Posted by : Jordi Castaño dijous, 9 de gener de 2014

Koy Shunka
Copons, 7
08002 - Barcelona

Tel. 934 127 939

www.koyshunka.com


El passat 20 de desembre va ser el meu 50è aniversari, i com la meva dona em va dir que em busques la vida per dinar i no aparegués per casa fins ultima hora de la tarda, vaig decidir donar-me un molt merescut homenatge anant a provar el que m'havien dit que era el millor restaurant japonès de la ciutat, amb la companyia de la meva filla gran.

Com ja m'havien recomanat vàries persones i també havia llegit en algun post del restaurant, vaig reservar a la barra. A més, també m'ho va confirmar la persona que va prendre nota de la reserva, que literalment em va dir que "l'espectacle està a la barra".

Està situat entre la Via Laietana i la Catedral, i té molt a prop el restaurant Shunka que, pel que tinc entès, és més de tipus taverna japonesa amb menjars més tradicionals (haurem de comprovar-ho...). Té una decoració moderna i minimalista, amb una entrada presidida per una llarga barra en la qual pots prendre quelcom mentre esperes. A continuació, ens trobem amb una gran illa formada per la cuina a l'interior i la barra envoltant-la. He de dir, tot i la meva reticència inicial al tema barra, que la posició dels tamborets i l'alçada d'aquella era més còmoda i confortable que moltes de les taules de restaurants de qualitat que he estat. A part, disposa d'unes quantes taules al voltant i un segon menjador més recollit.


Aspecte de l'entrada al restaurant

Ens van situar just davant del cuiner japonès encarregat de filetejar el peix. Crec que és el que es coneix com itamae, però no estic gaire segur. De totes maneres, tingués o no aquest nom, vam poder al·lucinar durant tot el dinar amb l'art i la destresa que tenia amb el ganivet.  I des d'allà mateix, també podíem veure totes les altres zones de la cuina: el que preparava els makis, el que tallava les verdures, els que estaven a la planxa o saltejant als enormes focs, i d'altres.


El millor espectacle a la barra

Vaig deixar escollir el menú a la meva filla, ja que jo soc més tot terreny, i va optar per la DEGUSTACIÓ (G)ASTRO. Com és intolerant a la lactosa, els hi va comentar i no va haver cap problema per que li canviessin els plats que portaven aquest component.

Per començar, ens van portar els següents aperitius (d'esquerra a dreta a la fotografia):

- Xips d'arròs i arròs fregit. Aquest últim a la mateixa llavor. No ho havia vist mai...
- Xipirons en tempura en caldo dashi. Brutal la tempura i espectacular el dashi. Quin començament!!!
- Edamame. És un plat tradicional japonès en la que es bullen amb aigua amb sal les beines de la soia i es mengen les llavors d'aquesta.
- Seitó amb poma i yuzu.


Aperitius

Com a segona part de l'aperitiu, un brou dashi que preparaven al moment a la vista, amb una mena d'alambí de cristall, i que servien en un plat en què hi havien unes tires de trompetes de la mort deshidratades.


Dashi amb trompetes de la mort


El primer plat del menú va ser una ostra amb caviar de Rio Frio, que anava coberta amb una escuma d'algues i una crema de nyàmera.


Caviar de Rio Frío

I per la meva filla, un llenguado amb salsa de tofu.


Llenguado amb salsa de tofu

Una "mariscada" que poc tenia a veure amb les que acostumem a veure als bars de per aquí. Cloïssa, navalla, percebe (King Size) i no recordo que més, amb una salsa de mandarina.


Mariscada Koy Shunka

Una sopa de fideus japonesos "nyumen" amb espardenyes, secret ibèric i ceba de verdeo. Per ressuscitar un mort, escolti!


Fideus japonesos "nyumen" amb espardenyes

El següent plat havia de ser un  plat anomenat "Escamarlans de tres sentits", però com ens va dir el cuiner que no havien trobat exemplars de prou qualitat al mercat, en lloc d'aquests ens van portar un plat de llamàntol amb xipirons i tòfona blanca, que treia el singlot. Amb vieira, quatre tipus de bolet (vaig identificar rovellons i enoki) i cruixent de moniato.


Llamàntol i xipirons

Unes garotes o eriçons de mar amb tres textures de tonyina (llom, ventresca i tàrtar), donaven nom al plat anomenat "Sashimi a Japó". Contundent sabor a mar dels eriçons (de mida XXL), i tonyina que es fonia a la boca.


Sahimi a Japó

El plat "Turbot", era una mena de nigiri amb el peix lleugerament cuinat i amb una salsa de prunes que feia de contrast dolç i arrodonia el conjunt.


Turbot

Llàgrimes com peres... en tastar el plat de gambes. Per una banda una gamba de Palamós cuita a baixa temperatura i per l'altre unes patates japoneses amb salsa de gambes i arròs. Crec que no van quedar ni les antenes... :)


Gambes d'estrella

Deixem per un moment el mar, per endinsar-nos terra endins i tastar una insuperable (i ho dic sense cap genero de dubte) carn de vedella japonesa "Wagyu" amb arròs integral i wasabi. Anava presentat en un plat que simulava la bandera japonesa. De debò que no havia tastat mai una carn tan saborosa (la més semblant era la del malauradament desaparegut Matsu a Sant Cugat). 


Vedella japonesa "Wagyu" amb arròs integral

Comencem la desfilada del sushi amb dos dels millors que he provat mai, i això que ja en porto uns quants. A l'esquerra un nigiri d'anguila fumada (el millor) i a la dreta un de tonyina soasada. Només per aquestes dues peces ja paga la pena la visita a aquest restaurant. 


Sushi - I

I acabem el festival amb un variat de temakis de ventresca de tonyina i ceba tendre.


Sushi - II

Les postres que li van porta a la meva filla van ser unes refrescants fruites vermelles amb puré de les mateixes.


Fruites vermelles

I per mi, un iogurt de mandarines.



I un poble de Nadal. Bo i simpàtic detall que semblava més un treball de xinesos...





Per acompanyar tot el dinar vàrem optar per unes cerveses japoneses de les quals no recordo el nom, però que van anar molt bé fins al final de l'àpat.


Menció a part mereix el cuiner que ens va entretenir amb la seva eficient feina tallant els peixos i que ens va atendre tota l'estona i ens anava explicant els plats. A més de fer-ho molt bé (tot i que no sempre enteníem el que ens deia i ens ho havia de repetir) i amb una exquisida amabilitat, en finalitzar l'àpat em va deixar el seu ganivet, que crec que no és gaire freqüent. De fet, després d'haver-me advertit repetidament que anés amb molta cura, ja que tallava molt, la seva cara era tot un poema quan el va tornar a tenir a les seves mans i va respirar profundament.  

En conclusió: per mi el millor restaurant japonès de Barcelona, almenys fins al moment, i a l'espera de provar la cuina del Dos Palillos del que he sentit parlar molt i molt bé. També amb moltes ganes d'anar a la casa mare (el Shunka) a provar els clàssics plats japonesos (sobre tot el sukiyaki i el shabu-shabu).

Crec que és dels pocs restaurants que si hagués de posar nota, li donaria el 10, ja que no vaig trobar ni la més mínima fissura tant al menú com al servei de sala o bé a l'establiment. De totes maneres, si tornés, aniria més de cara a barraca als plats que em varen emocionar de debò: la sopa de fideus japonesos "nyumen", els nigiris (tots dos), la gamba i la vedella japonesa amb arròs integral. Encara salivo recordant-los...



{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Totalment d'acord. És un dels llocs en que sempre he gaudit molt.
    Curiosament en tot el 2013, no he anat i encara que sembli curiós, és possible que sigui "per culpa" de la estrella...
    Quan els hi van donar, vaig pensar, que si ja era difícil aconseguir reserva a la barra, encara ho seria més amb el reclam de l'estrella.
    Però si que sense cap mena de dubte és el millor japo de BCN. Dos palillos, e´s una altre cosa... també molt bó, pèrò diferent.
    I el Shunka, tot i que més senzill d'imatge, hi gaudeixo igual que al Koy...
    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com has pogut llegir, a mi em va al·lucinar molt. I pel que fa a l'estrella (que crec que només és un indicatiu més a tenir en compte a la cuina d'un restaurant), puc assegurar-te que em va semblar superior a altres amb un firmament més il·luminat...

      I no em va costar gaire reservar a la barra (de fet, crec que vaig fer-la amb menys d'un mes d'antelació). I va ser tot un encert, ja que vaig gaudir de l'espectacle del cuiner amb els ganivets tallant el peix de la forma que diuen que s'ha de fer i que per molt que m'esforci no aconsegueixo reproduir.

      Ara tinc el problema d'haver de tornar a menjar allà, ja que com no vaig anar amb la meva dona, m'ho està reclamant des d'aquell dia...

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -