RILLETTE D’ÀNEC
Fa 9 hores
Archive for de setembre 2015
Rasoterra. Un altre bon vegetarià a Barcelona.
Rasoterra
Palau, 5
08002 - Barcelona
Tel. 933 186 926
www.rasoterra.cat
Nova experiència a un restaurant vegetarià a Barcelona, en companyia de les meves nenes. Aquest cop per la zona centre de la ciutat, al carrer Palau. Ells mateixos es defineixen a la seva web com bistrot vegetarià i és un lloc amb ambient majoritàriament progre i hipster amb filosofia de menjar de proximitat (pertanyen al col·lectiu Slow Food Catalunya Km. 0) i cuina fresca i de temporada. Disposen d'hort propi d'on conreen ells mateixos verdures i hortalisses, preparen ells mateixos el pa de cada dia (doneu-nos Sinyor) i filtren l'aigua amb osmosis inversa, que (oh sorpresa) ofereixen als comensals com beguda al restaurant i a cost zero (punt positiu per ells). Senyalitzen clarament a la carta els plats per vegans (o bé, els que tenen opció vegana) i els lliures de gluten.
El local és petit amb una petita barra i decoració rústica, i llibres usats de temàtiques alternatives repartits per tot el local. No disposen de climatització, el qual per a mi és un seriós handicap a l'hora d'haver de repetir, almenys durant la temporada d'estiu o de calor. Amb ventiladors i les finestres obertes jo no tinc suficient, però aquest fet, reconec que és exclusiu meu i que ni molt menys és una objecció per anar a aquest restaurant. També es va ajuntar amb el fet que el local fos ple en un dels dies de més calor d'aquest estiu.
Vàrem compartir unes gyozes de gírgoles, shitake i tofu fumat. Molt bones.
I un plat principal per cadascun de nosaltres. La meva opció i la de la petita, van ser uns gnocchi casolans amb crema d'albergínies. Bé.
I l'opció de la gran, va ser una falsa tonyina amb fideus. Vaig tastar la "falsa tonyina" i he de dir que estan molt ben reeixits aquests plats, perquè s'apropen gustativament al resultat que pretenen amb ingredients radicalment oposats als originals (i que no vam ser capaços d'esbrinar quins eren...).
I unes postres per cadascú. Unes trufes veganes variades amb oli, que a hores d'ara ja no recordo que portaven, però sé que a banda de la típica d'oli i sal, hi havia una amb nous i una altra que era força picant. En qualsevol cas, unes postres molt i molt bones i per demanar fixo si aneu.
I un crumble de poma amb gelat (6,00 €) que no vaig tastar ni fotografiar però en el que va haver-hi plena coincidència d'opinions positives per part de les meves filles.
Amb una cervesa i aigua, el compte va pujar a 67,50 € en total. Molt bé de preu (poc més de 20 € per cap) i plats molt bons, sorprenents i creatius, però com a punt negatiu, vaig trobar massa lentitud en el servei, doncs dues hores (o més) per quatre plats em sembla molt excessiu i fins i tot ens vam haver d'aixecar per reclamar les postres, que poca preparació crec que puguin tenir. Tot i això, crec que és una molt bona opció per menjar sa i diferent pel centre de Barcelona.
Palau, 5
08002 - Barcelona
Tel. 933 186 926
www.rasoterra.cat
Nova experiència a un restaurant vegetarià a Barcelona, en companyia de les meves nenes. Aquest cop per la zona centre de la ciutat, al carrer Palau. Ells mateixos es defineixen a la seva web com bistrot vegetarià i és un lloc amb ambient majoritàriament progre i hipster amb filosofia de menjar de proximitat (pertanyen al col·lectiu Slow Food Catalunya Km. 0) i cuina fresca i de temporada. Disposen d'hort propi d'on conreen ells mateixos verdures i hortalisses, preparen ells mateixos el pa de cada dia (doneu-nos Sinyor) i filtren l'aigua amb osmosis inversa, que (oh sorpresa) ofereixen als comensals com beguda al restaurant i a cost zero (punt positiu per ells). Senyalitzen clarament a la carta els plats per vegans (o bé, els que tenen opció vegana) i els lliures de gluten.
El local és petit amb una petita barra i decoració rústica, i llibres usats de temàtiques alternatives repartits per tot el local. No disposen de climatització, el qual per a mi és un seriós handicap a l'hora d'haver de repetir, almenys durant la temporada d'estiu o de calor. Amb ventiladors i les finestres obertes jo no tinc suficient, però aquest fet, reconec que és exclusiu meu i que ni molt menys és una objecció per anar a aquest restaurant. També es va ajuntar amb el fet que el local fos ple en un dels dies de més calor d'aquest estiu.
Vàrem compartir unes gyozes de gírgoles, shitake i tofu fumat. Molt bones.
 |
| Gyozas - 7,50 € |
I un plat principal per cadascun de nosaltres. La meva opció i la de la petita, van ser uns gnocchi casolans amb crema d'albergínies. Bé.
 |
| Nyoquis casolans amb crema d'albergínia - 14,00 € |
I l'opció de la gran, va ser una falsa tonyina amb fideus. Vaig tastar la "falsa tonyina" i he de dir que estan molt ben reeixits aquests plats, perquè s'apropen gustativament al resultat que pretenen amb ingredients radicalment oposats als originals (i que no vam ser capaços d'esbrinar quins eren...).
 |
| Falsa tonyina amb fideus - 11,00 € |
I unes postres per cadascú. Unes trufes veganes variades amb oli, que a hores d'ara ja no recordo que portaven, però sé que a banda de la típica d'oli i sal, hi havia una amb nous i una altra que era força picant. En qualsevol cas, unes postres molt i molt bones i per demanar fixo si aneu.
 |
| Variacions de trufes d'oli - 5,00 € |
I un crumble de poma amb gelat (6,00 €) que no vaig tastar ni fotografiar però en el que va haver-hi plena coincidència d'opinions positives per part de les meves filles.
Amb una cervesa i aigua, el compte va pujar a 67,50 € en total. Molt bé de preu (poc més de 20 € per cap) i plats molt bons, sorprenents i creatius, però com a punt negatiu, vaig trobar massa lentitud en el servei, doncs dues hores (o més) per quatre plats em sembla molt excessiu i fins i tot ens vam haver d'aixecar per reclamar les postres, que poca preparació crec que puguin tenir. Tot i això, crec que és una molt bona opció per menjar sa i diferent pel centre de Barcelona.
Pitarra. Un clàssic vingut a (molt) menys
PITARRA RESTAURANT
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
 |
| Exterior del restaurant |
Em sap greu que et portin un aperitiu de cortesia, que no podria ni qualificar de "viejuno" (que si és bo, a mi ja m'agrada, eh?). Unes bones olives i un tall d'una bona truita de patates sempre ajuda a esperar el menjar. Però no... Les olives no tenien gens de gràcia i eren insípides i la truita, mereixeria un paràgraf per a ella sola. Després de tastar-la i preguntar-nos al·lucinats entre nosaltres si era normal aquell sabor, vam concloure que alguna patata o ceba dolenta havia anat a parar allà sense (espero) cap mala fe. L'altra opció que vam barallar i vam descartar per il·lògica i irracional, és que portes una llarga temporada preparada i voltant per la cuina.
Em sap greu que, després d'haver-los dit que la truita no estava bé, ni tan sols es limitessin a donar una mínima explicació o excusa i contemplar amb estupor que continuaven portant-la d'aperitiu a les (poques) taules de turistes que varen entrar posteriorment.
 |
| Aperitiu "cortesia de la casa"?? - Ens haurien d'haver pagat per tastar-lo |
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
 |
| Carpaccio de pop - 14,00 € |
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
 |
| Alvocat amb salmó fumat - 11,00 € |
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
 |
| Turbot a la graella amb cebetes caramel·litzades - 21,00 € |
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
 |
| Bacallà a la graella amb verduretes - 16,50 € |
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
 |
| La (i mai millor dit) "dolorosa" |
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Tag :
Restaurant,
Restaurant NO ®
Ratatouille. O més aviat una variant...
Ratatouille
Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.
És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos.
Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.
Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:
- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.
I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:
- Q.n. de carabassó.
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.
Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats.
Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos...
Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.
Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre.
Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.
Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.
Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.
Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.
Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.
És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos.
Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.
 |
| Ratatouille ja acabada |
Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:
- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.
I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:
- Q.n. de carabassó.
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.
Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats.
Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos...
Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.
Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre.
Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.
Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.
Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.
Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.
Tag :
Receptes
Kitsune. Japonès bo i econòmic a Sant Cugat.
Kitsune
Plaça Pep Ventura, 3
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 659 834 409
http://kitsunesushi.com
Fa ja uns quants mesos que vaig anar a sopar a aquest restaurant japonès de Sant Cugat amb la meva filla gran. Havia sentit parlar força bé i com sempre em passa, vaig deixant pel final de la llista de pendents, els que tinc més a prop de casa... Ja sé que no s'ha de fer, però és una mania.
Es tracta d'un petit local que intenta emular l'estètica dels izakayas japonesos (similar a les nostres tavernes) amb decoració rústica i tradicional a on predominen bàsicament la fusta i la pedra. Il·luminació tènue (per no dir deficient), que per anar a fer un sopar intim en parella pot estar bé, però per als que com a mi, us agrada veure el que us porten de menjar i teniu al plat, potser la trobareu una mica insuficient. Com sempre dic, això és una mania meva i en cap cas es pot considerar com una crítica a l'establiment. Cadascú decora casa seva com més li agrada, oi? Només faltaria...
Destacable també és l'acurada feina d'imatge que hi ha al darrere d'aquest projecte. Podeu donar una ullada a la seva web, per adonar-vos que hi ha una remarcable feina de disseny en tot el que els envolta.
Com es tractava de fer un sopar ràpid i lleuger, ens vam decidir per demanar i compartir quatre plats d'entrada i veure si amb això ja fèiem, o havíem de seguir demanant. La noia que ens va atendre ens va assegurar que tindríem prou, però no crec pas que un dia normal hagués passat amb aquest aperitiu... :-)
El primer a arribar va ser un Tori karaage, que ve a ser un pollastre marinat en una barreja de soja, gingebre, all i sake, i posteriorment arrebossat i fregit. Molt bo i cruixent, acompanyat per una maionesa amb Shichimi Togarashi. És un senzill plat que he de provar de fer a casa, ja que la dificultat és nul·la i el resultat és altament satisfactori.
Continuàrem amb unes gyozes anomenades Niku Gyoza i que són una mena de raviolis de carn amb una vinagreta de soja.
Una tempura Moriawase variada de verdura i llagostins. Molt bona i gens oliosa.
I per acabar, uns fabulosos maki unagi (makis d'anguila).
El servei, que en tot moment va ser molt atent, trobo que va ser massa lent per atendre a tan pocs comensals com hi havia al local. Com diria aquell, tens la sensació que "no van per feina".
A l'hora de sopar, marquen i obliguen directament dos torns: el primer de 20:30 a 22:30 i el segon de 22:30 al tancament. Com ja sabeu, no sóc gens partidari d'aquesta pràctica, en la que sembla que sigui el client el que s'ha de posar a disposició del restaurant i no a l'inrevés com hauria de succeir. Potser no trigaré les dues hores que deixen de marge per sopar, però penso que sempre ha de ser l'opció última del client.
A més del restaurant, disposen de Takeaway amb venda de productes típics de la gastronomia japonesa (no puc opinar dels preus, doncs en aquell moment ni em vaig fixar), i de servei de catering.
El compte final per dues persones amb el que podeu veure, més dues copes de cervesa i dos tes (no ofereixen cafès, en el que em va semblar un estrany exercici de postureo...), va sortir per 33,20 €. Concloent: A favor, qualitat del menjar, preu i amabilitat del servei; A millorar: il·luminació i ventilació del local i rapidesa del servei; En contra: fer dos torns per obligació... :-(
Un restaurant japonès que tot i el rebuig que m'ocasiona la imposició de dos torns per gaudir d'un sopar, estic segur que tornaré per fer una repassada una mica més llarga i detallada de la seva carta.
Plaça Pep Ventura, 3
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 659 834 409
http://kitsunesushi.com
Fa ja uns quants mesos que vaig anar a sopar a aquest restaurant japonès de Sant Cugat amb la meva filla gran. Havia sentit parlar força bé i com sempre em passa, vaig deixant pel final de la llista de pendents, els que tinc més a prop de casa... Ja sé que no s'ha de fer, però és una mania.
Es tracta d'un petit local que intenta emular l'estètica dels izakayas japonesos (similar a les nostres tavernes) amb decoració rústica i tradicional a on predominen bàsicament la fusta i la pedra. Il·luminació tènue (per no dir deficient), que per anar a fer un sopar intim en parella pot estar bé, però per als que com a mi, us agrada veure el que us porten de menjar i teniu al plat, potser la trobareu una mica insuficient. Com sempre dic, això és una mania meva i en cap cas es pot considerar com una crítica a l'establiment. Cadascú decora casa seva com més li agrada, oi? Només faltaria...
Destacable també és l'acurada feina d'imatge que hi ha al darrere d'aquest projecte. Podeu donar una ullada a la seva web, per adonar-vos que hi ha una remarcable feina de disseny en tot el que els envolta.
Com es tractava de fer un sopar ràpid i lleuger, ens vam decidir per demanar i compartir quatre plats d'entrada i veure si amb això ja fèiem, o havíem de seguir demanant. La noia que ens va atendre ens va assegurar que tindríem prou, però no crec pas que un dia normal hagués passat amb aquest aperitiu... :-)
El primer a arribar va ser un Tori karaage, que ve a ser un pollastre marinat en una barreja de soja, gingebre, all i sake, i posteriorment arrebossat i fregit. Molt bo i cruixent, acompanyat per una maionesa amb Shichimi Togarashi. És un senzill plat que he de provar de fer a casa, ja que la dificultat és nul·la i el resultat és altament satisfactori.
 |
| Tori Karaage - 5,50 € |
Continuàrem amb unes gyozes anomenades Niku Gyoza i que són una mena de raviolis de carn amb una vinagreta de soja.
 |
| Niku Gyoza - 6,45 € (4,50 + 1,95 suplement) |
Una tempura Moriawase variada de verdura i llagostins. Molt bona i gens oliosa.
 |
| Tempura Moriawase - 5,95 € |
I per acabar, uns fabulosos maki unagi (makis d'anguila).
 |
| Maki Unagi - 5,50 € |
El servei, que en tot moment va ser molt atent, trobo que va ser massa lent per atendre a tan pocs comensals com hi havia al local. Com diria aquell, tens la sensació que "no van per feina".
A l'hora de sopar, marquen i obliguen directament dos torns: el primer de 20:30 a 22:30 i el segon de 22:30 al tancament. Com ja sabeu, no sóc gens partidari d'aquesta pràctica, en la que sembla que sigui el client el que s'ha de posar a disposició del restaurant i no a l'inrevés com hauria de succeir. Potser no trigaré les dues hores que deixen de marge per sopar, però penso que sempre ha de ser l'opció última del client.
A més del restaurant, disposen de Takeaway amb venda de productes típics de la gastronomia japonesa (no puc opinar dels preus, doncs en aquell moment ni em vaig fixar), i de servei de catering.
El compte final per dues persones amb el que podeu veure, més dues copes de cervesa i dos tes (no ofereixen cafès, en el que em va semblar un estrany exercici de postureo...), va sortir per 33,20 €. Concloent: A favor, qualitat del menjar, preu i amabilitat del servei; A millorar: il·luminació i ventilació del local i rapidesa del servei; En contra: fer dos torns per obligació... :-(
Un restaurant japonès que tot i el rebuig que m'ocasiona la imposició de dos torns per gaudir d'un sopar, estic segur que tornaré per fer una repassada una mica més llarga i detallada de la seva carta.
Tag :
Japón,
Restaurant
Lluis de les Moles. Un dels millors menús migdia de Barcelona.
Lluis de les Moles
Carrer de les Moles, 25
08002 - Barcelona
Tel. 933 175 866
www.lluisdelesmoles.com
A l'últim post que vaig escriure, vaig fer esment d'aquest cèntric restaurant situat al costat mateix de la Plaça Catalunya, com un dels que disposaven d'un dels millors menús de migdia dels que poder gaudir a la nostra ciutat. Es tracta d'un petit restaurant amb una decoració sòbria i minimalista, en el que contrasta l'encant de les antigues parets a la vista. No disposa de carta, ja que només ofereix un únic menú de migdia per 18,90 € més IVA (almenys aquest va ser el preu al mes de juny passat...), i als vespres, crec recordar que ens van comentar que només obrien per encàrrec. Malgrat no disposar de carta, és difícil no trobar un entrant, un principal i unes postres que ens puguin agradar, ja que de cadascun d'ells disposen de pràcticament una dotzena d'opcions. Alguns dels plats (crec recordar que un parell o tres i bàsicament dels principals) tenen un petit suplement d'uns pocs euros.
Podríem definir la seva cuina com una cuina d'autor molt elaborada, basada en el producte de proximitat i de qualitat.
La nostra elecció pel que fa als entrants va passar per uns pèsols ofegats amb all tendres i pernil ibèric dels que has de prendre amb cullera si o si, i que acabes sucant pa fins a deixar el plat ben lluent.
I l'altre entrant, va ser un gaspatxo amb ou dur i pernil ibèric, que no vaig tastar, però que feia igual de bona pinta que el meu.
I com a plat principal per a mi, uns peus de porc desossats (una bona ració per cert), que segons sembla, és un dels plats mítics d'aquest restaurant. Em van comentar que molts dels plats del seu menú de migdia, estan presents des del primer dia. I no m'estranya gens, veient la qualitat de plats com aquest. Precisament aquest era un dels plats que portaven un suplement de 3 €, però que es pagaven amb gust i ganes.
I l'altre principal que tampoc vaig tenir el gust de tastar (tot i que només veient el plat, ja salivava), va ser un espectacular conill desossat amb salsa romesco i puré Parmentier.
I les postres, que com sabeu tampoc els hi dono la importància que potser tenen, van ser un correcte flam casolà i un iogurt grec.
El compte va sortir per un total de 72 € desglossats en 18,90 € de cadascun dels menús, 3,00 € de suplement pels peus de porc, l'ampolla de vi (un satisfactori Llàgrimes de Tardor blanc de la D.O. Terra Alta, per 19 €), els cafès de torn, i l'IVA. Un menú de migdia per tant, per aproximadament uns 35 € per cap (en funció del vi que escollim). Malauradament, per aquest preu, pocs són els llocs a la ciutat de Barcelona a on poder gaudir d'un menú com aquest en un local de categoria, amb una cuina tan elaborada i un servei tan eficient. Una molt bona opció per dinar BÉ i a preu fet pel centre de Barcelona. Tot i no ser dels menús econòmics, almenys coneixem d'entrada de què anem a morir... ;-)
Carrer de les Moles, 25
08002 - Barcelona
Tel. 933 175 866
www.lluisdelesmoles.com
A l'últim post que vaig escriure, vaig fer esment d'aquest cèntric restaurant situat al costat mateix de la Plaça Catalunya, com un dels que disposaven d'un dels millors menús de migdia dels que poder gaudir a la nostra ciutat. Es tracta d'un petit restaurant amb una decoració sòbria i minimalista, en el que contrasta l'encant de les antigues parets a la vista. No disposa de carta, ja que només ofereix un únic menú de migdia per 18,90 € més IVA (almenys aquest va ser el preu al mes de juny passat...), i als vespres, crec recordar que ens van comentar que només obrien per encàrrec. Malgrat no disposar de carta, és difícil no trobar un entrant, un principal i unes postres que ens puguin agradar, ja que de cadascun d'ells disposen de pràcticament una dotzena d'opcions. Alguns dels plats (crec recordar que un parell o tres i bàsicament dels principals) tenen un petit suplement d'uns pocs euros.
Podríem definir la seva cuina com una cuina d'autor molt elaborada, basada en el producte de proximitat i de qualitat.
La nostra elecció pel que fa als entrants va passar per uns pèsols ofegats amb all tendres i pernil ibèric dels que has de prendre amb cullera si o si, i que acabes sucant pa fins a deixar el plat ben lluent.
 |
| Pèsols ofegats amb alls tendres i pernil ibèric |
I l'altre entrant, va ser un gaspatxo amb ou dur i pernil ibèric, que no vaig tastar, però que feia igual de bona pinta que el meu.
 |
| Gaspatxo |
I com a plat principal per a mi, uns peus de porc desossats (una bona ració per cert), que segons sembla, és un dels plats mítics d'aquest restaurant. Em van comentar que molts dels plats del seu menú de migdia, estan presents des del primer dia. I no m'estranya gens, veient la qualitat de plats com aquest. Precisament aquest era un dels plats que portaven un suplement de 3 €, però que es pagaven amb gust i ganes.
 |
| Peus de porc desossats "Lluis de les Moles" |
I l'altre principal que tampoc vaig tenir el gust de tastar (tot i que només veient el plat, ja salivava), va ser un espectacular conill desossat amb salsa romesco i puré Parmentier.
 |
| Conill desossat, salsa romesco i puré Parmentier |
I les postres, que com sabeu tampoc els hi dono la importància que potser tenen, van ser un correcte flam casolà i un iogurt grec.
 |
| Flam casolà |
 |
| Iogurt grec |
El compte va sortir per un total de 72 € desglossats en 18,90 € de cadascun dels menús, 3,00 € de suplement pels peus de porc, l'ampolla de vi (un satisfactori Llàgrimes de Tardor blanc de la D.O. Terra Alta, per 19 €), els cafès de torn, i l'IVA. Un menú de migdia per tant, per aproximadament uns 35 € per cap (en funció del vi que escollim). Malauradament, per aquest preu, pocs són els llocs a la ciutat de Barcelona a on poder gaudir d'un menú com aquest en un local de categoria, amb una cuina tan elaborada i un servei tan eficient. Una molt bona opció per dinar BÉ i a preu fet pel centre de Barcelona. Tot i no ser dels menús econòmics, almenys coneixem d'entrada de què anem a morir... ;-)
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
