Dos Cielos. Ratllant la perfecció...
Dos Cielos
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
 |
| Terrassa exterior |
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
 |
| Camarons |
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
 |
| Eriçó de mar |
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
 |
| Gambot de Huelva |
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
 |
| Rovell trufat i consomé de caça |
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
 |
| Llàgrimes verdes |
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
 |
| All negre |
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la gelatina) |
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la tavella) |
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
 |
| Bou de mar |
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
 |
| Cebiche de vieira |
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
 |
| La mare i el fill |
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
 |
| Cabrit lletó |
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
 |
| Eucaliptus |
 |
| Shoronpo de graviola i ponzu |
 |
| Mandarina (com ho porten) |
 |
| Mandarina (la meva versió) |
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
 |
| El cel |
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
 |
| Les coca coles |
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
Bacaro. En el Top 3 d'italians de Barcelona.
Bacaro
Jerusalem, 6
08001 - Barcelona
Tel.: 695 796 066
Fa uns dies i tot escurçant la periodicitat d'incursions gastronòmiques inicialment fixada pels 3(o+) a Taula, vaig tenir l'oportunitat de tastar la cuina d'un dels restaurants que probablement consideri a partir d'aquest moment, com dels millors en què gaudir d'aquesta meravellosa barreja de farina i aigua anomenada pasta.
Però no es limita només a això, sinó que és quelcom més. I és que fugint del convencionalisme dels clàssics restaurants italians que estem acostumats a conèixer, s'apropa més al concepte de taverna o bistrot en el que les elaboracions de la seva cuina van canviant en funció de la temporalitat i disponibilitat del producte. I és que a més, tenen just al costat un centre logístic de primera com és el mercat de La Boquería, que saben aprofitar i al que li treuen el màxim rendiment.
El personal que atén Bacaro a la cuina i a la sala és d'origen venecià i per això és la seva, una cuina en què aposten fort pels productes del mar, a més de les pastes en qualsevol de les seves varietats.
Es tracta d'un rústic i petit local amb dos nivells i tot just mitja dotzena de taules per planta, ben separades i creant un ambient prou íntim per gaudir de relaxades sobretaules, i en el que la parròquia sembla ser bastant fixa.
Carta limitada a pocs però selectes plats en el que és complicat trobar la diferència entre entrants i principals, amb preus que d'entrada poden semblar elevats. Però res més allunyat de la realitat i si voleu saber i veure més coses i conèixer més detalls d'aquest restaurant i dels plats que vàrem gaudir haureu de clicar al següent enllaç:
Bacaro - by 3(o+) a Taula
Em limitaré aquest cop a mostrar-vos un petit collage com avanç dels plats tastats pel grup...
Jerusalem, 6
08001 - Barcelona
Tel.: 695 796 066
Fa uns dies i tot escurçant la periodicitat d'incursions gastronòmiques inicialment fixada pels 3(o+) a Taula, vaig tenir l'oportunitat de tastar la cuina d'un dels restaurants que probablement consideri a partir d'aquest moment, com dels millors en què gaudir d'aquesta meravellosa barreja de farina i aigua anomenada pasta.
Però no es limita només a això, sinó que és quelcom més. I és que fugint del convencionalisme dels clàssics restaurants italians que estem acostumats a conèixer, s'apropa més al concepte de taverna o bistrot en el que les elaboracions de la seva cuina van canviant en funció de la temporalitat i disponibilitat del producte. I és que a més, tenen just al costat un centre logístic de primera com és el mercat de La Boquería, que saben aprofitar i al que li treuen el màxim rendiment.
El personal que atén Bacaro a la cuina i a la sala és d'origen venecià i per això és la seva, una cuina en què aposten fort pels productes del mar, a més de les pastes en qualsevol de les seves varietats.
Es tracta d'un rústic i petit local amb dos nivells i tot just mitja dotzena de taules per planta, ben separades i creant un ambient prou íntim per gaudir de relaxades sobretaules, i en el que la parròquia sembla ser bastant fixa.
Carta limitada a pocs però selectes plats en el que és complicat trobar la diferència entre entrants i principals, amb preus que d'entrada poden semblar elevats. Però res més allunyat de la realitat i si voleu saber i veure més coses i conèixer més detalls d'aquest restaurant i dels plats que vàrem gaudir haureu de clicar al següent enllaç:
Bacaro - by 3(o+) a Taula
Em limitaré aquest cop a mostrar-vos un petit collage com avanç dels plats tastats pel grup...
Swagatam. Senzilla i autèntica cuina hindú.
Swagatam
Carrer de Sant Agustí, 10
08012 - Barcelona
Tel. 932 228 226
Aprofitant que aquesta setmana coincidien les dues "nenes" per casa, volíem anar a un restaurant vegetarià de la Vila de Gràcia que ens havia recomanat l'amic Joan i que malauradament en un escàs any de funcionament, ja ha passat a millor vida (es deia Rizoma...R.I.P.).
Tot i que molt amablement em va passar unes quantes referències més de vegetarians (Macrobiotic Zen, Flax & Kale, Veggie Garden o Hummus, del que precisament el mateix Joan ha fet un post aquesta setmana i que podeu llegir clicant al nom del mateix), ja havia trucat per fer una reserva a un restaurant de cuina hindú del que vaig llegir bons comentaris a les xarxes (vés-te tu fiant de les xarxes...:-)))). El fet d'escollir un restaurant hindú, bàsicament és pel motiu que habitualment tenen a la carta molts plats vegetals, així com opcions pels que ens agraden la resta d'aliments que Déu Nostresinyor va posar tan amablement al nostre abast...
Val a dir que tampoc calia haver reservat. De fet, ni els hi vaig comentar que tenia taula reservada, doncs a les 15:00 estava totalment buit i només va entrar un grupet quan ja quasi havíem acabat nosaltres de dinar. El local és petit amb mobiliari i parament molt senzill, d'aquell de bar de barri de tota la vida. Tot i tenir un atractiu menú de migdia per uns 12 € (si no recordo malament...), vàrem demanar a la carta, ja que tots tres teníem bastant clar que és el que volíem menjar.
Per entretenir la gana et porten una mena de "tortitas" molt fines fetes de farina (segons em va dir la meva filla) amb tres salses per anar enganyant l'estómac: una força picant semblant a la clàssica de les Dippas (Brahma perdoneu-me...), una agredolça i molt curiosa en la que la nota predominant era el plàtan (i mango crec...) i la tercera, a base de iogurt, menta i coriandre.
El servei, tot i semblar seriós i força distant, t'ajuda en la tria dels plats, que finalment van ser un dal-tadka per la pubilla, que és una mena de guisat de llenties grogues amb moltes espècies i verduretes que vaig tastar i estaven espectaculars, un pollastre al curri per la petita i un rogan josh per a mi, que ve a ser un curri de xai molt aromatitzat. Com ja de per si, són plats complets i contundents, només vàrem haver de demanar un arròs blanc i un amb verdures per acompanyar, i un pa d'all (boníssim per cert).
Tenen el detall i l'encert de preguntar a cadascun dels comensals el grau de picant desitjat i que són capaços de tolerar. A mi que m'encanta el picant, vaig demanar normal i vaig trobar que ja estava prou potent (o sigui que si aneu, no us feu els milhomes...).
Amb les begudes (res de vi... unes cerveses, refrescos i aigua) i sense postres, va sortir per uns 15€ per cap. No és pas econòmic havent demanat només un plat amb guarnició, però tant per la qualitat dels plats com per la més que generosa quantitat d'aquests, crec que és un bon lloc per tastar o bé gaudir d'una autèntica cuina hindú si esteu per la Vila de Gràcia. Qualitat que pot certificar el meu malmès estómac quan després d'un àpat d'aquestes característiques no va haver de menester cap Almax ni similar...
Carrer de Sant Agustí, 10
08012 - Barcelona
Tel. 932 228 226
Aprofitant que aquesta setmana coincidien les dues "nenes" per casa, volíem anar a un restaurant vegetarià de la Vila de Gràcia que ens havia recomanat l'amic Joan i que malauradament en un escàs any de funcionament, ja ha passat a millor vida (es deia Rizoma...R.I.P.).
Tot i que molt amablement em va passar unes quantes referències més de vegetarians (Macrobiotic Zen, Flax & Kale, Veggie Garden o Hummus, del que precisament el mateix Joan ha fet un post aquesta setmana i que podeu llegir clicant al nom del mateix), ja havia trucat per fer una reserva a un restaurant de cuina hindú del que vaig llegir bons comentaris a les xarxes (vés-te tu fiant de les xarxes...:-)))). El fet d'escollir un restaurant hindú, bàsicament és pel motiu que habitualment tenen a la carta molts plats vegetals, així com opcions pels que ens agraden la resta d'aliments que Déu Nostresinyor va posar tan amablement al nostre abast...
Val a dir que tampoc calia haver reservat. De fet, ni els hi vaig comentar que tenia taula reservada, doncs a les 15:00 estava totalment buit i només va entrar un grupet quan ja quasi havíem acabat nosaltres de dinar. El local és petit amb mobiliari i parament molt senzill, d'aquell de bar de barri de tota la vida. Tot i tenir un atractiu menú de migdia per uns 12 € (si no recordo malament...), vàrem demanar a la carta, ja que tots tres teníem bastant clar que és el que volíem menjar.
Per entretenir la gana et porten una mena de "tortitas" molt fines fetes de farina (segons em va dir la meva filla) amb tres salses per anar enganyant l'estómac: una força picant semblant a la clàssica de les Dippas (Brahma perdoneu-me...), una agredolça i molt curiosa en la que la nota predominant era el plàtan (i mango crec...) i la tercera, a base de iogurt, menta i coriandre.
El servei, tot i semblar seriós i força distant, t'ajuda en la tria dels plats, que finalment van ser un dal-tadka per la pubilla, que és una mena de guisat de llenties grogues amb moltes espècies i verduretes que vaig tastar i estaven espectaculars, un pollastre al curri per la petita i un rogan josh per a mi, que ve a ser un curri de xai molt aromatitzat. Com ja de per si, són plats complets i contundents, només vàrem haver de demanar un arròs blanc i un amb verdures per acompanyar, i un pa d'all (boníssim per cert).
Tenen el detall i l'encert de preguntar a cadascun dels comensals el grau de picant desitjat i que són capaços de tolerar. A mi que m'encanta el picant, vaig demanar normal i vaig trobar que ja estava prou potent (o sigui que si aneu, no us feu els milhomes...).
 |
| Rogan josh |
Amb les begudes (res de vi... unes cerveses, refrescos i aigua) i sense postres, va sortir per uns 15€ per cap. No és pas econòmic havent demanat només un plat amb guarnició, però tant per la qualitat dels plats com per la més que generosa quantitat d'aquests, crec que és un bon lloc per tastar o bé gaudir d'una autèntica cuina hindú si esteu per la Vila de Gràcia. Qualitat que pot certificar el meu malmès estómac quan després d'un àpat d'aquestes característiques no va haver de menester cap Almax ni similar...
Tag :
Restaurant
Consolación. Cuina normal en un espectacular hotel.
Consolación
Ctra. Nacional 232, quilòmetre 96
44265 - Mont-roig de Tastavins (més conegut per Monroyo)
Tel. 978 856 755
www.consolacion.com.es
Ja fa ben bé un any d'aquesta visita que tenia pendent de publicar, d'una estada de tres dies per terres de la Franja, a la recerca (o més aviat, per la degustació...) de la tuber melanosporum. Dels tres principals restaurants que vàrem poder gaudir per la zona, el Daluan a Morella (del que podreu llegir el corresponent post, clicant a sobre del seu nom), el Mesón del Pastor (a la mateixa localitat, del que no he fet entrada i que ja a hores d'ara dubto que ho faci) i aquest Consolación situat a l'hotel que li dona el nom, si hagués de triar un d'ells, em quedaria sense dubte amb el primer, en el que vaig trobar l'equilibri perfecte entre cuina tradicional i moderna a un preu més que raonable.
Del segon que comento (Mesón del Pastor) no és pas que no es mereixi el post, ja que de fet el tenia pràcticament acabat des de fa temps, però crec que si publico dos llocs de fora del país que a més van estar visitats fa tant de temps, el meu SEO em picarà la cresta. Només diré que és un lloc de cuina tradicional al bell mig de Morella en un edifici arquitectònicament integrat amb la ciutat. Vàrem fer el menú de la tòfona que, amb el que podeu veure a la següent imatge més els cafès, va sortir per 84 € per dues persones.
I pel que fa al restaurant de l'hotel Consolación que de fet és el que hauria d'ocupar aquest espai, em va deixar més aviat fred. No és que no estigués bé, però la sensació final va ser la de massa fredor en tota l'ambientació i resolució dels plats (potser les temperatures d'aquells dies podrien influir, però crec que no aniria per aquí...).
Vàrem començar amb un aperitiu cortesia de la casa, consistent en una crema de carabassa amb curri i pols (més aviat eren talls molt petits) de pernil ibèric.
Uns lletons de xai amb coliflor. Potser el millor dels plats, sense arribar al nivell de lletons tastats (per mi) a altres restaurants. Bona i curiosa la combinació de lletons i coliflor saltejada.
Una crema de patata (excessivament làctica), ou de corral i tòfona, en la que aquesta última (escassa) quedava molt per sota de la resta d'ingredients.
I un tall de presa ibèrica que, tot i que a la carta resava que estava preparada a baixa temperatura, no els hi va quedar gaire tendre... :-( Potser va patir d'una sobrecocció o vés a saber...
Els panets, estranys, que no dolents, de pita i de canyella.
I un vi jove de Castelló anomenat Barranc de l'Infern, que va agradar força, per acompanyar tot el sopar.
En resum i com comentava al començament, no puc pas dir que no estigués bé, però em va deixar molt glaçat i amb la sensació d'haver pagat massa (el compte va sortir per aproximadament 82 €) pel que vaig rebre. Servei distant i cuina no gaire ben resolta, amb la sensació de ser plats ja preparats que només eren tractats mínimament a la cuina al moment d'emplatar (com em va semblar amb la presa).
I per acabar, deixo a continuació unes imatges de l'espectacular i tranquil hotel (potser massa i tot, ja que de fet no tenia ni televisió, ni falta que feia...) que vàrem poder gaudir aquells dies. Hotel (aquest si) molt recomanable per cert, per desconnectar quasi totalment durant un parell o tres dies.
Ctra. Nacional 232, quilòmetre 96
44265 - Mont-roig de Tastavins (més conegut per Monroyo)
Tel. 978 856 755
www.consolacion.com.es
Ja fa ben bé un any d'aquesta visita que tenia pendent de publicar, d'una estada de tres dies per terres de la Franja, a la recerca (o més aviat, per la degustació...) de la tuber melanosporum. Dels tres principals restaurants que vàrem poder gaudir per la zona, el Daluan a Morella (del que podreu llegir el corresponent post, clicant a sobre del seu nom), el Mesón del Pastor (a la mateixa localitat, del que no he fet entrada i que ja a hores d'ara dubto que ho faci) i aquest Consolación situat a l'hotel que li dona el nom, si hagués de triar un d'ells, em quedaria sense dubte amb el primer, en el que vaig trobar l'equilibri perfecte entre cuina tradicional i moderna a un preu més que raonable.
Del segon que comento (Mesón del Pastor) no és pas que no es mereixi el post, ja que de fet el tenia pràcticament acabat des de fa temps, però crec que si publico dos llocs de fora del país que a més van estar visitats fa tant de temps, el meu SEO em picarà la cresta. Només diré que és un lloc de cuina tradicional al bell mig de Morella en un edifici arquitectònicament integrat amb la ciutat. Vàrem fer el menú de la tòfona que, amb el que podeu veure a la següent imatge més els cafès, va sortir per 84 € per dues persones.
I pel que fa al restaurant de l'hotel Consolación que de fet és el que hauria d'ocupar aquest espai, em va deixar més aviat fred. No és que no estigués bé, però la sensació final va ser la de massa fredor en tota l'ambientació i resolució dels plats (potser les temperatures d'aquells dies podrien influir, però crec que no aniria per aquí...).
Vàrem començar amb un aperitiu cortesia de la casa, consistent en una crema de carabassa amb curri i pols (més aviat eren talls molt petits) de pernil ibèric.
 |
| Crema de carabassa amb curri i pols de pernil ibèric |
Una coca d'escalivada amb sardines. Bé.
 |
| Coca d'escalivada amb sardines - 12 € |
Uns lletons de xai amb coliflor. Potser el millor dels plats, sense arribar al nivell de lletons tastats (per mi) a altres restaurants. Bona i curiosa la combinació de lletons i coliflor saltejada.
 |
| Lletons de xai amb coliflor - 14 € |
Una crema de patata (excessivament làctica), ou de corral i tòfona, en la que aquesta última (escassa) quedava molt per sota de la resta d'ingredients.
 |
| Crema de patata, ou de corral i tòfona - 11 € |
I un tall de presa ibèrica que, tot i que a la carta resava que estava preparada a baixa temperatura, no els hi va quedar gaire tendre... :-( Potser va patir d'una sobrecocció o vés a saber...
 |
| Presa ibèrica a baixa temperatura amb poma confitada - 20 € |
Els panets, estranys, que no dolents, de pita i de canyella.
 |
| Panets. De pita i de canyella |
I un vi jove de Castelló anomenat Barranc de l'Infern, que va agradar força, per acompanyar tot el sopar.
 |
| Barranc de l'infern - 20 € |
En resum i com comentava al començament, no puc pas dir que no estigués bé, però em va deixar molt glaçat i amb la sensació d'haver pagat massa (el compte va sortir per aproximadament 82 €) pel que vaig rebre. Servei distant i cuina no gaire ben resolta, amb la sensació de ser plats ja preparats que només eren tractats mínimament a la cuina al moment d'emplatar (com em va semblar amb la presa).
I per acabar, deixo a continuació unes imatges de l'espectacular i tranquil hotel (potser massa i tot, ja que de fet no tenia ni televisió, ni falta que feia...) que vàrem poder gaudir aquells dies. Hotel (aquest si) molt recomanable per cert, per desconnectar quasi totalment durant un parell o tres dies.
Tag :
Hoteles,
Restaurant
Majide. Nova (i sembla que encertada) franquícia dels Shunka.
Tallers, 48b
08001 - Barcelona
Tel. 930 163 781
Nova incursió dels 3(o+) a Taula, aquest cop repetint tipus de cuina, i fins i tot quasi de cuiners...
Si fa tot just quatre mesos el xef dels Shunka i Koy Shunka inauguraven el Kak Koy (del qual podreu llegir el corresponent post clicant en el seu nom), ara i si no m'equivoco, cuiners provinents d'aquests restaurants han obert fa uns dies aquest Majilde. De fet, tant les targetes de visita (que són totalment idèntiques) com el disseny dels lavabos, tenen l'aire del Kak Koy.
En aquest post d'avui, em limitaré a comentar els plats que vàrem tastar i que ordenaré segons la meva satisfacció de forma decreixent:
En primer lloc i juntament amb el següent que posaré i destacats de la resta, un sashimi de seitons, que sincerament, no m'atreviria a reproduir a casa per por de no saber manipular el producte d'una forma correcte i amb suficients garanties sanitàries. Quin sabor més subtil i delicat...
En segon lloc del rànquing, una tempura de kokotxes de lluç cruixents i sense ni una mica d'oli sobrant, per treure's el barret. Revisant la carta, acabo d'adonar-me que haurien d'haver portat una salsa de prunes, però penso que tampoc li feia cap falta...
Uns uramakis de tonyina picant (gràcies als brins d'ito togarashi) molt autèntics i ben resolts.
Uns uramakis de cranc i alvocat, correctes però sense cap orgasme sensorial.
I uns yakisoba, que va ser el plat més fluix de l'àpat. Fideus excessivament cuits amb el katsuobushi sense haver-se acabat d'integrar amb l'escalfor del plat, amb la conseqüent molèstia de notar-lo sec al paladar.
I a part d'aquesta absurda qualificació que m'acabo de patillar, acabàrem amb les postres que són d'obligat compliment per part del sector femení del grup, i que van ser unes bones trufes de te (com sempre, l'oferta de postres als restaurants japonesos és bastant limitada...).
Coincideixo amb les apreciacions generals del grup, i només afegiria que si hagués de triar entre els dos últims restaurants japonesos que hem estat, escolliria aquest per comoditat i potser també per generositat a les racions.
La crònica sencera i detallada del dinar, a on veureu tots els plats tastats, la carta i l'import final del compte, la podreu llegir al nou espai dels 3(o+) a Taula, clicant en el següent enllaç:
Majide by 3(o +) a Taula
La crònica sencera i detallada del dinar, a on veureu tots els plats tastats, la carta i l'import final del compte, la podreu llegir al nou espai dels 3(o+) a Taula, clicant en el següent enllaç:
Majide by 3(o +) a Taula
Tien Hiang. Fabulosa sopa al curri en un vegetarià de Paris.
Tien Hiang
14 rue Bichat, 75010 Paris.
+33 (0)1 42 00 08 23
http://www.tien-hiang.fr/
En la meva anterior visita a Paris ara fa un parell de mesos i coincidint amb la setmana dels salvatges atemptats, la meva filla em va portar a un restaurant de cuina vietnamita i malàisia especialitzat en cuina vegetariana i vegana al barri 10 d'aquesta ciutat, que segons em va comentar, ve a ser el barri jove de Paris. De fet, a pocs metres podem trobar la zona del canal de Saint-Martin a on es reuneix quantitat de gent jove als seus bars, cafès i jardins.
El local en si, no és pas dels que hauria entrat motu proprio doncs, externament no és pas dels que inviten a entrar. Però com la meva filla havia insistit molt estava obligat a tastar-lo. Un cop a dins, et trobes amb un local petit, amb taules compartides i l'espai entre aquestes molt reduït i amb una acústica que no està gens ben resolta. La suma de tots aquests fets, fan que incrementi la sensació d'angoixa un cop t'han assignat un lloc. No admeten reserves, pel que has de fer cua si o si doncs, tret d'aquests trets característics que per a mi són un seriós handicap i que al jovent sembla no importar gaire, s'omple sempre de seguida, tant per la qualitat de la seva cuina, com per la celeritat del servei. Però no avancem els esdeveniments...
Estructuren la seva carta (podeu veure-la al final d'aquest mateix post, o bé entrant en la seva web) en entrants i plats, oferint a banda una sèrie d'acompanyaments (arrossos, pastes o llegums). Poc destacable l'apartat que fa referència a les begudes, en el que trobarem només sucs, aigües i cerveses biològiques sense alcohol, fet gens estrany si considerem el tipus de restaurant en què ens trobem.
Vàrem demanar un parell d'entrants i un parell de plats, però per un cop no ho posaré en l'ordre que va arribar a taula... Començaré per l'extraordinària, reconfortant, càlida i picant sopa al curri, que portava vermicelli d'arròs, "pollastre", tomàquet, patates, pinya i tofu, entre altres ingredients que no desvetllen a la seva carta. No sóc gens de sopes, però he de dir que sent sincer i després de la sopa de nadal que es fa a les llars catalanes, és la millor sopa que he tastat mai. De fet, us recomanaria si mai aneu per allà, d'entrar i demanar només la sopa i una ampolla d'aigua, i amb això ja podreu continuar fent camí.
Molt bons els dos entrants que va escollir la meva filla. Jo, entre el meu inexistent nivell de francès i l'oferta de plats totalment desconeguts per mi, ja li vaig deixar fer.
El primer entrant va ser una mena de raviolis amb "carn picada", germen de soja i xampinyons negres. Molt bo.
I el plat més fluix de tots que era un "ànec" lacat, en el que el suposat gust d'ànec era inexistent. De totes maneres, ja m'havia comentat la meva filla que eren els plats més fluixos de tots, però em feia gràcia veure si podien reproduir un gust tan especial com és el de l'ànec.
I una fotografia de la carta del restaurant al més pur estil de les dels restaurants de costa del nostre país...
No puc posar el preu del sopar doncs després de tant de temps he perdut el tiquet, però veient els preus, no crec que arribes a 15 € per cap.
A favor: velocitat del servei i la sopa (als que gaudeixin de les postres, també afegiria aquestes). I pels vegans / vegetarians, crec que ha de ser de les millors ofertes d'aquesta ciutat.
En contra: ambient totalment angoixant tant per la proximitat de comensals i taules com pel soroll generat en conseqüència.
Com "anècdota", si és que pot considerar-se així, us diré que sortint del restaurant i de camí vàrem veure un altre de molt bonic amb una acollidora terrassa al qual es va atansar la meva filla per donar un cop d'ull a la carta a veure si hi havia alguna cosa que ella pogués menjar. En veure que si, vam comentar que podríem anar quan arribés l'altra filla a París el divendres d'aquella mateixa setmana. El nom del restaurant en qüestió: Le Petit Cambodge...
14 rue Bichat, 75010 Paris.
+33 (0)1 42 00 08 23
http://www.tien-hiang.fr/
En la meva anterior visita a Paris ara fa un parell de mesos i coincidint amb la setmana dels salvatges atemptats, la meva filla em va portar a un restaurant de cuina vietnamita i malàisia especialitzat en cuina vegetariana i vegana al barri 10 d'aquesta ciutat, que segons em va comentar, ve a ser el barri jove de Paris. De fet, a pocs metres podem trobar la zona del canal de Saint-Martin a on es reuneix quantitat de gent jove als seus bars, cafès i jardins.
El local en si, no és pas dels que hauria entrat motu proprio doncs, externament no és pas dels que inviten a entrar. Però com la meva filla havia insistit molt estava obligat a tastar-lo. Un cop a dins, et trobes amb un local petit, amb taules compartides i l'espai entre aquestes molt reduït i amb una acústica que no està gens ben resolta. La suma de tots aquests fets, fan que incrementi la sensació d'angoixa un cop t'han assignat un lloc. No admeten reserves, pel que has de fer cua si o si doncs, tret d'aquests trets característics que per a mi són un seriós handicap i que al jovent sembla no importar gaire, s'omple sempre de seguida, tant per la qualitat de la seva cuina, com per la celeritat del servei. Però no avancem els esdeveniments...
Estructuren la seva carta (podeu veure-la al final d'aquest mateix post, o bé entrant en la seva web) en entrants i plats, oferint a banda una sèrie d'acompanyaments (arrossos, pastes o llegums). Poc destacable l'apartat que fa referència a les begudes, en el que trobarem només sucs, aigües i cerveses biològiques sense alcohol, fet gens estrany si considerem el tipus de restaurant en què ens trobem.
Vàrem demanar un parell d'entrants i un parell de plats, però per un cop no ho posaré en l'ordre que va arribar a taula... Començaré per l'extraordinària, reconfortant, càlida i picant sopa al curri, que portava vermicelli d'arròs, "pollastre", tomàquet, patates, pinya i tofu, entre altres ingredients que no desvetllen a la seva carta. No sóc gens de sopes, però he de dir que sent sincer i després de la sopa de nadal que es fa a les llars catalanes, és la millor sopa que he tastat mai. De fet, us recomanaria si mai aneu per allà, d'entrar i demanar només la sopa i una ampolla d'aigua, i amb això ja podreu continuar fent camí.
 |
| Soupe au curry (Thaï) - 7,50 € |
Molt bons els dos entrants que va escollir la meva filla. Jo, entre el meu inexistent nivell de francès i l'oferta de plats totalment desconeguts per mi, ja li vaig deixar fer.
El primer entrant va ser una mena de raviolis amb "carn picada", germen de soja i xampinyons negres. Molt bo.
 |
| Bành Cuôn (raviolis vietnamites) - 5,00 € |
I una mena de gyozes que ells anomenaven raviolis amb "gambetes", pastanaga i bolets. Fetes al vapor, molt bones tot i que no vaig trobar per enlloc el gust de gamba.
 |
| Raviolis aux "crevettes" - 4,50 € |
I el plat més fluix de tots que era un "ànec" lacat, en el que el suposat gust d'ànec era inexistent. De totes maneres, ja m'havia comentat la meva filla que eren els plats més fluixos de tots, però em feia gràcia veure si podien reproduir un gust tan especial com és el de l'ànec.
 |
| "Canard" laqué et son riz - 8,50 € I les postres, a les que em vaig limitar a fer un mos i que tampoc van ser sant de la meva devoció, ni per sabor ni per textura, van ser uns brioixos que a l'interior portaven puré de llavors de flor de lotus. Val a dir que a la meva filla li van encantar i segons deia, eren de les millors coses que feien allà. Es va menjar la seva i la major part de la meva. |
 |
| Brioches à la purée de graines de lotus - 4,00 € |
I una fotografia de la carta del restaurant al més pur estil de les dels restaurants de costa del nostre país...
No puc posar el preu del sopar doncs després de tant de temps he perdut el tiquet, però veient els preus, no crec que arribes a 15 € per cap.
A favor: velocitat del servei i la sopa (als que gaudeixin de les postres, també afegiria aquestes). I pels vegans / vegetarians, crec que ha de ser de les millors ofertes d'aquesta ciutat.
En contra: ambient totalment angoixant tant per la proximitat de comensals i taules com pel soroll generat en conseqüència.
Com "anècdota", si és que pot considerar-se així, us diré que sortint del restaurant i de camí vàrem veure un altre de molt bonic amb una acollidora terrassa al qual es va atansar la meva filla per donar un cop d'ull a la carta a veure si hi havia alguna cosa que ella pogués menjar. En veure que si, vam comentar que podríem anar quan arribés l'altra filla a París el divendres d'aquella mateixa setmana. El nom del restaurant en qüestió: Le Petit Cambodge...
Tag :
Restaurant
Wagokoro. Cuina kaiseki a Gràcia
Wagokoro
Regàs, 35
08006 - Barcelona
Tel. 935 019 340
www.wagokoro.es
A la Vila de Gràcia i concretament al, per a molts conegut carrer Regàs, hi ha un restaurant japonès que basa la seva oferta en l'anomenada cuina kaiseki, que al principi era bàsicament vegetariana i estava destinada a acompanyar la cerimònia del te, però que amb el pas del temps s'ha anat ampliant fins a incorporar plats de peix i carn (la de coses que s'aprenen navegant per la internet...).
El local és força petit amb tres o quatre taules (si no recordo malament) i una petita barra amb capacitat per mitja dotzena de comensals. Molt acollidor amb mobiliari sobri però funcional, una mica (o molt) seguint l'estètica japonesa. Pel que vàrem poder apreciar, un xef a la cuina i una noia catalana molt propera i disposada que fa que la vetllada sigui molt més agradable, amb les seves indicacions i explicacions envers el menjar.
Al migdia disposen d'un senzill menú que oscil·la entre els 17 i els 27 € i als vespres és quan ofereixen el menú kaiseki amb preus des de 40 fins a 56 € en funció de la fórmula escollida (6 plats, set amb 1 opcional o bé tots 8 plats), que van variant cada cert temps en funció de l'estació i dels productes d'aquesta. Aquell vespre, amb el company habitual de fatigues vàrem escollir els dos opcionals amb set plats per poder tastar tota la carta sense haver d'anar al complet (i em refereixo al menú...).
El primer a arribar a taula va ser l'anomenat ZENSAI (entrants) que estava compost per tres diferents tastos que, de dreta a esquerra a la imatge, van ser: uns trossos d'arrel de loto amb bròquil i salsa miso, uns talls de magret d'ànec amb espinacs i mostassa japonesa i uns daus de salmó rostit amb ponzu i daiko ratllat. Espectacular començament. Tots tres de nota molt alta.
Continuàrem amb el OTSOKURI (plat elaborat sense cocció), que aquell vespre va ser un sashimi de tonyina (bluefin i de pesca sostenible segons resa la seva carta), verat i vieira, de la qual us he de destacar i confessar que ha sigut la més tendra que he tingut el plaer de tastar mai. Tots tres, d'una qualitat i frescor difícilment superables. Un altre 10.
Més fluix va ser el AGEMONO, que consisteix en un fregit ràpid de verdures i peix o marisc. En aquesta ocasió era de rap i carxofes, però l'arrebossat a mi particularment no em va acabar de fer el pes. Recordo que els ingredients de la tempura que ens van comentar no eren els habituals que estava jo acostumat a sentir, i potser va ser per això, però la vaig trobar amb un excés d'oli.
El següent en arribar va ser el NIMONO (plat cuit en dashi). Molt bo el bunyol de tofu amb el seu brou i les mongetes només escaldades i sense arribar a estar ni tan sols al dente. Una de les coses que més em fascinen d'aquesta cuina, és la impressionant potència de sabor dels seus brous i la facilitat que tenen a l'hora de preparar-los.
El YAKIMONO (plat de peix o carn a la graella) eren uns tendres i saborosos daus de vedella amb un bol de salsa japonesa. Bon gènere.
A continuació portaren el SHINOGI, un plat lleuger que feia de pont entre el YAKIMONO i el OSHOKUJI (tal com ho tenen ells descrit a la seva web) que va ser una amanida de gamba, shiitake i espàrrec verd (un altre cop una encertada cocció de la verdura) amb salsa kimizu, que és una mena de vinagreta de rovell d'ou.
Per finalitzar amb el OSHOKUJI, plat d'arròs japonès cuit en olla tradicional de fang i acompanyat d'una sopa de miso (en aquest cas, vermell). Un altre cop, destacaria la sopa per sobre de tot.
I ja per tancar del tot el menú, unes postres sorprenents per digestives i refrescants, elaborades a partir d'una gelificació amb agar-agar de mandarina i gingebre, i que van acompanyar per un té torrat que no havia tastat mai i que, tot i no ser un consumidor gaire habitual d'aquestes infusions, he de dir que em va encantar fins al punt de prendre tres tasses.
El preu, amb un parell de bones cerveses japoneses per cap, es va enfilar a poc més de 50 € per cap. Una RQP correcte en un entorn molt tranquil i agradable en el que la cap de sala fa que et sentis realment a gust. Val la pena apropar's-hi a tastar aquest menú.
Regàs, 35
08006 - Barcelona
Tel. 935 019 340
www.wagokoro.es
A la Vila de Gràcia i concretament al, per a molts conegut carrer Regàs, hi ha un restaurant japonès que basa la seva oferta en l'anomenada cuina kaiseki, que al principi era bàsicament vegetariana i estava destinada a acompanyar la cerimònia del te, però que amb el pas del temps s'ha anat ampliant fins a incorporar plats de peix i carn (la de coses que s'aprenen navegant per la internet...).
El local és força petit amb tres o quatre taules (si no recordo malament) i una petita barra amb capacitat per mitja dotzena de comensals. Molt acollidor amb mobiliari sobri però funcional, una mica (o molt) seguint l'estètica japonesa. Pel que vàrem poder apreciar, un xef a la cuina i una noia catalana molt propera i disposada que fa que la vetllada sigui molt més agradable, amb les seves indicacions i explicacions envers el menjar.
Al migdia disposen d'un senzill menú que oscil·la entre els 17 i els 27 € i als vespres és quan ofereixen el menú kaiseki amb preus des de 40 fins a 56 € en funció de la fórmula escollida (6 plats, set amb 1 opcional o bé tots 8 plats), que van variant cada cert temps en funció de l'estació i dels productes d'aquesta. Aquell vespre, amb el company habitual de fatigues vàrem escollir els dos opcionals amb set plats per poder tastar tota la carta sense haver d'anar al complet (i em refereixo al menú...).
El primer a arribar a taula va ser l'anomenat ZENSAI (entrants) que estava compost per tres diferents tastos que, de dreta a esquerra a la imatge, van ser: uns trossos d'arrel de loto amb bròquil i salsa miso, uns talls de magret d'ànec amb espinacs i mostassa japonesa i uns daus de salmó rostit amb ponzu i daiko ratllat. Espectacular començament. Tots tres de nota molt alta.
 |
| ZENSAI - Petits tastets japonesos de fruits del temps |
Continuàrem amb el OTSOKURI (plat elaborat sense cocció), que aquell vespre va ser un sashimi de tonyina (bluefin i de pesca sostenible segons resa la seva carta), verat i vieira, de la qual us he de destacar i confessar que ha sigut la més tendra que he tingut el plaer de tastar mai. Tots tres, d'una qualitat i frescor difícilment superables. Un altre 10.
 |
| OTSUKURI - Sashimi de tres tipus de peix i/o marisc fresc del dia |
Més fluix va ser el AGEMONO, que consisteix en un fregit ràpid de verdures i peix o marisc. En aquesta ocasió era de rap i carxofes, però l'arrebossat a mi particularment no em va acabar de fer el pes. Recordo que els ingredients de la tempura que ens van comentar no eren els habituals que estava jo acostumat a sentir, i potser va ser per això, però la vaig trobar amb un excés d'oli.
 |
| AGEMONO - Tatsutaage de rap i carxofa |
El següent en arribar va ser el NIMONO (plat cuit en dashi). Molt bo el bunyol de tofu amb el seu brou i les mongetes només escaldades i sense arribar a estar ni tan sols al dente. Una de les coses que més em fascinen d'aquesta cuina, és la impressionant potència de sabor dels seus brous i la facilitat que tenen a l'hora de preparar-los.
 |
| NIMONO - Bunyols de tofu amb el seu brou |
El YAKIMONO (plat de peix o carn a la graella) eren uns tendres i saborosos daus de vedella amb un bol de salsa japonesa. Bon gènere.
 |
| YAKIMONO - Daus de filet de vedella amb salsa japonesa |
A continuació portaren el SHINOGI, un plat lleuger que feia de pont entre el YAKIMONO i el OSHOKUJI (tal com ho tenen ells descrit a la seva web) que va ser una amanida de gamba, shiitake i espàrrec verd (un altre cop una encertada cocció de la verdura) amb salsa kimizu, que és una mena de vinagreta de rovell d'ou.
 |
| SHINOGI - Amanida de gamba, shiitake i espàrrec verd amb salsa kimizu |
Per finalitzar amb el OSHOKUJI, plat d'arròs japonès cuit en olla tradicional de fang i acompanyat d'una sopa de miso (en aquest cas, vermell). Un altre cop, destacaria la sopa per sobre de tot.
 |
| OSHOKUJI - Arròs ankake amb cranc i sopa de miso vermell |
I ja per tancar del tot el menú, unes postres sorprenents per digestives i refrescants, elaborades a partir d'una gelificació amb agar-agar de mandarina i gingebre, i que van acompanyar per un té torrat que no havia tastat mai i que, tot i no ser un consumidor gaire habitual d'aquestes infusions, he de dir que em va encantar fins al punt de prendre tres tasses.
 |
| Agar-agar de mandarina i gingebre |
El preu, amb un parell de bones cerveses japoneses per cap, es va enfilar a poc més de 50 € per cap. Una RQP correcte en un entorn molt tranquil i agradable en el que la cap de sala fa que et sentis realment a gust. Val la pena apropar's-hi a tastar aquest menú.
Tag :
Japón,
Restaurant
Casa Xica. Romàntic i exòtic alhora.
Casa Xica
Carrer de la França Xica, 20
TEL.:936 00 58 58
Facebook: casaxicabarcelona
Projecte 3(o+) a Taula.
Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.
Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta quarta visita, vam decidir aterrar a Casa Xica i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final
En aquesta ocasió i després de deliberar on anàvem, vam acceptar la proposta del sector femení del grup. No tots anàvem convençuts, potser pel soroll mediàtic generat al voltant del lloc, però com sempre diem, soroll mediàtic i satisfacció, tampoc tenen perquè ser excloents.
Vam arribar tots amb puntualitat i vam quedar una mica copsats per l’aspecte exterior, que podeu jutjar a la foto. L’interior tampoc és cap meravella, però cal reconèixer que és agradable i acollidor. El servei molt amable, desenfadat i coneixedor del què deia, cosa que avui són tres qualitats que sembla que siguin incompatibles.
Per tant i pels que llegiu a salts, dir que l’experiència ha estat positiva. Nosaltres com sempre vam anar de manera anònima i per tant no podrem explicar els orígens del restaurant, l’escola on es van formar, els viatges previs, les coincidències a Shanghai, etc. Però per això ja teniu la xarxa... :). Lo nostre va anar així...
Era el migdia, ens van oferir un “plat del dia”, però vam demanar la carta directament, decidint demanar tres coses per compartir i un plat principal per cada un. L’oferta no és molt amplia, però suficient.
Com primers vam compartir un toro de tonyina salvatge amb crema de miso blanc, unes gyoses de gamba i foie de bacallà i uns fideus de soja verda, tobiko i vieires. Dels tres plats els fideus estaven espectaculars. Potser les racions són una mica justetes, però això ja quasi és una constant de tots els llocs nous i al cap i a ala fi, com que els preus tampoc estan per les boires, si quedes amb gana, demanes un altre.
Els segons ja van anar per cada comensal i van ser, uns tacs de peix gat (estaven excel·lents: i les tortitas dels tacos eren casolanes, que és d’agrair), un garrinet estil Hong Kong molt melós i saborós servit sobre uns buns i que recomanaven menjar directament amb els dits, i una presa ibèrica curada amb soja i kimichi, que estava molt bona, però ja d’ella mateixa, independentment de la “curació” i curiosament aquest plat va arribar en una ració gens escassa ....
Pel que fa a les postres, vam demanar un parell que podeu veure a la foto...
L’apartat vi va ser força curiós. La noia que feia el servei, quan ens va fer el primer tanteig, li vam preguntar si tenia carta... I ens va respondre que no (però dit amb gràcia) i ens va portar un munt d’ampolles buides (amb el preu escrit) per explicar-nos de manera audiovisual el perfil de cada vi...La noia (no sabem com es diu, doncs no anàvem a fer un reportatge, sinó a dinar) és una bona defensora de vins naturals, que cada dia tenen més seguidors i no hi tenim pas res en contra!! ...
Finalment el vi va ser un vi de la Catalunya Nord un sirà que va resultar molt satisfactori. El compta és el que veieu, en el que sense comptar el vi sortiria a 28€ per cap.
Resum
Ambient agradable i desenfadat
RQP bona
Excitant pels talibans dels vins naturals
En un carrer amb establiments que solen deixar bon gust de boca :)
PUNTS DE VISTA PARTICULARS:
ESTHER: Jo destacaria el caliu que desprèn el lloc i que em vaig sentir com a casa... tot i que el local no és especialment gran, ni ampli, ni còmode, però genera quelcom especial i la noia i el noi que atenen/cuina són molt agradables i entesos del què ofereixen (i gens dogmàtics ni didàctics, ni rolleros, el qual s’agraeix). I el menjar és totalment el meu estil. Vaig gaudir en tots els plats, excepte les gyozes que també penso com el Jordi, que estaven massa fetes i com resseques i cert que no ho vàrem comentar allà, precisament pel què deia a l’inici, suposo, perquè estàvem còmodes i a gust i no sempre tot és de 10! ;-) |
RICARD: La tendència dels vins naturals, sembla créixer de manera imparable i actualment ja se'n poden trobar fins i tot de bons com el que aquí vam prendre.. :). En tot cas i des de el meu escepticisme habitual, com qualsevol religió, em costa una mica endinsar-me i em fa gràcia (i no és el cas de Casa Xica) que quan et prediquen dels vins naturals i per donar conversa els comentes que coneixes “fulanito o sutanito”” que també és #influencer del tema, sols rebre com resposta...”si... ja el coneixem... però no coincidim en el criteri sobre vi natural”. |
JORDI: Dels plats que vaig poder tastar en aquesta trobada, només un d’ells em va semblar que no estava estranyament a l’alçada de la resta. Les Gyoses (o gyozes) estaven tant fetes i al llindar del cremat que almenys jo no vaig trobar per enlloc el sabor dels ingredients que en teoria portava. De fet, fins i tot em va estranyar que cap dels tres diguéssim res, potser arrastrats pel bon rotllo que portàvem aquell dia... A banda d’aquest detall i del fet que alguns dels plats tinguessin unes dimensions excessivament reduïdes, coincideixo en la percepció global de que és un lloc molt agradable amb una bona cuina i una RQP acceptable. Del tema vins naturals, la veritat és que tampoc tinc cap preferència ni opinió formada al respecte, o sigui que ni suma ni resta. |
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
