Ja posats a comentar... El calçot aquest que dius... Entenc que pot portar mola feina, que pot tenir un gust especial, que pot sorprendre... que pot ser el resultat de "molta recerca i assaig"... però per una persona (molt) cerebral com jo, acabo dient-me per dina en moltes ocasions "quina mariconada"... :)

    Bé... ja veus que m'he enrollat... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ricard

      Totalment d'acord amb el concepte "mariconada", però és que a mi m'agraden aquestes xorrades... L'únic, és que en un restaurant d'aquest nivell esperes més (o al menys jo) detalls similars, ja que a apart de a menjar, jo vaig a tastar i veure noves idees i formes de preparar un plat o tractar un ingredient.

      Realment lo del calçot és una xorrada i és d'aquelles coses que penses: per que collons a mi no se m'ha acudit fer-ho mai així, amb lo fàcil que sembla... Però precisament això hauria de ser el que marqués la diferencia entre un restaurant amb una cuina de nivell i un restaurant amb una cuina de nivell i bones idees.

      Per un altre banda, t'he de dir que normalment surto més satisfet d'un bon restaurant sense pretensions galàctiques (i aquí no cal que et digui noms, ja que els coneixes molts més que jo), que d'altres que, tot i figurar en mil i una guies, dubto molt que torni a trepitjar. Però de tant en tant, apareix algun (Roca Bros, Aponiente, Calima, Mugaritz, Azurmendi, i uns quants més...) que et deixa meravellat i amb ganes de tornar a repetir l'experiència, ja que finalment, tot es redueix a això: una experiència, que hauria de ser global.

      En resum i per acabar el rotllo... aquest no cal que l'anotis al To Do...

      Abraçada!

      Elimina
  3. TOTALMENT d'acord, jo vaig anar un casament i ens va donar la mateixa sensacio. Tan maco que era el d'abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo al d'abans no vaig arribar a anar, però tinc entès que res a veure amb l'actual. És curiós comprovar que són pocs els restaurants d'aquest tipus que mantenen una línia constant i una evolució positiva a la cuina.

      Salutacions i gràcies per passar per aquí.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -