- Back to Home »
- Restaurant »
- Swagatam. Senzilla i autèntica cuina hindú.
Swagatam
Carrer de Sant Agustí, 10
08012 - Barcelona
Tel. 932 228 226
Aprofitant que aquesta setmana coincidien les dues "nenes" per casa, volíem anar a un restaurant vegetarià de la Vila de Gràcia que ens havia recomanat l'amic Joan i que malauradament en un escàs any de funcionament, ja ha passat a millor vida (es deia Rizoma...R.I.P.).
Tot i que molt amablement em va passar unes quantes referències més de vegetarians (Macrobiotic Zen, Flax & Kale, Veggie Garden o Hummus, del que precisament el mateix Joan ha fet un post aquesta setmana i que podeu llegir clicant al nom del mateix), ja havia trucat per fer una reserva a un restaurant de cuina hindú del que vaig llegir bons comentaris a les xarxes (vés-te tu fiant de les xarxes...:-)))). El fet d'escollir un restaurant hindú, bàsicament és pel motiu que habitualment tenen a la carta molts plats vegetals, així com opcions pels que ens agraden la resta d'aliments que Déu Nostresinyor va posar tan amablement al nostre abast...
Val a dir que tampoc calia haver reservat. De fet, ni els hi vaig comentar que tenia taula reservada, doncs a les 15:00 estava totalment buit i només va entrar un grupet quan ja quasi havíem acabat nosaltres de dinar. El local és petit amb mobiliari i parament molt senzill, d'aquell de bar de barri de tota la vida. Tot i tenir un atractiu menú de migdia per uns 12 € (si no recordo malament...), vàrem demanar a la carta, ja que tots tres teníem bastant clar que és el que volíem menjar.
Per entretenir la gana et porten una mena de "tortitas" molt fines fetes de farina (segons em va dir la meva filla) amb tres salses per anar enganyant l'estómac: una força picant semblant a la clàssica de les Dippas (Brahma perdoneu-me...), una agredolça i molt curiosa en la que la nota predominant era el plàtan (i mango crec...) i la tercera, a base de iogurt, menta i coriandre.
El servei, tot i semblar seriós i força distant, t'ajuda en la tria dels plats, que finalment van ser un dal-tadka per la pubilla, que és una mena de guisat de llenties grogues amb moltes espècies i verduretes que vaig tastar i estaven espectaculars, un pollastre al curri per la petita i un rogan josh per a mi, que ve a ser un curri de xai molt aromatitzat. Com ja de per si, són plats complets i contundents, només vàrem haver de demanar un arròs blanc i un amb verdures per acompanyar, i un pa d'all (boníssim per cert).
Tenen el detall i l'encert de preguntar a cadascun dels comensals el grau de picant desitjat i que són capaços de tolerar. A mi que m'encanta el picant, vaig demanar normal i vaig trobar que ja estava prou potent (o sigui que si aneu, no us feu els milhomes...).
Rogan josh |
Amb les begudes (res de vi... unes cerveses, refrescos i aigua) i sense postres, va sortir per uns 15€ per cap. No és pas econòmic havent demanat només un plat amb guarnició, però tant per la qualitat dels plats com per la més que generosa quantitat d'aquests, crec que és un bon lloc per tastar o bé gaudir d'una autèntica cuina hindú si esteu per la Vila de Gràcia. Qualitat que pot certificar el meu malmès estómac quan després d'un àpat d'aquestes característiques no va haver de menester cap Almax ni similar...
Els indis (no tos profesen l'hinduïsme) sempre acostumen a preguntar el grau de picant, és molt d'agrair. :-)
ResponEliminaSón uns artistes del pollastre, mai he demanat xai a un indi però aquest plat feia bona pinta. I de preu, no està malament.
Salut!
M'he menjat la t de tots :-) Tinc gana!!! XD
ResponEliminaTens tota la raó amb el que dius de l'hinduisme... Però això dels indis em sonava més a sioux i he pensat que així era més aclaridor... ;-)
EliminaAmb el tema del picant ens deuen veure (en general) com unes nenazas... Deu ser complicat d'entendre per ells, haver de preguntar sempre pel nivell de picant...
Jo quasi m'inclino més pel xai que pel pollastre. Ho trobo més saborós.
Salutacions!!
mmmm... que rico... me lo apunto.... No se como descubres tantos restaurantes guais... Mañana mismo, les propongo al grupo de instagramers, acudir allí y lo petamos.
ResponEliminaAbrazos..!!
:) :) :)
Perquè ets tan cab... ???
Elimina:-))))
Abraçada!!
jaja... jo sí me l'anoto! que de tant en tant tinc antojo d'hindú. tot i que arribo poc fins a gràcia. però per si de cas... ;-)
EliminaJa saps que me lo como todo... Y si hay que ir, se va... :)
EliminaPerò no entra dins les meves preferències... M'apuntaria abans al sopar de màscares de la Luisa...
Quin és aquest sopar?? Sopar de màscares? Perquè no estic convidat??
EliminaSembla suggerent...
S'estan sentint molt últimament els restaurants indis o hindús... no sé com anomenar-los. Vaig viatjar a l'Índia fa temps i allà em van dir que pots ser indi però no hindú, ja que és una religió, però aquí m'he trobat gent índia que em diu que s'ha de dir hindú... bé, " a lo que vamos", prou bé oi?. Tot un detall això del picant, però crec que a l'hora d'escollir hem de tenir molt en compte que el grau mitjà de picant el "normal" no és el mateix per nosaltres que per ells!.
ResponEliminaDe fet Lluïsa, més que sentir-se parlar de restaurants indis en general, el que s'està escoltant molt és el Tandoor, imagino que per tenir un bon equip de comunicació al darrera.
EliminaPel que fa al picant, imagino que el normal per ells, ha de ser poc suportable pels nostres paladars... :-)
Salutacions!! I ja explicaràs que és això del sopar de màscares...