Posted by : Jordi Castaño divendres, 3 de gener de 2014

Després de quasi un mes sense escriure res, no sé si recordaré com es feien les entrades al blog...

D'entrada, i aprofitant el canvi d'any, canviaré jo també la forma (o millor dit, el temps) de fer les publicacions. Fins ara, les anava fent en el mateix ordre en que havien succeït. A partir d'ara, les aniré publicant en l'ordre que em vingui de gust i si s'escau, afegiré informació adicional de la data en que es va portar a termini. He notat que hi han ocasions que per seguir l'ordre cronològic, oblido detalls d'altres llocs molt més interessants precisament per intentar seguir aquest ordre.  

Bé. Començaré aquest prometedor any 2014 amb el resum de l'àpat de la Nit de Nadal que vaig preparar a casa. Com sempre, presentació impecable de la taula per part de la meva dona i amb els detalls personalitzats per cada un dels convidats.





I el menú del sopar d'aquesta Nit de Nadal que va ser el següent i que estava composat pels següents plats:


Entrants

Dolços morros
Bombons de cibulet i mascarpone
Galetes de lluç
Galet de Nadal trufat
Norítol
Olives de guatlla


Primer plat

Mongetes del ganxet amb anguila fumada i raïm


Segon plat

Civet de senglar


Els entrants els vaig servir en dos parts. La primera, en la que anaven servits dos d'ells en un got amb una base de sal gruixuda i que eren els "Dolços morros" i les "Olives de guatlla". El primer el vaig veure publicat no fa gaire en diferents blogs de cuina i era un del plats servits en una trobada blogaire al restaurant Ca l'Esteve. Resulta un plat molt senzill de fer, tot i que fa una mica d'enrenou a la cuina a l'hora de fregir els morros de porc. El millor és utilitzar una paella amb tapa a on fregirem els trossos de morro prèviament tallats en bocins amb un oli neutre (de gira-sol ens anirà força bé) a una temperatura d'entre 150º i 160º, remenant contínuament durant uns quinze o vint minuts fins que veiem que queden ben torrats o cruixents. Els reservarem en un plat amb paper absorbent per eliminar l'excés d'oli i els sucarem en una bona xocolata prèviament desfeta afegint finalment uns cristalls de sal. Em va semblar que va agradar força. A mi encara m'han d'oferir una part del porc a la que li digui que no... :) 

El segon entrant que anava al got, era un ou de guatlla que vaig bullir la tarda abans durant 3 minuts i després vaig deixar marinar tota la nit en una barreja TPT de soia i almívar de sucre moreno i una cullerada d'oli de sèsam. L'origen del plat és del blog de theOxtail. Per mi, el més fluix de la nit, potser per haver deixat tanta estona l'ou al marinat, ja que va quedar massa dur i eixut. Però estava curiós...

Ou de guatlla (en primer pla) i Dolç morro


La resta d'entrants anaven presentats en un plat de pissarra (si... ja sé que està demodé, però per tantes persones, no tinc suficient vaixella...).

D'esquerra a dreta a la fotografia, us detallo cadascun dels entrants que es poden observar:

- Galeta de lluç. A mi, va ser un dels plats que més em van sorprendre, ja que no tenia gaire clar el que podia sortir d'aquella preparació. Tinc l'estranya costum de preparar com entrants pel sopar d'aquesta nit, plats que no he provat de fer mai abans. Ja sé que és una mica de masoquisme, però és el que hi ha... Aquesta recepta, la vaig veure al blog del cuiner basc Xavier Gutierrez que treballa a la cuina d'Arzak i que crec que està com un llum de ganxo (en el bon sentit, ja que em semblen fascinants els plats que prepara). Bàsicament es tracta de sofregir amb oli una dent d'all, afegir una cullerada de farina i quan aquesta estigui una mica cuinada, afegir aigua d'arròs (que haurem preparat bullint un grapat d'aquest durant molts més minuts dels que són necessaris per preparar-lo), mitja dotzena de cloïsses, 200-300 grams de lluç i julivert picat, i deixar bullir a foc suau i tapat durant 40 minuts. Ho deixarem refredar, desespinarem i esmollarem el lluç i retirarem les cloïsses (que ens fotrem amb una cervesa ben fresca, tot i que estiguin poc més que assassinades). Amb la pasta resultant farem galetes i les deixarem assecar al forn durant tota la nit a uns 50º. Un cop seques, les fregirem a una temperatura no gaire alta en oli de gira-sol, fins que ens quedin ben cruixents. Reservarem en paper de cuina per retirar l'excés d'oli.

- Norítol- Tot i tenir nom d'un medicament per la tos, és tracta només un full d'alga nori al que afegirem bonítol (que prèviament hem aixafat entre dos talls de paper film pintats amb oli) que igualarem retallant a les mateixes dimensions de l'alga i que pintarem amb una barreja de polpa de "choricero", oli i sal. Enrotllarem com si féssim un maki i tallarem en sis talls. Molt fàcil de fer i per qui agrada el tema japo, una altre forma de fer-ho sense arròs. El vaig veure fer ja fa molt de temps al cuiner Fernando Canales en un programa de cuina, i m'ho vaig anotar. La tonteria del nom és mèrit única i exclusivament meva...

- Bombons de cibulet i mascarpone. Partint de la boja idea d'uns bombons de julivert i formatge que proposava Xavier Gutierrez (que feia amb taps de vi filmats i posteriorment sucats en xocolata, i que ni de conya vaig poder reproduir, ja que no se'm desemmotllaven bé), vaig arribar a aquesta preparació d'una base de xocolata 70% cacau i una barreja de mascarpone i cibulet. Tot i la senzillesa de la tapa, va sorprendre força... encara que visualment és un autèntic trunyo.

- Galet de Nadal trufat. De la fira Fitruf de començaments de decembre, vaig baixar un pot de tòfona en conserva (que ni siquiera era de Terol... ja que venia d'Itàlia) que anava barrejat amb altres bolets (xampinyó i no recordo quins altres), però que al tastar-lo per primer cop a casa (en un sopar monogràfic de tòfona), em va venir l'idea d'aprofitar el que restava del pot (que pràcticament estava ple). Així va sortir l'idea de preparar un galet especial amb un farcit de carn de vedella que vaig saltejar breument i al que vaig afegir el contingut del pot de tòfona i vaig barrejar. Aquest plat realment va triomfar i encara sort que em va sortir prou quantitat per que quasi tothom pogués repetir. 

D'esquerra a dreta: Galeta de lluç, Norítol, Bombó de mascarpone i cibulet i Galet de Nadal trufat


I el detall de cada un dels aperitius a continuació:

Galeta de lluç

Norítol

Bombó de cibulet i mascarpone

Galet de Nadal trufat


El primer plat van ser unes "Mongetes del Ganxet amb anguila fumada i raïm", plat que ja havia preparat amb anterioritat i que podeu veure la recepta aquí.

Va ser el més aplaudit de la nit i no és un plat gens complicat, o sigui que us animo a preparar-lo i a que em digueu el resultat.

Mongetes del Ganxet amb anguila fumada i raïm


I per acabar la part salada del sopar i poder seguir bevent com si no hi hagués un demà, un consistent "Civet de senglar" que aquest cop vaig acompanyar d'unes cebes senceres i d'uns xampinyons ben grossos. Per preparar-lo, un parell de dies abans deixarem en maceració la cuixa de senglar tallada i neta, amb unes verdures (ceba, porro, pastanaga i api), unes herbes aromàtiques (llorer, farigola i romaní), un bon grapat de grans de pebre negre i una cabeça d'alls tallada a la meitat. Ho cobrirem tot amb un vi negre (jo vaig fer servir quatre ampolles) que sigui de qualitat, o el que és el mateix, un vi que ens prendríem un diumenge per dinar. Ho deixarem marinar tota la nit, i al matí següent, separarem el senglar, les verdures i el vi. El senglar, l'assecarem bé amb paper de cuina i el salpebrarem i enfarinarem. El fregirem i un cop estigui daurat, el reservarem, afegint les verdures a la cassola a on hem fregit el senglar. Un cop estiguin ben fetes, tornarem a incorporar la carn i ho cobrirem amb el vi de la marinada, deixant-lo tapat i a foc baix durant unes quatre o cinc hores (bàsicament fins que la carn estigui ben tendre). Una mitja hora abans d'acabar, afegirem les cebes pelades i senceres. Ho deixarem tota la nit reposant a la cassola i al dia següent només hem d'escalfar i afegir els xampinyons ben nets i saltejats prèviament. 

Tot i que hi va haver qui va repetir fins a tres cops, em va quedar aproximadament la meitat de la cassola (se'm va anar la ma amb les quantitats...). Però tinc un parell de tapers al congelador esperant properes visites. :)

Civet de senglar

Tot el sopar va ser complementat amb vins i caves de la terra, que de fet és com ha de ser, oi?.

Aquest any que no vaig fer les postres, si que es van menjar uns quants dolços i torrons nadalencs. Altres anys els deixava doblegats (als convidats) i tal com treia la safata dels dolços es tornaven a la cuina...

Doncs això és tot. L'any que ve espero seguir tenint la il·lusió i les forces per tornar a preparar-lo. Aquest cop, he comptat amb la inestimable ajuda de la meva filla "petita" que espero que aviat sigui jo qui la tingui d'ajudar.

{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Quina feinada!!!. Jo cuino, però m'atabalaria amb tantes coses.

    Prenc nota de la recepta del civet.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest any no va ser tant "heavy" com d'altres. A més, vaig tenir una ajudant de luxe (la meva filla petita), que com no calla ni sota l'aigua, va fer que em passessin més ràpid i millor les jornades cuineres.

      El civet de senglar, molt senzill de preparar i sempre millor d'un dia al altre. Ideal per reunions en les que no vols estar pendent de la cuina quan arriben els convidats. Molt bo també amb castanyes.

      Abraçada!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -